UNITAT 11

1. UNITAT 11 LA FILOSOFIA EN EL NOU ORDRE BURGÈS

2. ÍNDEX Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès • L’ESPLENDOR DE LA SOCIETAT INDUSTRIAL • EL PAPER DE LA FILOSOFIA EN LA SOCIETAT BURGESA • EL POSITIVISME (I) • EL POSITIVISME (II) • L’UTILITARISME • JOHN STUART MILL (I) • JOHN STUART MILL (II) • JOHN STUART MILL (III) • L’HISTORICISME DE DILTHEY • EL PERSPECTIVISME D’ORTEGA Y GASSET • LA RAÓ VITAL • ENLLAÇOS

3. L’ESPLENDOR DE LA SOCIETAT INDUSTRIAL Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès • Segle XIX: expansió de la Revolució Industrial i consolidació del poder de la burgesia. • Els ideals de la burgesia ja no eren els il·lustrats, sinó la llibertat econòmica i la independència nacional. • Posició ambigua de la burgesia, buscava el suport de les masses populars però aspirava als privilegis de la classe dominant. • Comença a complir-se la primera condició del projecte il·lustrat: creixement econòmic empresarial i lliure mercat empesos pel progrés científic i tècnic. • Però s’abandona l’objectiu: de la igualtat i l’emancipació de tots els éssers humans.

4. EL PAPER DE LA FILOSOFIA EN LA SOCIETAT BURGESA Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès La creixent desigualtat entre classes dóna lloc a les primeres revolucions socials. Tots ells legitimen el naixent ordre burgès i la nova economia de la societat industrial, però pretenen corregir els excessos del capitalisme en favor del progrés espiritual, cultural i social de l’ésser humà.

5. Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès • Inestabilitat social i política a França: caiguda de l’Antic Règim, aspiracions burgeses, desenvolupament industrial, desigualtat social. • Socialistes utòpics: Saint-Simon, Fourier. Critiquen el sistema capitalista i la misèria que provocava; proposen organització social cooperativista. • Positivisme de Comte, representa la posició conservadora de la burgesia i vol imposar un nou ordre fundat en el despotisme cientificosocial i una nova religió, el culte a la societat. EL POSITIVISME (I)

6. Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès • La religió positiva: la sociologia és la ciència i la religió de la humanitat. Comte substitueix Déu per la humanitat i s’erigeix en el sacerdot que havia de dirigir i organitzar l’estadi positiu. • Nova religió, de caràcter despòtic, que té la intenció d’exercir un control social sota el domini burgès. EL POSITIVISME (II)

7. L’UTILITARISME Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès • Situació política estable a Anglaterra: desenvolupament de la indústria i augment de la producció, lliure mercat i expansió colonial, la col·loquen al capdavant d’Europa. • D’acord amb l’economia liberal, l’utilitarisme de Jeremy Bentham i JamesMill és una de les fonts ideològiques del pensament burgès. • L’economia liberal, fundada en les relacions de mercat entre les persones, ha de ser el model per a tots els aspectes socials, especialment la moral. • Les accions no tenen un valor en si, sinó per les seves relacions amb d’altres i pels seus efectes, segons la utilitat o perjudici, és a dir, l’augment de felicitat o la disminució de desgràcia. • El principi utilitarista individual adquireix sentit en el pla social: “assegurar la màxima quantitat possible de plaer per al màxim nombre de persones”. • Enfront d’aquesta visió, el socialisme utòpic de Robert Owen fa, també a Anglaterra, una crítica del capitalisme, la desigualtat que genera i la divisió del treball.

8. JOHN STUART MILL (I) Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès • Fill de James Mill, va ser educat en l’utilitarisme estricte. Va rebre la influència de l’empirisme de Hume i el positivisme de Comte. • Defensa les llibertats de l’ésser humà (liberalisme) sempre que no afectin el benestar dels altres. Defensa la forma capitalista de producció i propietat, però amb la distribució socialista de la riquesa. L’Estat ha d’intervenir per garantir els drets de tothom. La felicitat personal està lligada al benestar social (utilitarisme) i el seu èxit és responsabilitat del govern.

9. JOHN STUART MILL (II) Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès

10. JOHN STUART MILL (III) Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès

11. L’HISTORICISME DE DILTHEY Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès • A partir de la unificació de l’Imperi Alemany el 1871 es produeix un fort avanç industrial i comercial, però en el marc d’un endarreriment polític i social. S’impulsava la ciència i la tècnica però la tradició humanista s’esvaïa. • En aquest context, apareix l’historicisme de Dilthey. • Des del seu punt de vista, la història és l’expressió de les idees i sentiments humans individuals la suma dels quals és la societat. • Les persones materialitzen el seu esperit en les seves obres, on queda registrada la seva vida, però, alhora, cada individu pertany a una col·lectivitat i només és possible comprendre aquell esperit en connexió amb els altres. • Aquest és l’objecte que estudien les Ciències de l’Esperit, com a “ciència experimental dels fenòmens espirituals”. • Aquesta nova ciència de l’home és relativista, però l’interès de Dilthey no era predir el futur, com en les ciències naturals, sinó recuperar el passat per realitzar la pròpia història.

12. EL PERSPECTIVISME D’ORTEGA Y GASSET Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès • Ortega va desenvolupar el concepte de perspectiva per definir el coneixement de la realitat. Cada subjecte té la seva perspectiva i només la unió de totes les perspectives ens ofereix la veritat. • Segons Ortega, el jo real està immers en una triple dimensió: espacial, temporal, valorativa. Aquest entorn és la circumstància, a partir de la qual cadascú crea la seva pròpia història dins la Història.

13. LA RAÓ VITAL Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès • Per a Ortega, la realitat radical és la vida, la pròpia vida, la vida de cadascú. Cultura, raó, art o ètica adquireixen sentit units a l’ésser humà viu. • Cada vida és única i té un valor propi; tot ésser humà ha inventat la seva vida i té una història per explicar. • En opinió d’Ortega, la raó humana és indisociable de la vida. El concepte tradicional de raó es converteix en Ortega en raó vital. Concebre la raó independent de la vida és irracional.

14. ENLLAÇOS Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès • Comte. El positivisme • José Ortega y Gasset • John Stuart Mill