ÈTICA PER A L'ENGINYERIA

1. ÈTICA PER A L'ENGINYERIA Anàlisi del cas: TRANSBORDADOR ESPACIAL CHALLENGER Francesc Aulí Llinàs - 14 de març de 2013

2. DESCRIPCIÓ DEL CAS PUNTS IMPORTANTS ANÀLISI ÈTICA CONCLUSIONS La tecnologia, per molt poderosa que sigui, sempre està desenvolupada i utilitzada per persones. pressió poc temps persones no raonables estrès conflictes llargs Els conflictes solen aparèixer en situacions de

3. DESCRIPCIÓ DEL CAS PUNTS IMPORTANTS ANÀLISI ÈTICA CONCLUSIONS La tecnologia, per molt poderosa que sigui, sempre està desenvolupada i utilitzada per persones. pressió poc temps persones no raonables estrès conflictes llargs Els conflictes solen aparèixer en situacions de

4. ANTECEDENTS 1969 La NASA inicia estudis per desenvolupar transbordadors espacials reutilitzables. Motivacions: -Abaratir costos -Permetre més missions -Obrir la porta a una estació espacial 1

5. ANTECEDENTS 1969 1972 La NASA inicia estudis per desenvolupar transbordadors espacials reutilitzables. Motivacions: -Abaratir costos -Permetre més missions -Obrir la porta a una estació espacial El programa s’inicia. Previsions: -50 missions per any -Costos estimats de $43 bilions -5 transbordadors -Aplicacions per ciència, astronomia, defensa,... 1

6. ANTECEDENTS 1969 1972 1974 La NASA inicia estudis per desenvolupar transbordadors espacials reutilitzables. Motivacions: -Abaratir costos -Permetre més missions -Obrir la porta a una estació espacial El programa s’inicia. Previsions: -50 missions per any -Costos estimats de $43 bilions -5 transbordadors -Aplicacions per ciència, astronomia, defensa,... Es contracten vàries companyies per desenvolupar parts dels transbordadors. Encarregats dels motors: -Rocketdyne (motors del transbordador) -Martin-Marieta (tanc extern) -Morton-Thiokol(coets de combustió sòlida) 1

7. ANTECEDENTS 1969 1972 1974 La NASA inicia estudis per desenvolupar transbordadors espacials reutilitzables. Motivacions: -Abaratir costos -Permetre més missions -Obrir la porta a una estació espacial El programa s’inicia. Previsions: -50 missions per any -Costos estimats de $43 bilions -5 transbordadors -Aplicacions per ciència, astronomia, defensa,... Es contracten vàries companyies per desenvolupar parts dels transbordadors. Encarregats dels motors: -Rocketdyne (motors del transbordador) -Martin-Marieta (tanc extern) -Morton-Thiokol (coets de combustió sòlida) 1

8. ANTECEDENTS 1977 Morton-Thiokol descobreix un problema de rotació en la juntura dels coets. 2

9. ANTECEDENTS 1977 1981 Morton-Thiokol descobreix un problema de rotació en la juntura dels coets. Es llança el primer transbordador espacial anomenat Columbia. Dades: -2 tripulants -2 dies a l’espai -Comprovacions rutinàries 2

10. ANTECEDENTS 1977 1981 1981 Morton-Thiokol descobreix un problema de rotació en la juntura dels coets. Es llança el primer transbordador espacial anomenat Columbia. Dades: -2 tripulants -2 dies a l’espai -Comprovacions rutinàries Morton-Thiokol descobreix un problema d’erosió en els anells de segellat dels coets que pot provocar escapament de gasos. 2

11. ANTECEDENTS 1977 1981 1981 Morton-Thiokol descobreix un problema de rotació en la juntura dels coets. Es llança el primer transbordador espacial anomenat Columbia. Dades: -2 tripulants -2 dies a l’espai -Comprovacions rutinàries Morton-Thiokol descobreix un problema d’erosió en els anells de segellat dels coets que pot provocar escapament de gasos. 2

12. ANTECEDENTS 1982 - 1985 El programa esdevé un èxit. -Es reben els transbordadors Challenger, Discovery iAtlantis -Es realitzen 21 missions -Les missions duren fins a 7 dies a l’espai -Es comencen els experiments als quals està destinat el programa 3

13. ANTECEDENTS 1982 - 1985 1985 El programa esdevé un èxit. -Es reben els transbordadors Challenger, Discovery iAtlantis -Es realitzen 21 missions -Les missions duren fins a 7 dies a l’espai -Es comencen els experiments als quals està destinat el programa Gener: Morton-Thiokol descobreix la pitjor degradació en un anell de juntura. Juliol: es comença un nou disseny dels anells de juntura per solucionar el problema de degradació. Agost: s’informa al Nivell 1 de gestió de la NASA del problema dels anells. 3

