Tema 7. La configuració de l’Estat Liberal (1833-1874)

1. Tema 7. La configuració de l’Estat Liberal (1833-1874) 7.1. La primera guerra carlina 7.2. La revolució liberal i els progressistes (1833-1843) 7.3. L’articulació del liberalisme 7.4. Els moderats al poder 7.5. La Revolució de 1868. El Sexenni democràtic 7.6. La monarquia d’Amadeu de Savoia (1870-1873) 7.7. La Primera República

2. 7.1. La primera guerra carlina Enfronta isabelins  partidaris d’Isabel carlins  partidaris de Carles lluita entre l’Antic Règim i el liberalisme Carlins tradicionalistes i antiliberals defensen la religió i el foralisme base social: noblesa rural, Església, part dels pagesos Isabelins liberals defensen la propietat, llibertat i individualisme base social: alta noblesa, burgesia, classes populars, part dels pagesos

3. 7.2. La revolució liberal i els progressistes (1833-1843) • Les revoltes de 1835 i l’arribada dels progressistes al poder La destrucció de l’AR va anar lligada a la guerra carlina Isabel, menor d’edat  regència de M. Cristina M. Cristina governa amb els liberals més moderats els progressistes  revolta de 1835 arriben al poder  Mendizábal

4. 7.2. La revolució liberal i els progressistes (1833-1843) • Les reformes progressistes (1835-1837) Objectiu  desmantellar l’Antic Règim a) dissolució del règim senyorial els senyors perden les atribucions jurisdiccionals els senyors conserven les propietats abolició dels delmes b) desvinculació supressió de mayorazgos les terres es poden vendre (són una mercaderia més) c) desamortització confiscació i venda en subhasta de les terres de l’Església es podien comprar en metàl·lic o amb títols del Deute pretén: reduir el deute, aconseguir diners per a la hisenda, crear una base social que defensi el liberalisme

5. 7.2. La revolució liberal i els progressistes (1833-1843) • Les reformes progressistes (1835-1837) d) liberalització de l’economia - abolició de la Mesta - llibertat d’arrendaments agraris - llibertat de preus - llibertat de comerç interior

6. 7.2. La revolució liberal i els progressistes (1833-1843) • La Constitució del 1837 progressista (amb trets moderats) sobirania nacional àmplia declaració de drets ciutadans divisió de poders no confessionalitat de l’Estat Corts bicamerals  Congrés i Senat Rei  molts poders poder moderador, vet de lleis, capacitat de dissoldre les Corts sistema electoral censatari només poden votar els que tenen un mínim de renda

7. 7.3. L’articulació del liberalisme • Partits polítics: moderats i progressistes Instauració liberalisme aparició de partits polítics • Moderats terratinents, grans comerciants, alta noblesa, alt clergat, exèrcit, intel·lectuals conservadors defensen: propietat privada limitar els drets individuals i sobretot els col·lectius sobirania compartida entre Corts i rei centralisme sufragi censatari restringit confessionalitat catòlica de l’Estat • Progressistes sectors burgesos i urbans defensen: propietat privada amplis drets individuals i col·lectius sobirania nacional (predomini de les Corts sobre el rei) enfortiment dels poders locals sufragi censatari ampli no confessionalitat de l’Estat

8. 7.3. L’articulació del liberalisme • El pes de l’exèrcit Exèrcit  presència constant en la vida política única institució sòlida de l’Estat liberal encarregat de controlar l’ordre públic màxima autoritat en els estats d’excepció principal beneficiari dels recursos de l’Estat Comporta la militarització de la vida política NO era un sistema polític militar l’exèrcit donava suport a iniciatives moderades o progressistes per canviar el govern

9. 7.4. Els moderats al poder (1843-1868) • Configuració del règim moderat 1843  majoria d’edat d’Isabel II bases del règim liberal conservador • Constitució de 1845 sobirania conjunta del rei i les Corts àmplia declaració de drets, però poc respectats sufragi censatari molt restringit (1% població) • Relacions amb l’Església exclusivitat de la religió catòlica Concordat amb l’Església (1851)  suport a Isabel II • Centralització i uniformització política i administrativa enfortiment dels governadors civils reforma fiscal (1845) plans d’estudis únics i sistema unificat de pesos i mesures

10. 7.4. Els moderats al poder (1843-1868) • Configuració del règim moderat • Llei d’Administració Local (1845) alcaldes nomenats pel rei o el governador civil es crea una estructura jerarquitzada i piramidal • Codi Penal (1851) • Control de l’ordre públic governadors militars i capitans generals eren la màxima autoritat creació de la Guàrdia Civil (1844)

11. 7.4. Els moderats al poder (1843-1868) • El Bienni Progressista (1854-1856) 1854  pronunciament militar progressista [cap de govern  Espartero] Actuació econòmica [Madoz] desamortització terres de l’Estat de l’Església, dels Ajuntaments (béns propis i comuns) Llei General de Ferrocarrils (1855) regula la construcció

