Lliçó 13 El Salari Mínim

1. Lliçó 13 El Salari Mínim

2. Demanda derivada • La demanda de treball és una demanda derivada. • La demanda de treball es deriva de la demanda del producte que el treball ajuda a produir. • La demanda de treball depèn de: • La productivitat del treball. • El valor de mercat del producte. • Si la productivitat del treball és alta i el producte és molt valorat, la demanda de treball serà elevada.

3. Funció de producció a curt termini

4. Funció de producció • Suposem que només s’utilitzen 2 inputs: capital (K) i treball (L). • En el curt termini, al menys un input és fix. • Funció de producció a curt termini: PTCT = f(K,L), on K és fix.

5. Producte total • A mida que afegim unitats d’un input variable (treball) a un input fix, el producte total s’incrementa . . . Llei dels rendiments decreixents Producte total 80 • . . . primer a un ritme creixent . . . • . . . i després a un ritme decreixent . 70 • Suposem una corba del Producte total és contínua. 60 Unitats de l’input variable Producte Total(Output) 50 Producte Marginal Producte Mig 0 0 40 8 1 20 2 30 34 3 46 4 20 56 5 64 6 70 7 10 74 8 75 9 1 2 4 5 3 8 6 7 10 9 10 73 Quantitat de treball

6. Producte Marginal Producte Mig PMg sempre creua el PM al seu màxim. • La corba del Producte Margina primer s’incrementa(quan el PT creix a un ritme creixent), assoleix un màxim, i decreix (quan el PT creix a un ritme decreixent). Llei dels rendiments decreixents Producte Mig i Marginal 16 • La corba del Producte Mig té la mateixa forma, però el màxim s’assoleix per a un nivell de producte superior 12 Unitats de l’input variable Producte Total(Output) Producte Marginal Producte Mig 0 ----- ----- 0 8 8 8 8 1 20 12 10 2 34 14 11.3 3 46 12 11.5 4 4 56 10 11.2 5 64 8 10.7 6 70 6 10 7 74 8 4 9.3 75 1 2 4 5 1 8.3 3 8 9 6 7 10 9 10 73 - 2 7.3 Quantitat de treball

7. Fase I Fase II Fase III • A: Eficiència del treball és màxima (PM màxim) PT B • B: Eficiència del capital és màxima (PT màxim i K fix  PM del K màxim) A • L’empresa produeix on les variacions del treball incrementin l'eficiència del treball o del capital. Fase de producció • Fase I: increments de treball augmenten tant l’eficiència del treball com del capital. • Fase III: increments de treball disminueixen tant l’eficiència del treball com del capital. L PMg PM • Fase II: la corba de PMg és la que genera la demanda de treball a curt termini. PM L PMg

8. Demanda de treball a curt termini: venedor perfectament competitiu

9. DL a c/t: competència perfecte • Les empreses contractaran nous treballadors sempre i quan l’ingrés marginal del seu producte (IPM) sigui superior al cost marginal de contractar-lo (CSM). • Ingrés del Producte Marginal (IPM): variació de l’ingrés total generat per un treballador addicional. IPM= Ingrés Marginal (IMg) * PMg = p*PMg • Cost Salarial Marginal (CSM): és la variació del cost salarial total generada per la utilització d’un treballador addicional. • Per tant, l’empresa contractarà fins que: IPM = CSM

10. 0 € 200 € 0 0.0 ----- 200 € 5.0 5.0 1,000 € 1 2 200 € 4.0 9.0 1,800 € 3 200 € 3.0 12.0 2,400 € 200 € 2.0 14.0 4 2,800 € 200 € 1.5 5 15.5 3,100 € 1.0 16.5 200 € 3,300 € 6 0.5 17.0 3,400 € 7 200 € DL a c/t: competència perfecte • Suposa una empresa de serveis informàtics que utilitza tecnologia i treballadors en un mercat perfectament competitiu on cada unitat d’output té un preu de 200 € (4). • La columna (2) mostra la corba del producte total a mida que es contracten nous treballadors (capital fix). • La columna (6) mostra la variació de l’ingrés total a mida que es contracten nous treballadors (capital fix). Producte Total (TP)(unitats/setmana) (2) IPM IT L(6) PMg PT L(3) Preu(per unitat)(4) Unitats de Treball(L)(1) Ingrés Total(5) ---- 1000 800 600 400 300 200 100

