1 / 27

Ramon Llull

Ramon Llull. Ramon Llull. Aspectes biogràfics El projecte lul·lià Llull i la comunicació Llull i les llengües. Ramon Llull (1232(?)-1316). Moltes vegades he estat burlat, colpejat i tractat de phantasticus.

cathal
Download Presentation

Ramon Llull

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Ramon Llull

  2. Ramon Llull • Aspectes biogràfics • El projecte lul·lià • Llull i la comunicació • Llull i les llengües

  3. Ramon Llull (1232(?)-1316) Moltes vegades he estat burlat, colpejat i tractat de phantasticus • La vida i l’obra de Ramon Llull són indestriables: no podem parlar-ne d’una sense haver de parlar-ne de l’altra. • - La il·luminació representà l’abandó dels plaers de la vida mundana i el punt d’arrencada del pensador i activista.

  4. Ramon Llull

  5. VIDA COETÀNIA • Cortesà de vida mundana. • transformació religiosa als trenta anys. Dedicà la seua vida al proselitisme cristià especialment entre els jueus i musulmans. • Conversió dels infidels. • Difusió del seu pensament mitjançant l'escriptura, l'ensenyament, la disputa amb autoritats teològiques o la fundació de centres de formació missionera.

  6. Llull creà un sistema filosòfic que denominà Art, que integrava en un tot coherent la religió, la filosofia, la ciència, la moral i l'ordre social, a partir d'un sistema de verificacions mecàniques comprensibles i transmissibles que havien de demostrar la superioritat del cristianisme i facilitar així la conversió dels practicants d'altres religions.

  7. Ramon Llull El projecte lul·lià: Raó i fe Ja que per autoritats no ens podem entendre, ¿per què no provam si ens entenem per raons demostratives i necessàries? - Les veritats de fe poden demostrar-se per deducció lògica dels principis de la ciència general: així serà possible convèncer els infidels. APOLOGIA POSITIVA • Pas d’una teologia axiomàtica, de la revelació, a una teologia natural, a partir de premisses i sil·logismes • La ratiomés que no pas l’auctoritas.

  8. Ramon Llull El projecte lul·lià: L’Ars Magna • És la ciència universal, compendi de totes les altres, i instrument infal·lible per a la conversió a la vertadera fe: Un art per a trobar la veritat • Va estar reformulant-la i afinant-la tota la vida

  9. Ramon Llull • Llull i la comunicació • “Només comuniquen les institucions”: Visita els cinc Papes que li són coetanis, i Universitats com París i Montpeller • Una fita: 1311-1312. El Concili de Vienne i el cànon XI: Creació d’escoles d’idiomes a les principals Universitats • El projecte Miramar

  10. Ramon Llull • Llull i les llengües • Marc multilingüe. En el seu cas, català, provençal, àrab i llatí • Necessitat de traducció contínua - innovació, creació • Coetani del Dant, pren una opció decidida pel vulgar en la creació de l’obra científica, filosòfica: finalitat estrictament instrumental, aplicativa • La Retòrica (Rethorica nova): És l’ànima del sermó

  11. Ramon Llull • Llull, creador de llengua: innova el lèxic via sufixació, i fixa el català literari • El ‘descobriment’ del sisè sentit o afat (affatus): La capacitat de comunicació mitjançant la paraula Aquela potència, ab la qual l’animal manifesta ab la veu a altre animal la sua conceptió

  12. Ramon Llull • Les tres tasques que es proposa són: • Convertir infidels • Escriure un llibre que critique l´Islamisme i que convença les autoritats eclesiàstiques i nobles per ensenyar llengües perquè puguen anar predicadors per tot el món a convertir infidels. • Crear escoles per formar futurs missioners.

  13. OBRES

  14. 243 llibres • Llengües: català, llatí, àrab i occità • Finalitat: • Ciència total anomenada Ars Magna • fer comprensible als cristians la necessitat d'una vida moral.

  15. PROSA FILOSÒFICA I DOCTRINAL • Art abreujada de trobar veritat. • Arbre de sciencia. • Lògica nova (1303). • Començament de filosofia.

