CRISI DEL PRIMER FRANQUISME 1955-1959

1. NOVA SITUACIÓ INTERNACIONAL després de 1949, quan l’URSS fa esclatar la seva primera • Bomba atòmica. USA comença a veure Espanya, no com una dictadura feixista, sinó com un règim • anticomunista amb una situació molt estratègica. • D’aquí se’n deriven els primers canvis polítics del règim (Nacional-católic) • i unes noves relacions internacionals: • -Substitució de falangistes per catòlics com Ruiz Jiménez. • -L’aïllament s’acabarà (EEVV, Acord amb els EEUU, UNESCO, FAO I AL 1955 ENTRA A L’ONU • -Arriben els primers ajusts (interessats) USA al 1953. (préstecs econòmics i vendes d’equip militar i • excedents agraris que té a canvi de territori nacional on situar bases militars.) MAPA • Els canvis, però, no són suficients, la gana i la misèria, la manca de treball, d’eines... segueix existint • (recordeu el maquis, en decadència, l’inici de les protestes o fins i tot de vagues) CRISI DEL PRIMER FRANQUISME 1955-1959 les vagues i el descontent obrer, estudiantil, i, fins i tot, popular,va creixent. Els grups oligàrquics conservadors i lligats a l’OPUS DEIS(1928, aprovat al 1941) “reclamen LA Liberalització econòmica. L’autarquia està a punt de provocar una fallida estatal, la pesseta no és convertible pràcticament en lloc, els intercanvis internacionals són molt difícilS (trueque o arbitrarietat de la Admó, corrupció galopant.... • 1957 tecnòcrates, en general units a l’ OPUS DEI, ocuparan els càrrecs decisius en la direcció • econòmica del país: • Lopez Rodó (secretari gal.de Presidència), Mariano Rubio (mte Hisenda) • Al ministeri de comerç: Alberto Ullastres, Fuentes Quintana, Luis Angel Rojo i Joan Sardà al • Banc d’Espanya • Desmuntaran, a partir de 1959, els trets autàrquics per tal de liberalitzar l’economia i el comerç exterior i interior, • aconseguint una convertibilitat de la pesseta REALISTA i un creixement acceleradíssim de l’economia. • Relacionat amb això, s’aconsegueix un cert oberturisme del règim ( ha de maquillar la dictadura • davant els inversors i creditors occidentals i democràtics) que fins i tot permetrà una certa • llibertat de premsa i opinió!!! I una certa millora de les condicions de vida del país.

2. SEGON FRANQUISME 1959-1975 Determinat per la incorporació d’Espanya a la fase d’expansió econòmica que vivia Europa Occ (amb molt retard i moltes mancances) des del Pla Marshal- Aquesta incorporació, però, Hauria estat impossible de no haver existit prèviament un cert teixit industrial BASES DEL CREIXEMENT “MIRACLE ESPANYOL” (en 1959, el producto interior bruto (PIB) por habitante era el 58,3% de la media europea; hoy-1998- es aún del 77,5%.) • PLANS D’ESTABILITZACIÓ 1959 • A canvi d’importants ajuts exteriors en forma • de tecnologia i $ en forma de crèdits i INVERSIONS • (Espanya no tenia reserves per finançar les importacions i l’Estat • estava a punt de fer suspensió de pagaments) • L’Estat es compromet a : • LIBERALITZAR parcialment L’ECONOMIA • (Telecomunicacions, elèctriques, RENFE, IBÈRIA seguiran • intervinguts per l’Estat , mentre la banca formarà oligopolis • que treballaran en forma de càrtel consentit pel govern. Manté el • clàssic proteccionisme pels productes nacionals que ho necessiten) • DISMINUIR EL FORT DÈFICIT PÚBLIC (contenció salarial, • congelació salarial dels funcionaris, i fent una paritat realista de la • Pesseta respecte al dòlar: va suposar una forta devaluació, • que si bé perjudicava les importacions,afavoria les exportacions, • Mentre que generaria una tendència a la inflació: PLANS DE DESENVOLUPAMENT(cada 4 anys) Són exponents testimonials del clàssic Intervencionisme corporativista lligat a la Falange, Que, tot i en decadència, seguia figurant teòricament com un puntal ideològic del règim Realitza dues accions: *accions concretes per ajudar a superar velles de deficiències com l’existència encara de petites empreses *CrearPOLS DE DESENVOLUPAMENT amb accions d’inversió pública que tenen com objectiu desenvolupar zones deprimides del país: “Plan Badajoz”: regadiu... Els plans rarament es complien, en canvi l’economia lliure va créixer de forma espectacular:

3. L’ÈXIT DEL MIRACLE ESPANYOL DEPEN DE -IMPLICACIÓ DE L’EXTERIOR: EN FORMA DE TECNOLOGIA, INVERSIÓ( atrets pels baixos salaris, per la manca de conflictivitat laboral, la inexistent regulació mediambiental i les facilitats impositives que donava la dictadura) i en FINANCIACIÓ ( DIRECTE O INDIRECTE: TURISME CREIXENT) -LA MARXA DE 3 MILIONS D’ESPANYOLS CAP A EUROPA per treballar. Aquesta sortida disminuïa les tensions socio- laborals i eren una font enorme de capital que entraven a Espanya, on es gastava, i assegurava un nivell de consum a molts altres milions d’espanyols. El Creixement es realitza a través de l’aplicació de tècniques de producció relativament avançades( Empreses més grans i millors estructurades, (fins i tot apareixen multinacionals Nacionals com Nutrexpa...o estrangeres) i d’una acumulació de $ que permetrà una “reinversió” dels forts beneficis empresarials (els salaris, però, no creixen gaire!!!!!) AUGMENT SALARIAL relatiu, hi ha Treball però els salaris baixen (sense Intervencionisme estatal) i els preus pugen (devaluació, pràctiques Monopolístiques.: -augmenten les exportacions Augmenta el consum espanyol a través del pagament a terminis Augmenta el nivell de vida!!!! (lent) -La música, els turistes, la TVE (1959) van secularitzant una societat beata ,temerosa i reprimida -els joves comencen a reclamar tolerància, diàleg, experiència, coneixement.....QÜESTIONEN!! -Els hàbits demogràfics canvien: La nat baixa fins al 20% i la Mortalitat baixa des del 20% de 1945 al 8% De 1981 La materialització del creixement permetrà CANVI EN LA DISTRIBUCIÓ SECTORIAL DE LA INDÚSTRIA: Baixa el tèxtil, augmenta el calçat Electrodomèstics, automòbils, Construcció, petroquímiques, ... AUGMENTA LA DIVERSIFICACIÓ AGRARIA (menys pa i més carn: augmenta la producció de forratges i baixa el cereal!!! Creixem i engreixem!!!! L’agricultura es mecanitza!!!! per substitució derivada de l’emigració cap a la ciutat )i Europa. La població dedicada al sector primari al 1975: 20% Espanya, 10% Catalunya ES MANTÉ LA DISTRIBUCIÓ històrica DE LA INDÚSTRIA: Catalunya 3.9 milions hab. al 1960 5.5 al 1975 Madrid comença un procés Industrial Induït per l’Estat- PREDOMINA LA INDÚSTRIA DE POCA TECONOL0GIA Mà d’obra poc qualificada,(1975: 13% analfabets 85% sense titulació) i barats sense drets sindicals, que atreuen fortes inversions De les multinacionals Occ: Ford..... EL SECTOR PÚBLIC AUGMENTA MOLT: el funcionariat dóna ocupació De forma exponencial Procés de terciarització molt forta, basada en la construcció i el turisme: 1975: 45% PIB El secundari aporta 41% i el primari 4%

4. INCONVENIENTS POCA CREACIÓ DE TREBALL ( i a sobra és poc qualificat) per la quantitat de mà d’obra disponible Sort de l’emigració a Europa! BALANÇA COMERCIAL NEGATIVA BALANÇA DE PAGAMENT POSITIVA (sort) TENDÈNCIA A LA INFLACIÓ I preus rígids en els serveis públics ocupats per empreses “Protegides” tipus FECSA o per Monopolis, tipus TELEFÒNICA CAMPSA,RENFE..., fins i tot El cereal se segueix protegint amb preus taxats i per sobra dels preus internacionals. CREIXEMENT INDUSTRIAL POC TECNOLÒGIC FORTS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS: -Ciutats industrials : concentració de població provinent del camp en condicions infrahumanes:BARRAQUISME en barris o pobles industrials sencers I manca de serveis públics, -Zones rurals en procés d’abandó i sense serveis públics “Bàsics”!!!!

