400 likes | 584 Views
Història del temple de Jerusalem. Pels volts del 1270 aC. El poble jueu, guiat per Moisès, fuig de l’esclavitud d’Egipte. (Ex 14, 15-31). Caminen molts dies pel desert fins que arriben a la muntanya del Sinaí. (Ex 15, 22-19, 2).
E N D
Pels volts del 1270 aC... • El poble jueu, guiat per Moisès, fuig de l’esclavitud d’Egipte. (Ex 14, 15-31).
Caminen molts dies pel desert fins que arriben a la muntanya del Sinaí. (Ex 15, 22-19, 2).
Aliança del Sinaí • Déu promet al poble que sempre estarà al seu costat. • El poble promet a Déu ser-li fidel. (Ex 19, 3-8).
Moisès, després d’un temps de pregària, escriu la Llei que haurà de complir el poble jueu. • Aquesta Llei queda escrita en unes tauletes de pedra. (Ex 24, 1-18).
Després de fer aquesta aliança es construiran tres coses: • Una arca. Dins hi posen unes taules de pedra amb els 10 manaments gravats. • Una taula on s’hi posen uns pans per fer ofrenes Déu. • Un canelobre de set braços. • Tot està fet amb els millors materials: fusta d’acàcia, or, plata, bronze, pedres precioses... (Ex 25; 37,1-24)
Aquests objectes es col·locaran dins el Tabernacle. Una tenda més gran que les altres, feta també amb els millors materials, que servirà per oferir ofrenes i donar culte a Déu. (Ex 26-27; 36,8-38)
Dins el tabernacle hi ha una cortina que separa dos àmbits: • En la part posterior s’hi col·loca l’arca de l’Aliança. És el lloc més sagrat. • En la part anterior s’hi posen el canelobre de set braços (menorà) i la taula amb els pans per fer ofrenes. (Ex 26, 31-36)
Al davant del Tabernacle s’hi construeix un altar per fer sacrificis a Déu i tot al voltant s’hi construeix un gran atri fet amb columnes de fusta, recobertes parcialment amb bronze, i pells. (Ex 27, 1-19; 38,9-20)
Després d’aquest treball, el poble jueu, guiat per Moisès, continua la seva marxa pel desert a la recerca de la terra promesa. Aquest camí durarà molts anys. (Ex 40, 36-38)
Any 967 aC. • El rei Salomó inicia la tasca de construcció d’un temple fet de pedra a la ciutat de Jerusalem per a col·locar l’arca de l’Aliança i fer els sacrificis i ofrenes al Senyor. • Les obres duraran set anys. (1Re 6)
Aquest temple tenia tres parts: • Un vestíbul o pòrtic. A cada costat hi havia una columna de bronze d’uns vuit metres d’alçària. • La sala principal o lloc sagrat on hi havia la taula dels pans de les ofrenes i la menorà. • El Lloc Santíssim (Sancta Sanctorum) on hi havia l’arca de l’Aliança. • Salomó va fer recobrir tot l’interior del temple amb fusta de cedres del Líban i d’or. (1Re 6,18-22)
A l’exterior hi havia l’altar per fer els sacrificis i unes piques rodones fetes de bronze on s’hi posava aigua per a fer les purificacions rituals. • La pica més gran tenia una cabuda de 42.000 litres, l’anomenaven “el mar” i les altres, 10 en total, tenien una cabuda de 840 litres cada una. (1Re 7,23-38)
El Temple de Salomó Lloc santíssim Pòrtic Colum-nesde bronze El mar Sala principal La resta de piques
Any 586 aC. • L’exèrcit de Babilònia, després de molts mesos d’assetjament, entra a la ciutat de Jerusalem, els soldats s’emporten totes les coses de valor del temple i després el cremen. • Van fer el mateix amb el palau reial i amb totes les cases de gent benestant de Jerusalem. (2Re 25, 1-21; 2Cr 36, 17-20)
El rei de Judà d’aquell moment es deia Sedecies. Els babilonis li van matar tots els fills i després li van treure els ulls a ell. Se’l van emportar encadenat cap a Babilònia. • El rei de Babilònia d’aquell moment era Nabucodonosor. • El cap de l’exèrcit que va dirigir aquesta operació contra Jerusalem es deia Nebuzaradan.
