Joan Campàs Montaner jcampas@uoc

1. Ashratum – Asherdu – Athirat – Reina del Cel Asherah, l’esposa de Jahvè La dimensió femenina en el simbolisme diví Joan Campàs Montaner jcampas@uoc.edu

2. Exilis del poble hebreu • L’exili d’Egipte: mite o història? Segons Ex. 12, 40, restaren sota els egipcis 430 anys. Segle XVI ane? Segle XIV ane? • L’exili d’Assíria: segle VIII ane • L’exili de Babilònia: Exili dels hebreus a Babilònia del 607 al 537 ane. Retornen a Jerusalem el 521 ane. [Reid, George. "Captivities of the Israelites." The Catholic Encyclopedia. Vol. 3. New York: Robert Appleton Company, 1908. http://www.newadvent.org/cathen/03315a.htm]

3. La figura podria ser un aspecte de la deessa Ishtar [Astarté], deessa mesopotàmica de l'amor sexual i la guerra, o la germana d'Ishtar i rival seva, la deessa Ereshkigal que governava l'Inframón, o el dimoni Lilitu, conegut en la Bíblia com Lilith. La Reina de la nit. 1800-1750. Sud d’Iraq. British Museum, Londres.

4. Asherah o Ashtoreth, deessa cananea de la fertilitat, consort principal d’El o de Baal. Figureta de fang del segle X-VII ane

5. Jeremies i la Reina del Cel Isis com a mare de Min (déu de la fertilitat i la vegetació), deessa de la fertilitat, Senyora del cel Ashtoreth, notem el vestit d’estels

6. «16 “I tu no intercedeixis per aquest poble, i no elevis a favor d’ell cap súplica ni pregària, ni insisteixis davant meu, perquè no t’escoltaré. 17 Que no veus què estan fent a les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem? 18 Els fills arrepleguen la llenya, els pares encenen el foc i les dones pasten la farina per fer coques per a la Reina del Cel i per a portar ofrenes als déus estrangers, a fi d’ofendre’m a mi. 19 ¿És a mi a qui ofenen? –diu el Senyor, ¿no és a ells mateixos, per a vergonya seva? 20 Per tant, el Senyor Etern ha dit això: Mireu, la meva còlera i el meu furor s’abocaran sobre aquest lloc, sobre els homes i els animals, sobre els arbres dels camps i els fruits de la terra; cremaran i no s’apagaran!» Jr. 7:16-20 Actiu entre el 628 i el 580 ane. Final del regne de Judà.

7. 1 Missatge que fou adreçat a Jeremies per a tots els jueus que vivien al país d’Egipte, els qui habitaven a Magdal, a Tahfanhés, a Nof i a la regió de Patrós, que deia: 2 “Això ha dit el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: Vosaltres heu vist tota la desgràcia que he portat sobre Jerusalem i sobre totes les poblacions de Judà: aquí les teniu, desertes, sense habitants, encara avui, 3 a causa de la maldat que van cometre, d’ofendre’m anant a cremar encens i donant culte als déus estrangers que ells no havien conegut, ni tampoc vosaltres ni els vostres avantpassats. (...) 15 Llavors tots els homes que sabien que les seves dones cremaven encens als déus estrangers, i totes les dones que eren presents, formant una gran assemblea amb tot el poble que habitava al país d’Egipte, a Patrós, van respondre a Jeremies: 16 “Sobre això que ens has dit en nom del Senyor, no en volem saber res; 17 al contrari, estem disposats a complir exactament la promesa que hem fet d’oferir encens a la Reina del Cel i de vessar-li libacions, com hem vingut fent nosaltres, els nostres avantpassats, els nostres reis i els nostres dignataris a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem. Aleshores teníem abundància d’aliments i érem feliços i no vèiem malaurança. 18 Però des que hem deixat d’oferir encens a la Reina del Cel i de vessar-li libacions, ens ha mancat de tot i som víctimes de l’espasa i de la fam. 19 I si nosaltres, les dones, oferim encens i vessem libacions a la Reina del Cel, ¿per ventura ha estat sense el consentiment dels nostres marits que li hem preparat coques amb la seva imatge i li hem vessat libacions?” Jr. 44:1-19