  16. PROSA NARRATIVA • Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blanquerna son fill: inclou Llibre d'Ave Maria, Llibre d'Amic e Amat, l'Art de contemplació. • Característiques: versemblança, modernitat, visió utòpica de la realitat. • Fèlix o Llibre de Meravelles (1289): • Parts: de Déu, dels Àngels, dels Cels, dels Elements, de les Plantes, dels Metalls, Llibre de les Bèsties, de l'Home, del Paradís, de l'Infern • Vida coetània: és una autobiografia. • Llibre de Gentil e dels tres savis (1274-1276)

  17. POESIA • Cant de Ramon • Lo Desconhort (1295). • Hores de Nostra Senyora. • Plany de la Mare de Déu

  18. PROSA MÍSTICA • Llibre de contemplació en Déu. • Llibre d'Amic e Amat (dins del Blanquerna). • Llibre de Santa Maria (1290). • Dels cent noms de Déu (Roma, 1285) • Llibre dels articles de la fe (1296) • Què deu hom creure de Déu (1302) • Llibre contra Anticrist (1275-1276) • Llibre de virtuts e de pecats (1313)

  19. ALTRES • Començament de medicina (1274-1283) • Tractat d'astronomia (1297) • Doctrina Pueril

  20. Ramon Llull: la seva obra • El llibre de l´ordre de cavalleria: està escrita el 1275 i l'adreça a un públic cavalleresc; té la funció de lloar la cavalleria en els seus orígens, però com que “actualment” està malament cal reformar-la. • El llibre està dividit en set capítols: • Origen de la cavalleria: per protegir la justícia. • Finalitat de la cavalleria. • Examen que cal fer als cavallers per veure si són dignes de ser cavallers. • Cerimonial que cal seguir per nomenar un escuder, cavaller. • Explica al·legòricament el significat de les diferents parts de l'arnés del cavaller. • Llista de preceptes morals que ha de seguir tot cavaller. • Honor que hom deu a tot cavaller,perquè és la major dignitat a la que pot arribar un laic.

  21. Ramon Llull: la seva obra • Blanquerna: • Escrit l'any 1283.Parla de l'ordre de Clerecia, i del matrimoni. És l'obra més marcadament novel·lesca. • Està dividida en cinc llibres i presenta la utopia d'una societat dirigida pel Papa i l‘Església (societat teòcrata). • Matrimoni. • Monjos- religió. • Bisbes. • Papa. • Ermitans. • Aquesta obra té un caràcter marcadament narratiu, amb episodis cavallerescos i altres francament al·legòrics: Blanquerna, fill d´Evast i Aloma, deixa els seus pares i es dedica a l'ermitatge; després d'una sèrie de peripècies acaba sent nomenat Papa.

  22. Ramon Llull: la seva obra Fèlix o el llibre de les meravelles: • Va ser escrit entre els anys 1288 i 1289. Té forma d'enciclopèdia. Fa una pregunta i es dóna una resposta. • Una pastora que es troba en un prat sola es posa a parlar amb Fèlix i li diu que no té por perquè creu en Déu i ell la protegirà. Poc després apareix un llop i mata la pastor: aquesta és l'excusa perquè Fèlix es puga plantejar la pregunta de si existeix Déu…

  23. Ramon Llull: la seva obra El llibre de les bèsties: • Primer formava part del Llibre de les Meravelles, però després es va publicar separadament i ara es coneix així. • No tracta dels animals , sinó que és una faula animalística de caràcter moral. Està basat en un llibre hindú anomenat Calila i Dimna i en el roman francès Roman de Renart. • Sembla que la funció d'aquest llibre era servir els reis per adoctrinar els prínceps. • Un ermità explica en Fèlix que prop d’allí, els animals estan escollint rei; quan el rei és escollit aquest ha d'escollir els seus consellers i aquí és on comencen els problemes, traïcions, enganys etc..La guineu vol esdevenir important i va matant tots els consellers, quan el rei s'adona de la seua traïció la mata.

  24. ESTIL • Primer a utilitzar una llengua romànica per a parlar de filosofia, moral o didàctica. • Problemes morfològics, sintàctics i lèxics. • Creació de lèxic català amb els llatinismes necessaris. • Incorporació de noves paraules a partir de les arrels i els prefixos i sufixos llatins. • 7 per cent del lèxic de Llull és inventat per ell. • La sintaxi lul·liana és rígida, plena de passatges llargs i períodes subordinats.

  25. L’EXEMPLE • Recurs lul·lià per excel·lència. • Important mitjà de comunicació de masses. • Innovació. • Allunyat de tot realisme • Atemporalitat • Universalment aplicable.

  26. QUÈ ENS QUEDA DE RAMON LLULL? • Raimundus Lullius Institüt (U. de Friburg) • Schola Lullistica de Mallorca • Patronat Ramon Llull

More Related