1 / 25

LA VIDA LITERÀRIA A LA VÀLENCIA DEL SEGLE XV

LA VIDA LITERÀRIA A LA VÀLENCIA DEL SEGLE XV. València és el centre de la Corona d’Aragó. No epidèmies de pesta del segle XIV. Gran activitat econòmica producte de l’aliança entre burgesia mercantil i l’aristocràcia.

Download Presentation

LA VIDA LITERÀRIA A LA VÀLENCIA DEL SEGLE XV

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. LA VIDA LITERÀRIA A LA VÀLENCIA DEL SEGLE XV

  2. València és el centre de la Corona d’Aragó No epidèmies de pesta del segle XIV Gran activitat econòmica producte de l’aliança entre burgesia mercantil i l’aristocràcia

  3. LA VIDA LITERÀRIA VALENCIANA ÉS LA MÉS IMPORTANT DE TOTS ELS TERRITORIS DE PARLA CATALANA 1) Apareix nou públic lector: nobles i burgesos2) Ús del català com a llengua de creació 3) Proliferació de tertúlies literàries a casa de nobles4) Creació de concursos literaris

  4. Figures literàries destacades • Ausiàs Marc: trencament món trobadoresc • Joan Roís de Corella: “valenciana prosa” • Jaume Roig: l´Espill o Llibre de les dones • Jordi de Sant Jordi • Escola Satírica Valenciana • Sant Vicent Ferrer: poesia religiosa • Isabel de Villena: Vita Christi

  5. BIOGRAFIA DE JOANOT MARTORELL(1) • Era el segon de vuit fills d’una família de la petita noblesa. • La seva vida fou plena de lluites • Viatjà per ciutats europees com Londres, Lisboa i Nàpols • Militar amb Alfons el Magnànim • Lletres de batalla a ultrança (mort) amb quatre cavallers: Joan de Montpalau, Jaume Ripoll, Felip Boïl, i Gonçald’Íxer(que apareix a Tirant amb el nom de Kirieleison de Montalbà)

  6. BIOGRAFIA DE JOANOT MARTORELL (2) • Va començar a escriure Tirant lo Blanc el 1460. • Hi va incorporar un tractat de cavalleria anterior anomenat Guillem de Varoic, en què adoctrina el jove cavaller Tirant. La part doctrinal del tractat té com a antecedent el Llibre de l’orde de cavalleria (R. Llull) i la part novel·lesca del Guy de Warwick (romanç anglonormand). • Va morir el 1465 a València, solter.

  7. AUTORIA I DATACIÓ DE LA NOVEL·LA • Iniciada el 2 de gener de 1460 • Dedicada a l’infant de Portugal • Acabada entre 1464-1465 • Martí Joan de Galba va tenir el llibre com a penyora d’un préstec fet a Joanot Martorell, i el va fer imprimir a la mort de Martorell

  8. VERSIONS DE LA NOVEL·LA • Aparegué a València el 1490 i a Barcelona el 1497 • El 1511 se’n va fer una versió en castellà, impresa a Valladolid. Segurament fou l’edició que va llegir Cervantes i que va elogiar al Quijote. • A Itàlia tingué una difusió molt àmplia. L’episodi de la Viuda Reposada i Lauseta va ser adaptada per Ludovico Ariosto a L’Orland furiós. • Shakespeare l’adaptà a Muchadoaboutnothing • Amb la Decadència (s.XVI a XIX), no fou reeditat fins al segle XIX, per Marià Aguiló.

  9. ESTRUCTURA • Estructura al voltant d’un personatge principal (eix conductor de l’obra) • Té 5 nuclis episòdics que es corresponen amb els espais geogràfics següents: 1) Cap.1-97: Anglaterra 2)Cap. 98-114: regne de Sicília i illa de Rodes 3)Cap. 115-297: imperi Bizantí 4)Cap. 298-407: nord d’Àfrica (costes de Tunis) 5)Cap. 408-487: imperi Bizantí

  10. TEMÀTICA I VALORS • Destaca tant pels temes tractats (la guerra, l’amor, els costums socials, etc.), com pels procediments i els mètodes narratius utilitzats. • cavalleresca • Qualificada com a històrica “novel·la total” social eròtica psicològica

  11. Cavalleresca • Se centra en la vida d’un cavaller, amb la descripció dels seus combats individuals i les estratègies militars. • És un cavaller imaginari, però no és ni fantàstic ni idealitzat. • Les batalles es guanyen gràcies a l’enginy i l’astúcia, més que per la força física. • Els fets s’expliquen per la lògica i la raó, i no per la fe i els seus misteris.

  12. Històrica • En podem identificar la geografia: - Anglaterra i Sicília (pel coneixement directe de l’autor) - Grècia (a partir de fonts literàries) - el nord d’Àfrica (a partir de lectures i de la cartografia catalana i mallorquina) • En podem documentar alguns personatges reals, contemporanis a l’autor: - el rei Escariano : trets de Prest Joan de les Índies - C. De Partenó coincideix amb un cavaller que serví a Alfons el Magnànim. • Per alguns episodis que hi apareixen

  13. Social • Representants de nombrosos estaments socials (reis, nobles, servents, esclaus, etc.) • Mostra de costums i usos típics de l’època (menjars, vestits, relleu dels cerimonials). • La vida a la cort, que Martorell trasllada a Constantinoble, però que reprodueix la manera de fer de les cases senyorials de la València del seu temps, a cavall entre el món medieval i el Renaixement.

