UN ÉSSER LLIURE I UN ÉSSER METAFÍSIC

1. UN ÉSSER LLIURE I UN ÉSSER METAFÍSIC

2. Introducció: -L’ésser humà un ésser lliure i per tant moral - Límits de la llibertat interna Determinisme Indeterminisme -L’Existencialisme -La llibertat condicionada -L'ésser humà és un ésser metafísic -La importància de definir la naturalesa humana -Es pot definir filosòficament la naturalesa humana? -Naturalesa i llei moral: un problema

3. L’ésser humà un ésser lliure i per tant moral • L’èsser humà es defineix com un èsser lliure en la majoria de les definicions. • Formes d’entendre la llibertat: • Llibertat física Quan no es presenten impediments externs a l’hora s’actuar, per exemple un pres no té llibertat física. • Llibertat interna És la llibertat de voler fer una cosa i que està lliure de factors interns que imposen una elecció, com per exemple, en el cas de la conducta animal, que està influïda pels instints.

4. Límits de la llibertat interna EXISTÈNCIA DE LA LLIBERTAT opinions DETERMINISME INDETERMINISME Defensa la seva llibertat i indica en cada situació les diferents maneres d’actuar i les decisions personals. Nega l’existència de la llibertat, diu que existeixen diferents factors que dirigeixen la nostre voluntat: Biològic Educacional social Els nostres actes son fruit de l’ herència genètica Actuem segons el que aprenem Actuem segons els valors socials.

5. L’Existencialisme Es tracta d’una filosofia individualista que va sorgir de la desconfiança en la societat. El màxim representant del Existencialisme: Jean-Paul Sartre: Va ser un filòsof escriptor i dramaturg nascut a França el 1905. Va guanya el Premi Novel de Literatura . En la seva obra L’esser i el no-res la raó de ser la conducta humana: “L’home neix sent res d’ésser.” És a dir no neix sent això o allò, com els altres éssers. No neix sent bo o dolent, metge o mecànic.

6. La Perspectiva existencialista “No som lliures de deixar de ser lliures” Aquesta expressió es refereix a que l’home constantment ha de decidir i tot i que es veu influït per els altres la seva decisió final ha de ser personal, ja que d’aquesta sorgiran unes conseqüències i amb aquestes eleccions es formarà el seu projecte de vida. L'essència de la filosofia existencialista es basa en que cadascú ha de ser amo de la seva vida i ha de ser responsable dels seus fracassos personals.

7. La llibertat condicionada: Es una postura intermèdia entre l'indeterminisme i el determinisme. Creu que sempre hi ha causes que influeixen i determinen les decissions com en el determinisme, però encontre d’ell pensa que aqests motius imflueixen però no amb molta importància. Aquesta llibertat també s’anomena “llibertat situada” Ortega i Gasset van defensar questa llibertat, com a un fet individual i personal de cada individu, que varia segons la seva situació, context i les seves circumstàncies vitals.

8. L'ésser humà és un ésser metafísic: Metafísica significa que va més enllà de la física o del que és perceptible a través dels sentits. La pregunta per el sentit de la vida implica preguntar-se algú molt llunyà a les coses properes a l’home, però s’han donat respostes molt diverses a aquesta pregunta, que es poden resumir en tres tipus. -La vida té un sentit imminent, es a dir, propi de la seva naturalesa i necessari per viure. -La vida té un sentit transcendent, es a dir, un sentit que es troba per sobre del coneixement dels éssers humans. - No es pot trobar sentit a la vida. En aquest cas es creu que tot es casual.

9. La importància de definir la naturalesa humana. La paraula naturalesa, indica l'essència d’alguna cosa com a font de les seves propietats i comportaments. Ho podem definir també per oposició: • Natural s’oposa a Artificial. Anomenem naturalesa a tot allò que no es artificial. • En el cas de l’esser Humà, natural s’oposa a cultural. Per naturalesa tenim la capacitat de parlar però cada cultura te una parla diferent.

10. Existeix una naturalesa humana? • La naturalesa humana es important, perquè aquesta definició determinarà la manera de tractar-nos. La idea que tenim de l’esser Humà determina la nostra jerarquia de valors, la nostra educació, el tracte amb els altres, els sistemes politics i jurídics.

11. Existeix una naturalesa humana? Les dades científiques ens permeten afirmar que hi ha una identitat bàsica entre els essers humans. Tots som essers lingüístics, i tenim una intel·ligència capaç d’utilitzar símbols, i els mateixos desitjos de benestar, sociabilitat i ampliació de les nostres possibilitats. En totes les cultures podem descobrir uns universals culturals, es a dir, uns trets, institucions o elements que apareixen en totes les societats

12. Es pot definir filosòficament la naturalesa humana? • La naturalesa humana es defineix per la seva intel·ligència. • La intel·ligència humana és social. • L’ésser humà pot assolir nivells molt alts d’autonomia. • -Autonomia és la capacitat d’un organisme per mantenir i • realitzar operacions dirigides per metes pròpies. • -Persona és tot individu racional, per tant és amo dels • seus actes. • La recerca del sentit. Aquesta direcció pot ser trancendent, es a dir, fixada i dirigida cap a quelcom d’exterior a la naturalesa humana, o pot ser immanent, i aleshores derivarà de les nostres aspiracions.