11. DL a c/t: competència perfecte Salari • L’empresa contracta treballadors sempre que IPM = w. Per tant, la corba de l’IPM és la corba de demanda de treball a curt termini de l’empresa. 1000 800 600 • A curt termini la pendent és negativa ja que el PMg del treball es redueix a mida que s’utilitza més treball amb una quantitat fixe de capital. 400 200 IPM=DL 1 2 3 4 5 6 7 L

12. Empresa perfectament competitiva W • Si l’empresa contracta en un mercat de treball perfectament competitiu, és ‘salari- acceptant’: s’enfronta a una corba d’oferta de treball, SL=CMS=PL, perfectament elàstica a W0. SL = CSM = PL W0 • Per tant, l’empresa contracta L0 unitats de treball a un salari W0. (IPM = CSM) DL = IPM = VPM L0 L

13. Oferta de treball de mercat • Tot i que l’empresa competitiva s’enfronta a corbes d’oferta de treball perfectament elàstiques . . W SL • . . . i que els individus poden tenir corbes d’oferta de treball que tornen enrera . . . • . . . les corbes d’oferta de treball del mercat acostumen a tenir pendent positiva. L

14. Equilibiri W • En condicions perfectament competitives, tindrem equilibri a un salari W0 i un nivell d’ocupació de L0. S Weo • Per salaris menors (Wed) tindrem excés de demanda de treball. W0 Wed • I per salaris majors (Weo), excés d’oferta de treball. D • Recordeu que aquest equilibri representa una assignació eficient del treball ja que VPM = W. L L1 L0 L2

15. Valor del producte marginal • El valor del producte marginal (VPM)és la producció addicional en termes monetaris que obté la societat quan s’utilitza una unitat addicional de treball. • VPM = Preu * PMg • Recordeu que en competència perfecte (demanda del producte elàstica), IMg = Preu. • Per tant, VPM = IPM.

16. Demanda de treball a curt termini: venedor imperfectament competitiu

17. 0 210 € 0 0.0 ----- 200 € 5.0 5.0 1,000 1 2 190 € 4.0 9.0 1,710 3 180 € 3.0 12.0 2,160 170 € 2.0 14.0 4 2,380 160 € 1.5 5 15.5 2,480 1.0 16.5 150 € 2,475 6 0.5 17.0 2,380 7 140 € DL a c/t: competència imperfecte • Considereu l’exemple anterior en un mercat de competència imperfecta. • Ara, l’empresa s’enfronta a una demanda de producte amb pendent negativa (4). És dir, el preu del producte es redueix a mida que l’empresa incrementa la producció. Producte Total (PT)(unitats/setmana) (2) IPM IT L(6) PMg PT L(3) Preu(per unitat)(4) Unitats de treball (L)(1) Ingrés Total(€ )(5) ---- 1000 710 450 220 100 -5 -95

18. DL a c/t: competència imperfecte • En competència imperfecte, la demanda de treball té pendent negativa perquè (i) el PMg del treball és decreixent, i (ii) perquè l’empresa ha de reduir el preu de totes les unitats a mida que incrementa la producció. Salari 1000 800 • Ara, IPM (= IMg * PMg) < VPM (= P * PMg), ja que IMg < P. 600 • La demanda de treball d’una empresa en competència imperfecta (IPM) és menys elàstica que la d’una empresa en competència perfecta (VPM). 400 200 VPM 0 1 2 3 4 5 6 7 L IPM = DL

19. DL a c/t: competència imperfecte • Per tant, ceteris paribus, contractaran a menys treballadors (recordeu que QM < QCP). • Ara bé, si s’enfronten a un mercat de treball competitiu, els salaris que paguen no haurien de ser diferents als de les empreses que actuen en un mercat del producte perfectament competitiu. • Els monopolis naturals podrien pagar salaris més elevats si la regulació a la que estan sotmesos ho incentiva (e.g. benefici = 0)

20. Monopolista (producte) • Com que el monopolista s’enfronta a una corba de demanda del producte amb pendent, IMg < P. W b c SL = CSM = PL • Per tant, IPM (PM * IM) < VPM (PM * P), i l’empresa contracta LM en comptes de LC. W0 a • Això genera una pèrdua d’eficiència d’ abc. DC = VPM (PM*P) DM = IPM (PM*IM) LM LC L