8. Asherah Asherah (en ugarític 'ṯrt i en hebreu אֲשֵׁרָה ), en la mitologia semítica, és una mare deesa, que apareix en nombroses fonts com en els textos accadis amb el nom d’Ashratum/Ashratu i en hitita com Asherdu(s) o Ashertu(s) o Aserdu(s) o Asertu(s). Asherah es considera idèntica a la deessa ugarítica Athirat (transcrita sovint com ̉Atirat). En els textos ugarítics (anteriors al 1200 ane) a Athirat se li dóna gairebé sempre el seu títol complet la Senyora Athirat del mar, o bé Ella que camina pel mar. El seu altre epítet diví era qaniyatu ilhm que pot ser traduït com la creadora dels déus (Elohim). Athirat és la consort del déu El; hi ha una referència als 70 fills d’Athirat, presumiblement el mateix que els 70 fills d’El.

9. Innana, Reina de Cel, sumèria

10. Ishtar/Innana/Ashtart, 2000 ane, Babilònia Asherah, ivori de Minat al-Bayda, prop de Ras Shamra (Ugarit)

11. Monoteisme versus politeisme Evidències arqueològiques i textos bíblics documenten tensions entre grups politeistes (Jahvè i deïtats locals com ara Asherah i Baal) i monoteistes (culte només a Jahvè) durant el període monàrquic. «16Abdies va anar a trobar Acab i li ho va comunicar. Llavors Acab va anar a trobar Elies. 17 Així que Acab veié Elies, li digué: “¿Ets tu, el pertorbador d’Israel?” 18 Replicà Elies: “No sóc jo el pertorbador d’Israel, sinó tu i la casa del teu pare, per haver deixat els manaments del Senyor i per haver seguit darrere els Baals. 19 Però ara mana que s’aplegui amb mi tot Israel, a la muntanya del Carmel, juntament amb els quatre-cents cinquanta profetes de Baal i els quatre-cents profetes d’Astarte, que són mantinguts per Jezabel.” 20 Acab va convocar tot Israel i va aplegar els profetes a la muntanya del Carmel. 21 Aleshores Elies, dirigint-se a tot el poble, digué: “Fins quan anireu coixejant entre dues crosses? Si el Senyor Etern és Déu, seguiu-lo; però si ho és Baal, llavors, seguiu-lo a ell.” Però el poble no li respongué ni una paraula.» 1R. 18:16-21 (escrit entre el 560 i el 540 ane)

12. Politeisme a Israel durant el període monàrquic «6Va fer passar pel foc el seu propi fill, observava els presagis, es va dedicar a la màgia, practicava encanteris, va instituir nigromants i endevinadors; va prodigar la maldat als ulls del Senyor, provocant-li l’enuig. 7 I fins va arribar a posar dins el temple l’escultura d’Asherah [l’ídol del tronc sagrat]13 que havia fet, quan Jahvè havia dit a David i al seu fill Salomó: “Donaré per sempre el meu nom a aquest temple i a Jerusalem, que he escollit d’entre totes les tribus d’Israel» 2R. 21:6-7 «4 Va suprimir els llocs alts, va trencar les estàtues, va destruir les imatges d’Asherah [troncs sagrats], i, a cops de martell, va esmicolar la serp de bronze que havia fet Moisès i que anomenaven Nehuixtan, perquè fins a aquell temps els fills d’Israel havien estat cremant-li encens.» 2R. 18:4

13. Asherah com objecte de culte Com a objecte de culte l’Asherah pot ser «feta», «talada», «cremada» i «plantada» 21 No plantis cap arbre ni cap Asherah [tronc sagrat], al costat de l’altar que construiràs per a Jahvè, el teu Déu. 22 Ni hi erigiràs tampoc cap estàtua d’aquestes que Jahvè, el teu Déu, detesta. Dt. 16:21-22 (escrit cap el segle VII ane en el regne de Judà)

14. Asherah com a deessa 4 Llavors, el rei va ordenar al gran sacerdot Helquies i als sacerdots suplents i als guardians de la porta que traguessin del temple del Senyor tots els objectes dedicats al culte de Baal, d’Ahserah i de tota l’estelada, i els van cremar fora de Jerusalem, als camps de Cedró, i dugué les cendres a Bet-El. 5 Va suprimir els sacerdots pagans que els reis de Judà havien instituït i que oferien encens als llocs alts, a les ciutats de Judà i als voltants de Jerusalem, i els qui oferien perfums a Baal, al sol i a la lluna, als signes del zodíac i a tota l’estelada. 6 Va treure la imatge d’Asherah [tronc sagrat] del temple del Senyor cap als afores de Jerusalem, al torrent de Cedró, i allà la va cremar; la va reduir a pols i llançà les cendres a la fossa comuna. 7 També va enderrocar les cases de prostitució sagrada que hi havia dins el temple del Senyor, on les dones teixien ornaments per a Asherah. 2R. 23:4-7