14. EL LLANÇAMENT DEL CHALLENGER gener de 1986 La NASA es troba sota pressió: -Competició no prevista de l’agència espacial Europea força a la NASA a programar un número rècord de llançaments pel 1986 -El llançament previ al Challenger es posposa moltes vegades -Es vol llançar el Challenger ràpidament per deixar l’estructura de llançament disponible pel següent transbordador, que porta una sonda per investigar el cometa Halley -Es vol que el Challenger estigui en òrbita quan el president Reagan s’adreci a la nació 4

15. EL LLANÇAMENT DEL CHALLENGER gener de 1986 dies previs al 27 de gener de 1986 El llançament del Challenger es posposa varis copis: 1) Es preveu mal temps i es vol evitar que el vicepresident viatgi a Florida innecessàriament 2) Microxip defectuós 3) Un front de mal temps i temperatures extremadament baixes s’acosta a Florida La NASA es troba sota pressió: -Competició no prevista de l’agència espacial Europea força a la NASA a programar un número rècord de llançaments pel 1986 -El llançament previ al Challenger es posposa moltes vegades -Es vol llançar el Challenger ràpidament per deixar l’estructura de llançament disponible pel següent transbordador, que porta una sonda per investigar el cometa Halley -Es vol que el Challenger estigui en òrbita quan el president Reagan s’adreci a la nació 4

16. EL LLANÇAMENT DEL CHALLENGER gener de 1986 dies previs al 27 de gener de 1986 El llançament del Challenger es posposa varis copis: 1) Es preveu mal temps i es vol evitar que el vicepresident viatgi a Florida innecessàriament 2) Microxip defectuós 3) Un front de mal temps i temperatures extremadament baixes s’acosta a Florida La NASA es troba sota pressió: -Competició no prevista de l’agència espacial Europea força a la NASA a programar un número rècord de llançaments pel 1986 -El llançament previ al Challenger es posposa moltes vegades -Es vol llançar el Challenger ràpidament per deixar l’estructura de llançament disponible pel següent transbordador, que porta una sonda per investigar el cometa Halley -Es vol que el Challenger estigui en òrbita quan el president Reagan s’adreci a la nació 4

17. EL LLANÇAMENT DEL CHALLENGER 27 de gener de 1986 La NASA vol intentar llançar el Challenger igualment. Comprovarà que tots els components del transbordador poden operar en temperatures baixes. Morton-Thiokol TELECONFERÈNCIA NASA Té constància dels problemes de degradació en les juntures i que el fred pot accentuar aquests problemes director del projecte gestor d’alt nivell Larry Mulloy Ja s’havien queixat a Thiokol que a gestió no els donaven prou suport pel nou disseny de les juntures JoeKilminster Robert Ebeling enginyers enginyer Roger Boisjoly David Mason 5

18. EL LLANÇAMENT DEL CHALLENGER 27 de gener de 1986 La NASA vol intentar llançar el Challenger igualment. Comprovarà que tots els components del transbordador poden operar en temperatures baixes. Morton-Thiokol TELECONFERÈNCIA NASA director del projecte gestor d’alt nivell Larry Mulloy JoeKilminster Robert Ebeling enginyers enginyer Roger Boisjoly RECOMANACIÓ: POSPOSAR David Mason 5

19. EL LLANÇAMENT DEL CHALLENGER 27 de gener de 1986 La NASA vol intentar llançar el Challenger igualment. Comprovarà que tots els components del transbordador poden operar en temperatures baixes. Morton-Thiokol TELECONFERÈNCIA NASA director del projecte gestor d’alt nivell rang operatiu 10 a 37 Larry Mulloy mínima provada: 10.7 JoeKilminster Robert Ebeling enginyers enginyer DISCUSSIÓ SOBRE TEMPERATURES OPERATIVES Roger Boisjoly David Mason 5

20. EL LLANÇAMENT DEL CHALLENGER 27 de gener de 1986 La NASA vol intentar llançar el Challenger igualment. Comprovarà que tots els components del transbordador poden operar en temperatures baixes. Morton-Thiokol TELECONFERÈNCIA NASA director del projecte gestor d’alt nivell rang establert -1 a 37 mínima provada: 10.7 Larry Mulloy JoeKilminster Robert Ebeling enginyers enginyer DISCUSSIÓ SOBRE TEMPERATURES OPERATIVES Roger Boisjoly David Mason 5