  14. Eròtica • Gran importància de l’amor i el sexe, amb episodis amorosos que constitueixen un autèntic retaule eròtic: desfloraments, fetitxisme, adulteris, voyeurisme ... • Les “bodes sordes” entre Diafebus i Estefania, i entre Tirant i Carmesina, farcits de jocs amorosos. • Important paper de l’alcavoteria (Plaerdemavida)

  15. Psicològica • Anàlisi aprofundida dels personatges, que no segueixen cap arquetipus prefixat

  16. TÈCNIQUES NARRATIVES • Procediment dels vasos comunicants, que distribueix el relat en quatre tractaments: . Procediment de la capsa xinesa, amb l’alteració de la linealitat temporal i el canvi del punt de vista. Subjectiu:: els sentiments Retòric: la narració és pura veu Objectiu: les accions Simbòlic o mític: la intemporalitat

  17. PERSONATGES • Martorell tracta els personatges sense convencionalismes ni conductes estereotipades. No responen a cap arquetipus prefixat i evolucionen al llarg de la narració. Mostren, per tant, la complexitat psicològica de l’ésser humà. • TIRANT: cavaller fort i valent, que lluita a les batalles amb enginy i és ferit diverses vegades. En el terreny amorós és tímid i vulnerable, i sovint cau en un estat malencònic que li fa oblidar els seus deures militars. Evoluciona de la misogínia inicial fins a l’enamorament absolut, que li provoca accidents humorístics. Mor com un humà (al llit) i no com un cavaller.

  18. Figures que Martorell va tenir en compte a l’hora de crear el personatge de Tirant: • Roger de Flor (cap dels almogàvers) • JanósHunyadi, cabdill romanès que derrotà els turcs, i que era anomenat “lo comte Blanc” • Geoffroy de Thoisy, caveller borgonyó, que va prometre el mateix que Tirant: ser el primer a desembarcar i l’últim a tornar a embarcar de la nau durant el setge de Rodes. • Pedro Vázquez de Saavedra, cavaller castellà la carrera militar del qual té moltes coincidències amb la de Tirant.

  19. L’EMPERADOR manté dìàlegs eròtics amb la minyona de palau PLAERDEMAVIDA. • L’EMPERADRIU comet adulteri amb HIPÒLIT tot recordant el seu fill mort (incest) • HIPÒLIT serà el veritable vencedor de la novel·la, que representa uns valors socials alternatius als del món cavalleresc. • LA VIUDA REPOSADA és la dida de Carmesina, que s’enamora de TIRANT i farà l’impossible per separar-los. Acabarà suicidant-se.

  20. PLAERDEMAVIDA: minyona astuta i desvergonyida que practica l’alcavoteria, i que practica el voyeurisme. • CARMESINA: personatge menys complex psicològicament parlant, només preocupada per mantenir la seva virginitat. Només té catorze anys

  21. MODELS LITERARIS • A Tirant trobem influències d’altres textos. • FONTS CATALANES: • Llibre de l’orde de cavalleria, de Ramon Llull, en els fragments inicials de la novel·la • Els Dotze treballs d’Hèrcules, d’Enric de Villena, a la dedicatòria • La Crònica, de Ramon Muntaner • Lo somni, de Bernat Metge • La Història de Jàson i Medea, de Joan Roís de Corella.

  22. Manlleus d’autors d’altres nacionalitats i èpoques: ITALIANS: Petrarca, Dante i Boccaccio (El Decameró); CASTELLANS: a través de traduccions AUTORS CLÀSSICS: Ovidi, Virgili, Sal·lusti i Sèneca.

  23. LLENGUA I ESTIL • Escrit en llengua vulgar valenciana: incorpora trets lingüístics valencians de la parla viva, tant morfològiques com lèxiques. • Presència de models lingüístics de la Cancelleria Reial (cultismes). • Presència d’arabismes, castellanismes i gal·licismes. • Rebuig dels arcaismes

  24. Hi ha dos estils diferenciats: • Estil culte, retòric i barroc, que segueix els models renaixentistes i els de la “valenciana prosa”, utilitzat en els parlaments, els diàlegs, les preguntes i les respostes, les lamentacions. Consisteix a ampliar la frase catalana amb estructures de la llatina (hipèrbatons, perífrasis i llatinismes.

  25. 2) Un estil col·loquial, reflex de la parla viva valenciana, que apareix als diàlegs breus i directes, en els refranys, en les expressions col·loquials, en els jocs de paraules, en les metàfores del món de la cavalleria aplicades als episodis amorosos. No hi apareixen mai paraules obscenes o grolleres. L’HUMOR I LA IRONIA són presents a Tirant. Tret innovador.

More Related