L’ESPÈCIE HUMANA AL REGNE ANIMAL: HOMO SAPIENS

1. L’ESPÈCIE HUMANA AL REGNE ANIMAL: HOMO SAPIENS

2. CLASSIFICACIÓ TAXONÒMICA

3. CARACTERÍSTIQUES • Ordre: Primats Els primats són mamífers que es caracteritzen per: - Visió binocular: els dos ulls es troben mirant cap endavant. - Percepció dels colors (en la gran majoria). - El tronc tendeix a estar recte. - Les òrbites oculars del crani estan rodejades d’os. - Els hemisferis cerebrals estan ben desenvolupats. - Els dits grossos estan oposats a la resta dels dits. - Presenten ungles en comptes de garres en les mans i els peus, tot i que algunes espècies tenen les ungles modificades en alguns dits.

4. - Presenten clavícula. - L’articulació de l’ombro està ben desenvolupada, la qual cosa permet moure el braç en totes les direccions. - L’articulació del colze permet la rotació de l’avantbraç.

5. Subordre: Haplorhini - Manquen d’una membrana al voltant de les narius, és a dir, dels dos canals del nas. - El seu sentit de l’olfacte no està molt desenvolupat. - Tenen un úter de càmera única. - Tenen el cos més granque els estepsirinis, el que provoca que tinguin un diàmetre cerebral més gran i una visió més desenvolupada.

6. Infraordre: Catarrhini - Tenen un nas petit. - Són diürns. - Les cues (si en tenen) no són prènsils. - Tenen les ungles planes. - Se’ls anomena també simis del Vell Món.

7. Superfamília: Hominoidea - No presenten cua. - Tenen un tronc més curt. - Presenten la caixa toràcica comprimida de davant cap enrere. - Tenen els omòplats en l’esquena. - Tenen el cervell més gran. - Presenten clavícules més llargues que les altres superfamílies. - Es desplacen per braquiació.

8. Família: Homínid - Les clavícules son més llargues. - Els omòplats els tenen en l’esquena. - Tenen l’estèrnum i la caixa toràcica més amplis. - Tenen menys capacitat propulsora en les seves extremitats superiors que l’altra família, la dels gibons (Hilobàtids). - Tenen les extremitats anteriors més petites que les posteriors i marxa bípeda.

9. Gènere: Homo - El cervell és més gran. - El dit gros pot agafar més fort les coses i amb més precisió que el gènere Australopithecus. Capaços de fabricar instruments lítics. - La pelvis és més curta, àmplia i profunda, degut a que camina erecte (marxa bípeda). L’Austolopithecus camina alçat però no tan perfeccionat. - El gènere Homo va perdent cada cop més pèl.

10. ARBRE FILOGENÈTIC

12. Característiques dels taxons • Ordre (primats): Els primats presenten unes característiques comunes: visió binocular, la percepció dels colors, els colzes oposats i la tendència a tenir el tronc dret. • Subordre: Els haplorins s’anomenen així perquè manquen d'una membrana al voltant de les narius i el llavi superior és mòvil. El cos és més gran que els estrepsirinis, tenen un major diàmetre cerebral i una visió més desenvolupada, distingint colors i arribant a ser quasi tots diürns. • Infraordre: Els catarins es caracteritzen pel fet de tenir el crani voluminós i els narius molt junts i dirigits cap avall; Són nadius d’Àfrica i Àsia i se’ls anomena també monos del vell món

13. Característiques dels taxons • Superfamília: Els hominoidesno tenen cua i es desplacen per braquiació • Família (diferències entre les altres dues famílies): Els hominoides tenen un cervell més petit, són quadrúpedes, caminant a quatre potes, però amb extremitats anteriors flexibles. Els homínids tenen una postura alçada i la locomoció bípeda.