15. Asherah com a consort del déu El • El culte a Asherah té uns 4000 anys d'antiguitat. •Ella fou la deessa adorada pel rei Salomó (1011-931 ane). •Segons alguns autors, el llibre Càntic dels Càntics podria ser un ritual dedicat a la deessa Asherah. •La paraula Asherah, també es va referir a un pal o arbre sagrat que es situava prop dels santuaris en honor de la deessa mare en plural. •Al Llibre dels Jutges, el jutge Gedeó ordena tallar un pal d’Asherah al costat d'un altar de Baal. •Pels fenicis els pilars de fusta eren anomenats asherahs. •La Bíblia diu que el seu culte havia estat practicat dins del Temple de Jerusalem. Així, el rei Josies, vers el 630 ane «ordena retirar del santuari de Jahvé tots els objectes de culte que havien estat fets per Baal, i per Asherah (2 Reis 23:4). •Asherah va ser venerada a l'antic Israel com la consort del déu El •a Judà era també venerada com deessa i esposa de Jahvè i Reina del Cel.

17. Hipòtesi de treball Podria existir una connexió, arrelada en la Bíblia hebrea, entre: • la figura femenina divina Asherah, •el jardí de l’Edèn, •l’Arbre de la Vida, •la Menorah

18. La figura femenina divina Asherah Aquesta figura divina femenina s’ha associat sempre amb els arbres. La Bíblia dels LXX va traduir la paraula Asherah al grec com bosc o boscos, i ocasionalment per arbres. La Vulgata ho va traduir com lucus o nemus, bosc. Es va perdre, doncs, el nom d’Asherah i el seu coneixement durant segles. Es pot establir la possibilitat que un arbre especial, l’arbre de la vida, podria actuar com un senyal de la presència d’aquest ésser femení diví: «22Llavors Jahvè Déu digué: “L’home s’ha fet com un de nosaltres, pel coneixement del bé i del mal. Si la seva mà pren també de l’arbre de la vida i en menja, viurà per sempre”. 23I Jahvè Déu el va treure del jardí d’Edèn, per conrear la terra fèrtil d’on havia estat tret. 24Expulsà, doncs, l’home i va posar davant del jardí d’Edèn els querubins i la flama de l’espasa fulgurant per guardar el camí de l’arbre de la vida.» Ge. 3:22-24 (textos recopilats el 450 ane) D’altra banda, llegim a Prov. 3:13 i 3:18 en relació a la saviesa: «Feliç el mortal que troba la saviesa, l’home que obté la intel·ligència!» «És l’arbre de la vida per als qui s’hi arrapen, i el cedre, per als qui l’agafen fort» (atribuïts al rei Salomó, segle X ane)

19. Contrast entre el Gènesi i Proverbis: • al Gènesi l’arbre de la vida és negat als humans quan aquests havien tingut coneixement del bé i del mal; • en canvi, l’escriptor de la Saviesa elogia aquell qui sol·licita la saviesa femenina divina. Aquesta aparent contradicció ens porta a preguntar-nos: • és la prohibició del Gènesi una expressió de la prohibició de l’adoració d’una figura de deessa que podria ser Asherah? • I és el text de Proverbis una reminiscència de l’adoració popular de la dona en la deïtat? Mirem d’establir les possibles connexions entre Asherah i l’arbre de la vida.

