Unitat 7

1. Unitat 7 L’empirisme modern i la filosofia de Hume

2. Pàgina 230 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat1.1 Les claus per entendre l’empirisme modern Introducció: l’empirisme modern o anglès Periodització: de final del segle XVI a principis del XVII. • Reacció i resposta al racionalisme modern: crítica de la seva teoria del coneixement i els conceptes de la seva metafísica(també dels de la metafísicaescolàstica). • Valoració de l’experiència, de l’anàlisidel llenguatge i dels processos psicològics implicats en la constitució del coneixement. • Representants: • John Locke (1632-1704), considerat el pare de l'empirisme modern. • George Berkeley (1685-1753). • David Hume (1711-1776). • Precursors: Francis Bacon (1561-1626) i Thomas Hobbes (1588-1679). • Altres d’importants són: Étienne B. Condillac (1715-1780) i Isaac Newton (1642-1727). Pren-ne nota! Pàgina 230

3. Pàgina 230 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat1.1 Les claus per entendre l’empirisme modern • El naixement del pensament il·lustrat • Moviment cultural que neix a Anglaterra a final del segle XVII que pretén: • Donar una explicació estrictament racional (no religiosa) de tots els àmbits i aspectes de la vida humana. • Defensar la llibertat i la tolerància en el terreny de la religió, la política i la investigació científica. • En consonància, l’empirisme anglès: • Cerca una fonamentació racional de la nova concepció del món (la de la nova ciència) en la qual Déu o la religió no tinguin un paper clau. • Concep la filosofia com a un exercici merament intel·lectual (en rebutja el caràcter doctrinari, especulatiu o metafísic). • Critica el dogmatisme (escolàstic i racionalista) com a causa del fanatisme i la intolerància (que havien provocat les guerres de religió i les persecucions polítiques i ideològiques).

4. Pàgina 230 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat1.1 Les claus per entendre l’empirisme modern • L’actitud davant l’escepticisme • Defensa una postura intermèdia entre: • El dogmatisme (escolàstic o cartesià) que creu que pot aconseguir un saber amb total certesa. • El fideisme (la fe és l’única font de saber i veritat) que creu que no es pot aconseguir cap tipus de saber (irracionalisme). • Escepticisme prudencial: l’estudi del funcionament de la ment ens pot mostrar: • Els seus límits (crítica al dogmatisme), però també: • Les seves possibilitats (crítica al fideisme): és possible aconseguir algun tipus de saber encara que només probable (creença). • Retorn a la filosofia com a recerca del saber. Les creences raonables són un tipus de veritats amb un cert grau de certitud (probables) basat en: • L’experiència. • El funcionament adequat del nostre enteniment. • Tenen el valor de que: • Són suficients per viure i garantir la convivència (enfront de l’irracionalisme). • Es poden anar millorant amb les noves experiències i coneixements.

5. Pàgina 231 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat1.1 Les claus per entendre l’empirisme modern • L’anàlisi de la gènesi del coneixement per poder establir-ne els límits • Objectiu principal: l’estudi de la ment humana i els processos que fan possible el coneixement (psicologisme). • Des de què pressupòsits?: • El racionalisme cartesià concep la ment com a substancial i lliure. • L’empirisme anglès com a subjecta a lleis (mateix model que la resta de la naturalesa: paradigma newtonià). • S’ha de conèixer el seu funcionament, les seves operacions i lleis per determinar: • Quan es fa un bon ús (possibilitats) i • Quan es produeixen errors i paradoxes (límits). • Tret característic de la teoria del coneixement en la filosofia moderna: abans de conèixer s’ha d’analitzar l’instrument del coneixement.

6. Pàgina 232 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat1.2 L’origen i la constitució del coneixement • Els pressupòsits gnoseològics de l’empirisme modern • Negació de les idees innates. La ment en néixer és com un full en blanc, una tabula rasa que poc a poc es va omplint amb les dades que a través dels sentits li va aportant l’experiència. • El “principi de la còpia” com a criteri de veritat. Per determinar la validesa o realitat d’una ideahaurem de buscar l’experiència sensiblede la qual procedeix (si no la trobem serà una mera ficció). • Els problemes plantejats a l’entorn de la idea del món com a representació. Tenen en comú amb Descartes: • La idea del món com a representació. • L’única cosa de la que tenim certesa immediata és que tenim idees en la ment. Però van més enllà i es centren en dos problemes:

7. Pàgina 233 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat1.2 L’origen i la constitució del coneixement • Procés d’origen i constitució del coneixement. • Com es formen les idees en la nostra ment? (processos fisiològics que les originen). • Quines facultats i operacions mentals ens permeten combinar entre si les dades proporcionades pels sentits? (elaboració de les idees complexes). • Límits del nostre coneixement: coneixem les idees i no directament les coses. • D’on han sorgit les idees? Quina és la seva causa? Existeix una realitat extramental? • Quina relació existeix entre el meu coneixement i la realitat? Idees coses José Vidal González Barredo