La població i l’economia balear

1. 09 La població i l’economia balear 1. La població de les Balears i com està distribuïda 2. Activitats agràries i ramaderes. La pesca 3. Mineria, energia i indústria 4. Els servicis. El comerç i el transport 5. Els servicis. El turisme 6. Efectes del turisme a les Illes Balears

2. 09 Introducció • El sector primari és poc important a les Illes Balears. • El sector dels servicis és el principal sector econòmic, mentre que el sector secundari no ha representat mai una potència econòmica. • La terciarització de l’economia balear es fonamenta en el turisme.

3. 09 1. La població de les Balears i com està distribuïda 1.1. Una Comunitat molt poblada 1.2. Distribució irregular de la població • Densitat de població a les Illes Balears (mapa) 1.3. Evolució de la població

4. 09 1.1. Una Comunitat molt poblada • Les Illes Balears és la Comunitat Autònoma espanyola de menys extensió. La població de les Illes representa el 2,2% del total d’habitants d’Espanya. • Com que el territori és tan reduït, la densitat de població és molt destacable i arriba a duplicar la mitjana nacional.

5. 09 1.2. Distribució irregular de la població • La població de les Illes Balears es distribueix d’una manera irregular en el conjunt del territori. • Mallorca. És l’illa més densificada. Hi viu el 80 % de la població balear. • Menorca. Hi ha el 9% del total de la Comunitat. A Maó s’hi registren les densitats més altes. A la resta de l’illa la densitat és mitjana-alta. • Eivissa i Formentera. Destaca el pes de la capital eivissenca, on viu el 38,5% de la població de l’illa. La resta d’Eivissa està mitjanament poblada.

6. 09 Densitat de població a les Illes Balears

7. 09 1.3. Evolució de la població • La població balear té un creixement moderat. Aquest fet està relacionat amb la davallada de la natalitat, pròpia de les societats desenvolupades, i amb el descens de la immigració tradicional peninsular, que no troba feina tan fàcilment a zones turístiques.

8. 09 2. Activitats agràries i ramaderes. La pesca 2.1. El sector primari a les Illes Balears 2.2. Activitats agràries 2.3. Activitats ramaderes 2.4. La pesca • Agricultura, ramaderia i pesca a les Illes Balears (mapa)

9. 09 2.1. El sector primari a les Illes Balears • En el transcurs de les darreres dècades les activitats agràries han anat deixant pas a una economia fonamentada en activitats del sector terciari, especialment relacionades amb el món del turisme.

10. 09 2.2. Activitats agràries • Els espais agrícoles ocupen encara un percentatge important de les Balears. Això és conseqüència d’una més bona predisposició dels sòls i d’una rompuda intensa de la terra. • Agricultura de secà. Hi predominen els productes típics d’aquest tipus d’agricultura. • Agricultura de regadiu. Les zones més extenses de regadiu són a prop de Palma, a la vila d’Eivissa i a Ciutadella.

11. 09 2.3. Activitats ramaderes • El sector ramader no ha estat gaire desenvolupat per la manca de pastures naturals. • Tot i això, l’augment de la demanda de productes ramaders, provocat pel turisme, ha fet créixer el nombre d’explotacions a les darreres dècades. Per això s’han construït nombroses granges avícoles i de porcs, sobretot a Mallorca i a Eivissa. • El bestiar oví es localitza a les àrees de muntanya de Mallorca i d’Eivissa. • El bestiar boví es concentra a les hortes de Palma i Campos-ses Salines i en general, a tota Menorca.

12. 09 2.4. La pesca • La pesca és una activitat d’escassa importància a les Illes Balears. Per això una bona part del peix que es consumeix ve de fora. La pesca presenta les característiques següents: • La flota pesquera està formada per embarcacions petites on treballen pocs tripulants. • Les principals espècies capturades són: sardines, gerrets, molls, lluços, sorells, mol·luscs i crustacis.

13. 09 Agricultura, ramaderia i pesca a les Illes Balears

14. 09 3. Mineria, energia i indústria 3.1. Producció minera i energètica 3.2. Les activitats industrials • Mineria, energia i indústria a les Illes Balears (mapa)

15. 09 3.1. Producció minera i energètica • Les Illes Balears no han tengut mai reserves minerals abundants. Quasi tots els recursos energètics que es consumeixen avui són importats. • Hi ha pedreres d’extracció de roques industrials per a la fabricació de ciment i guix, uns materials molt utilitzats en la construcció. • L’explotació de salines marines és una activitat antiga a les Balears. Actualment la producció de sal ha minvat molt a causa de la competència de les activitats turístiques. • L’energiaelèctrica s’obté en centrals tèrmiques situades al litoral.