21. Monopsoni en el mercat de treball • S’enfronten a la corba d’oferta de treball del mercat (pendent positiva). CMS W • El CMS > W SL • L’empresa contracta fins que el CMS = IPM (LM). • El salari que ha de pagar per contractar LM treballadors és WM. WC • En condicions competitives, contractaria LC treballadors a un salari de WC. WM • Per tant, un monopsonista contracta menys treball a salaris inferiors. IPM=DL • A WM el monopsonista voldria contractar LD treballadors. Per tant, tindrà una sensació d’escassetat de mà d’obra. Però, per altra banda, no està disposat a incrementar el salari per sobre de WM ! LM LC LD L

22. Monopsoni en el mercat de treball Situacions que originen monopsoni • Monopsoni local: empresa que contracta tota la mà d’obra d’un poble o area. Millor transport limita els monopsonis locals; reduïda mobilitat geogràfica el facilita. • Col·lusió entre empreses per no incrementar sous o per no competir pels treballadors. • És difícil de mantenir quan hi ha problemes d’oferta de treball en el mercat. • Alguns esports professionals han permès la col·lusió (bàsquet i baseball als US) • Empreses que són els únics empleadors d’un tipus de treball (eg. tècnics especialitzats)

23. Elasticitat de la demanda de treball

24. Canvi % en quantitat demandada % L Ed % W Canvi % en Salari Elasticitat de la demanda de treball • L’ elasticitat-salari de la demanda de treball mesura la sensibilitat de l’ocupació davant canvis en el salari. = = • Ed> |1|: demanda elàstica • Ed= |1|: demanda elasticitat unitària • Ed< |1|: demanda inelàstica

25. Determinants de l’elasticitat • Elasticitat de la demanda de producte • Quan més gran sigui l’elasticitat-preu de la demanda de producte, més gran serà l’elasticitat de la demanda de treball • Implicacions: • Les empreses amb poder de mercat tenen elasticitats de demanda de producte menors, i per tant, demandes de treball menys elàstiques. • L’elasticitat de la demanda de producte és més gran a llarg termini que a curt  la demanda de treball també és més elàstica a llarg termini.

26. Determinants de l’elasticitat • Proporció dels costos laborals en els costos totals • Quan més gran sigui la proporció de costos laborals en els costos totals, més augmentaran els costos totals davant el mateix increment dels costos laborals  més gran serà la reducció de Q i Lmés gran serà l’elasticitat de la DL.

27. Determinants de l’elasticitat • Substitució per altres factors • Com major sigui la possibilitat de substituir el treball per altres factors, major serà l’elasticitat de laDL. • Major possibilitat de substitució a ll/t • Ex: DL conductor camions a c/t inelàstica. A ll/t poden comprar camions més grans. • Elasticitat d’oferta d’altres factors • Com major sigui l’elasticitat d’oferta d’altres factors, major serà l’elasticitat de la DL. • SK elàstica:  w LK • SK inelàstica:  w LK pK L.

28. Evidència empírica • DL bastant inelàstiques curtllarg Espanya -0.2, -0.5 -0.3, -1.2 USA -0.3 -0.8 • La DL dels treballadors més qualificats són més inelàstiques. • La DL dels treballadors adults són més inelàstiques que les dels joves.

29. Evidència empírica • Elasticitats creuades • Elasticitats (positives) superiors entre capital i treball poc qualificat que entre capital i treball molt qualificat. • Alguns treballs suggereixen elasticitats negatives entre capital i treball qualificat (complementaris). • Elasticitat positiva entre treballadors joves i adults (substitutius).

30. Rellevància de l’elasticitat • Negociacions sindicals • Negociació d’increment de salaris més agressiva si DL és inelàstica, ja que la possible reducció de l’ocupació és menor. • Salari mínim • La reducció en l’ocupació provocada per un increment del salari mínim serà major com més elàstica sigui DL. • Subvencions salarials • Com més gran sigui l’elasticitat de DL més gran serà l’increment en l’ocupació generat per un programa de subvencions salarials (per aturats de llarga durada, discapacitats)

31. Rellevància de l’elasticitat • Programes oficials de formació • S’haurien d’orientar cap als mercats de treball amb una DL més elàstica. Com major sigui Ed menor serà la reducció salarial i major el nivell d’ocupació d’equilibri davant un increment de SL.