5. PETITS CANVIS POLÍTICS El creixement econòmic, els canvis socials i les noves relacions internacionals Provoquen CANVIS EN LA LEGITIMITZACIÓ DEL RÈGIM: ja no pot esgrimir la victòria contra el comunisme, sinó d’ésser l’artífex del dessarrollisme . El FRANQUISME intentarà sobreviure través d’un oberturisme sense Democràcia, que generarà tensions, socials, polítiques entre les famílies del règim, que al final el farà caure. NOVES LLEIS OBERTURISTES ( tot i això es mantenen los “Principios Fundamentales del Movimiento” establerts al 1958 i que seguien mantenint, formalment, els principis ideològics del primer franquisme ”8 Principios fundamentales del Movimiento” (confirma el “Fuero de los Españoles” amb un Pronunciament ideològic del règim (unicitat, família, sindicat, religió, representativitat indirecta, justícia....) 1958 Llei del conveni col.lectiu (negociacions laborals: empresaris/obrers), abans decidia el ministre de Treball. 1963 “Tribunal d’Ordre Públic”: les causes polítiques van a jutjats civil 1963 “ Llei de Bases de la Seguretat Social”: jubilacions, sanitat, hospitals (comença) 1964 El Mte d’Informació i Turisme, Fraga, elimina la censura, per substituir-la per multes o suspensions de publicacions. També “ven” Espanya al turisme europeu “Spain is diferent” “25 anys de pau”: el franquisme busca la legitimització esgrimint la pau i el desarrollisme 1967: Augmenta la llibertat religiosa 1969: “Llei d’associacions polítiques” 1969: “Llei d’Educació General Bàsica (escola obligatòria fins 14 anys i articulació De la Formació Professional (va desapareixen el sistema d’aprenents.: 1967 Llei Orgànica de l’Estat, aprovada per Referèndum: precisa un poder on el Dictador té plens poders, introdueix la separació entre Cap d’Estat i de Govern, l’elecció de procuradors provincials, de l’elecció “lliure” de 108 procuradors representants de Famílies (2/província) 1969: Juan Carles és designat oficialment com successor del dictador

6. TENSIONS • SOCIALS (anys 60, hippys, pacifisme, contestació,maig 68, unió obrers/estudiants) • -“curas rojos” des del Concili Vaticà II (1959)surten dins l’església • una crítica al classisme injust que pateixen els grups humils • del país. les Parròquies seran llocs de reunió clandestí del • moviment obrer o veïnal clandestí: Convent dels Caputxins1966 • -Augmenta la conflictivitat laboral, reunions • clandestines (CCOO apareix en la clandestinitat al 1964) • UGT, també seguia existint a la clandestinitat i vinculada al • PSOE:vagues il·legals, repressió despietada (els grisos!!!) • 1971: “Procés dels 1001” 10 obrers de CCOO: presó: 30 anys... • -mobilització estudiantil- universitari: Raimon a la Facultat d’economia • de Madrid 1966. • -a Catalunya apareixen moviments en defensa de la llengua: • “Nova Cançó”, associacionisme: de veïns...culturals: “OMNIUM”, • Nova Pedagogia aplicada a cooperatives escolars • Premsa força independent :Revistes: “serra d’ Or”,“Cavall fort” ENTRE FALANGISTES I ELS TECONÒCRATES DE L’OPUS: ELS FALANGISTES basaven la permanència del règim en la continuïtat de les essències totalitàries (la qüestió successòria i econòmica éra intranscendent ) Pels TECNÒCRATES és el contrari. TENSIÓ!!!!:::: CAS MATESA 1969: El Mte d’ Informació i turisme, Fraga Iribirne, falangista, destapa un cas de corrupció dels ministres tecnòcrates. El cap de l’Estat des- titueix a tots els “blaus”. Nomenat l’almirant Carrero Blanco com a Cap de govern. OPOSICIÓ POLÍTICA . Moderada: Grup variat ideològicament, (Gil Robles, socialistes..) però que es mouen bé a l’exterior :”contuberni de Munic” 1962 Esquerrana: interior i clandestina, molt actiu el PCE/PSUC El PSOE de l’exili (Direcció ) és més moderat, mentre que la base, interior i clandestína s’acosta als comunistes. Radical: ETA,neix al 1959 com una associació nacionalista que fa actes reivindicatius “violents” i atemptarà per primer cop al 1966 contra Meliton Manzano. L’escalada continuarà: 1973:Carrero Blanco Al 1970: “Processos dels Burgos”, condemna a mort A 9 etarres, la intervencióinternacional rebaixaria la pena a cadena perpètua. “Movimiento ibèrico de libración” de tendència anarquista, milita Puig Antic, executat després de l’atemptat de Carrero Blanco de forma patèticament“exemplaritzant”. Contra tots apareixen grups d’extrema dreta com “Guerrilleros de Cristo rey” o a” Triple A” Que atempten amb el vistiplau de la policia.

