Ars Amandi

1. Ars Amandi Ovidi

2. resum • L'Ars Amatoria («L'art d'estimar») és un poema escrit per l'escriptor llatí Ovidi. És un llibre didàctic que pretén ensenyar l'art de seduir i la manera de comportar-se en la vida de parella. Té un to molt humorístic i irònic, com també alguns passatges on critica la societat del seu temps (la romana del segle I). En l'època que fou publicada fou considerada amoral per la classe dirigent, però no per la classe popular, ja que l'Ars Amatoria va tenir un gran èxit de públic. L'obra està distribuïda en tres llibres, els dos primers van destinats als homes, i el darrer a les dones.

3. Llibre primer • Aquest primer llibre comença amb una definició del concepte d'art, basada en la pròpia experiència de l'autor. Seguidament Ovidi afirma que la mateixa Venus, deessa de l'amor l'ha proclamat «mestre del tendre amor». Seguidament l'autor ens explica on trobar les dones, és a dir, els millors llocs per anar de "cacera": el teatre, el circ, el fòrum, etc. Tot seguit, entrem a la part central del llibre, on se'ns mostra com s'ha de seduir una dona. Primer es recomana confiança a l'home, ja que totes les dones són aconseguibles, i demostra això posant els exemples mítics de passió femenina de Biblis i Caune, Mirra i el seu pare i Pasífae i el toro. Ara només resta aplicar la millor tècnica per a seduir una dona, guanyar-se la complicitat de la seva esclava. Segueix donant consells per a la seducció, com ara que l'eloqüència també es molt útil, que als homes els escau una bellesa descurada (posa els exemples de Bacus i Ariadna), que a les dones els agrada ser forçades (exemple de la violació de Deidamia per Aquil·les), i que l'home sempre ha de ser el que porti la iniciativa.

4. Llibre segon • A continuació ens explica com mantenir l'amor de la dona seduïda, per aquest motiu convoca la deessa Venus, el seu fill Cupido i la musa Erato, i ens explica, quan parla de les ales de l'amor, l'episodi de Dèdal i Ícar. Un dels primers consells que dona es que cal cultivar l'esperit, ja que la bellesa física es efímera, i continua dient que ell dona consells per als pobres, que no per als rics, ja que aquests ho tenen molt fàcil perquè poden oferir regals. Seguidament Ovidi ens enumera les qualitats que ha de presentar l'home. • L'última part d'aquest segon llibre la dedica a donar consells, cal guanyar-se la confiança dels criats, cal lloar els encants i els vestits de l'estimada, cal fingir preocupació quan aquesta estigui malalta, si es produeix una ruptura el millor remei es la unió sexual, cal ser resignat i tolerant amb les infidelitats (aquí posa l'exemple de Vulcà amb Venus i Mart), cal dissimular els seus defectes, etc. Acaba el llibre auto proclamant-se mestre d'amor.

5. Llibre tercer • Aquest últim llibre comença amb una reflexió sobre la conveniència d'instruir les dones en l'art de l'amor. Tot seguit alaba les dones, ja que el seu amor és més ferm i durador que els dels homes (per demostrar-ho, posa l'exemple d'Ariadna, Filis i Dido). Després dona uns consells sobre l'aparença externa: pentinats, vestits, dissimulació dels defectes, etc. I sobre petites arts que aquestes han de dominar com són riure, plorar, parlar, ballar, etc. • També, com al llibre I, enumera els llocs on anar de cacera, que són els mateixos que per als homes. També aconsella les dones tenir estil a l'hora d'escriure cartes, tenir bon caràcter i no ser gaire avaricioses a l'hora d'exigir regals (sobretot als poetes) i comenta que pot ser útil fingir que hi ha un rival i donar, de tant en tant, alguna negativa. • Ja per acabar, l'autor ens adverteix del perill de la gelosia, exemplificant-ho amb el mite de Cèfal i Procris. Com a punt i final, Ovidi demana a les dones que també el reconeguin com a mestre en l'art de l'amor.

6. Biografia • Publius Ovidius Naso (Sulmona al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanta, l'any 17), conegut en el món catalanoparlant com P. Ovidi Nasó,[1] fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor,dones abandonades i transformacions mitològiques. Se'l compta, junt amb Virgili i Horaci, com un dels tres poetes per excel·lència de la literatura llatina. Ovidi va ser àmpliament considerat el més gran mestre del dístic elegíac. La seva poesia, molt imitada durant el final de l'Edat Antiga i l'Edat Medieval, va tenir una influència decisiva en l'art i literatura d'Europa durant molts segles. • Ovidi escrivia en dístics elegíacs amb només dues excepcions: la seva Medea perduda, els dos fragments de la qual que es conserven estan en trimetres iàmbics i en anapests, respectivament, i les seves grans Metamorfosis, que va escriure en hexàmetres dactílics, el metre de l'Eneida de Virgili i l'èpica d'Homer. Ovidi ofereix una èpica diferent a la dels seus predecessors, una història cronològica del cosmos des de la creació fins al seu propi dia, incorporant-hi molts mites i llegendes sobre transformacions sobrenaturals pròpies de les tradicions grega i romana.

