Art contemporani i/o negoci multimilionari

1. Art contemporani i/o negoci multimilionari Trobada presencial curs 2009-2010 Bellaterra, 6 de març de 2010 Joan Campàs Montaner

2. Consideracions metodològiques • No existeix art abans del segle XVIII • Actualment es fan «objectes artístics», és a dir, productes que no tenen cap altra funció que «ser art» • La metàfora del rellotge

4. Dimensions del món de l’art contemporani • 10.000 museus en el món, institucions d’art i col·leccions públiques • Hi ha 40.000 artistes residents a Londres i un número similar a Nova York • 1.500 cases de subhastes • 250 fires i mostres d’art anuals • 17.000 galeries comercials en el món • Facturació mitjana per galeria: 650.000 $ (80 milions pts) • Les principals cases de subhastes venen art contemporani per un valor de 5.500 milions $ • Les transaccions privades i vendes a través de fires pugen a uns 5.500 milions $ • Valor estimat de les vendes mundials d’art contemporani: 18.000 milions $ anuals (>2 bilions pts) (equival a les vendes mundials anuals de Nike o Apple Computer, a la meitat de les vendes anuals mundials de Walt Disney i al Producte Nacional Brut d’Islàndia)

5. Alberto Giacometti L'homme qui marche I, 1960. Bronze. 198 cm alt. Sotheby’s (Londres) 3-II-2010 65.001.250 lliures (prop de 74 milions de euros = 1.250 milions pts)

6. Damien Hirst: The Physical Impossibility of Deathin the Mind of Someone Living, 1992.Tauró tigre, vidre, acer, 5% solució de formaldehid. 213 cm × 518 cm. Metropolitan Museum of Art, New York City 13 gener 2005, Nova York: 12 milions $

7. L’obra i el debat • Preu de venda: 12 milions $ (>1,5 mil milions pts.) –mai s’ha sabut quan es va pagar realment, però es van disparar els preus de les obres de Hirst integrants de la col·lecció de Saatchi • Pes: 2 tones • Dimensions del tauró tigre dissecat: 4,5 m • Títol de l’obra: La impossibilitat física de la mort en la ment d’algú viu • Lloc de captura del tauró: Austràlia • Lloc de preparació i muntatge: Gran Bretanya • Qüestions de debat: • Pot aquesta obraser qualificada d’art? • Per què algú hauria de pagar tant per un tauró?

8. Un tauró en descomposició • Des de la 1ª exhibició, el 1992, el tauró s’havia deteriorat • L’original es malmetia, es va arrugar la pell i va adquirir un to verdós, li va caure una aleta i el formaldehid es va enterbolir • L’efecte cercat era: una tauró tigre nedant cap a l’espectador a través de les parets blanques de la galeria a la cerca d’una presa per alimentar-se • Es va afegir lleixiu al formaldehid, i això va accelerar la descomposició • El 1993 es va escorxar el tauró i es va posar sobre un motlle de fibra de vidre: continuava verdós i arrugat • El 2005 es va decidir substituir el tauró. Es van oferir 6 mil ₤ per un nou tauró (4000 per la captura i 2000 per enviar-lo amb gel amb un vaixell a Londres) • El pescador Vic Hislop li va enviar 5 taurons (un gratis) • El tauró que va reemplaçar l’original fou injectat amb 850 l de formaldehid Debat: substituir el tauró era crear una nova obra d’art?

9. Damien Hirst: The Physical Impossibility of Death in the Mind of Someone Living, 1991. exposat durant tres anys al Metropolitan Museum de Nova York

10. Valor i unicitat • El valor d’una obra d’art pot estar en la seva escassetat, en la suposició que és única i mai serà duplicada (gravats, escultures... poden reproduir-se però es coneix la dimensió de la sèrie) • Però Hirst va tornar a fer un altre tauró: el 2006, va inaugurar The Death of God, la seva 1ª exposició a Llatinoamèrica a la galeria Hilario Galguera, a Ciutat de Mèxic. Al mig hi havia L’ira de Déu (El terror és bellesa), un tauró tigre en formaldehid. És el tauró gratuït regalat per Vic Hislop Es va vendre per 4 milions $ al Leeum Samsung Museum de Seul

11. Eddie Saunders: A dead Shark Isn’t art Eddie Saunders va exhibir un tauró martell daurat a la seva tenda de components elèctrics a Shoreditch el 1989, dos anys abans que Hirst. El 2003 es va exhibir a la Stuckism International Gallery de Londres. Els Stuckists són un moviment internacional en contra de l’art conceptual i contra l’anti-art Saunders va oferir el seu tauró a la venda per un milió de lliures esterlines amb el següent anunci: «Oferta d’Any Nou: Tauró per només un milió de lliures esterlines; estalviï cinc milions de lliures en relació a la còpia de Damien Hirst» Va rebre una gran cobertura mediàtica, però cap oferta.

