PARLEM DE MOCS

1. PARLEM DE MOCS MARISA GARCIA Pedagoga Terapeuta i logopeda

2. Importància de la identificació primerenca Un fet constatat és la importància de l’audició per al desenvolupament lingüístic, intel·lectual i social. Tota deficiència auditiva no descoberta i tractada a temps té efectes devastadors.

3. Importància de la identificació primerenca La pedagogia reclama l’abordatge del problema dels nens amb deficiència auditiva en els primers anys de vida. Necessitats : Identificació primerenca de nens amb hipoacúsies. Iniciar en petita infància les atencions adequades a cada situació.

4. Escala d’audició • Audició normal: capta sons a una intensitat inferior a 20 DB. • Deficiència auditiva lleu o lleugera: capta sons a una intensitat entre 20 i 40 DB. Dificultat de comunicació en ambientes sorollosos. • Deficiència auditiva mitjana o moderada: el llindar de l’audició entre 40 i 70 DB. Sol necessitar pròtesis per augmentar la intensitat del so. • Deficiència auditiva severa: se senten sons entre 70 i 90 DB. Si la deficiència és prelocutiva el nen no aprèn els esquemes del llenguatge amb metodologia oral. • Deficiència auditiva profunda: llindar auditiu superior a 90 DB. No es percep la parla. És imprescindible l’ús de codis viso-gestuals per a la comunicació.

5. OBSERVACIÓ I DIAGNÒSTIC La dificultat principal en l’execució de la medició auditiva en nens petits es presenta fins als 3 anys per la impossibilitat de col·laboració activa en aquests exàmens. És important l’observació del comportament: • la reacció a una percepció de l’estímul acústic, • l’atenció visual reduïda secundària a la manca de retroalimentació sensorial, • el retard en l’adquisició del llenguatge i • les actituds sobreprotectores associades a les dificultats maternals/paternals.

6. OBSERVACIÓ I DIAGNÒSTIC • Els nens amb pèrdua auditiva perden, per manca de retroalimentació, les manifestacions de parla inintel·ligible”. • L’atenció reduïda, el contacte visual esporàdic pertorbarà les possibilitats d’un contacte normalitzat. Això pot induir inevitablement a l’esgotament. • Cal per tant paral·lelament plantejar l’educació auditiva precoç amb propostes que estimulin la comunicació no verbal i el pre llenguatge.

7. OBSERVACIÓ I DIAGNÒSTIC Els nens amb problemes respiratoris recurrents són candidats a valoració ORL per descartar hipoacúsia indeterminada prelocutiva no dolorosa. Els problemes respiratoris recurrents de vies altes i /o baixes són moltes vegades de difícil resolució i la intervenció interdisciplinar entre terapeuta- pediatre és de gran ajuda. La gestió i el seguiment terapèutic són complicats i molt importants ja que aquests processos són recurrents i de disciplines mèdiques tranversals.

8. OBSERVACIÓ, DIAGNÒSTIC i ACTUACIÓ • Las mares i els pares han de conèixer la realitat en què es troba el seu fill: calen noves eines per gestionar la dinàmica familiar. • L’èxit de l’educació de la parla depèn de l’habilitat pedagògica de la mare/ pare i del seguiment especialitzat dels terapeutes.

9. A C T U A C I Ó i A J U D A • Els nens amb hipoacúsia o sordesa han de conviure el més normalment possible amb nens oients. • La Llar d’infants 0-3 anys és el centre educatiu que motivarà la socialització i l’estimulació del llenguatge en grup. • Cal potenciar l’atenció precoç en l’àmbit educatiu per ajudar als pares a retrobar nous espais de qualitat i trobada amb el seu fill i a l’educadora per potenciar l’atenció visual-auditiva en les activitats quotidianes.

10. A C T U A C I Ó i A J U D A • L’assessorament educatiu en el maternatge de risc és de gran ajuda en tot el procés del desenvolupament infantil. Molts d’aquests nens presenten respiració oral de llarga durada i deglució disfuncional secundària a la Síndrome de Respirador oral.

11. A C T U A C I Ó i A J U D A • El nen respirador oral mostra posició lingual anterioritzada, moltes vegades mantinguda, pel mateix nen, per dificultats recurrents en la respiració nasal. • Aquesta alteració en la respiració nasal prolonga el temps d’adquisició del llenguatge per manca d’atenció. L’atenció visual i auditiva, seran punts importants en l’assessorament de la família.

12. DEMANA AJUDA

13. DEMANA AJUDA La família no pot afrontar tota sola l’educació del nen amb hipoacúsia indeterminada –sordesa - necessita l’ajuda de professionals especialitzats.

14. La respiració bucal permanent • Elsnens que respiren sempre per la boca solen presentar característiquesfacialsfàcils de veure; són “facies adenoideas”. • Cara allargada • Llavi superior petit que deixaveure les dents de “pala” • Paladar enfonsat • Mala posició dental • Llavi inferior engrandit • Enfonsament de pòmuls que fan veure un nasmés gran del que és en realitat • Actitud d’espatllescaigudes

15. Eix de la cara més vertical, es mostren les pales, boca gairebé sempre oberta. Retroposició mandibular, hipotonia del llavi superior amb dents de pala.

16. Paladar ojival i possible hipertròfiaamigdalina

17. BIBLIOGRAFIA Armin löwe (1) Detección, diagnóstico y tratamiento temprano en los niños con problemas de audición. Ed. Medica Panamericana S.A. 1987. Buenos Aires. Morgon, Aimard, Daudet(5) Educació precoç del nen sord. Ed Masson s.a. 1991