480 likes | 635 Views
Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil. Nova Sageta CentreLondres94 FamiliaNova Schola. La Salut Mental dels Adolescents i els joves. De la joventut
E N D
Justícia Juvenil i Salut mentalEl Treball en Salut mental a Justícia Juvenil Nova Sageta CentreLondres94 FamiliaNova Schola
La Salut Mental dels Adolescents i els joves • De la joventut • Conductes de risc, prevalença de lo emotiu sobre el cognitiu, acció de present, absència d’anticipació, “narcisisme”, consum, etc • De la política social i de l’oci • Desprestigi moral, corrupció, inoperància i ineficàcia institucional, populisme i demagògia, absència de politiques per la joventut. Cultura d’imatge i so. Empobriment del llenguatge • De les actituds familiars • Crisis de la família, diversificació i confusió del concepte de família • De la cultura de la “pastilla” • Recerca d’immediatesa, solució “per mi” però no “de mi” • De la psicologització vs psiquiatrització dels problemes • De la “policització” i “justicialització” social • Sembla com si tot ho hagués de fer la policia, i tot hagués d’anar al jutjat
Normalitat i Patologia Què entenc per malalt mental?, Com diagnosticar un comportament patològic? Malalt, alteració, trastorn... Diagnòstic vol dir: Cinc eixos Adaptació vol dir absència de conflicte?
Normalitat i Patologia Classificació nosològica (DSM-IV, CIE IO) és psicopatologia? L'acció de la JJ ha recaure en els infractors amb diagnòstics greus mentals? L'etiqueta situa, facilita, però no iguala Tots som homes i persones diferents “Hospitals penitenciaris” equip complert judicial, rehabilitador i sanitari
Límits i possibilitats de la intervenció en salut mental a JJ • Què hauria de ser i què no hauria de ser la intervenció en salut mental en l'àmbit de JJ? • Existeixen límits clars entre les institucions de salut mental i la JJ? • El fi únic es la persona • L’intervenció nomes integral • Arreu la salut mental es de JJ integrada
Límits i possibilitats de la intervenció en salut mental a JJ • Els adolescents i joves de JJ tenen les mateixes problemàtiques que els dels altres àmbits? (atesos en sanitat) • Les característiques del àmbit judicial son les més apropiades per fer una intervenció dirigida a les problemàtiques de la SM • La salut mental deu adequar-se als àmbits • El problema són recursos d’espai i personal (no hi ha aparelles o tècniques mecàniques) • Les problemàtiques no són igual o diferentes, són individuals
Límits i possibilitats de la intervenció en salut mental a JJ • Intervenció amb recursos propis o prioritzar les derivacions a recursos especialitzats de la xarxa comunitària?. • S’han de crear recursos propis? • La derivació és una eina pròpia de la JJ o s’han d’intentar complementar els dos tipus de recursos? • La derivació en Salut Mental és difícil, per factor subjectius d’interpretació, per elecció de tècniques segons criteri • La complementació és difícil per l’exigència de seguretat de JJ • Cal asumir com a ideal els recursos propis integrals
Estratègies d'intervenció Que fem i que podem fer? • Què opines sobre la intervenció en salut mental dins els límits amb que es treballa a JJ? • Què ha de prevaldré en un jove que compleix mesura educativa, la qüestió sanitària o la judicial? Perquè? • Només pot prevaldre la persona • El fi últim es la reinserció • L’intervenció en l’actualitat és limitada tan a Justícia com a Salut Mental (incomplerta) • I més encara en infancia i adolescencia
Estratègies d'intervenció Que fem i que podem fer? • Cal que existeixin espais diferenciats per a la presa de decisions en els casos d’adolescents i joves amb problemes de Salut Mental? Perquè? • Equip propi complert de salut mental a JJ • La centralització no és garantia per ella mateixa • L’equip l’integra: educadors, assistent social, psicòleg (neuropsicòleg, psicoterapeuta,..) psiquiatra, pediatra o metge internista