12. La marca substitueix el judici crític Quines marques hi havia en joc? • El venedor era Charles Saatchi, magnat de la publicitat i col·leccionista d’art. El 1991 havia encarregat a Hirst una obra per valor de 50.000 ₤ ( 10 milions pts) • L’agent que venia el tauró era Larry Gagosian, el marxant d’art més famós del món, que opera des de Nova York • Un possible comprador era sir Nicholas Serota, director del Tate Modern Museum de Londres, caçador de taurons • Quatre col·leccionistes havien mostrat interès. Steve Cohen, executiu dedicat als fons d’inversió de risc, era el més interessat • La possessió i exhibició del tauró esdevenia un símbol pels crítics de les provocadores obres del grup Young British Artists (yBas) MARCA + PUBLICITAT = ART + PREU DESPROPORCIONAT

13. Steve Cohen (1956) • Forbes Magazine calcula la fortuna de Cohen en $ 8.5 mil milions el 2009; és el 87 en el rànquing dels multimilionaris del món. • El 1992 va fundar SAC Capital Advisors, empresa de fons de cobertura, que gestiona, el 2008, uns 14 bilions $ de capital(al vestíbul de SAC hi ha una escultura de Marc Quinn, Self, feta de sang congelada) • Posseeix el 7 % de Baidu, un motor de cerca en idioma xinès • Va començar a col·leccionar art el 2000, i està entre els Top 10 que inverteix més diners en art (el 1999 va comprar la Madonna d’E. Munch per 11,5 milions $, un preu rècord per un Munch) • Cobra uns 500 milions $ anuals, és a dir, uns 16 milions $ a la setmana o 90.000 $ l’hora: el tauró li va costar el salari de 5 dies • Què fer amb el tauró? Primer, va estar en un magatzem a Anglaterra. Després va dir que el donaria al MoMA de Nova York –el MoMA li va oferir un lloc en el consell del Museu– • El món artístic va proclamar que això era una victòria del MoMA sobre el Tate Modern de Londres

14. Un estudi de cas: l’exposició USA Today. Octubre 2006. Royal Academy of arts de Londres • Organitzada per Charles Saatchi i anunciada com l’exposició de 37 talents nordamericans • La Royal Academy és una important galeria britànica pública • No hi havia obres a la venda (no era una fira d’art comercial) i totes les obres eren propietat de Saatchi: pel simple fet d’estar exposades en aquest local, les obres augmentarien de valor • Molt promocionada a la premsa, anunciada com impactant (incloïa obres com l’escena d’una batalla en la qual hi participaven rates i una imatge d’una jove copulant amb un home) • Es presentava com la desil·lusió davant l’Amèrica contemporània • Els visitants –com sol esdevenir en art contemporani- no admitien que no ho entenien i que no els agradava • AUTORS SELECCIONATS:

15. Exposició USA Today a la Royal Academy of Arts de Londres. Octubre 2006 Terence Koh Douglas Kolk Florian Maier-Aichen Ryan McGinness Rodney McMillian Josephine Meckseper Aleksandra Mir Matthew Monahan Wangechi Mutu Jon Pylypchuk Christoph Schmidberger Lara Schnitger Dana Schutz Josh Smith Dash Snow Erick Swenson Ryan Trecartin Banks Violette Kelley Walker Dan Walsh Ellen Altfest Kristin Baker Jules de Balincourt Huma Bhabha Mark Bradford Matthew Brannon Carter Mathew Cerletty Dan Colen Adam Cvijanovic Gerald Davis Inka Essenhigh Brian Fahlstrom Barnaby Furnas Luis Gispert Mark Grotjahn Marc Handelman Daniel Hesidence Elliott Hundley Matthew Day Jackson