El gran sacerdot d’aquell moment es deia Seraià. També fou empresonat i deportat. • També van fer presoners i es van emportar cap a Babilònia tota la gent de la ciutat. • Només van deixar alguns membres de les famílies més pobres perquè treballessin les terres i cuidessin el bestiar. • El profeta Ezequiel, també exiliat a Babilònia, va fer una profecia afirmant que el Temple seria reconstruït. (Ez 40-43)
Any 539 aC. • Cir, rei de Pèrsia, ha pres la ciutat de Babilònia i s’ha fet el nou amo d’aquest antic imperi.
Any 538 aC. • El rei Cir escriu un edicte en el que permet als jueus tornar a la seva terra i reconstruir el Temple. (2Cr 36, 22-23; Esd 1,1-4)
Any 537 aC. • Un grup de jueus (42.360 persones) torna a Jerusalem dirigits per Xeixbassar, un príncep jueu. • S’emporten amb ells objectes del temple del Senyor que anys abans l’exèrcit de Nabucodonosor havia robat. (Esd 1, 7-67)
Després de Xeixbassar, agafa el liderartge Zorobabel, un nét de Joaquim (Joaquim fou rei de Judà entre els anys 609-598 aC.) • Zorobabel construeix un temple sobre el mateix lloc del primer. Les obres duraran 5 anys (520-515 aC.) (Esd 2,68-3,13)
Problemes amb els samaritans. • Els samaritans es van oposar a la construcció d’aquest segon temple. Van aconseguir fins i tot que es deturessin les obres i no es van poder reemprendre fins passats 16 anys. (Esd 4,1-4) • Anys més tard (400 aC.) els samaritans obtenen un permís per construir el seu propi temple al mont Garizim, prop de Siquem. • Això provoca enfrontaments i enemistat entre jueus i samaritans que en temps de Jesús (4 segles després) encara perdura.
Any 428 aC. • Esdres, un sacerdot jueu que vivia a Babilònia és enviat a Jerusalem. • Va fer una reorganització religiosa: va donar al poble el llibre de la Llei (la Torà) ben redactat i ordenat. • A Babilònia, durant anys, ell mateix, juntament amb altres sacerdots, s’havia encarregat de copiar, ordenar i organitzar la Torà a partir de documents antics, anteriors a l’exili, que s’havien pogut recuperar i guardar. (Esd 7,10; Ne 7,72-8,12)
169 aC. • Antíoc IV, rei de Síria, entra al Temple de Jerusalem i roba les seves riqueses: tot l’or, la plata i els estris de culte, fets també d’aquests metalls nobles. • Antíoc volia hel·lenitzar Jerusalem i com que els jueus s’hi oposaven va emprendre una sèrie de mesures repressives: • Ataca la ciutat, enderroca les muralles, assassina molts israelites i s’emporta les dones, els nens i el bestiar. • Prohibeix fer sacrificis al Temple. • Prohibeix les festes jueves, el repòs del dissabte i la circumcisió. • Obliga a posar una estàtua de Zeus al Temple. (1Ma 1,10-64; 2Ma 5,11-16)
165 aC. • Judes Macabeu, després d’una revolta amb èxit contra Antíoc IV, entra a Jerusalem, purifica el temple i en restableix el culte. • Els jueus commemoren aquest dia en la festa de la Hanukkah (Dedicació). (1Ma 4, 28-59; 2Ma 10,1-8)
128 aC. • Joan Hircà, (un nebot de Judes Macabeu) destrueix el temple dels samaritans, el que havien construït l’any 400 al mont Garizim. • Aquest fet augmenta encara més la tensió entre jueus i samaritans.