21. EL LLANÇAMENT DEL CHALLENGER 27 de gener de 1986 La NASA vol intentar llançar el Challenger igualment. Comprovarà que tots els components del transbordador poden operar en temperatures baixes. Morton-Thiokol TELECONFERÈNCIA NASA director del projecte gestor d’alt nivell Larry Mulloy JoeKilminster Robert Ebeling enginyers enginyer Roger Boisjoly DISCUSSIÓ ACALORADA David Mason 5

22. EL LLANÇAMENT DEL CHALLENGER 27 de gener de 1986 La NASA vol intentar llançar el Challenger igualment. Comprovarà que tots els components del transbordador poden operar en temperatures baixes. Morton-Thiokol TELECONFERÈNCIA NASA director del projecte gestor d’alt nivell Treu-te el barret d’enginyer i posa’t el barret de gestor! Larry Mulloy JoeKilminster Robert Ebeling enginyers enginyer Roger Boisjoly DISCUSSIÓ ACALORADA David Mason 5

23. EL LLANÇAMENT DEL CHALLENGER 27 de gener de 1986 La NASA vol intentar llançar el Challenger igualment. Comprovarà que tots els components del transbordador poden operar en temperatures baixes. Morton-Thiokol Parla amb altres enginyers i gestors i arriba a la conclusió que la temperatura és una causa de preocupació, però que les dades no eren conclusives, per tant recomana el llançament. director del projecte The new recommendation stated that the cold was still a safety concern, but their people had found that the original data was indeed inconclusive and their "engineering assessment" was that launch was recommended, even though the engineers had no part in writing the new recommendation and refused to sign it JoeKilminster Robert Ebeling enginyers Roger Boisjoly 5

24. EL LLANÇAMENT DEL CHALLENGER 27 de gener de 1986 28 de gener de 1986 La NASA vol intentar llançar el Challenger igualment. Comprovarà que tots els components del transbordador poden operar en temperatures baixes. Les temperatures baixen molt més del previst, arribant a una mínima de -13. Per evitar la congelació de les tuberes d’aigua, es deixa córrer l’aigua durant tota la nit. Moments abans del llançament, s’inspecciona la zona i es veuen grans plaques de gel. El personal que inspecciona la zona no estava al cas de la teleconferència del dia abans. Tot i això, el gestor de la NASA decideix continuar amb el compte endarrere. 5

25. EL LLANÇAMENT DEL CHALLENGER 27 de gener de 1986 28 de gener de 1986 La NASA vol intentar llançar el Challenger igualment. Comprovarà que tots els components del transbordador poden operar en temperatures baixes. Les temperatures baixen molt més del previst, arribant a una mínima de -13. Per evitar la congelació de les tuberes d’aigua, es deixa córrer l’aigua durant tota la nit. Moments abans del llançament, s’inspecciona la zona i es veuen gran plaques de gel. El personal que inspecciona la zona no estava al cas de la teleconferència del dia abans. Tot i això, el gestor de la NASA decideix continuar amb el compte endarrere. 5

26. EL LLANÇAMENT DEL CHALLENGER +0sL’ignició provoca una dutxa de gel. +0.6s Part del gel es xucla per conductes d’aire, provocant un desajustament en l’ignició dels diferents motors de 0.6 segons. +0.8s L’efecte del fred i del gel en les juntes provoquen un trencament del segellat i gasos a 2700 graus escapen del coet. +1.2s L’efecte del llançament segella temporalment la juntura. +59s El Challenger rep la ratxa de vent més forta en un transbordador. +61s El segellat temporal de la juntura es trenca i comencen a sortir flames que toquen el tanc de combustible. +63s Centenars de tones de combustible s’incendien, trencant en dos el transbordador. 6

27. EL LLANÇAMENT DEL CHALLENGER +0sL’ignició provoca una dutxa de gel. +0.6s Part del gel es xucla per conductes d’aire, provocant un desajustament en l’ignició dels diferents motors de 0.6 segons. +0.8s L’efecte del fred i del gel en les juntes provoquen un trencament del segellat i gasos a 2700 graus escapen del coet. +1.2s L’efecte del llançament segella temporalment la juntura. +59s El Challenger rep la ratxa de vent més forta en un transbordador. +61s El segellat temporal de la juntura es trenca i comencen a sortir flames que toquen el tanc de combustible. +63s Centenars de tones de combustible s’incendien, trencant en dos el transbordador. Els 7 membres de la tripulació perden la vida. Els costos econòmics pugen a 10 bilions de dòlars. La NASA atura tots els llançaments durant 2 anys. Tots els contractes i previsions es cancel·len. L’agència obté el major descrèdit de la seva història. 6