16. Algunes obres de l’exposició USA Today • Jonathan Pylpchuk: Amb sort podré viure això amb una mica de dignitat. Un campament militar en miniatura ple de soldats negres amb les cames amputades • Terence Koh: Crackhead. 222 vitrines de vidre amb caps negres fets de guix, pintura i cera • Dash Snow: F** the Police. Collage de 45 retalls de premsa amb delictes policials tacats amb semen (probablement del propi artista) • Huma Bhabha: Untitled. Figura de filferro amb cua primtiva, en una postura d’oració islàmica Els preus oferts pels marxants de les obres exhibides oscil·laven entre 30.000 i els 600.000 $. El total pujava a uns 8 milions $. L’exhibició a la Royal Academy va fer augmentar molt el preu original. Saatchi en va treure de benefici 11,7 milions $ i el muntatge de l’exposició li va costar 2 milions de lliures esterlines

17. Huma Bhabha: Untitled, 2006. Clay, wire, plastic, paint. 114.3 x 243.8 x 152.4 cm

18. Capital simbòlic: marca i inseguretat • La decisió de comprar una obra d’art contemporani no es basa només en l’art, sinó que va adreçada a minimitzar la inseguretat (els rics no poden invertir temps per educar el seu gust) • Ni tan sols està clar què vol dir art contemporani (des del 1970? des de la segona guerra mundial? D’artistes que encara estan vius? • L’art i el disseny contemporani es superposen: un bolso de luxe és disseny o obra d’art? (Bernard Arnault, propietari de Louis Vuitton –el més gran grup del món de productes de luxe- és també el propietari de la casa de subhastes Christie’s) • L’art contemporani es solapa amb objectes quotidians (ex, l’obra de Clinton Boisvert) • La inseguretat dels col·leccionistes es reforça per la forma de descriure l’art contemporani: només poden confiar en la MARCA • Els col·leccionistes són clients habituals dels marxants de marca, liciten a les cases de subhastes de marca i compren artistes de marca • Fins que no s’aconsegueix una marca, no se és ningú en el món de l’art contemporani

19. Mark Rothko: White Center, (Yellow, Pink and Lavender on Rose), 1950. Oli sobre tela. Sale of Contemporary Art at Sotheby's New York, 14 maig 2007. 72,8 milions $

21. Jim Hodges: No-one ever leaves, 1992.Cadena de plata amb jaqueta de pell. 73.7 x 58.4 x 48.3 cm. Sale of Contemporary Art at Sotheby's New York, 14 maig 2007. 690.000 $

22. Jack Pierson: Almost. Metall plàstic. Sale of Contemporary Art at Sotheby's New York, 14 maig 2007. 180.000 $

23. Christopher Wool: Untitled Rundogrundogrun, 1990. Alquid i esmalt sobre alumini. 274 x 183 cm. Chirstie’s Nova York, novembre 2005, 1,24 milions $

24. Art o terrorisme? Michael Kimmelman, crític d’art del New York Times: «Aquest tipus d’art tan nefast hauria de ser un crim» Nota que l’School of Visual Arts de Nova York va posar al seu projecte: Excel·lent Clinton Boisvert: Fear, 2002. 3 dotzenes de caixes. Estacions de metro de Nova York

25. Terence Koh: Crackhead, 2006. Mixed media - 222 heads of plaster, paint, wax, fire, charcoal, inside 22 glass vitrines, UV glue, paint, fingerprints, some vitrines with breaks and/or cracks. 60 x 35x 35 cm (largest), 50 x 30 x 32 cm (medium), 33 x 23 x 23 cm (smallest)

26. On Kawara: OCT. 23, 1989. 1989. Acrílic sobre tela. 66 x 91 cm Christie’s de Londres va vendre l’obra Nov.8, 1989 per 310.000 ₤ = 60 milions pts.