14. Gènere Australopithecus Alberet Cermeno Aleu Pons Guillem Ramos

15. 1. Temps en què va existir • L’australopitec (australopithecus) va viure a l'Àfrica des de fa una mica més de 4,2 milions d'anys fins fa uns 2 milions d'anys (des del Pliocè fins el Pleistocè, en el Vil·lafranquià superior). • Els australopitecs son el grup d'homínids més antic. Grup 2 - Australopitec

16. 2. Espècies i àrees on va viure • Algunes espècies fòssils d’australopitec: • Txadantrop, el més antic. • Australopithecus anamensis, va ocupar la zona de Kènia. • Australopithecus afarensis (Zinjantrop), trobat a Kènia i al país d’Etiòpia (a Harar es va trobar Lucy i a Dikika, Selam). • Australopithecus bahrelghazali, únic trobat fora d'Àfrica oriental. • Australopithecus africanus, trobat a l’Àfrica del Sud. • Australopithecus sediba, l’australopitec més recent. • L’australopitec va viure bàsicament a la zona de l’Àfrica subsahariana, en un clima càlid. • Vivia en planes i pujols amb roques abundoses i vora de l'aigua. Grup 2 - Australopitec

17. 3. Característiques físiques • Homínids de complexió dèbil i de petita estatura (menys de 1,5 metres) amb mans llargues i fines (segurament hàbils). • Els mascles podien arribar a tenir una estatura fins al 50 % major que les femelles (Dimorfisme sexual). • Crani similar al dels grans simis actuals; 35% del cervell de l'humà actual. • vegetarians Grup 2 - Australopitec

18. 4. Distinció respecte l’espècie anterior • Els australopitecs son el grup d'homínids més antic. • Prèviament, segons la teoria de l'evolució, existien els primats. • L’ australopitec caminava erecte. • El rostre no sobresurt tant. • La dentadura és bastant similar amb la humana. Grup 2 - Australopitec

19. 5. Habilitats del grup • Una de les habilitats que van aportar els australopitecs va ser que es desplaçaven de manera bípede, això volia dir que aquest gènere caminava amb dues extremitats, amb les dues cames, fet que va impulsar a deixar d’anar de 4 potes. Grup 2 - Australopitec

20. 6. Relacions entre els individus • Una de les relacions entre els individus del grup era que en cada petita unitat familiar hi havia un mascle dominant i que manava. Grup 2 - Australopitec

21. Paranthropus Marc Lizé Lucea

22. El paranthropus va ser un homínid que va viure a la zona de l’Àfrica oriental i sudàfrica, en ambients calids y prop de boscos. • -Es pensa que té uns 2,6 milions d’anys, i que en va desaparèixer fa 1,1. • Va aparèixer entre l’Australopitec i l’homo habilis, com una branca paral·lela a la evolució, però es va extingir. • S’en té molt poca informació d’aquesta espècie per la escassetat de troballes fòsils.

23. Hi havia 3 especies diferents (per ordre cronològic): • P. Aethiopicus: de complexió més forta que l'australopitec. • P. Boisei: tenia el dimorfisme sexual més accentuat • P. Robustus: mandíbula més forta i desarrollada, adapta a més tipus d’aliments.

24. Característiques: • Tenia una capacitat cranial de 500 cm3 • Media sobre els 150-160cm y tenia gran dimorfisme sexual. • Havia desarrollat una mandibula mes potent, que li permetia menjar més varietat d’aliments • S’alimentava de llavors i fruits secs, d’entre altres vegetals. • Utilitzaven eines com pals o pedres, però no en fabricaven de més elaborades. • Anaven en petits grups per tal de protegir-se i obtenir més menjar. • Relacions entre individus semblants a les de l’australopitec, tot hi que no se'n té gaire informació.

25. HOMO HABILIS Marc Palau, Guisla Tubau i Caterina Solé L’Homo Habilis va existir fa 1,8 milions d’anys. Es va extingir fa 1,6 milions d’anys.

26. Àrees de localització Els jaciments més importants són el de Koobi Fora (Kenya) i el de la Gola d'Olduvai (Tanzània). Van viure a l’Àfrica fa 1,8 milions d’anys.