32. El Salari Mínim

33. Legislació • 1990: el SMI dels treballadors de 16 anys s’equipara als de 17 anys • 1998: el SMI és el mateix per tots els grups d’edat

34. Evolució del SMI • El SMI ha crescut per sota el PIB.

35. Evolució poder adquisitiu SMI • el SMI decreix en termes reals fins el 2003 (84%). • Al 2007 el poder adquisitiu era 5 punts menor que al 1980

36. Evolució SMI en relació al Salari Mig • el SMI decreix en relació al Salari mig. • Al 2000 el SMI era només un terç del salari mig

37. ¿qué importancia tienen en la OCDE? • SM UE > SM US → SM destruye empleo en UE pero no en US ? País Kaitz Afect. Jóvenes Salario Mínimo Australia 35 5 <21 Bélgica 60 4 <21 España 35 5 <18 (<1998) Francia 50 12 <18 Grecia 62 20 No Holanda 55 3.5 <23 Portugal 45 8 <18 UK 40 8.3 <21 US 33 4 <21 (>1996) Negociación Colectiva Alemania 55 -- -- Austria 62 4 -- Dinamarca 54 6 <18 Irlanda 55 -- <21 Italia 71 -- -- Suecia 52 0.2 <21 • NO. El SM afecta sobretodo a los jóvenes. US ha tenido SM para ellos hasta el 96 y los efectos estimados sobre empleo son muy reducidos; muchos países UE no incluyen a los jóvenes. • El SM parece tener mayores efectos spill-over si los sindicatos son fuertes: éstos aprovechan los aumentos en los SM para demandar incrementos en salarios → mayor efecto sobre empleo.

38. ¿Es un instrumento útil para redistribuir? • No tiene consecuencias inmediatas sobre el presupuesto del estado, a menos que se utilice como referencia para algunas transferencias monetarias (España y Holanda). • Incrementa los incentivos a trabajar. • Más individuos querrán trabajar a mayores salarios ... pero … • Puede reducir la acumulación de capital humano, incentivando salidas del sistema educativo. • Puede tener efectos negativos sobre la formación (específica) en el trabajo si los empresarios no pueden trasladar los costes de formación a los salarios. • Es administrativamente simple … pero difícil y costoso de controlar (incremento de horas extras, reducción de formación, etc.), sobretodo si es muy complejo. • Si los grupos involucrados en el funcionamiento son invitados a negociarlo, tendrán incentivos para ayudar al poder público en el control y seguimiento. • ALC no identifica claramente los actores que deben monitorizar los SM.

39. a b c e f Ls Efecte negatiu sobre l’ocupació: Model competitiu • Al salari mínim Wm, les empreses contracten Lm en comptes de L0 treballadors. SL W Wm • El salari mínim atrau Ls treballadors al mercat. W0 • L’impacte sobre l’ocupació (ab) és menor que l’impacte sobre l’atur (ac). • El salari mínim genera una pèrdua d’eficiència de fae. DL • Com més elàstiques són SL iDL més grans són les conseqüències sobre l’atur. Lm L0 L

40. Efecte negatiu sobre l’ocupació: Monopsoni W CSM • Sense salari mínim, el monoposonista ocupa L0 treballadors a un salari de W0. SL = CSMe • La introducció d’un salari mínim transforma al monoposonista en salari- acceptant. Si el salari mínim < W2 l’ocupació s’incrementa. a b W2 W1 • Si el salari mínim és W1, l’empresa incrementa el número de treballadors a nivells de competència perfecta, L1. W0 DL = IPM = VPM • Si el salari mínim és superior a W1, l’atur serà més gran que per W0. .Per exemple, a W2 l’atur és igual a ab. L0 L1 L • Per tant, la introducció d’un salari mínim pot incrementar l’ocupació en alguns sectors.