27. Felix Gonzalez-Torres: Untitled (lover boys), 1991. 160 krg. de caramelsblaus i blancs. Valor estimat: 300-400.000 $. Subhastada per Sotheby’s NovaYork el novembre del 2000 per 456.000 $

28. Felix Gonzalez-Torres: Untitled (Fortune Cookie Corner), 1990. Galetes de la sort. 91 x 254 x 154 cm. Valor estimat: 600-800.000 $. A la subhasta de Christie’s del maig de 2003 no es va vendre, però es va pujar fins 520.000 $

29. Diner - Valor Jaspers Johns: White Flag, 1955. Encàustica, oli, paper de diari, i carbonet sobre tela. 198.9 x 306.7 cm. Col. Michael Ovitz, Los Angeles

30. Jenny Saville: Branded,1992. Oli sobre tela. 213 x 183 cm. Gagosian Gallery, Nova York, 1999: 100.000 $

31. Entre els multimilionaris, el diner té molt poc significat, ja que tots en tenen • El que impressiona és la propietat d’una cosa rara i única com la Bandera blanca de Jaspers Johns • Posseir una determinada obra marca la diferència: s’està per sobre la massa del món de l’art • El ric aspira a adquirir “béns posicionals”, coses que demostrin a la resta del món que són realment rics • Què es pot comprar amb un milió de lliures esterlines que generi tant estatus i reconeixement com una obra d’art contemporània de marca?: «Això no és un Hirst?» • Per contra, fer ostentació d’un Lamborghini es considera una vulgaritat • Nova York i Londres són, en elles mateixes, marques • Les vendes nocturnes de Christie’s i Sotheby’s

32. Art i artistes • L’art contemporani té molta importància en els mercats de revenda en part perquè queden poques obres d’altres escoles artístiques en el mercat. • Actualment, quan apareix una obra d’art important que no és contemporània en una subhasta es produeix una explosió de preus. • Factors que contribueixen a l’escàs subministrament d’art tradicional: •  l’expansió mundial dels museus (els donants cerquen la immortalitat; les ciutats el foment del turisme). En els darrers 25 anys s’han obert uns 100 nous museus en el món, que han intentat adquirir, cadascun, unes 2000 obres d’art  expansió de les col·leccions privades. En els darrers 15 anys el nombre de col·leccionistes s’ha multiplicat per 20

33. Modigiani: Le fils du concierge, 1918. Oli sobre tela. 92 x 60 cm. Venut en subhasta per 5,5 milions $ el 1997 i per 31 milions el 2006 (Sotheby's New York: Tuesday, November 7, 2006)

34. Paul Gauguin , Cavalier devant la case, 1902. Oli sobre tela. 58x34 cm Venut per Christie’s Londres el juny de 1998 per 969.000 lliures. Es torna a vendre a Sotheby’s Nova York el maig del 2007 per 4,9 milions $

35. Conseqüències de la manca d’obres d’art de marca • Consciència de «darrera oportunitat»: es compra sense tenir en consideració els preus anteriors. I això fa pujar, de retruc, les obres d’artistes vius • El paper de l’«estètica» en la valoració de l’art ha disminuït: es parla dels quadres en termes de: • la mística de l’artista • el més gran col·leccionista de l’obra • els preus recents assolits per l’artista en una subhasta Ex. Yves Klein: IKB 234, 1957. Pigment i resina sintètica sobre tela. 77.5 x 55.2 cm. IKB son les sigles d’International Klein Blue Fou venut per Christie’s Londres, el 2006, per 1,8 milions $

36. «Aquestes obres permeten als espectadors banyar-se en l’infinit, en el lluminós regne espiritual del Blau. Influenciat per les seves experiències de judo, el seu interès per les fraternitats de la Rosacreu, la seva fascinació per l’era atòmica, Klein ha creat quadres mancats de vores i de marges, i per tant són finestres al regne sense fi del que és etern i espiritual» Catàleg de Christie’s Què compra qui fa la licitació a la subhasta?: una finestra amb vistes a l’eternitat!!!

37. Els 25 principals artistes contemporanis • Jaspers Johns (1930-) • Andy Warhol (1928-1987) • Gerhard Richter (alemany, 1932-) • Bruce Nauman (1941-) • Roy Lichtenstein (1923-1997) • Robert Rauschenberg (1925-) • Joseph Beuys (alemany, 1921-1986) • Ed Ruscha (1937-) • Francis Bacon (irlandès/anglès, 1909-1992) • Lucian Freud (anglès, 1922-) • Cy Twombly (1928-) • Damien Hirst (anglès, 1965-) • Jeff Koons (1955-) • Martin Kippenberger (alemany, 1953-1997) • Donald Judd (1928-1994) • Willem de Kooning (1904-1997) • Takashi Murakami (japonès, 1963-) • Peter Fiscli/David Weiss (suïssos, 1952/1954-) • Richard Serra (1939-) • Antoni Tàpies (català, 1923-) • Maurizio Cattelan (italià, 1960-) • Andreas Gursky (alemany, 1955-) • David Hockney (anglès, 1937-) • Richard Diebenkorn (1922-1993) • Jean-Michel Basquiat (1960-1988) Curiosament, no hi ha cap dona

