840 likes | 1.02k Views
IIª República:. Bienni dretà. Alejandro LERROUX. (1933-36). José Mª GIL ROBLES. Govern d'Alejandro LERROUX. (desembre 1933 – abril 1934). Comença el “Bienni Negre”. Paralització de les reformes del bienni anterior. Forta caiguda dels salaris (“Mengeu República”).
E N D
IIª República: Bienni dretà Alejandro LERROUX (1933-36) José Mª GIL ROBLES
Govern d'Alejandro LERROUX (desembre 1933 – abril 1934) • Comença el “Bienni Negre”. • Paralització de les reformes del bienni anterior. • Forta caiguda dels salaris (“Mengeu República”). • Radicalització de les esquerres i augment de vagues i conflictes. • Amnistia per als participants a “la Sanjurjada” de 1932. • Les Corts aturen la discussió del projecte d’estatut basc. • El Parlament català aprova la Llei de contractes de conreu, recorreguda davant el Tribunal de Garanties Constitucionals.
Primer govern de Lerroux amb el recolzament parlamentari de la CEDA. ALCALÁ ZAMORA LERROUX
LERROUX “L’Esquella de la Torratxa”, 22 desembre 1933
A Espanya, LERROUX governa hipotecat del tot per la CEDA. 5 gener 1934 23 febrer 1934 A Catalunya, Lluís COMPANYS substitueix Macià com a nou president de la Generalitat. LERROUX GIL ROBLES
“L’Esquella de la Torratxa”, 9 març 1934 GIL ROBLES LERROUX
“L’Esquella de la Torratxa”, 5 gener 1934 LERROUX Els colpistes de “la Sanjurjada”, a punt de ser amnistiats.
“El Be Negre”, 28 març 1934 Amnistia per a Sanjurjo i els colpistes de “la Sanjurjada”.
“El Be Negre”, 28 març 1934 En dependre de la CEDA, el radical Lerroux ha donat pas a un Lerroux cada cop més conservador. LERROUX
Al·lusió a la Llei de Contractes de Conreu a punt de ser aprovada pel Parlament català. “El Be Negre”, 28 març 1934
Govern de Ricardo SAMPER (abril – octubre 1934) • El Tribunal de Garanties Constitucionals anul·la la Llei de contractes de conreu aprovada pel Parlament català. • Gran vaga al camp espanyol, durament reprimida. • Xocs violents a Madrid entre falangistes i socialistes. • José Antonio és multat per amagar armes a casa seva. • Gil Robles presideix a Covadonga una gran concentració de la CEDA. • Indalecio Prieto intenta introduir armes a Astúries (“Turquesa”).
“El Be Negre”, 2 maig 1934 A finals d’abril cau Lerroux i el substitueix el també radical Ricardo SAMPER. SAMPER LERROUX
Dificultats per tirar endavant el govern. “L’Esquella de la Torratxa”, 4 maig 1934 SAMPER
COMPANYS CAMBÓ Mentrestant, la dreta aconsegueix la derogació de la Llei de Contractes de Conreu GIL ROBLES “El Be Negre”, 9 maig 1934
Com veu l’esquerra la derogació de la Llei de Contractes de Conreu. “El Be Negre”, 9 maig 1934 GIL ROBLES CAMBÓ
“L’Esquella de la Torratxa”, 8 juny 1934 A principis de juny esclata una violenta vaga en el camp, especialment a les zones latifundistes del centre-sud. La repressió serà molt dura. SAMPER
“L’Esquella de la Torratxa”, 15 juny 1934 Catalunya no està disposada a acceptar que se li deroguin lleis aprovades per Parlament català i comença a mobilitzar-se. COMPANYS
“L’Esquella de la Torratxa”, 13 juliol 1934 Mentre, els membres del Govern espanyol només semblen interessats a seguir aferrats al poder, lluny dels greus problemes del país. SAMPER
“El Be Negre”, 25 juliol 1934 Anul·lada la Llei de contractes de conreu pel Tribunal de Garanties Constitucionals, el govern de la Generalitat tirarà pel dret i n’aprovarà una altra gairebé idèntica a aquella. “El Be Negre” recolliria el fet mitjançant la burla següent, on presenta Samper com un inepte. Només cal mirar la broma sarcàstica del text i la data.
Els propietaris afectats per la Llei de Contractes de Conreu, agrupats en torn de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, busquen el suport de la majoria conservadora de les Corts per aconseguir anul·lar-la. “El Be Negre”, 15 agost 1934
“El Be Negre”, 15 agost 1934 SAMPER
“El Be Negre”, 22 agost 1934 LERROUX SAMPER Samper seguirà governant mentre tingui el suport de la CEDA, i prou.
“L’Esquella de la Torratxa”, 21 setembre 1934 La premsa sembla intuir ja l’imminent retorn al poder de Lerroux, comparant la seva actitud d’aliat de la dreta amb el seu passat anticlerical i incendiari.
