Quina és la millor manera de captar la veritable naturalesa de l’ésser?

1. Pàgina 389 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell2.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó • Quina és la millor manera de captar la veritable naturalesa de l’ésser? • Naixement de la tragèdia (1871), dues qüestions fonamentals: • És possible trobar un model de cultura en el qual es produeixi una comprensió de la vida (no pas una negació o un sotmetiment a ideals? • Una comprensió d’aquest tipus pot proporcionar-nos un sentit, és a dir, mostrar-nos que val la pena viure la vida? • La comprensió artística del món com a joc tràgic: l'apol·lini i el dionisíac. • La veritat de silè i la visió tràgica de l’existència. • Punt de partida: l’origen de les dues formes principals de religiositat en els grecs està en el coneixement profund i terrible del sense sentit i l’absurditat de l’existència (La veritat de Silè): Quadre pàgina 389 “El millor de tot és totalment inassolible: no haver nascut, no ser, ser res; i el millor en segon lloc és morir aviat”.

2. Pàgina 390 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell2.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó • Per poder viure amb aquesta terrible consciència van inventar, respectivament: • Per tant, els grecs tenien dos tipus d’experiència de la vida, dues formes de sentir-la, en tensió permanent. • No van negar cap d’elles ni les van condemnar (no van mutilar el sentit íntegre de la vida) sinó que les van fusionar i les van expressar en una obra d’art: la tragèdia antiga.

3. Pàgina 391 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell2.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó • La tragèdia expressa l’essència de la vida i del món. • La tragèdia àtica és el moment de síntesi, equilibri sempre tens, d’aquestes dues formes complementàries d’expressar la vida. • Són dues forces o instints estètics que: • S’oposen entre si i viuen en conflicte permanent, • L’un no pot existir sense l’altre. • Perquè són l’expressió d’una mateixa realitat: la vida. Text pàgina 391

4. Pàgina 391 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell2.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó

5. Pàgina 392 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell2.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó • La filosofia com a saviesa tràgica: la innocència de l’esdevenir • Què podem aprendre de la saviesa tràgica? • L'apol·lini i el dionisíac són els dos poders bàsics de la realitat del món. • Tot el que existeix és efímer i finit, i el fons dionisíac del món és inesgotable. Argumentació: • Sabem que en el naixement de cada cosa (individualitzada) ja està present també la seva decadència i la seva mort. • La individuació és el principi del sofriment (perquè és consciència de finitud) però la seva desaparicióno és aniquilació total, sinó retorn al fons originari de la vida. • La individuació és resultat del joc innocent del fons primordial que juga contínuament a crear i destruir el món (des de la saviesa tràgica no en fem una interpretació moral). Coneixement fonamental: La unitat de tot el que és existent: vida i mort són dos aspectes d’una mateixa realitat (cal que unes figures es dissolguin perquè se’n puguin formar unes altres). Conclusió: Afirmació radical i integra de la vida en tots els seus aspectes, incloent-hi la decadència, la terribilitat, la lletjor i la mort. Text pàgina 392

6. Pàgina 393 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell2.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó • L’art tràgic com a consol metafísic. • Quin és l’efecte de la tragèdia (davant la veritat de Silè)?: • No es tracta de negar-ho sinó de transfigurar-ho. • L’art transforma la mirada aterridora (els sentiments de nàusea) en representacions amb les quals es pugui viure, converteix: • Allò espantós en sublim, i • Allò absurd en còmic. • Enfront l’ingenu optimisme científic o el moralisme cristià, l’art esdevé “amor fati”: una afirmació entusiàstica de tot el que està passant. José Vidal González Barredo