38. Rècords de preus en art en una subhasta • Picasso: Noi amb pipa. 1905. 104 milions $. Sotheby’s Nova York, 2004. • Picasso: Dora Maar au chat, 1941. 95,2 milions $. Sotheby’s Nova York, 2006. • Van Gogh: Retrat del doctor Gachet, 1890. 82,5 milions $. Christie’s Nova York, 1990. • Klimt: Retrat d’Adele Bloch-Bauer II, 1907. 87,9 milions $. Christie’s Nova York, 2006

39. Rècords de preus en art venuts en privat • Pollock: Nº 5, 1948, 1948. 140 milions $ (financer mexicà David Martínez) • Kooning: Women III, 1952-53. 137,5 milions $. (Steve Cohen, fons d’inversió de risc) • Klimt: Retrat d’Adele Bloch-Bauer I, 1907. 135 milions $ (Hereu companyia cosmètics Ron Lauder, president del Congrés Jueu Mundial) • Jaspers Johns: False start, 1959. 80 milions $ (Anne i Kenneth Griffin) • Warhol: Marilyn turquesa, 1962. 80 milions $ (Steve Cohen)

40. Com es construeix un artista de marca? Damien Hirst (7-juny-1965) • Als 40 anys el seu valor és de 100 milions de lliures ( 19 mil milions pts) = Picasso + Warhol + Dalí a la seva edat. Se li calcula una fortuna superior a 1.000 milions de $ • Neix a Bristol, pare mecànic venedor de cotxes, mare artista amateur • Dos anys a l’Escola de Belles Arts de Leeds • Treballa dos anys en la construcció • És rebutjat a St. Martins i a una facultat de Gal·les. És admès al Goldsmiths College de Londres • Treballa a temps parcial en un dipòsit de cadàvers • El 1988 organitza l’exposició Freeze amb 17 companys. Ell hi exposa caixes de cartró pintades amb làtex. Escull les obres, fa el catàleg, planifica la festa d’obertura, aconsegueix finançament de l’empresa canadenca Olympia & York. S’hi va interessar Charles Saatchi • Es va graduar el 1989. El 1990 va organitzar l’exposició Gambler en una nau d’una fàbrica buida. Charles Saatchi la va visitar, va comprar la instal·lació Mil anys i es va oferir a finançar el proper treball de Hirst

41. Representació de la vida i la mort: les mosques atrapades en una vitrina migren, a través d’un vidre, cap a un cap de vaca putrefacte, i un matamosques les electrocuta. Amb els dies, el cap de la vaca s’anava encongint i les mosques mortes augmentant. Damien Hirst: A Thousand Years, 1990. Steel, glass, flies, maggots, MDF, insect-o-cutor, cow's head, sugar, water. 213 x 427 x 213 cm

42. El 1991, finançat per Saatchi, Hirst fa La impossibilitat física de la mort en la ment d’algú viu. • Els títols de les obres són part integrant de la comercialització de l’obra i gran part del significat (el títol obliga l’espectador a crear un significat i genera tanta discussió com l’obra). Si l’obra és digués Shark, l’espectador diria: «Sí, és un tauró» i seguiria endavant • Les obres són produïdes per un equip d’ajudants; cada pintura és obra de diverses persones: ningú és mai el responsable únic d’una obra. Hirst afegeix quatre pinzellades i signa • La nit de Nadal de 1997 va obrir un restaurant, Pharmacy; Prada va dissenyar els uniformes i Jasper Morrison el mobiliari. Va tancar el 2003. Tot (valorat en 3 milions de lliures esterlines) es va subhastar per Sotheby’s per 11,1 milions de lliures esterlines (6 cendrers per 1.600 lliures; 2 copes de Martini valorades en 60 lliures, per 4.800 lliures; un parell de salers per 1920 lliures). Es van obtenir més beneficis en una nit de subhastes que amb 6 anys de restaurant • Gill, escriptor i crític de restaurants del Sunday Times tenia un retrat de Stalin pel qual havia pagat 200 lliures. Pel febrer del 2007 el va oferir a Christie’s per a la seva venda, però va ser rebutjat. Gill va demanar a Hirst que li pintés un nas vermell a Stalin i posés la seva signatura sota el nas. Christie’s ho va subhastar per 140.000 lliures (>26 milions pts) • Una de les darreres obres: Per l’amor de Déu • L’obra de Hirs es divideix en sis categories: • La sèrie d’Història Natural (obres de tanc) –vaques, béns, cavalls... en formaldehid • La sèrie de vitrina (eines quirúrgiques i ampolletes de pastilles) • Spot paintings • Spin paintings • Pintures de papallona • Pintures fotorealistes