20. Ha de tenir el déu de la Bíblia un component femení? 26Déu digué: «Fem l’home a la nostra imatge, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos, els ocells, els animals domèstics i els salvatges i totes les cuques que s’arrosseguen per la terra». 27Déu creà, doncs, l’home a la seva imatge, el creà a la imatge de Déu; creà l’home i la dona. Gn. 1:26-27

21. Associació d’Asherah amb troncs sagrats Hi ha 40 referències a Asherah en la Bíblia hebrea, gairebé totes redactades en termes hostils. «Destruïu els seus altars, demoliu les esteles, cremeu els troncs sagrats (Asherim), i trossegeu les imatges dels seus déus. Feu desaparèixer el seu nom d’aquests llocs.» Dt. 12:3 «No plantis cap arbre ni cap tronc sagrat (Asherah) al costat de l’altar que construiràs per a Jahvè, el teu Déu» Dt. 16:21 «Aquella mateixa nit, Jahvè li va dir: “Agafa el toro gros de casa teva, és a dir, el de set anys, i ensorra l’altar de Baal del teu pare. Talla també el tron sagrat (Asherah) que hi ha al costat, i construeix un altar a Javhè, el teu Déu, al capdamunt d’aquesta roca, amb el fogar. Després pren el toro gros i crema’l en holocaust damunt la llenya del tronc sagrat (Asherah) que hauràs tallat» Jt. 6:25-26 També hi ha referències a Asherah com una imatge en el temple de Jahvè: «Posà al temple l’ídol del tronc sagrat (Asherah) que havia fet, quan Jahvè havia dit a David i al seu fill Salomó: “Donaré per sempre el meu nom a aquest temple i a Jerusalem, que he escollit d’entre totes les tribus d’Israel”» 2R. 21:7

22. Ruth Hestrin, del Museu d'Israel a Jerusalem, afirma que la deessa Asherah està representada a la Bíblia per tres de les seves manifestacions: • com una imatge que representa la deessa mateixa: els textos de Ras Shamra. Contenien un cicle de mites divins del poble cananeu. Per ells, ens assabentem que el cap dels déus era El, el déu pare, i la seva consort, Athirat (versió ugarítica de l'hebreu Asherah). • com un arbre verd, • com asherim, troncs d'arbres.

23. Kuntillet Ajrud i Khirbet el Qom (nordest del Sinaí, fortalesa del regne de Judà del segle IX i VIII ane. Excavat el 1975-76) (situat prop d’Hebrón, excavat el 1967) «Beneït sigui Uriyahu per Javhè Perquè dels seus enemics, per la seva asherah, el va salvar» 2ª meitat segle VIII ane

24. «En el registre més baix està representada una dona nua toscament modelada flanquejada per dos lleons drets ... el segon registre té una obertura al centre, flanquejat per dues esfinxs amb cos de lleó, ales d’ocells i un cap femení. Dues protuberàncies rodones es veuen entre les cames. Les cares s'assemblen a la de la dona nua. Un arbre sagrat està representat en el centre del tercer registre compost per un gran tronc central del qual brollen simètricament tres parelles de branques que formen bucles. Dues cabres dretes sobre les seves potes del darrere en un antitètica posició, i flanquejant aquest grup dues lleones gairebé idèntiques a les del registre més baix».

25. Identificació deesa Asherah – arbre sagrat Nu femení entre dos lleons

26. Espai buit flanquejat per querubins

27. Cavall amb disc solar entre dues columnes

28. Cabra salvatge menjant de l’arbre de la vida flanquejada de dos lleons

29. «Que torni a ser com un jardí i que llevi fruit com el cep, primeries com l’arbre fruiter. Què se li’n dóna ja dels ídols? Jo sóc la seva Anat i la seva Aserà, jo sóc com el xiprer verd. És de mi que procedeix el seu fruit». Osees 14:8-9 (actiu el 722 ane) «Llavors Jahvè Déu digué: “L’home s’ha fet com un de nosaltres, pel coneixement del bé i del mal. Si la seva mà pren també de l’arbre de la vida i en menja, viurà per sempre» Gn. 3:22

30. L’arbre de la vida «la plena divinitat de l'arbre amb pits és una de les moltes epifanies o manifestacions divines de la Gran Deessa Mare conegut en la mitologia en el món sencer com la Mare Terra (Tellus Mater) que encarna els poders regeneratius continguts en la terra i les aigües (...) (és) una font perpètua de fertilitat còsmica. Dona i Arbre igualment encarnen aquesta Gran Mare Terra perquè tots dos són manifestacions visibles de la seva fecunditat» Roger Cook (1988). Tree of Life: Image for the Cosmos (Art and Imagination). Londres. Thames & Hudson. No hi ha dubte de l'associació entre els arbres sagrats, la fertilitat i la dimensió femenina del que és diví

31. El jardí de l’Edèn Per què, precisament, era un jardí on Jahvè va posar als nostres primers pares? Perquè allà hi tenien tot el que necessitaven per menjar. El primer significat, doncs, de l’Arbre de la vida és que realment ens manté vius. Connexió entre els mots vida i Eva. Eva de l’hebreu חַוָּה , ḥavvâ, que es pot traduir per «viure», «vida», «u vivint» o «font de vida», de la rel ḥyw; en àrab ءاوح , ḥāyâ, «per a viure». La paraula vida és jai.

