250 likes | 479 Views
LA VIDA LITERÀRIA A LA VÀLENCIA DEL SEGLE XV. València és el centre de la Corona d’Aragó. No epidèmies de pesta del segle XIV. Gran activitat econòmica producte de l’aliança entre burgesia mercantil i l’aristocràcia.
E N D
València és el centre de la Corona d’Aragó No epidèmies de pesta del segle XIV Gran activitat econòmica producte de l’aliança entre burgesia mercantil i l’aristocràcia
LA VIDA LITERÀRIA VALENCIANA ÉS LA MÉS IMPORTANT DE TOTS ELS TERRITORIS DE PARLA CATALANA 1) Apareix nou públic lector: nobles i burgesos2) Ús del català com a llengua de creació 3) Proliferació de tertúlies literàries a casa de nobles4) Creació de concursos literaris
Figures literàries destacades • Ausiàs Marc: trencament món trobadoresc • Joan Roís de Corella: “valenciana prosa” • Jaume Roig: l´Espill o Llibre de les dones • Jordi de Sant Jordi • Escola Satírica Valenciana • Sant Vicent Ferrer: poesia religiosa • Isabel de Villena: Vita Christi
BIOGRAFIA DE JOANOT MARTORELL(1) • Era el segon de vuit fills d’una família de la petita noblesa. • La seva vida fou plena de lluites • Viatjà per ciutats europees com Londres, Lisboa i Nàpols • Militar amb Alfons el Magnànim • Lletres de batalla a ultrança (mort) amb quatre cavallers: Joan de Montpalau, Jaume Ripoll, Felip Boïl, i Gonçald’Íxer(que apareix a Tirant amb el nom de Kirieleison de Montalbà)
BIOGRAFIA DE JOANOT MARTORELL (2) • Va començar a escriure Tirant lo Blanc el 1460. • Hi va incorporar un tractat de cavalleria anterior anomenat Guillem de Varoic, en què adoctrina el jove cavaller Tirant. La part doctrinal del tractat té com a antecedent el Llibre de l’orde de cavalleria (R. Llull) i la part novel·lesca del Guy de Warwick (romanç anglonormand). • Va morir el 1465 a València, solter.
AUTORIA I DATACIÓ DE LA NOVEL·LA • Iniciada el 2 de gener de 1460 • Dedicada a l’infant de Portugal • Acabada entre 1464-1465 • Martí Joan de Galba va tenir el llibre com a penyora d’un préstec fet a Joanot Martorell, i el va fer imprimir a la mort de Martorell
VERSIONS DE LA NOVEL·LA • Aparegué a València el 1490 i a Barcelona el 1497 • El 1511 se’n va fer una versió en castellà, impresa a Valladolid. Segurament fou l’edició que va llegir Cervantes i que va elogiar al Quijote. • A Itàlia tingué una difusió molt àmplia. L’episodi de la Viuda Reposada i Lauseta va ser adaptada per Ludovico Ariosto a L’Orland furiós. • Shakespeare l’adaptà a Muchadoaboutnothing • Amb la Decadència (s.XVI a XIX), no fou reeditat fins al segle XIX, per Marià Aguiló.
ESTRUCTURA • Estructura al voltant d’un personatge principal (eix conductor de l’obra) • Té 5 nuclis episòdics que es corresponen amb els espais geogràfics següents: 1) Cap.1-97: Anglaterra 2)Cap. 98-114: regne de Sicília i illa de Rodes 3)Cap. 115-297: imperi Bizantí 4)Cap. 298-407: nord d’Àfrica (costes de Tunis) 5)Cap. 408-487: imperi Bizantí
TEMÀTICA I VALORS • Destaca tant pels temes tractats (la guerra, l’amor, els costums socials, etc.), com pels procediments i els mètodes narratius utilitzats. • cavalleresca • Qualificada com a històrica “novel·la total” social eròtica psicològica
Cavalleresca • Se centra en la vida d’un cavaller, amb la descripció dels seus combats individuals i les estratègies militars. • És un cavaller imaginari, però no és ni fantàstic ni idealitzat. • Les batalles es guanyen gràcies a l’enginy i l’astúcia, més que per la força física. • Els fets s’expliquen per la lògica i la raó, i no per la fe i els seus misteris.
Històrica • En podem identificar la geografia: - Anglaterra i Sicília (pel coneixement directe de l’autor) - Grècia (a partir de fonts literàries) - el nord d’Àfrica (a partir de lectures i de la cartografia catalana i mallorquina) • En podem documentar alguns personatges reals, contemporanis a l’autor: - el rei Escariano : trets de Prest Joan de les Índies - C. De Partenó coincideix amb un cavaller que serví a Alfons el Magnànim. • Per alguns episodis que hi apareixen
Social • Representants de nombrosos estaments socials (reis, nobles, servents, esclaus, etc.) • Mostra de costums i usos típics de l’època (menjars, vestits, relleu dels cerimonials). • La vida a la cort, que Martorell trasllada a Constantinoble, però que reprodueix la manera de fer de les cases senyorials de la València del seu temps, a cavall entre el món medieval i el Renaixement.
