Pràctica 3. ELABORACIÓ D’UN MAPA GENÈTIC DE TRES MARCADORS.

1. Pràctica 3.ELABORACIÓ D’UN MAPA GENÈTIC DE TRES MARCADORS.

2. Objectius Determinar l’ordre de lligament de tres marcadors genètics i la distància que els separa. Els tres marcadors emprats són els al·lels mutants de la soca Triple Mutant (white, crossveinless i singed).

3. Lligament. És l’associació de gens en el mateix cromosoma formant grups de lligament.

4. Segregació independent (no lligament). Gàmetes Proporcions: 1:1:1:1 50% Parentals 50% Recombinants

5. Lligament total. Gàmetes: 100% de gàmetes parentals

6. CONSEQÜÈNCIA: La frecuencia de gametes recombinants (FR) ha d’estar entre la del lligament total (0%) y la de la segregació independent (50%).0%  FR  50%

7. Encreuament Prova. X Encreuament Prova. X Ens permet concentrar-nos en els fenòmens que tenen lloc a l’heterozigot, ja que l’homozigot solament contribueix a la descendència amb al·lels recessius.Per tant: Ens permet inferir les proporcions dels gàmetes que es formen en el doble heterocigot.

8. Recombinació meiòtica Recombinació meiòtica: És la generació de genotips haploides diferents dels genotips parentals durant la meiosi. • Com a conseqüència, la descendència presenta combinacions de • gens diferents a les parentals, anomenades recombinants.

9. Segregació independent (recombinació intercromosòmica) X Encreuament Prova. X Descendència de tipus parental: 1/4+1/4 = 1/2. Descendència recombinant: 1/4+1/4 = 1/2.

10. Entrecreuament (Crossover). Intercanvi de cromàtides no germanes entre cromosomas homòlegs durant la meiosi per un procés de trencament i reunió del DNA.

11. Gàmete Parental Gàmete Recombinant Gàmete Parental Gàmete Recombinant Recombinació. Es produeix a Leptoté o Cigoté, s’observen quiasmes al Diploté. Resultats de la Meiosis I: 2 cèl·lules n. Resultats de la Meiosis II: 4 cèl·lules n. Meiòcit (2n)

12. Recombinació intracromosòmica. X Encreuament Prova. X Descendència recombinant: Freqüència menor (generalment) o igual a 1/2. Descendència de tipus parental: Freqüència major o igual a 1/2.

13. A. Sturtevant (1913). La distribució i l’ordre lineal dels gens es poden establir experimentalment mitjançant l’anàlisi genètica. • Existeix proporcionalitat entre la distància entre dos marcadors genètics i la freqüència de recombinació (bàsicament per entrecreuament) entre aquests marcadors. • Per tant, podem estimar la distància que separa uns marcadors donats a partir de la freqüència d’individus recombinants en la descendència d’un encreuament prova. Unitat de distància: La unitat de mapa (u.m.) o centimorgan (cM) és la distància entre gens (loci) pels quals la freqüència de recombinació és del 1%.

14. Drosophila melanogaster • 4 parells de cromosomes: I (cromosomes sexuals), II, III i IV (autosomes), els quals constitueixen 4 grups de lligament (conjunt de gens que tendeixen a transmetre’s junts). • Els mascles de Drosophila melanogasterno recombinen.

15. w cv sn w cv sn Encreuaments efectuats: KK + + + Sessió 1: LLv X w cv sn w cv sn KK Sessió 2: LLv X Encreuament Prova + + + Sessió 3

16. Amb tres marcadors tenim dues possibles regions on es pot produir entrecreuament amb resultat de recombinació dels marcadors que considerem: entre a i b, i entre b i c. Per tant, poden tenir individus recombinants en la primera regió, en la segona, i dobles recombinants (en les dues regions). a b c a b c a b c + + + + + + + + + a + + a b + a + c Gàmetes recombinants + b c + + c + b + a b c a b c Gàmetes no recombinants + + + + + +

17. Gàmetes possibles: w cv sn w cv sn KK LLv X + + + Parentals w cv sn + + + w cv sn w + + + cv sn w cv + + + sn Recombinants w + sn + cv + El fet que els mascles solament aportin gàmetes amb al·lels recessius o amb el cromosoma Y fa que qualsevol factor recessiu que portin els gàmetes de les femelles s’expressi en el fenotip de l’individu resultant.

18. 580 592 2 90 50 4 48 87 1453 Fenotips: Trobem els següents fenotips tant de mascles com de femelles: w cv sn • Hem de: • Diferenciar individus parentals, RI, RII i DR. • Establir quin dels marcadors es troba en el mig. • Calcular distàncies entre tots els marcadors. + + + w + sn + cv sn w cv + + cv + + + sn w + +

19. w cv sn 580 Parentales 592 + + + w + + 87 RI + cv sn 90 w cv + 50 RII + + sn 48 w + sn 2 DR + cv + 4 1453 Classificació dels fenotips i ordre dels marcadors Per tant, cv ha de ser el marcador intermig entre w i sn.

20. 87+90+2+4 x 100 = 12,59 FR w cv = 1453 48+50+2+4 x 100 = 7,16 FR cv sn = 1453 50+48+87+90+(6)*2 x 100 = 19,75 FR w sn = 1453 12,59 + 7,16 = 19,75 19,75 w cv sn 12,59 7,16 Càlcul de distàncies. RI + DR x 100 FRI = Total RII + DR x 100 FRII = Total FR w cv FR cv sn FR w sn

23. Coeficient de Coincidència i Interferència • Coeficient de coincidència: mesura si els entrecreuaments tenen lloc de manera independent entre sí. • Si el fet que es produeixi un entrecreuament no afecta la probabilitat de que es produeixi un altre (en una regió propera), la freqüència d’un doble entrecreuament és el producte de les freqüències dels entrecreuaments senzills. • Coeficient de coincidència (CC) = DR observats/DR esperats. • Interferència: El fet que es produeixi un entrecreuament redueix la probabilitat d’un altre en la zona adjacent. • Interferència (I) = 1-CC.

24. Coeficient de Coincidència i Interferència DR esperats = FR w cv * FR cv sn * Total. DR esperats = 0,1259 * 0,0716 * 1453 = 13 CC = (4+2)/13 = 0,4615--->46,15% I = 1-(6/13) = 0,538---> 53,8%