32. La Menorah i l’arbre de la vida

33. Conclusió Hem suggerit que: ●la religió hebrea conté una figura divina femenina, Asherah, ●que va poder haver estat la consort de Déu, Jahvè, ●que també era intercanviable amb l'Arbre de la Vida. ●que l’Arbre de la vida està representat per la Menorah, el canelobre de set braços, símbol religiós del judaisme, ●que tot estàen connexió amb l'aspecte femení de la divinitat que s'ha perdut. ● que el patriarcat s’origina amb l’aparició del govern monàrquic (les ciutats) i, per tant, del monoteisme

34. Duccio – Simone Martini – Giotto – Fra Angelico Les anunciacions La dimensió femenina en el simbolisme diví Joan Campàs Montaner jcampas@uoc.edu

35. Les Anunciacions: l’evolució de la figura de la marededéu

36. Punts de partida A partir de la reforma gregoriana i amb la imposició del matrimoni monògam indissoluble, comença a gestar-se al si de l’església un dispositiu de feminització destinat a promoure la domesticació i subordinació de les dones Un dels instruments per assolir-ho foren els ordes mendicants: s’enfrontaren a tots els moviments, considerats herètics, com els càtars i albigesos Les dones foren desposseïdes dels seus poders i sabers, i excloses de l’esfera pública, i foren recloses a l’esfera privada, la maternitat i la casa L’art, i en particular l’Anunciació l’encontre entre una imatge femenina, Maria, i una masculina, Gabriel, fou un instrument per a la formació del dispositiu de sexualitat (Foucault) i del dispositiu de feminització Les Anunciacions palesen els diversos codis que en diferents moments històrics varen servir per imposar relacions desequilibrades entre els sexes

37. Maria és introduïda en el dogma cristià en el Concili d’Èfes (431): se li dóna el títol de Theotokos, mare de Déu La festa de l’Anunciació es pot datar del segle V i la seva celebració es va fixar el 25 de març Les quatre festes de la marededéu (Purificació, Anunciació, Nativitat, Dormició) són de rel bizantina Per què és important l’anunciació? perquè es tracta d’una interacció, una transacció entre Gabriel (li anuncia que ha estat elegida per a ser mare de Déu) i Maria que se sent obligada a manifestar la seva acceptació de participar en el pla diví i aquest diàleg esdevé el misteri fundador de la fe cristiana: Crist, com a home, ha de ser fill d’una dona; Crist com a Déu ha de tenir un pare diví Com representar visualment aquest misteri? Per què els pintors elegeixen determinats moments de l’Anunciació?

38. En les representacions bizantines de l’Anunciació no es produeix una trobada: àngel i Maria solen mirar als fidels

39. Pregunta de recerca Com i per què es va passar de la representació de la Maestà, és a dir, la Marededéu asseguda al tron com a mare de Déu, a la imatge de l’Anunciació? Per què, a partir del Trecento, sovinteja la imatge de l’Anunciació? Hipòtesis la representació de la Maestà està vinculada l’imperi (gibel·lins), la de l’Anunciació a la burgesia dominant a les ciutats (güelfs) davant del poder de la burgesia, l’església i la noblesa, a través dels ordes mendicants, convertiren l’Anunciació en l’expressió de la seva aliança amb el poble (fundació de capelles a les esglésies) la creixent centralització i jerarquització de l’Església es va voler compensar amb una imatge més propera als fidels: Crist es fa home per mediació de Maria Maria es representarà en una actitud que ressalta els valors que la nova burgesia, i el matrimoni monògam instaurat per l’església, atribueix a la dona en el marc de la família: castedat, humilitat, modèstia, laboriositat a la casa