27. Característiques de l’espècie • Mesuraven 1,5 metres i pesaven uns 60kg. • La seva capacitat cranial va augmentar va superar els 650cc. • El fèmur era més gran, el que li permetia tenir més mobilitat a les cames. • Cara curta. • Camina. • Complexió robusta i postura perfectament bípeda. • Peces dentaries més petites que els austrolopitecs.

28. Diferències entre grups • Homo Habilis és el primer representant del gènere Homo (el nostre). Habilis no era molt diferent del Australopithecus Africanus, tenia una capacitat cranial mitja d’uns 600 centímetres cúbics i era potser una mica més petit que els Australopithecus i que els contemporanis del gènero Paranthropus.

29. Habilitats • Homo habilis fa referència als primers talladors que tenien l’habilitat tècnica de fabricar eines. Fabriquen les primeres eines de pedra com cantons rodons o pedres esmolades (normalment per una cara). • Menjaven carn, gràcies a eines de pedra amb que tallaven les pells dels animals i també podien tallar plantes i triturar certs vegetals durs.

30. Relacions • Vivia en societats (caçadores no, carronyers)-recolectores i es podia observar una certa divisió del treball. • Desconeixia el foc, no enterrava els morts i no es vestia. • És possible que tinguessin una forma primitiva de llenguatge (no articulat). • Van transmetre el coneixement de fabricar eines de generació en generació.

31. L’HOMO ERGASTER Grup 5 Miguel Ángel López Joel Luna

32. Homo Ergaster • Homo ergaster és una espècie d‘homínid  extinta que visqué fa entre 1,7 i 1,5 milions d'anys. • s’estima que va desaparèxier fa 1 milió d’anys

33. Àrees on va viure l’espècie • Va viure en Àfrica • En referència al clima no podem aportar dades debut a la confusió dels fòssils. • L’ Ergaster solia viure en sabanes i boscos on podia utilitzar els arbres i coves per dues activitats essencials per a la seva existència , una per protegir - se , i l’altre per poder utilitzar tan branques com pedres per fer les seves eines de guerra .

34. Característiques físiques de l’espècie (homo ergaster) • Homínid bastant alt amb comparació amb altres primats, aproximadament 1’8 m. • Pit prim fins l’espatlla lleugerament en comparació amb el nostre. • El canal entre les vèrtebres, que condueix la medul·la espinal, era més prim que l'actual, en l'home. • Els ossos de la cuixa comptaven amb un coll més llarg per compensar el petit canal del part. • La seva capacitat cranial se situa entre 800 i 950 *cc.

35. L’homo habilis respecte l’homo ergaster. • La principal diferència entre ambdues espècies es que l’Homo habilis tenia aproximadament un volum cranial de 600 cm3. • La principal diferència amb l’ homo Habilis , seria en un principi , el fet de que l’Habilis construïa les seves eines utilitzant pedres únicament , en canvi , l’ Ergaster podia utilitzar des de fusta pells i pedres (eines més versàtils). També a aquest fets se li suma el fet de que l’ Ergaster va ser el primer amb un llenguatge més o menys articulat . • Tenien un model de desenvolupament més lent i per tant un entorn social més protector .

36. Diferèncias amb l’ Erectus • H. ergaster apareix a l'Àfrica, des d'on es va estendre fins a l'Orient Mitjà, mentre que l'"H. erectus" es troba a l'est d'Àsia (sempre limitat a la franja tropical).. • Anatòmicament, H. ergaster presenta una cúpula cranial més alta i una estructura facial i corporal més fina que H. erectus.

37. Relacions en grup • Es diu que va ser el primer en formar lo que es diu, un ambient familiar.

38. Relacions entre els individus del grup • L´augment del dimorfisme sexual en l´homo ergaster va establir una major col·laboració entre mascles i femelles (obtenció, consum i emmagatzematge de queviures) • També va comportar una divisió sexual en el treball (els homes eren caçadors i les dones recol·lectores) • El mascle va passar a ser el reforç de les relacions de dominació. • L’Homo ergaster vas ser el primer homínid que vivia en societats semblants a les modernes de caçadors i recolectors. Van començar a utilitzar el foc. • També van ser els primer en caçar per integrar-se en grups i que tenien atencions per als malalts i els dèbils del grup.