16. 09 3.2. Les activitats industrials • En general, no ha existit mai una potent tradició industrial balear, excepte en els sectors hereus de l’artesania tradicional. • El desenvolupament turístic va modificar la indústria insular, que s’adaptà a les demandes d’un nou i molt ampli mercat de consum. • Avui el sector secundari ocupa un 21,9% de la població balear. Predominen els subsectors de: • La construcció. La majoria d’aquestes indústries , dependents del turisme, es troben concentrades a Palma i a les zones costaneres. • Les indústries de béns de consum.

17. 09 Mineria, energia i indústria a les Illes Balears

18. 09 4. Els servicis: el comerç i el transport 4.1. El desenvolupament dels servicis 4.2. Les activitats comercials 4.3. Els transports i les vies de comunicació • La xarxa de transports i de comunicacions de les Illes Balears (mapa)

19. 09 4.1. El desenvolupament dels servicis • Les Illes Balears tenen un sector terciari hiperdesenvolupat, principalment a causa del creixement econòmic que hi ha generat el turisme. • Actualment un 76,3% de la població ocupada fa feina dins el sector dels servicis.

20. 09 4.2. Les activitats comercials • Les activitats comercials a les Illes Balears representen una quarta part del total del sector terciari i generen una cinquena part del producte interior brut d’aquest sector. • El comerç interior es desenvolupa en una gran quantitat d’establiments de reduïdes dimensions i de tipus familiar, relacionats amb els sectors de l’alimentació, el tèxtil i el calçat. • Del comerç exterior s’ha de destacar la dependència de les Illes en relació amb les importacions d’una gran varietat de productes. Aquest comerç el constitueixen les exportacions i les importacions.

21. 09 4.3. Els transports i les vies de comunicació • Les Illes Balears tenen una bona xarxa de comunicacions interna i estan ben comunicades amb la Península i Europa: • La xarxa de carreteres de les Illes tenia, el 2003, 2164 km de longitud, entre autopistes, autovies i carreteres comarcals. • Hi ha tres aeroports internacionals. El més important és el de Palma. • La xarxa de ferrocarril només existeix a l’illa de Mallorca. • Els ports possibiliten que les Illes accedeixin a productes agroalimentaris i energètics que la població requereix.

22. 09 La xarxa de transports i de comunicacions de les Illes Balears

23. 09 5. Els servicis. El turisme 5.1. El sector turístic • Població activa ocupada als servicis a les Illes Balears el 2005 (il·lustració) • Turistes que visitaren les Illes Balears segons el lloc de procedència el 2005 (mapa)

24. 09 5.1. El sector turístic • Per les seves condicions naturals i pel patrimoni històric, a les Illes es poden practicar diverses modalitats de turisme: • Mallorca. Hi predomina el turisme de sol i platja i d’esports d’aventura, el turisme rural i cultural. • Menorca. Hi ha turisme de costa i sobretot, el turisme rural ja que aquesta illa té l’oferta més gran d’espais naturals. • Eivissa. Al costat de Mallorca, és l’illa més concorreguda pels turistes. Hi predomina el turisme de costa.

25. 09 Població activa ocupada als servicis a les Illes Balears el 2005

26. 09 Turistes que visitaren les Illes Balears segons el lloc de procedència el 2005

27. 09 6. Efectes del turisme a les Illes Balears 6.1. Repercussions a la població 6.2. Repercussions al medi ambient 6.3. Repercussions a l’economia

28. 09 6.1. Repercussions a la població • L’espectacular creixement turístic de les Illes a les dècades de 1960 i 1970 provocà l’arribada de molts immigrants andalusos, castellans i catalans. • Actualment és molt important la població immigrada procedent de la Unió Europea, principalment alemanys (jubilats, tècnics o persones amb un alt poder adquisitiu) que trien Mallorca com a lloc de residència. • També hi ha un altre tipus d’immigrants estrangers que provenen de l’Equador, l’Argentina o el Marroc. La majoria cerca feina a la indústria, la construcció, el servei domèstic o el turisme.

29. 09 6.2. Repercussions al medi ambient • L’arribada massiva de turistes a les Illes Balears ha determinat uns impactes ambientals negatius: • La gegantina demanda d’infraestructures turístiques ha acabat regirant el paisatge natural de les illes. • La gran demanda de recursos naturals (aigua i energia) ha incrementat la dependència de les Illes Balears respecte a l’exterior.

30. 09 6.3. Repercussions a l’economia • El sector turístic és el principal sector econòmic de les Illes Balears i ha incidit en la resta de sectors econòmics. Es pot afirmar que les Illes tenen una economia turística. • Gràcies a l’alt percentatge d’ingressos que el turisme proporciona al producte interior brut regional, les Illes Balears presenten una de les rendes per càpita més alta de les Comunitats Autònomes espanyoles.