13. És la naturalesa humana font de drets i deures? • La filosofia ha utilitzat sovint la idea de “naturalesa” com a font d’obligacions, drets i deures morals o jurídics. • Consideren el que està d’acord amb la naturalesa humana, i dolent el que hi està en desacord. • -David hume ho va expressar dient que del fet de “ser” no es pot passar a “haver de ser”. • -En la noció de “naturalesa” es troba el que prèviament s’hi ha col·locat. Per exemple, en les societats patriarcals, es considerava que la dona havia d’estar sotmesa a l’home “ per la seva naturalesa”.

14. Moral i naturalesa. Algunes religions fonamenten la seva moral en la noció de “naturalesa” La seva argumentació es aquesta: [deu, creador de l’univers, ha promulgat la llei que regeix el funcionament de tots els essers, físics o animats. La llei de la gravetat, els instints animals o els comportaments humans formen part d'aquesta “llei eterna” dictada per deu.] Tots els essers excepte l’home, segueix aquesta llei de forma mecànica, però l’home la d’exercir per mitja de l’exercici de la raó. Tot el que va en contra d’aquest ordenament es contrari a la naturalesa, per tant dolent. Aquest argument depèn de les premisses inicials: que deu a promulgat una llei eterna, que ha de regir la marxa de l’univers cap a la finalitat indicada per deu. Aquestes premisses tenen una religiosa i no filosòfica.

15. Molts pensadors no religiosos han admès la moral natural sobretot perquè pensaven que era l'únic mitja per alliberar-nos del relativisme dels valors. • Anomenem relativisme la teoria moral que afirma que no hi ha normes ni valors universals, que tots deriven de la cultura, la situació o el poder establert. La moral natural esdevé així una teoria defensiva contra la arbitrarietat. La declaració dels drets de l’home i del ciutadà l’any 1789 inclou aquesta distinció. Els drets de l’home son “naturals”, mentre els drets “ciutadans” deriven del governant o legislador, Al assenyalar aquesta diferencia s'està afirmant que un governant no podia anar en contra dels drets de l’home, els drets naturals, perque estaven per damunt seu.

16. Naturalesa i llei moral: un problema • No podem trobar en la naturalesa una font normativa, però resulta difícil prescindir de la idea “moral natural” o ”dret natural” sense caure en el relativisme i en l’arbitrarietat jurídica. Kant va pensar que hi havia trobat la solució afirmant que, com que hi havia una llei moral universal, hi havia d’haver també un deu que s'encarregués de premiar-ne el compliment. La naturalesa de l’esser humà, la seva essència, es la RAO i per tant actuar humanament significa obeir els dictàmens de la raó. Seguir les necessitats i el dinamisme de la intel·ligència humana es la gran solució. Podem pensar que el disseny d’una “segona naturalesa” a partir de la “naturalesa originaria” compleix aquestes expectatives. Del que es tracta dons es de dissenyar aquesta segona naturalesa de tal manera que pugui convertir-se en font de moralitat i de drets i deures, aquesta es una manera d’aturar el relativisme.

17. Es l’esser humà digne per naturalesa? • Des del punt de vista filosòfic, la dignitat no es una propietat natural de l’esser humà, sinó un projecte de intel·ligència. Per naturalesa, l’esser humà aspira afirmar-se com a esser dotat de dignitat. La dignitat es l’objectiu del projecte metafísic de l’esser humà.En sentit estricte l’esser humà es intel·ligent, autònom, lliure en el sentit que hem explicat, creador. D’aquestes propietats pot derivar-se la crueltat mes espantosa, un afany destructiu. Per això aquestes propietats no confereixen automàticament dignitat. Kant feia derivar la dignitat de la capacitat de l’esser humà per donar-se normes a ell mateix. la dignitat de l’esser humà deriva de la seva capacitat per a fer aquesta afirmació i actuar conseqüentment. Respectant la seva dignitat i la dels altres.

18. “ si l’esser humà no hagués estat el seu propi classificador, mai no hauria somiat de fundar un ordre separat per colocar-si ell” Darwin. Sens dubte l’esser humà ha estat l'únic esser que ha pogut fer aquesta afirmació constituent, la intel·ligència que li permet fer-ho es l’origen de la seva dignitat. De la mateixa manera que la naturalesa biològica de l’esser humà va crear la cultura,i va ser configurada per a ella, així també va elaborar el projecte de constituir-se com una espècie dotada de dignitat i obrar en conseqüència. Posseir aquesta intel·ligència, es una propietat natural de l’esser humà i, en aquest sentit, podem dir que la dignitat de l’esser humà es natural en el seu origen (la intel·ligència), però cultural en la seva creació. (com a projecte de la intel·ligència)

19. Conclusions: • La pregunta què és l'home? Busca allò que tots tenim en comú. A això se li sol anomenar essència o naturalesa. • El debat sobre què és la "naturalesa humana" (i si realment és, existeix, d'alguna manera) ha donat lloc a interpretacions tan variades i a polèmiques tan inacabables que, abans d'estudiar en què consisteix, es fa precís esclarir els conceptes de naturalesa en general, i naturalesa humana en particular. • Per tant per arribar a definir l’èsser humà amb perfecció, actualment és pràcticament imposible, per tant haurem de creure el que ens diuen o, sino, esperar a noves proves, que ho demostrin amb claredat.