40. Lluc 1,26-38 Anunci del naixement de Jesús 26 El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28 L'àngel entrà a trobar-la i li digué: --Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. 29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L'àngel li digué: --No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. 31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. 34 Maria preguntà a l'àngel: --Com podrà ser això, si jo sóc verge? 35 L'àngel li respongué: --L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. 36 També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37 perquè per a Déu no hi ha res impossible. 38 Maria va dir: --Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules. I l'àngel es va retirar. conturbatio, cogitatio, meritatio, interrogatio, humiliatio

41. Duccio di Buoninsegna: Maestà, 1308.1311. Tempera sobre taula. 214 x 412 cm. Museo dell'Opera del Duomo, Siena

42. Duccio: L’Anunciació, 1311. Témpera sobre taula. 43 x 44 cm. Siena.

43. Simone Martini: Maestà, 1315. Fresc. 793 x 970 cm. Palazzo Pubblico, Siena

44. Simone Martini: L’Anunciació, 1333. Tempera sobre fusta. 265 x 305 cm. Galleria degli Uffizi, Florència

45. Maestro di Tressa:La Madonna degli Occhi Grossi, 1220 Patrona de Siena, ciutat gibel·lina, que va vèncer als florentins a la batalla de Montaperti, el 1225 Per què en el segle XIV Siena es posa sota la protecció de l’Anunciació de Simone Martini?

46. La revolució florentina del Trecento Tomàs d’Aquino 1225-1274 Cimabue 1240?-1302? Masaccio 1401-1428 Petrarca 1304-1374 Brunelleschi 1377-1440 Duccio 1260?-1319 Boccacio 1313-1375 Donatello 1386-1466 Simone Martini 1284?-1344 Fra Angelico 1395?- 1455 Giotto 1266?-1337 Dante 1265-1321 QUATTROCENTO TRECENTO gòtic lineal italo-gòtic gòtic internacional gòtic flamíger Victòria de l’alta burgesia. Domini dels gremis majors. Aristocratització de la burgesia Independència República Florència Segle XII DUECENTO Pesta negra Constitució 1215 1266 1282 1295 1343 1348 1378 1390 1421 1434 Lluita güelfs-gibel·lins Igualtat drets burg-arist Ordinamenti di Giustizia Dictadura cases de banca Insurrecció ciompi Reacció oligàrquica Restricció drets ciutadania Cosimo Mèdici Lluita burgesia-aristocràcia Lluita burgesia-obrers Govern dels tirans

48. El quadre és un espai social on hi són presents els codis que regeixen les relacions socialsLes categories de coneixement (espai, temps, causalitat, jerarquia, identitat...) i, per tant, la nostra mirada, varien històricament en funció de l’organització social En quines condicions socials i sota quins processos es produeix l’Anunciació de Simone Martini? expressió dels sentiments de l’oligarquia comerciant i financera aristocratització: gòtic internacional (reflex de la internacionalització de la política), ambient cortesà sistema de valors de les noves elits: s’emfasitza la institució familiar, la responsabilitat cívica, la moderació, la laboriositat, la pietat compatible amb la fruïció dels plaers mundans (període de prosperitat i pau) el naturalisme com expressió de la imatge d’un món ordenat i comprensible; el racionalisme com expressió d’una classe social que se sent segura l’espai del quadre codifica les categories de jerarquia o igualtat, poder o submissió, a través de la distància entre les figures, la gestualitat, els vestits

49. Giotto: L’Anunciació, 1302-1305. Capella dels Scrovegni. Pàdua ● trenca amb la tradició bizantina. Causes?  el papa Bonifaci VIII va organitzar un gran jubileu per celebrar la definitiva victòria del Papat sobre l’Imperi: es forma la consciència llatina, es retorna a la maniera graeca, s’abandona el bizantinisme ● innovacions tècniques: recerca de la tridimensionalitat, la mesurabilitat de l’espai, mitjançant el realisme i dinamisme del paisatge, de l’arquitectura i de les figures, quan encara no es tenien els coneixements tècnics de la perspectiva... Però sí que estan posades les bases del capitalisme mercantil

50. Duccio: Madonna Rucellai, 1285.Tèmpera sobre fusta. 450 x 290 cm. Galleria degli Uffizi. Florència. Giotto: Madonna Ognissanti, 1305-1310. Tèmpera sobre fusta. 325 cm × 204 cm.Galleria degli Uffizi. Florència Cimabue: Marededéu en majestat, àngels i sants, 1285-86. Témpera sobre fusta. 385 x 223 cm. Galleria degli Uffizi. Florència.