28. DESCRIPCIÓ DEL CAS PUNTS IMPORTANTS ANÀLISI ÈTICA CONCLUSIONS La tecnologia, per molt poderosa que sigui, sempre està desenvolupada i utilitzada per persones. pressió poc temps persones no raonables estrès conflictes llargs Els conflictes solen aparèixer en situacions de

29. CONTEXTUALS Confiança en el programa: -Molts llançaments amb èxit -4 transbordadors -Líders internacionals Impaciència de la NASA: -Raons econòmiques -Pressions polítiques -Retards acumulats -Competició ESA -Cometa Halley 7

30. CONTEXTUALS ENGINYERILS Confiança en el programa: -Molts llançaments amb èxit -4 transbordadors -Líders internacionals Impaciència de la NASA: -Raons econòmiques -Pressions polítiques -Retards acumulats -Competició ESA -Cometa Halley -En el 1979 es descobreix un problema (potencial) en les juntures dels coets. -En el 1981 es torna a manifestar el problema en el segellat de les juntures. -En el 1985 es comença un nou disseny del segellat i s’informa al màxim nivell de la NASA. -Els enginyers es queixen reiteradament que a gestió no els donen prou suport pel nou disseny. 8

31. PERSONALS -La teleconferència es realitza a última hora de la nit. -A nivell tècnic queda molt clar que la decisió adequada és la de posposar el llançament. -Es crea una discussió i es posa sota molta pressió a JoeKilminster. CONTEXTUALS ENGINYERILS Confiança en el programa: -Molts llançaments amb èxit -4 transbordadors -Líders internacionals Impaciència de la NASA: -Raons econòmiques -Pressions polítiques -Retards acumulats -Competició ESA -Cometa Halley -En el 1979 es descobreix un problema (potencial) en les juntures dels coets. -En el 1981 es torna a manifestar el problema en el segellat de les juntures. -En el 1985 es comença un nou disseny del segellat i s’informa al màxim nivell de la NASA. -Els enginyers es queixen reiteradament que a gestió no els donen prou suport pel nou disseny. 9

32. PERSONALS -La teleconferència es realitza a última hora de la nit. -A nivell tècnic queda molt clar que la decisió adequada és la de posposar el llançament. -Es crea una discussió i es posa sota molta pressió a JoeKilminster. CONTEXTUALS ENGINYERILS CONFLICTEÈTIC Confiança en el programa: -Molts llançaments amb èxit -4 transbordadors -Líders internacionals Impaciència de la NASA: -Raons econòmiques -Pressions polítiques -Retards acumulats -Competició ESA -Cometa Halley -En el 1979 es descobreix un problema (potencial) en les juntures dels coets. -En el 1981 es torna a manifestar el problema en el segellat de les juntures. -En el 1985 es comença un nou disseny del segellat i s’informa al màxim nivell de la NASA. -Els enginyers es queixen reiteradament que a gestió no els donen prou suport pel nou disseny. 10

33. DESCRIPCIÓ DEL CAS PUNTS IMPORTANTS ANÀLISI ÈTICA CONCLUSIONS La tecnologia, per molt poderosa que sigui, sempre està desenvolupada i utilitzada per persones. pressió poc temps persones no raonables estrès conflictes llargs Els conflictes solen aparèixer en situacions de

34. LA TECNOLOGIA EL CONFLICTE EXPLORACIÓ 11

35. CIÈNCIA TÈCNICA LA TECNOLOGIA EL CONFLICTE EXPLORACIÓ OBJECTIUS Impulsar l’exploració de l’espai, astronomia, experimentació sense gravetat, defensa. Reforçament del sistema científico-tècnic americà. BENEFICIARIS Científics americans, astronautes, enginyers, treballadors de la NASA i companyies contractades i, en últim terme, la societat, especialment l’americana. MITJANS Finançament amb diners públics, utilització de tecnologies dels coets armamentístics, experimentació prèvia amb animals, utilització d’astronautes. RISCS Mort de persones humanes, costos econòmics molt grans, descrèdit, retrocés/estancament del sistema científico-tècnic. 11