El setembre de 1934 la Guàrdia Civil intercepta a Astúries un carregament d’armes introduït amb el vapor “TURQUESA”, sota organització d’Indalecio Prieto (PSOE). L’esquerra tem que l’arribada de la CEDA al poder, que es considera imminent, sigui tant com entregar la República als seus botxins. La revolució està a la cantonada. Vapor Turquesa
“El Be Negre”, 3 octubre 1934 L’1 d’octubre la CEDA retira la confiança a Samper i aquest dimiteix. Pujarà novament Lerroux. SAMPER
Govern d'Alejandro LERROUX (octubre 1934 – setembre 1935) • Revolució d’octubre de 1934: El Sis d’Octubre a Barcelona Astúries • Duríssima repressió. • La Generalitat, en suspens; Companys, condemnat a 30 anys de presó. • Gil Robles, ministre de la Guerra; Franco, cap de l’Estat Major. • Azaña torna a liderar les esquerres. • Escàndol de l’estraperlo.
Revolució d'octubre 1934
Sis d'Octubre (Barcelona)
“El Be Negre”, 8 novembre 1932 Hi tingueren un paper destacat el conseller d’Ordre Públic, Josep Dencàs, i els seus famosos “escamots”, que sortiren al carrer per fer triomfar la vaga convocada contra el nou govern de Lerroux (en el qual hi havia 3 ministres de la CEDA).
El dia 6 d´octubre, poc després de les vuit del vespre i des del balcó central del Palau de la Generalitat, el president Lluís COMPANYS llegeix el document següent tot proclamant l´Estat Català dins la República Federal Espanyola. Catalans!Les forces monarquitzants i feixistes que d’un temps ençà pretenen trair la República han aconseguit llur objectiu i han assaltat el Poder.Els partits i els homes que han fet públiques manifestacions contra les minvades llibertats de la nostra terra, els nuclis polítics que prediquen constantment l’odi i la guerra a Catalunya, constitueixen avui el suport de les actuals institucions.Els fets que s’han produït donen a tots els ciutadans la clara sensació que la República, en els seus postulats democràtics, es troba en gravíssim perill.Totes les forces autènticament republicanes d’Espanya i sectors socials avançats, sense distinció ni excepció, s’han aixecat contra l’audaç temptativa feixista.La Catalunya liberal, democràtica i republicana no pot estar absent de la protesta que triomfa arreu del país ni pot silenciar la seva veu de solidaritat amb els germans que, en les terres hispanes, lluiten fins a morir, per la llibertat i el dret. […].En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern quepresideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamal’Estat Català de la República Federal Espanyola i, en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República Federal lliure i magnífica.[…].Catalans!. L’hora és greu i gloriosa. L’esperit del President Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República en el cor de tots.Visca la República i visca la Llibertat!.
Proclamat l’Estat Català dins la República Federal Espanyola, Lluís Companys demana a Domènec Batet, capità general de Catalunya, que es posi a les seves ordres.
Després de parlar amb Madrid, BATET proclama l’estatde guerra i treu l’exèrcit al carrer. S’aixequen barricades. L’exèrcit canoneja la seu del CADCI (a les Rambles), mentre una columna d’artilleria es dirigeix al Palau de la Generalitat, defensat per PÉREZ FARRÀS i els seus mossos d’esquadra. A tots dos llocs hi haurà víctimes mortals. A Governació resisteix Josep DENCÀS. Veient la situació perduda, fuig per les clavegueres cap a l’exili francès. Domènec BATET (capità general de Catalunya) Enric PÉREZ FARRÀS (cap dels mossos d’esquadra) Volent estalviar vides humanes, BATET intenta guanyar temps (tot i les contundents ordres rebudes de Madrid) esperant la rendició de Companys, que arriba cap a les sis del matí. El president de la Generalitat assumeix personalment tota la responsabilitat dels fets. COMPANYS i els membres del seu govern són detinguts i portats al vaixell “Uruguay”, ancorat al port i reconvertit en presó.
Octubre 1934: Barcelona. Mossos d’esquadra lliurant-se a la Guàrdia Civil.
El Govern de la Generalitat empresonat. D’esquerra a dreta: Pere Mestres, Martí Esteve, Lluís COMPANYS, Joan Lluhí Vallescà, Joan Comorera, Martí Barrera i Ventura Gassol. COMPANYS
A partir del 5 d’octubre els miners asturians, units en la Unión de Hermanos Proletarios (UHP), van a la revolució. Amb armes i dinamita abundants i després de controlar la conca minera, caigueren sobre Oviedo. El govern de Lerroux encarregà a Francisco Franco la repressió de la revolta. Aquest ordenà portar tropes de Regulars i de la Legió des del Marroc. Després d’una setmana de brutals combats, sovint casa a casa, Belarmino Tomás, del comitè revolucionari, pactava la rendició amb el general López Ochoa, mentre els legionaris, dirigits pel coronel Yagüe, seguien reprimint durament la regió. El resultat final fou esfereïdor: uns 1.300 morts, tortures brutals (comandant Doval de la Guàrdia Civil), assassinats (Luis Sirval), patrimoni arquitectònic d’Oviedo arrasat (biblioteca de la Universitat, Teatre Campoamor, Càmara Santa de la catedral…).
“El Be Negre”, 5 desembre 1934 Tornen els atacs contra Catalunya, l’autonomia, la llengua...