7. CRISI FINAL DEL FRANQUISME1973-75 OPOSICIÓ ´POLÍTICA a través de plataformes UNITÀRIA que defineixen una oposició Coherent però CLANDESTINA .CATALUNYA: 1969: “Coordinadora de forces polítiques” 1971: “Assemblea de Catalunya”, fundada al Convent dels Agustins: “Amnistia Llibertat, Estatut d’autonomia (el del 32). Hi són, sindicats, associacions veïnals, Culturals, comarcals i partits com CDC (fundada al 1974, amb J. Pujol, havia protagonitzat els “Fets del Palau” al 1964), “Convergència socialista”, el PSUC. ESPANYA: El PCE havia llençat la “Junta Democràtica” al 1974, englobant CCOO, PSP, Independents, monàrquics, carlins... No va incorporar els encara “febles”del PSOE ni Als democristians. Demanaven Amnistia, Llibertat i Democràcia. El PSOE al 1974 a Suresnnesva aconseguir recanviar “la vella guàrdia” que estava a l’exili pels clandestins i joves socialistes del país. Felipe Gonzàlez serà elegit secretari General. Llençarà la “Convergència Democràtica, amb UGT, PNB, Unión Socialdemocràta de D. Ridruejo, marxistes, lenninistes,... Programa semblant a la Junta. 1976: La Junta i Convergència s’apleguen!!!! CRISI ECONÒMICA, provocada Per la crisi del petroli. Genera un augment general dels preus, una reducció del consum i un alça brutal de l’atur . El règim Aplaçarà els seus efectes fins la Mort del dictador (ho fa fent intervenir a l’Estat per ajudar, refinançar, comprar, moltes empreses en risc de fallida. Provocarà un gravíssim dèficit públic i pèrdua de divises. Conflicte del Sahara. :Marxa Verda octubre 1975 El Sahara s’havia de descolonitzar a través d’un referèndum d’autodeterminació que acceptaria Espanya i el Front Polisari. Marroc, independent des de 1956, volia ocupar-lo i amb el vist I plau USA va organitzar la pantomima de la marxa civil del 1975, aprofitant l’agonia del dictador. El 14 de novembre Espanya cedia el Sahara al Marroc, el referendum només seria exigit, des de llavors, pel Front Polisari AGONIA tragicòmica del dictador Arias Navarro substitueix a Carrero Blanco, anunciant reformes que no es compliran i amaguen un major immobilisme amb l’aparició del Bunker, fidel al “Movimiento” i recolzat al carrer per accions violentes dels grups ultres. La violència policial augmenta: l’any 74 i 75 és gaire bé tot sota “Estat d’excepció”, les condemnes a mort augmenten: 1974: Puig Antich, 1975 3 dels FRAP (comunistes-maohistes)