12. 7.5. La revolució de 1868. El Sexenni democràtic • Les causes de la revolució a) Factors econòmics • Crisi financera les accions ferroviàries no eren rendibles això arrossega el valor del Deute Públic i de les accions bancàries el valor de les accions s’enfonsa • Crisi industrial la Guerra de Secessió als EUA augmenta el preu del cotó (“fam de cotó”) contracció de la demanda per crisi de subsistències les empreses tanquen  augment de l’atur • Crisi de subsistències encariment del blat per males collites fam i misèria b) Factors polítics • L’oposició unifica les seves accions (Pacte d’Ostende, 1866) objectiu bàsic  acabar amb el règim d’Isabel II Progressistes Moderats Demòcrates Unionistes

13. 7.5. La revolució de 1868. El Sexenni democràtic • El govern provisional i la Constitució de 1869 Els sectors més radicals (demòcrates i republicans) que havien participat en la revolta van ser marginats del poder El poder passa a mans d’unionistes (Serrano) i progressistes (Prim)

15. 7.5. La revolució de 1868. El Sexenni democràtic • El govern provisional i la Constitució de 1869 Eleccions a Corts constituents victòria de la coalició governamental [progressistes i unionistes] dues minories importants: carlins i republicans

16. 7.5. La revolució de 1868. El Sexenni democràtic • La Constitució de 1869 progressista sobirania nacional monarquia com a forma de govern rei  pot dissoldre les Corts, però no té cap poder legislatiu amplíssima declaració de drets sufragi universal masculí independència del poder judicial accés a jutge per oposició

17. 7.5. La revolució de 1868. El Sexenni democràtic • La política econòmica Doble objectiu millorar la situació de la Hisenda acabar d’implantar el capitalisme A través de les següents mesures desamortització del subsòl moneda única: la pesseta liberalitzar els intercanvis exteriors Llei de Bases Aranzelàries

18. 7.6. La monarquia d’Amadeu de Savoia (1870-1873) • Un monarca per a un règim democràtic Constitució  monarquia democràtica cal buscar un rei Amadeu de Savoia La recerca del rei va dividir la coalició governamental El principal suport d’Amadeu va ser el general Prim i Prim va ser assassinat pocs dies abans de la coronació d’Amadeu (2 de gener de 1871)

19. 7.6. La monarquia d’Amadeu de Savoia (1870-1873) • L’oposició a la nova monarquia Des de l’inici Amadeu I va tenir l’oposició de • Moderats eren fidels als Borbons • Església contraris a l’obligació de jurar la Constitució • Gran burgesia la legislació anava en contra dels seus interessos abolició esclavitud a Cuba, regulació treball infantil, jurats mixtos • Republicans volien un canvi de sistema polític i social • Carlins volen aprofitar el poc suport que té el rei per arribar al tron

20. 7.6. La monarquia d’Amadeu de Savoia (1870-1873) • Una permanent inestabilitat El regnat d’Amadeu I es va caracteritzar per una constant inestabilitat • 1868  revolta a Cuba iniciada pels criolls amb gran suport popular intent de pacte per part del govern espanyol PERÒ els sectors econòmics espanyols s’oposen a cap pacte del conflicte a la guerra  Guerra dels Deu Anys • 1872  III Guerra Carlina centrada al País Basc, Navarra i Catalunya mai va ser un perill per al règim però serà un focus permanent d’inestabilitat • 1872  insurreccions federalistes protagonitzades per republicans i anarquistes són reprimides ràpidament, però generen inestabilitat 1873  desintegració de la coalició de setembre  abdicació d’Amadeu I (10.2.1873)

21. 7.7. La Primera República • L’experiència de la República federal Després de l’abdicació d’Amadeu I Corts proclamen la República (11.2.1873) [PERÒ no eren republicans] Els republicans estan dividits en dos grups model centralitzat de l’Estat poc partidaris de canvis socials model descentralitzat de l’Estat partidaris d’àmplies reformes socials unitaris (Castelar) federals (Pi i Margall)

22. 7.7. La Primera República • Els problemes de la República juny 1873  eleccions guanyades pels republicans federals Pi i Margall és elegit president 3 problemes  s’estén el conflicte carlí  continua la guerra a Cuba  esclata el cantonalisme aixecament de ciutats que es proclamen independents (cantons), protagonitzat pels republicans més radicals (insatisfets amb les millores) Pi i Margall dimiteix perquè no vol usar l’exèrcit contra els cantons És substituït per Salmeron inicia l’acció militar contra els cantons Salmeron dimiteix perquè no vol signar les penes de mort que imposa l’exèrcit als cantonalistes És substituït per Castelar - no té majoria a les Corts - suspèn el Parlament i governa autoritàriament - dóna amplis poders als militars per mantenir l’ordre

23. Presidents de la I República Estanislau Figueras Francesc Pi i Margall Nicolás Salmerón Emilio Castelar

24. 7.7. La Primera República • La fi de l’experiència republicana Gener de 1874 s’obren les Corts i Castelar ha de dimitir Per evitar un govern de federalistes cop d’Estat de Pavía tancament del Parlament dictadura militar (Serrano) Mentre  els borbònics conspiren per retornar la monarquia en la figura d’Alfons, fill d’Isabel II abdicació d’Isabel II (1870) 2 passos manifest de Sandhurst (1874) (Alfons accepta una monarquia parlamentària) 29.12.1874  Cop d’Estat de Martínez Campos a Sagunt proclama Alfons XII rei d’Espanya