36. CIÈNCIA TÈCNICA LA TECNOLOGIA EL CONFLICTE EXPLORACIÓ OBJECTIUS Impulsar l’exploració de l’espai, astronomia, experimentació sense gravetat, defensa. Reforçament del sistema científico-tècnic americà. SÍNTESI Tecnologia molt innovadora i poderosa a l’època ja que permetia l’avanç de la ciència i la defensa, i donava molt de prestigi davant del món. CONTEXT TECNOFÍLIC Es veu la tecnologia com un gran avanç, sense sospesar les avantatges i inconvenients. BENEFICIARIS Científics americans, astronautes, enginyers, treballadors de la NASA i companyies contractades i, en últim terme, la societat, especialment l’americana. MITJANS Finançament amb diners públics, utilització de tecnologies dels coets armamentístics, experimentació prèvia amb animals, utilització d’astronautes. RISCS Mort de persones humanes, costos econòmics molt grans, descrèdit, retrocés/estancament del sistema científico-tècnic. 11

37. LA TECNOLOGIA EL CONFLICTE EXPLORACIÓ Apareix durant la teleconferència: llançar o posposar. 1)JoeKilminster demostra una responsabilitat activa ja que es preocupa pel tema i busca els enginyers responsables del disseny. Morton-Thiokol NASA 2) Progressivament es deixa d’escoltar i les etiquetes sobre els enginyers pesen més del que estan exposant. director del projecte gestor d’alt nivell 3) Finalment, es produeix més un debat que un diàleg degut a: -enfrontament enlloc de construcció -anul·lar punts de vista enlloc d’integrar-los -idees definides -objectiu: tancar la qüestió Larry Mulloy enginyers enginyer 4) Al acabar, Larry Mulloy utilitza vàries fal·làcies: -desqualificació personal -abús de poder -demagògia JoeKilminster Robert Ebeling Roger Boisjoly David Mason 12

38. LA TECNOLOGIA EL CONFLICTE EXPLORACIÓ Apareix durant la teleconferència: llançar o posposar. 5) La responsabilitat activa de JoeKilminster s’erosiona: -temors personals a prendre una mala decisió (pèrdua de prestigi) -enganyar-se (si tot ha anat bé fins ara, per què hauria de fallar) -manca de capacitat crítica respecte a Larry Mulloy -confiança en la tecnologia Morton-Thiokol NASA director del projecte gestor d’alt nivell 6) No té en compte que la seva responsabilitat és davant el client (NASA), la seva empresa (Morton-Thiokol), i la societat en general enllocde només Larry Mulloy. Larry Mulloy enginyers enginyer 7) Tipus de falta que es comet: responsabilitat per imprudència. JoeKilminster Robert Ebeling Roger Boisjoly 8) És probable que aparegui certa esquizofrènia moral entre la seva vessant d’enginyer i la vessant de gestor. David Mason 12

39. LA TECNOLOGIA EL CONFLICTE EXPLORACIÓ Teories ètiques adients DISCURSIVA -Durant la teleconferència -Després amb els enginyers implicats -Telefonades amb altres gestors de la NASA -Contactes amb altres empreses contractades probablement posposat UTILITARISME probablement posposat 13

40. LA TECNOLOGIA EL CONFLICTE EXPLORACIÓ Teories ètiques adients KANTISME En el seu lloc, els enginyers Robert Ebeling i Roger Boisjolymai haguessin recolzat el llançament. probablement posposat Utilització de l’heurística Punt 5: escoltar els coneixements d’altres persones Es podria haver demanat consell a coneguts en situacions similars. Principi de publicitat (una mica modificat) Actuaria d’igual manera si la meva filla fos una astronauta del transbordador? 14

41. DESCRIPCIÓ DEL CAS PUNTS IMPORTANTS ANÀLISI ÈTICA CONCLUSIONS La tecnologia, per molt poderosa que sigui, sempre està desenvolupada i utilitzada per persones. pressió poc temps persones no raonables estrès conflictes llargs Els conflictes solen aparèixer en situacions de

42. RESUM LA TECNOLOGIA EL CONFLICTE EXPLORACIÓ 1) DESCRIPCIÓ 2) PUNTS IMPORTANTS PERSONALS CONFLICTEÈTIC CONTEXTUALS ENGINYERILS Larry Mulloy 3) ANÀLISI JoeKilminster Robert Ebeling Roger Boisjoly David Mason 15

43. REFLEXIONS La tecnologia, per molt poderosa que sigui, sempre està desenvolupada i utilitzada per persones. pressió poc temps persones no raonables estrès conflictes llargs Els conflictes solen aparèixer en situacions de Mai ningú pensa que les coses poden anar malament, per això és útil recórrer a un anàlisis profund de la situació. L’exploració d’aquest cas utilitzant les eines que ens proporciona l’ètica resulta sempre en una mateixa via d’actuació: posposar el llançament. 16