Estratègies d'intervenció Que fem i que podem fer? • Té que haver-hi una continuïtat en la intervenció que es desenvolupa en la xarxa sanitària, l'ingrés d’un jove als circuits de JJ i el seu posterior retorn a la xarxa? Perquè? • Deu ser-hi, però es difícil • Lo ideal seria poder escollir el recurs de continuïtat més adient des de cada instancia
Estratègies d'intervenció Que fem i que podem fer? • Caldrien recursos més específics des de la xarxa sanitària per l'atenció a joves i adolescents de JJ? Perquè? • Penses que a JJ arriben els fracassos d’altres institucions educatives, sanitàries, etc..? Perquè? • Falten recursos, falten diners, falta formació en funció de la realitat a atendre • El fracàs és social en mitjans i personal en la resposta als mitjans. • La majoria fa el que pot amb el que té
Estratègies d'intervenció Que fem i que podem fer? • Les estratègies d'intervenció poden venir mediatitzades pel referent teòric del qual es parteix • Si • Convenen auditories d’eficàcia • Hi ha un fatalisme del “no té remei” que afecta tan al client de salut mental com al de JJ • Es poden obtenir resultats. S’ha de viatjar i improvisar menys
La salut mental dels professionals JJ • S’ha d’avaluar el equilibri mental dels professionals JJ? • Es necessari un cert equilibri mental per desenvolupar correctament la nostra tasca en JJ? • L’equilibri és necessari • Equilibri és joc de forces i resolució adaptativa.
La salut mental dels professionals JJ • Cal o no supervisar la tasca dels professionals de forma constant i dinàmica? • Si és necessari han de ser supervisors de la Institució o de fora d’ella? • La salut mental planteja la dificultat de la medició de la participació tècnica en l’execució de la tasca • Convé tant la supervisió com l’auditoria
La salut mental dels professionals JJ • Es podrien incorporar mecanismes que facilitessin una millor salut mental als professionals de JJ? • La tasca encarregada als professionals de JJ és generadora de problemàtica de Salut Mental • La valoració de projectes i tasques • La formació i el debat
LOS VALORES DE LOS JÓVENES EN LA ACTUALIDAD(La Vanguardia, Febrero 2004)
¿De dónde se extraen los datos? • Los datos que se presentan a continuación proceden de los resultados de la Encuesta de Juventud de Barcelona, realizada por el Ayuntamiento entre diciembre del 2002 y febrero del 2003, con 1200 entrevistas a jóvenes de 15 a 29 años.
Retrato estadístico del joven barcelonés • Un adolescente que vive con sus padres. • Sale de noche, sobre todo el fin de semana, por Ciutat Vella y Gràcia. • Algo menos de la mitad fuma habitualmente. • Una cuarta parte larga toma dos o más copas.
Retrato (II) • Tiene, casi sin excepción, teléfono móvil. • Se desplaza en transporte público • Se declara de centro o de izquierdas. • No confía mucho en los partidos políticos ni en la Iglesia. • Si se asocia, lo hace en entidades deportivas.
Retrato (III) • Esta juventud compagina valores que en otros contextos históricos y sociales han aparecido reñidos. • De entre una veintena de instituciones, la que más confianza les merece es la familia al tiempo que valoran mucho la libertad sexual. • La Iglesia católica y los partidos políticos y la televisión no se encuentran entre sus preferencias.
Los jóvenes prefieren: • la Policía al Ejército • la Generalitat al Gobierno Central • la Unión Europea a la OTAN “Muy pocos aceptan la clonación humana y un 16,3% son partidarios de la pena de muerte” Retrato (IV)
Retrato (V) • Casi la totalidad de los jóvenes está de acuerdo con: • la libertad sexual, • la inseminación artificial, • la despenalización del aborto y • la eutanasia. • Muy pocos aceptan: • la clonación humana • la pena de muerte
Vivienda • La preocupación juvenil por emanciparse se manifiesta a partir de los 25 años. • Entre los 15-19a sólo un 34% se declara muy o bastante preocupado por poder abandonar el hogar paterno. • Hasta los 24, esta preocupación no afecta aún a la mitad de los jóvenes. • El 60% de los jóvenes mayores de 24a están bastante o muy preocupados por llegar a tener vivienda propia.
