CAPELLES DE PLANTA CIRCULAR Enric Sànchez-Cid

1. CAPELLESDE PLANTA CIRCULAREnric Sànchez-Cid

2. Passejant pel nostre País he trobat un petit nombre d’ermites i d’esglésies rodones, o circulars, que m’han atret l’atenció i, a través de la informació cercada en les biblioteques i arxius, he completat el treball que os presento. • No totes es conserven en bon estat i, algunes, encara es mantenen tant malmeses com el dia que les descobriren.

3. Sant Sebastià de Sull (Berguedà)

4. N’hi ha hagut una, la Rodona de Vic que encara dóna més pena quan ens assabentem que pel fet de no entendres el govern de la ciutat i el bisbat, han tirat pel mig i, després de la descoberta, l’han tornat a amagar les restes, per vergonya, sota el paviment... Això si, l’han cobert amb un mosaic urbà de color vermell.

5. La Rodona de Vic (Osona)

6. Restes descobertes de la Rodona de Vic

7. Al trobar-me amb aquestes capelles,crida l’atenció la seva construcció rodona o circular. • S’han donat varies explicacions, però no hi ha que oblidar-se, en arribar aquest punt, les conclusions a què arriben les persones de la rodalia de la capella, quan se’ls demana una informació més propera: fa què pensar...

8. Els arqueòlegs han trobat temples circulars prehistòrics al centre del nostre continent que han posat al descobert la civilització més antiga d’Europa. • Aquesta investigació revela el grau de desenvolupament a què arribaren amb estructures monumentals, al mateix temps o, inclòs, abans de l’antic Egipte i Mesopotàmia.

9. A través de les troballes, suggereixen que entre 4.800 aC i 4600 aC es deurien haver construït centenars d’estructures circulars religioses monumentals en gran part del territori que avui ocupen Àustria, República Txeca, Eslovàquia, Baviera i l’est d’Alemanya.

10. Tot aquest complex trobat, sobretot a Dresden (Alemanya), es deuria haver construït uns 300 anys abans de les primeres estructures monumentals del proper Orient.

11. Es possible que aquest fenomen fos conseqüència d’un augment del nombre de grups neolítics, que coincidiren provenint dels desplaçaments des de l’Est i de la competència entre ells. • A qui rendien culte aquests pobles de la Edat de Pedra en els seus grans temples rodons i perquè foren abandonats, constitueixen un misteri de l’actual moment de l’arqueologia.

12. És curiós, des del principi de la humanitat, el cercle va lligat a qualsevol de les religions o cultes que s’han fet presents.

13. El cercle, o la forma irregular similar, es dóna naturalment. • En canvi, per fer un quadrat és necessari que la ment, el cervell, estigui preparat per la geometria.

14. És evident, que la construcció més primitiva en les diverses cultures ha sigut el cilindre amb una coberta cònica.

15. A mesura que es va manejant millor la transmissió de les càrregues, aparèixer la planta quadrada o rectangular amb teulada a dues aigües.

16. Quan es descobreix el morter o terra armada, el fet de treballar amb motlles limita i obliga a seguir uns certs paràmetres.

17. La construcció va passar a un moment crític quan a Grècia es descobreix el sistema constructiu amb pilars i llindes: les formes de resistència estructural s’havien tornat lineals, no eren masses, sinó línies que transmetien la força a través de punts crítics.

18. En canvi, a Roma considerà que la corba, la cúpula, resultaven més fàcil de treballar: n’és un exemple el Panteó.

19. A Bizanci, són les cúpules, les petxines i els arcs els que manen en la construcció dels temples (Santa Sofia).

20. En un nivell més modest, també s’utilitza en el romànic, amb les plantes quadrades o rectangulars i, més, amb l’estil imposat pels Templers amb la secció àuria i el número φ.

22. Quan s’arriba al renaixement i • al neoclàssic la planta quadrada • amb coberta inclinada s’imposa.

23. Sempre hi ha hagut un cert paral·lelisme entre la simbologia usual d’una determinada cultura/religió i la seva arquitectura. • Per a moltes cultures, casi sempre, la simbologia de la religió és determinant en la seva arquitectura.

24. En el Neolític apareixen els cromlecs, és a dir, aquells cercles de monòlits que rodegen un menhir, dolmen o tomba megalítica.

26. Per al cristianisme • primitiu, el cercle • és el símbol de • l’eternitat de Déu, • i amb aquesta • significació ha • arribat fins els • nostres dies. • Exemple és la forma rodona de la cripta del Pessebre de l’església de Sant Miquel de Cuixà.

27. El Cristianisme edifica grans basíliques, però no gaire lluny d’elles es construeixen temples de planta rodona. • En general, domina la idea que la forma de la planta, rodona o quadrada, és una resposta tècnica a las necessitats funcionals i estructurals de l’època i molt depèn del suport del material que s’utilitzi.

28. Comentant-ho amb mestres d’obra locals, han coincidit, què és més senzill bastir una cúpula que un pòrtic o teulada plana d’una o dues aigües.

29. Donant una ullada a qualsevol cultura que ha existit sedentària, s’aprecia que hi ha hagut molta tendència a bastir l’habitat en forma de cilindre i amb un con o cúpula, com a coberta.

30. També succeeix que quan es va començar a manejar millor la transmissió de càrregues, apareix la planta quadrada o rectangular amb la teulada a dos vessants

31. No diré pas que totes ho siguin, però hi ha capelles rodones, com Sant Sebastià de Sallent del Llobregat i Sant Vicenç de Lluçà, per exemple, que es pot assegurar sense dubtar-ho, que tenen un origen militar.