39. HOMO ERECTUS Marc Fernàndez & juan manuel vidal

40. 1-TEMPS EN QUÈ VA EXISTIR L’ESPÈCIE. • Aquesta espècie va sorgir fa 1.7 milions d’anys • I es va extingir fa 300.000 anys

41. 2-ÀREES ON VA VIURE L’ESPÈCIE. DESCRIPCIÓ DE LES CONDICIONS AMBIENTALS EN QUÈVIVIEN. LOCALITZACIÓ DELS JACIMENTS. • Aquesta espècie va viure a sud africà però els jaciments diuen que també van estar a l’ Asia , Oceania i Europa. • Jaciments: Xina, Java (Indonèsia)

42. 3-DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES DE L’ESPÈCIE. • Capacitat cranial: entre 700 i 1200 centímetres cúbics • Bipedació total • Altura: 1.67 però amb la evolució va arribar fins al 1.80

43. 4- LAS CARACTERÍSTICA QUE EL DISTINGEIXEN RESPECTE L’ESPÈCIE ANTERIOR. • - Capacitat cranial d'entre 750 i 1200 centímetres cúbics, i, en general, més grans que els seus antecessors. Es creu que va arribar a ser corpulent, amb alçada similar a la dels humans actuals. • - Bipedación total, doncs va deixar definitivament l'ambient dels arbres. • - Menor vellositat corporal, a causa de la fricció provocada per l'ús de pells per protegir-se del fred.

44. 5-DESCRIPCIÓ DE LES HABILITATS DEL GRUP. • Els Homo erectus dominaven la tècnica de tallar pedres (fabricació de bifaços i de petites destrals, que eren l’eina més representativa del grup). Fabricaven els seus campaments i practicaven la recol·lecció i la caça. Usaven vestits i eren capaços de comunicar-se. • Alguns grups van ocupar cavernes i, en etapes posteriors, van dominar el foc, dos desenvolupaments que probablement estiguin relacionats.

45. 5-DESCRIPCIÓ DE LES RELACIONS ENTRE ELS MEMBRES GRUP. • -A mesura que l'Homo erectus evolucionava, els llaços de dependència dels individus es reforçava i es feien més nombrosos. Cada vegada confiaven més en ells mateixos • -L'establiment de campaments fixos va haver d'influir en la taxa de mortalitat habitual. No obstant això pocs Homo erectus van haver de viure 40 anys. La veritable importància dels campaments permanents estava en els avantatges que aportava al creixement cultural de l'home

46. 6-DESCRIPCIÓ DE LES RELACIONS ENTRE ELS INDIVIDUS DEL GRUP. • El Erectus va tendir a buscar els seus companys sexuals en un cercle més ampli, que al final va donar lloc a intercanvis d'individus entre grups veïns • -Es va produir també una nova relació, la que va unir a l'home, la dona i el fill. Aquesta aparició va ser potser la més important, ja que en ella es va originar la unitat en què es basa la societat: la família

47. Homo antecessor!

48. Temps en què va existir l’espècie. Aquesta espècie va existir desde fa 800.000 anys fins fa 500.000 anys.

49. Àreeson va viurel’espècie. Descripció de les condicionsambientals en quèvivien. Vivien a la zona que correspon a Europa actualment i a la zona de Àfrica, ancara no s’ha trobat cap fòssil que demostri que hi van viure allà. Van ser pioners a Europa (antecessor, en llatí=pioner) Es va adaptar a l'ecosistema mediterrani i va evolucionar cap als neandertals i cap l’H.sapiens. La Serra de Atapuerca (Burgos) era en aquesta època un lloc temperat, amb abundants masses boscoses i zones d'espais oberts.Grans rius i tolles recorrien el territori, amb algunes aus aquàtiques migratòries. Senglars, cérvols i hipopòtams pastaban en els boscos de roures,castanyers i alzines.La diversitat i nombre de carnívors suggereix unagran riquesa d'animals.