Vivienda (II) • Crece la preocupación por el precio de la vivienda. • Los jóvenes no emancipados pero trabajadores, creen que el acceso al mundo laboral no les permite la vivienda propia ni en pareja. • El 70% afirma que no se va de casa por motivos económicos. • La razón principal es la inseguridad laboral.
Trabajo • Hasta los 24a, quienes trabajan, lo hacen con contratos de carácter temporal o en prácticas. • A partir de los 25 prácticamente la mitad de los que están empleados disfrutan de contratos fijos o indefinidos. • Casi un 10% trabaja sin contrato. • En el trabajo no valoran mucho el tipo de empleo. • Laboran más por dinero que por vocación de un oficio o profesión. • La mayoría considera que los estudios realizados no les ha servido para el trabajo que acaban desarrollando.
Política • Causas para no interesarse por la política: • “Falta de credibilidad” y “Desengaño” • “Pasotismo” y “Hay cosas más importantes” • Un 9,2% se interesan mucho por la política • Un 27% se interesa bastante • Un 63% desconfía.
Política (II) • el 44% con derecho a voto lo ha ejercido siempre • el 27% se ha abstenido alguna vez • el 27% se ha abstenido siempre • Toda esa desconfianza se traduce en absentismo electoral:
Creencias religiosas • La mayoría de los jóvenes se declaran católicos. • Un 7% se declara católico-practicante. • Los “no creyentes” son un 41% • Casi el doble en comparación con sus padres (21,4%) y algo más que sus madres (17%)
Mucha TV, poca misa • Mirar la TV es de las actividades más frecuentes entre semana (41,5%). • La tendencia se invierte el fin de semana: • Un 46% se cita con amigos y familiares • El 36% va a bares, restaurantes y discotecas • El 13% se sienta frente al televisor • Un 8,3% practica deporte • El 1,2% va a misa
Dinero… para ropa • El 51,8% gasta su dinero comprando ropa • El 42,6% se dejan la paga en bares y discotecas • El 36% se lo gasta en cines • El 32% en tabaco • Los libros son un gasto para el 16,2% • Los viajes lo son para un 15,9% • Los porros cuestan dinero al 6,3% y las drogas de diseño al 1,2%
El papel de la mujer familiar laboral El clan familiar reducción + aislamiento La cultura mediática Pensamiento Mimetismo LA FAMILIA HOYTransformaciones significativas
LA FAMILIA HOY¿Quién educa? • ¿ Padres ? • ¿ Escuela ? • ¿Televisión / Internet?
FAMILIA: ACTITUDES EDUCATIVAS • Actitud > Técnica+Tiempo Afecto Aceptación Disciplina Capacidad de frustración Estabilidad Contención Tolerancia Sentido común
Cambio familiar y del Patrón Salud-Enfermedad • Modificación estructuras familiares: • Incremento familias monoparentales • Separación/divorcio • Trabajo ambas figuras parentales fuera hogar • Incremento embarazo adolescentes • Aparición nuevas formas de parentalidad
Nuevas formas Familias monoparentales • Divorcio • El “buen” divorcio • El “mal” divorcio • Fallecimiento (accidental o enfermedad) • La maternidad en la adolescencia • La libre decisión de la madre en “soledad” y el acceso a los “bancos” de semen
Familias minoritarias • Los tríos y cuartetos tras los divorcios • El acuerdo de tríos o cuartetos • Las familias itinerantes y emigrantes • La delegación parental: • Cesión familiar • Apego múltiple o terceras personas
¿Cuáles son las causas de la evolución de la familia española? • Control de la reproducción • Mejora de los niveles educativos • Acceso de la mujer al mercado laboral • Implantación de una cultura de igualdad
Modelos de familia • No podemos hablar de un solo modelo familiar • La familia sigue cumpliendo la función educadora y transmisora de valores • Posible definición de familia, desde un marco sociológico: • “la unión de dos generaciones en la que la generación adulta asume la responsabilidad de educar al miembro/os de la generación menor con los que conviven de forma estable y duradera”
Modelos de familia (II) • Bajo el concepto de familia se engloban: • Familia nuclear: padre-madre-hijos • Familia tradicional de más de dos generaciones • Familias monoparentales • Familias de personas del mismo sexo que adoptan hijos • Familias de acogida