1 / 23

Anàlisi Química Agrícola. ESAB M.Soliva

V olumetries. V olumetries neutralització. Anàlisi Química Agrícola. ESAB M.Soliva. ESAB. MST, 2004. Anàlisi Quantitativa Volumetries Gravimetries. ESAB. MST, 2004. En la darrera transparència d’aquesta presentació trobareu una comparació resumida de volumetries i gravimetries.

barto
Download Presentation

Anàlisi Química Agrícola. ESAB M.Soliva

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Volumetries Volumetries neutralització Anàlisi Química Agrícola. ESAB M.Soliva ESAB. MST, 2004

  2. Anàlisi Quantitativa Volumetries Gravimetries ESAB. MST, 2004 En la darrera transparència d’aquesta presentació trobareu una comparació resumida de volumetries i gravimetries

  3. Què és una volumetria? • En quin tipus de reaccions es basen? • Quines condicions han de complir les reaccions per poder-les utilitzar en mètodes volumètrics? • Són les mateixes condicions que han de complir-se en l’aplicació de mètodes gravimètrics? Indiqueu tres exemples de volumetries aplicades a productes agrícoles ESAB. MST, 2004

  4. Què és una volumetria? • A un volum conegut de la solució problema se li afegeix una quantitat de SOLUCIÓ VALORANT (de concentració exactament coneguda), fins que les dues sigui químicament equivalents. • Per conèixer quan s’arriba a aquest moment (punt d'equivalència, concepte teòric) tenim que observar algun canvi físic; majoritàriament s’observa un canvi de color gràcies a l'addició d’un INDICADOR. Així es troba el punt experimental anomenat punt final. • Com mes s’acosti el punt d'equivalència al punt final mes exacte serà el resultat. • Les valoracions poden ser directes o per retrocés • Recordeu que vol dir exactitud i precisió d’una determinació. Quan hàgiu fet les pràctiques intenteu veure què afecta a l'exactitud i què a la precisió d’una volumetria. ESAB. MST, 2004

  5. En quin tipus de reaccions es basen les volumetries? • Neutralització, precipitació, oxidació-reducció i formació de complexes • Cada tipus de reacció tindrà els seus reactius valorants, els seus indicadors i els càlculs del pes equivalent també seran diferents • Reviseu alguns conceptes en el document que s’anomena pes equivalent • Quines condicions han de complir les reaccions per poder-les utilitzar en mètodes volumètrics? • Han de ser ràpides, complertes (l’equilibri ha d’estar desplaçat al màxim perquè el canvi a observar sigui notable), estequiometriques i especifiques • Són les mateixes condicions que han de complir-se en l’aplicació de mètodes gravimètrics? • Penseu la resposta quan hàgiu fet alguna gravimetria ESAB. MST, 2004

  6. Les volumetries de neutralització són les mes conegudes i tenen aplicació en la determinació de l’alcalinitat de les mostres d’aigua de diferents tipus. Ens poden servir per revisar conceptes bàsics. Recordeu : reactiu valorant, patró primari, factor de correcció, indicador, punt d'equivalència i punt final, corbes de valoració. Quins tipus d’errors podem fer? Quin material de laboratori es necessita per realitzar mètodes volumètrics? ESAB. MST, 2004

  7. Volumetries Importancia de la lectura de la bureta Indicador Reactiu valorant de concentració coneguda Càlculs ESAB. MST, 2004

  8. Totes les determinacions que es fan del punt final en les volumetries de neutralització es basen en els canvis de pH que tenen lloc en les proximitats dels punts d'equivalència • Per tanttenim que tenir molt clars tots els factors que influeixen en la[H+] o[OH-] • Kw de l’aigua 1.10-14 • existència d'àcids i bases forts i dèbils • concepte de hidròlisi • solucions tampó ESAB. MST, 2004

  9. Saña, 1993 ESAB. MST, 2004

  10. CHRISTIAN, 1981 ESAB. MST, 2004

  11. CHRISTIAN, 1981 ESAB. MST, 2004

  12. http://www.carlton.paschools.pa.sk.ca/chemical/equilibrium/abindicators.htmhttp://www.carlton.paschools.pa.sk.ca/chemical/equilibrium/abindicators.htm ESAB. MST, 2004 ESAB. MST, 2004

  13. Hidròlisi de diferents tipus de sals Sal d’àcid fort i base forta  hidròlisi neutra Sal d’àcid fort i base dèbil  hidròlisi àcida Sal d’àcid dèbil i base forta  hidròlisi bàsica Sal d’àcid dèbil i base dèbil  la hidròlisi dependrà de la fortalesa relativa de l’àcid respecte de la base. ESAB. MST, 2004

  14. CHRISTIAN, 1981 ESAB. MST, 2004

  15. CHRISTIAN, 1981 ESAB. MST, 2004

  16. CHRISTIAN, 1981 ESAB. MST, 2004

  17. CHRISTIAN, 1981 ESAB. MST, 2004

  18. CHRISTIAN, 1981 ESAB. MST, 2004

  19. Els canvis de pH al llarg d’una volumetria es poden determinar introduint un elèctrode de pH en la solució a valorar i anar fent lectures desprès de l'addició de reactiu valorant i desprès de agitar la barreja. Però ara el que es farà és calcular teòricament com varia el pH. Es comença per un exemple senzill valorant un àcid fort amb una base forta Valorar 100 mL de HCl 0,1M amb solució de NaOH O,1M. (o be el mateix pero 0,01M) HCl 0,1MHCl 0,01M V de NaOH pH pH 0,0 1,0 2,0 50,0 1,5 2,5 90,0 2,3 3,3 98,0 3,0 4,0 99,0 3,3 4,3 99,50 3,6 4,6 99,8 4,0 5,0 100 7,0 7,0 100,2 10,0 9,0 100,5 10,4 9,4 102 11,0 10,0 110 11,7 10,7 Indiqueu el pH en els punts d'equivalència ESAB. MST, 2004

  20. Seguiment d’una volumetria per la mesura continua del pH Corbes volumètriques ESAB. MST, 2004

  21. SKOGG-WEST ESAB. MST, 2004

  22. SKOGG-WEST ESAB. MST, 2004

  23. Valoració d’un àcid fort a dos concentracions diferents amb una base forta Quin indicador és el mes adequat? ESAB. MST, 2004

More Related