32. La seva situació geogràfica posa en evidència la ubicació estratègica que deuria tenir en aquella època de la reconquesta dels territoris pels exèrcits dels Comtes de Catalunya. Des d’ella s’albira una gran part de la comarca per on es replegaven els exèrcits vençuts, àrabs o hostes cristianes, enemistats entre si.

33. Emplaçament del primitiu punt de guaita que passà a capella castellera, dins del perímetre del Castell.

34. El senyor més poderós assolia dominar el terreny i, aleshores, s’establia la ratlla més al sud. El territori conquerit es repoblava al mateix temps que l’Església hi posava la doctrina, mitjançà els monjos i sacerdots que bastien els seus respectius centres de culte, al principi modestos.

35. Quan un nucli de la població dispersa quedava prop d’una construcció militar abandonada i pel fet de trobar-se en més bones condicions constructives (els militars sempre han disposat d’una mà d’obra més barata i en més quantitat), s’utilitzava l’edifici com a parròquia i centre de confluència dels habitants o feligresos, després de les modificacions canòniques obligades.

36. Anys després, al quedar lliure la contrada de enemics, comporta que els governants s’estableixin a la plana, i només resten, els petits temples, com ermites, on la fe dels feligresos no l’obliden... fins a cert punt.

37. S’ha comprovat, que s’abandonen més • els castells, que els edificis religiosos: • això s’explica perquè el comte, repartia • les bufetades i, en canvi, Déu, Maria i • els sants mai han protestat. • Hi ha una excepció: quan el clergue té massa poder, a la petita escletxa que s’obria o s’obre, el poble contesta sense contemplacions.

38. Un altre motiu de construir un edifici de planta circular, ha sigut el funerari, sigui de primera intenció (Santa Magdalena de les Planes i Sant Eudald-Santa Mª de Sorga) o per adaptació posterior amb l’ampliació de la segrera o altres modificacions.

39. Cap de les capelles rodones segueixen un estil arquitectònic determinat que, em més facilitat, podria ajudar a situar-les en el temps. • També, de moltes s’ignora la seva història escrita.

40. Són construccions rústegues, sense ornamentació, senzillament funcionals. Són bastides per un mur circular, d’una alçada que oscil·la entre 3,25 m. (Santa Cecília de Torreblanca) i 7,80 m. (Sant Pere Gros), cobertes amb una cúpula de rebla de mitja esfera i la teulada l’han revestit de lloses de pedra o llicorella.

41. N’hi ha 12 que tenen absis dirigit a llevant: Olèrdola, Planès, Sallent, Lillet, Sull, Cuixà (Pessebre i Trinitat), Sant Bertomeu, Lluçà, Vic, Sant Pere Gros i Sant Jaume Vilanova

42. i les altres sis: • Sant Adjutori, • Sant Pau de Bell.lloc, • Santa Cecília de Torreblanca, • Sant Marc de Bessacs, • Santa Magdalena de les Planes i Santa Mª de Sorba, presenten orientació aleatòria.

43. Prop del poble d’Anya, a la Noguera, queda la capella de Santa Cecília que apareix enmig d’un camp. No es coneixen pas dades històriques d’aquesta capella però a les rodalies s’hi han trobat sarcòfags i petits llençols de mur que situen aquestes construccions a l’època visigòtica i, probablement, fou abandonat l’indret amb l’arribada dels àrabs. Capella de Santa Cecília

44. Per la carretera de Vilafranca del Penedès a Vilanova, es passa per Sant Miquel d’Olèrdola (a mà dreta) i poc desprès, a mà esquerra i senyalitzat s’arriba a la cruïlla que mena a la finca particular on es troba l’església rodona del Sant Sepulcre. Capella del Sant Sepulcre.

45. Situada a la Cerdanya Nord diuen que pot ser un mausoleu erigit a Munusa que havia en envaït la Península l'any 711. Una altra versió ens diu que era una capella del Temple, de quan la seva desfeta alguns membres ingressaren en altres ordes religiosos. Capella triangular de Planés

46. Es troba la vila de Sallent del Llobregat. És una capella, romànica, de planta circular i amb tres absis radials. Queda dins del recinte del Castell. Era l’església parroquial del terme abans de ser capella castellera. Capella de Sant Sebastià.

47. Prop de Santa Mª d’Oló, fou sempre una capella rural.S’havia retirat el culte, probablement a finals del segle XII. Queda adossada a un Mas. Fou restaurada per l’arquitecte i arqueòleg Puig i Cadafalch i de nou es restablí el culte. Capella rodona de Sant Jaume de Vilanova

48. Prop de Gironella. En un antic eremitori del segle IX al X hi fou construïda una capella de forma més o menys piramidal, de casi de planta rodona, d’uns tres metres d’alçada i excavada dins la roca. L'actual nucli habitat de Cal Bassacs deu el seu naixement a la creació d’una colònia industrial de teixits a les darreries del segle XIX. Capella rodona de Can Bassacs

49. Capella de Sant Miquel de Lillet A 3 km. de Poble de Lillet s’arriba al Monestir de Santa Mª i a prop d’ell queda la Capella de Sant Miquel en un petit turó. Cap la possibilitat que es tractés de la capella castellera del Castell de Lillet, després d’entrar en desús com a punt de guaita de l’avançament dels exèrcits cristians. Capella de Sant Miquel de Lillet

50. Pertany al municipi de Saldes. La Capella de Sant Sebastià del Sull és de les més antigues que es conserven al País construïda on ja existia una comunitat de monjos. En algun lloc apareix l'opus spicatum. Les restes de la capella de Sull tenen com a taló de fons el característic massís del Pedraforca. Capella Sant Sebastià de Sull