41. Efecto negativo sobre el empleo • Evidencia empírica no encuentra grandesefectos, aunque es inconcluyente. • EUA: ambos efectos. • RU: efectos nulos o positivos • Holanda: efectos positivos. • En España y Francia el incremento para jóvenes reduce el empleo → establecer un SM menor para jóvenes. • Las elasticidades de empleo son reducidas (entre -0.2 y -0.5). • En países con baja rotación laboral y larga duración del paro los efectos negativos del SM sobre el empleo serán más preocupantes. El SM puede dividir a los trabajadores con salarios bajos en los desafortunados perdedores (pierden empleo) y los ganadores afortunados (mayor salario).

42. Cobertura incompleta • Suposa treballs idèntics en els dos sectors; l’oferta de treball agregada dels dos sectors és fix; no hi ha costos de canviar de feina; informació perfecta. Sector No Cobert Sector Cobert W W • Un salari mínim Wm en el sector cobert redueix l’ocupació de C0 a C1. Wm • Els treballadors desplaçats del sector cobert cercaran feina en el sector no cobert, incrementant l’oferta de treball en aquest sector. W0 W0 Wn • L’ocupació total de l’economia no canvia, però el salari en el sector no cobert cau de W0 a Wn. DC DN • La societat pateix una pèrdua d’eficiència degut a la mala assignació del treball (treballadors desplaçats més productius en el sector cobert). C1 C0 N0 N1 LC LN

43. Efecto negativo sobre el empleo en ALC • Sector formal: Evidencia empírica acorde con la teoría neoclásica en mercados competitivos. Efectos positivos sobre salarios e incrementos del paro. • Sectorinformal: Evidencia mixta. • Este sector se comporta como el sector formal (sobretodo en Brasil) • Salarios menores y mayor empleo, de acuerdo con la teoría neoclásica en un modelo económico dual.

44. Jóvenes: ¿los más afectados? • Los jóvenes tienen menos formación y experiencia  más afectados por los salarios bajos. • 10% Wm   6% L(15-19) ; (7% mujer, 4.3% hombre) • 10% Wm   1.4% L(20-24) ; (2% mujer, 1% hombre) • 10% Wm   0.9% L(25-54) ; (2.2% mujer, 0.1% hombre) • En la UE los jóvenes representan una proporción menor y decreciente de los que cobran el salario mínimo. • Mujeres, trabajadores con contrato temporal y a tiempo parcial representan una proporción creciente de los afectados por el salario mínimo.

45. Jóvenes: ¿los más afectados? • El patrón en LAC es parecido al creciente patrón OCDE: jóvenes, poco formados, sector informal. • Las mujeres no parecen estar más expuestas que los hombres. • Los autónomos están subrepresentados. • Países con pequeña proporción de la población afectada: mujeres, jóvenes y poco formados están muy sobrerepresentados. • Países con gran proporción de la población afectada: mujeres, jóvenes y poco formados están subrepresentados.

46. Jóvenes: ¿los más afectados?

47. Jóvenes: ¿los más afectados?

48. No viven en hogares pobres • Evidencia empírica inconcluyente • La mayor causa de pobreza en la UE sigue siendo el desempleo. • Neumark: el salario mínimo saca de la pobreza a algunos individuos y mete a otros. El segundo efecto parece ser superior. • Card & Krueger: 66% de los pobres no trabajan. El salario mínimo ha reducido, aunque no demasiado, la tasa de pobreza de los trabajadores (USA, 89-91). • Pero el 50-60% de individuos con salarios bajos pertenecen a los 3 deciles más pobres (EU). • En ALC gran parte de la población con salarios por debajo del umbral de pobreza!

49. ¿Buen instrumento de política? • Alternativa: reducción de los impuestos al trabajo no cualificado. • El SM será más efectivo siempre que: • Impuestos existentes sean altos • Gran elasticidad de la oferta de trabajo de los trabajadores con salarios altos. • Gran efecto renta de los trabajadores con salarios bajos. • La demanda de trabajo sea inelástica • Alta rotación laboral • Pocos trabajadores con bajo salario pertenezcan a familias de renta alta.

50. ¿Buen instrumento de política? • ¿Qué sucede en la UE? • Impuestos existentes son altos • Gran elasticidad de la oferta de trabajo de los trabajadores con salarios altos. • Gran efecto renta de los trabajadores con salarios bajos. • La demanda de trabajo es inelástica • Alta rotación laboral • Cada vez menos trabajadores con bajo salario pertenecen a familias de renta alta. • El Salario Mínimo gana por 4 a 2