7. Vida • Ovidi va néixer a Sulmo (actual Sulmona), en una vall apenina a l'est de Roma, fill d'una família d'equites important, el 20 de març del 43 a. C., un any significatiu en la política romana.[a] Va ser educat en retòrica sota els professorsAureli Fusc i Marc Porci Latró juntament amb el seu germà, qui era excel·lent en oratòria.[2] El seu pare el va fer estudiar retòrica per poder estudiar llei. Després de la mort del seu germà Luci quan tenia 20 anys, Ovidi va renunciar a fer llei i va començar a viatjar a Atenes, on va aprendre el grec, Àsia Menor, i Sicília.[3] Va tenir càrrecs públics menors, com per exemple tresviri capitales[4] i decemviri stlitibus iudicandis,[5] però ho va rebutjar per ser poeta, decisió que segurament el seu pare va desaprovar.[6] La seva primera recitació ha sigut datada pels volts del 25 d. C., quan tenia 18 anys.[7] • El pare li va buscar una esposa però la unió fou de curta durada i se'n va divorciar; una segona esposa, també escollida pel pare, va seguir el mateix camí; va tenir una amant, molt probablement de la família imperial, de la que segurament parla a les poesies i que s'ha dit que podria ser Júlia (filla d'August), cosa bastant improbable ja que aquesta estava desterrada des de l'any 2 aC i l'afer es devia destapar cap a l'any 8; després del seu afer es va casar amb una tercera dona, aquesta vegada elegida per ell mateix, de la família Fàbia; havia tingut una filla, i un altra filla, Peril·la va néixer del seu tercer matrimoni (Peril·la es va casar dues vegades i va tenir un fill de cada marit).

8. Cont. vida • August va exiliar Ovidi l'any 8 d.C. a Tomis, a la costa del Mar Negre, per raons que ens són desconegudes. Ovidi mateix va escriure que va ser a causa d'un error i un carmen. L'error en sí és incert. Ovidi podria haver tingut un afer amb una dona de la família d'August, o podria haver ocultat informació d'un afer tal. El carmen, tanmateix, és molt probablement l'Ars Amatoria, un poema didàctic que oferia consells amorosos als homes i dones romans, i que portava uns quants anys en circulació. • Va ser durant aquest exili quan Ovidi va escriure dues col·leccions més de poemes, les Tristia i les Epistulae ex Ponto, que il·lustren la tristesa i desolació lluny de Roma. Tot i que era amical amb els nadius de Tomis, encara s’en recordava de Roma i de la seva estimada tercera esposa. Molts dels poemes estan dirigits a ella, però també a August, a qui anomena Cèsar i a vegades Déu, a vegades a ell mateix, i a vegades feia cartes als poemes mateixos, cosa que expressa la seva profunda solitud. Els famosos dos primers versos de les Tristia demostren la misèria del poeta des del començament: • Parve -- nec invideo -- sine me, liber, ibis in urbem: • ei mihi, quod domino non licet ire tuo! • Petit llibre -- i no et retindré -- aniràs a la ciutat sense mi: • Ai las per mi, perquè al teu mestre no li és permès anar-hi! • Ovidi va morir a Tomis després de quasi deu anys d'exili.

9. Obra • Obres existents i habitualment considerades autèntiques, amb les dates aproximades de publicació • (10 aC) Amores ('Els Amors'), 5 llibres, sobre "Corinna", anti-matrimoni (revisat en 3 llibres al voltant de l'any 1) • (5 aC) Heroides ('Les Heròides'), o Epistulae Heroidum ('Cartes de les Heroïnes'), 21 cartes (les cartes de la 16 a la 21 van ser composades entre l'any 4 i el 8) • (5 aC) Remedium Amoris ('El remei de l'amor'), 1 llibre • (5 ac) Medicamina Faciei Femineae ('Els cosmètics facials femenins' o 'L'art de la bellesa'), en queden 100 versos • (2 aC) Ars Amatoria ('L'art d'estimar'), 3 llibres (el tercer dels quals escrit una mica més tard) • (8) Les Metamorfosis o Metamorphoseon Libri XV, en 15 llibres • (9) Ibis, un únic poema • (10) Tristia o Tristieum libri V, 5 llibres • (10) Epistolarum ex Ponto Libri IV ('Cartes des del Pont'), 4 llibres • (12) Fasti ('Festes'), 6 llibres que tracten els sis primers mesos de l'any i ofereixen informació única sobre el calendari romà • Obres perdudes o considerades falses • Medea, una tragèdia perduda sobre Medea. • un poema en gètic, la llengua de la Dàcia on n'Ovidi estava exiliat, que no es parla en l'actualitat (i possiblement fictícia) • Nux ('El Noguer') • Consolatio ad Liviam Augustam ('Consolació a Lívia Augusta') • Haleutica o Haleuticon ('Sobre la pesca') - se sospita que fos fals, un poema que alguns han identificat amb l'altrament perdut últim poema del mateix nom escrit per n'Ovidi.

10. Llegat • El llegat d'Ovidi ha estat intens, especialment a partir del Renaixement, amb la revalorització dels temes clàssics i la literatura amorosa (abans es condemnaven algunes de les seves obres per la noció de pecat medieval, que veia reprovable un amor carnal deslligat de Déu). Potser l'episodi d'Apol·lo i Dafne de Les Metamorfosis ha estat un dels que més repecursions ha tingut, tant en literatura com en les arts plàstiques. • Algunes de les obres i autors que mostren clares influències d'Ovidi són: • la poesia de Modoin, de la cort carolíngia • Roman de la Rose • Dante • l'obra de Petrarca i els seus succesors • Sandro Botticelli • William Shakespeare • Thomas Edwards • La fábula de Polifemo i Galatea, de Luis de Góngora y Argote • Gian Lorenzo Bernini • Apollo et Hyacinthus de Wolfgang Amadeus Mozart • Les Metamorfosis de Benjamin Britten • Les lletres de Bob Dylan • Orphée, pel·lícula de Jean Cocteau