Any 63 aC. • Gneu Pompeu el Magne, un general romà, invadeix Jerusalem. • Un grup de sacerdots es tanquen dins el temple i resisteixen durant tres mesos. No volen que els romans profanin el Lloc Sant. • Passats tres mesos l’exèrcit entra i tots aquests sacerdots són assassinats. • Pompeu no va tocar el tresor del temple, però va voler entrar al Sancta Sanctorum. • Aquesta profanació fou un gest de la dominació romana que els jueus no van perdonar mai.
Any 19 aC. • Herodes el Gran anuncia que reconstruirà el temple. • Les obres d’aquest nou temple duraran fins l’any 63 dC. Data en que es van acabar els patis exteriors.
El pati dels gentils. • El pati més exterior, el pati dels gentils, tenia 1200 m. de perímetre. • Tot al voltant hi havia uns porxos amb columnes fetes de marbre blanc i d’una sola peça. Medien uns 11’5 metres d’alçada cada una. En total es calcula que hi hauria unes 500 columnes. • En aquest pati hi havia 9 portes d’accés al temple amb incrustacions d’or. • En aquest pati hi podia entrar tothom: jueus i estrangers. • Aquí hi havia les taules dels que venien animals pels sacrificis i les dels canvistes de moneda.
El pati de les dones. • Des del pati dels gentils hi havia un accés a l’anomenat pati de les dones. • A la porta d’accés a aquest segon pati hi havia una inscripció en grec on s’avisava que a partir d’allí estava prohibida l’entrada als no jueus. • Desobeir aquest precepte era condemnat amb pena de mort. • Al pati de les dones hi havia les caixes en forma de trompeta perquè la gent tirés els seus donatius.
A continuació s’accedia per unes escales al pati dels homes. • I del pati dels homes s’accedia al dels sacerdots. • En aquests patis hi havia el lloc on s’immolaven els animals i també l’altar on es cremaven les ofrenes. A aquest altar s’hi accedia per una rampa. • Tenien una xarxa de clavegueres soterrada per emportar-se la sang dels sacrificis.
Des d’aquí es pujaven 12 escales per accedir al santuari. • El santuari tenia 45 metres d’alçada. Les parets eren blanques, recobertes amb xapes d’or. • La teulada també estava recoberta d’or. • A dins hi avia dues estances separades per una cortina: el lloc sant i el lloc santíssim.
Al lloc sant hi havia: • La Menorà (canelobre de 7 braços, tot d’or). • L’altar de l’encens. • Les taules amb els pans d’ofrena.
Al Sancta Sanctorum (Sant dels Sants o lloc santíssim) en aquest temple d’Herodes no hi tenien res perquè l’arca de l’Aliança s’havia perdut l’any 586 aC quan Nabucodonosor va saquejar el Temple. • Al Sancta Sanctorum només hi podia entrar el Gran Sacerdot un cop l’any. Era el lloc de la màxima presència de Déu.
Any 70 dC. • Els romans destrueixen Jerusalem i també el Temple. • La ciutat quedarà en runes fins l’any 132 dC. • D’aquesta destrucció de l’any 70 només quedarà en peu el conegut “mur de les lamentacions”. • Se salvaran també uns objectes que Titus, el general romà que va dirigir el setge i la destrucció de Jerusalem, s’emportarà cap a Roma: • La menorà. • La taula de benedicció dels pans. • Les caixes de donatius en forma de trompeta, fetes totes de plata.
Escena de la diapositiva anterior, esculpida a l’arc de Titus, a Roma.
A partir d’aquest moment comença el que s’anomena la Diàspora jueva. • Malgrat tot, cal dir també que la presència jueva a Palestina ha estat ininterrompuda al llarg dels segles, amb major o menor nombre de persones segons les circumstàncies històriques.
BIBLIOGRAFIA • PAUL LAWRENCE, Atlas histórico de la Biblia, Zaragoza, Edelvives, 2008. • HOWARD FAST, Los judíos, historia de un pueblo, Vitoria, Ed. La llave, 2002. • La Bíblia, Traducció catalana interconfessional (BCI), Barcelona, 1993.