43. Damien Hirst: The Blood of Christ, 2005. Stainless steel, glass, pills, blood José Vergara, president d’una companyia mexicana de vitamines, va pagar 3 milions $ per aquesta vitrina amb pastilles de paracetamol

44. Aquesta vitrina amb 6.136 pastilles muntades artesanalment sobre fulles d’afaitar, fou subhastada per Sotheby’s Londres per 19,1 milions $, el juny del 2007 Damien Hirst: Lullaby sprin, 2002. Medium stainless steel and glass cabinet with painted cast pills. 182.9 x 274.3 x 10.2

45. Motlle de mida natural de calavera humana de platí, amb dents humanes, fet a partir d’un crani del segle XVIII d’un europeu d’uns 35 anys, mort entre 1720 i 1810. Cobert amb 8601 diamants incrustats. El diamant rosa pàl·lid del centre del front de 52,4 quirats està valorat en 4 milions de lliures esterlines. La producció ha costat uns 15 milions de lliures. Primera exposició: Beyond Belief 2007: s’hi entrava en grups de 10 i només hi podien estar 5 minuts. Es va vendre per 50 milions de lliures. For the Love of God, 2007 Platinum, diamonds and human teeth. 17.1 x 12.7 x 19.1 cm

46. Valorar l’art contemporani • Com determinen el preu els marxants d’art? • Ningú en vol parlar: les galeries distingeixen l’espai d’art de l’espai de comerç • No té res a veure amb el cost, ni amb el temps d’execució, ni la qualitat «artística», ni l’estètica… • El més important és la senyalització • En un mercat on la informació és escassa I no sempre fidedigna, la regla bàsica és que el nivell dels preus indica la reputació de l’artista i l’estatus del marxant i del comprador • El procés reflecteix la dimensió d’una obra: diferents nivells de preus signifiquen que la producció d’un artista no és coherent • Quan el judici sobre la qualitat és incert, els preus transmeten la confiança al comprador

47. elements que determinen el preu  la reputació del representant de l’artista  l’efecte Veblen: quant més elevat és el preu percebut, més valuós es considera l’objecte i més gran la satisfacció del comprador  és millor vendre-ho tot en una exposició que mirar d’atènyer preus màxims per a unes poques obres  el marxant mai ha de rebaixar el preu de la llista d’un artista: la il·lusió de l’èxit ho és tot  existeix una promesa implícita que els preus de la propera exposició d’un artista seran més elevats  el «preu justificable»: es posa un preu si es pot justificar davant d’un client davant d’una altra obra penjada a la mateixa paret  existència de llistes d’espera: assignen les obres a les persones adequades i controlen que l’obra no es subhastarà immediatament. Algunes només donen dret a ser el primer «a mirar». No se sap quanta gent la formen ni qui són

48. Falsificacions • Les falsificacions abunden en el mercat de l’art, especialment en el contemporani • El maig del 2000, Christie’s i Sotheby’s tenien el mateix quadre de Gauguin, Vase de fleurs, a la seva subhasta • En els museus del món hi havia 600 obres de Rembrandt exposades, quan se sap que només va pintar 320 quadres • Segons Tom Hoving, antic director del MoMA, considera que un 40 % del mercat de l’art de gamma alta està compost per obres d’art falses • Els compradors japonesos s’avergonyeixen quan descobreixen que han estat estafats i no ho denuncien a la policia • Molts marxants i empleats de les cases de subhastes accepten l’existència del frau artístic sempre i quan afecti a una altra persona Per a la pel·lícula El código Da Vinci es varen reproduir 150 quadres del Louvre per a l’escenari de Londres amb perfecció minuciosa. On són actualment aquestes còpies?