Eròtica • Gran importància de l’amor i el sexe, amb episodis amorosos que constitueixen un autèntic retaule eròtic: desfloraments, fetitxisme, adulteris, voyeurisme ... • Les “bodes sordes” entre Diafebus i Estefania, i entre Tirant i Carmesina, farcits de jocs amorosos. • Important paper de l’alcavoteria (Plaerdemavida)
Psicològica • Anàlisi aprofundida dels personatges, que no segueixen cap arquetipus prefixat
TÈCNIQUES NARRATIVES • Procediment dels vasos comunicants, que distribueix el relat en quatre tractaments: . Procediment de la capsa xinesa, amb l’alteració de la linealitat temporal i el canvi del punt de vista. Subjectiu:: els sentiments Retòric: la narració és pura veu Objectiu: les accions Simbòlic o mític: la intemporalitat
PERSONATGES • Martorell tracta els personatges sense convencionalismes ni conductes estereotipades. No responen a cap arquetipus prefixat i evolucionen al llarg de la narració. Mostren, per tant, la complexitat psicològica de l’ésser humà. • TIRANT: cavaller fort i valent, que lluita a les batalles amb enginy i és ferit diverses vegades. En el terreny amorós és tímid i vulnerable, i sovint cau en un estat malencònic que li fa oblidar els seus deures militars. Evoluciona de la misogínia inicial fins a l’enamorament absolut, que li provoca accidents humorístics. Mor com un humà (al llit) i no com un cavaller.
Figures que Martorell va tenir en compte a l’hora de crear el personatge de Tirant: • Roger de Flor (cap dels almogàvers) • JanósHunyadi, cabdill romanès que derrotà els turcs, i que era anomenat “lo comte Blanc” • Geoffroy de Thoisy, caveller borgonyó, que va prometre el mateix que Tirant: ser el primer a desembarcar i l’últim a tornar a embarcar de la nau durant el setge de Rodes. • Pedro Vázquez de Saavedra, cavaller castellà la carrera militar del qual té moltes coincidències amb la de Tirant.
L’EMPERADOR manté dìàlegs eròtics amb la minyona de palau PLAERDEMAVIDA. • L’EMPERADRIU comet adulteri amb HIPÒLIT tot recordant el seu fill mort (incest) • HIPÒLIT serà el veritable vencedor de la novel·la, que representa uns valors socials alternatius als del món cavalleresc. • LA VIUDA REPOSADA és la dida de Carmesina, que s’enamora de TIRANT i farà l’impossible per separar-los. Acabarà suicidant-se.
PLAERDEMAVIDA: minyona astuta i desvergonyida que practica l’alcavoteria, i que practica el voyeurisme. • CARMESINA: personatge menys complex psicològicament parlant, només preocupada per mantenir la seva virginitat. Només té catorze anys
MODELS LITERARIS • A Tirant trobem influències d’altres textos. • FONTS CATALANES: • Llibre de l’orde de cavalleria, de Ramon Llull, en els fragments inicials de la novel·la • Els Dotze treballs d’Hèrcules, d’Enric de Villena, a la dedicatòria • La Crònica, de Ramon Muntaner • Lo somni, de Bernat Metge • La Història de Jàson i Medea, de Joan Roís de Corella.
Manlleus d’autors d’altres nacionalitats i èpoques: ITALIANS: Petrarca, Dante i Boccaccio (El Decameró); CASTELLANS: a través de traduccions AUTORS CLÀSSICS: Ovidi, Virgili, Sal·lusti i Sèneca.
LLENGUA I ESTIL • Escrit en llengua vulgar valenciana: incorpora trets lingüístics valencians de la parla viva, tant morfològiques com lèxiques. • Presència de models lingüístics de la Cancelleria Reial (cultismes). • Presència d’arabismes, castellanismes i gal·licismes. • Rebuig dels arcaismes
Hi ha dos estils diferenciats: • Estil culte, retòric i barroc, que segueix els models renaixentistes i els de la “valenciana prosa”, utilitzat en els parlaments, els diàlegs, les preguntes i les respostes, les lamentacions. Consisteix a ampliar la frase catalana amb estructures de la llatina (hipèrbatons, perífrasis i llatinismes.
2) Un estil col·loquial, reflex de la parla viva valenciana, que apareix als diàlegs breus i directes, en els refranys, en les expressions col·loquials, en els jocs de paraules, en les metàfores del món de la cavalleria aplicades als episodis amorosos. No hi apareixen mai paraules obscenes o grolleres. L’HUMOR I LA IRONIA són presents a Tirant. Tret innovador.