POEMES DE MARY BRANLEY Traducció catalana: Nausica Solà Traducció castellana:

POEMES DE MARY BRANLEY Traducció catalana: Nausica Solà Traducció castellana: Ana María Andreu Baquero Montse Arino Sanz Alexandre Casal Vázquez Glòria Drudis Sánchez Patricia Gramaje Solá Rodrigo Hasbún Velasco Adriana Lopes Vieira Sílvia Pons Pradilla Maite San Miguel Suárez

RUTH The first mother you chose hid you in her womb for as long as she could. You have her eyes, her smile her sorrow. She held you for a week before she brought you to the lily pond, knowing that kindness would find you Panzi Wu. The second one you chose dreamt of you for years, before she set out on the long journey to the lily pond. She will ignite your smile. She will take your mother’s sorrow, and remember. She will call you Ruth.

RUTH La primera mare que vas triar et va amagar dins la matriu tant de temps com va poder. Tens els seus ulls, el seu somriure la seva tristor. Et va tenir una setmana fins que et va dur a l’estany dels nenúfars, sabent que allà la tendresa et trobaria Panzi Wu. La segona que vas triar et va somiar durant anys, abans no va emprendre el llarg viatge a l’estany dels nenúfars. Ella encendrà el teu somriure. Et traurà la tristor de la teva mare, i recordarà. Et dirà Ruth.

RUTH La primera madre que escogiste te escondió en su vientre tanto tiempo como pudo. Tienes sus ojos, su sonrisa su dolor. Te tuvo durante una semana antes de llevarte al estanque de lirios, sabiendo que la bondad te encontraría Panzi Wu. La segunda que escogiste soñó contigo durante años, antes de emprender el largo camino hasta el estanque de lirios. Encenderá tu sonrisa. Se llevará el dolor de tu madre y recordará. Te llamará Ruth.

MARTIN, LET ME GO. I cannot be the one to save your mother, though I followed your white coffin to Golgotha, silent as your cousins with lager in their hands. Dying of thirst from all the crying your mother wanted water, there was none. Two months later, in a broadcast from the halting site, she named me as friend and bound me more than any contract could to an impossible vocation. But I must know what freedom is beyond the guilt of privilege the duties of the job. Still you sat behind me in the taxi a weightless burden six months on, as the radio blared your mother’s voice again and my own voice full of June, but this was Christmas. You’re a great wee warrior The taxi man announced. My love of fishing takes me out past Inishmurray, where joyfish dance and sperm whales play, and I am going to Tierra Del Fuego in the spring. Martin let me go to Tierra Del Fuego to fish in new waters, away from the bog hole in which you drowned.

MARTIN, DEIXA’M ANAR* No puc ser jo qui salvi la teva mare, tot i que vaig seguir el teu taüt blanc al Gòlgota, silenciosa com els teus cosins amb cerveses a les mans. Morta de set de tant plorar la teva mare demanava aigua, no n’hi havia. Dos mesos més tard, a la ràdio m’esmentà com una amiga de l’àrea de repòs** i això em lligà més que cap contracte a una vocació impossible. Però vull saber què és la llibertat més enllà de la culpa del privilegi dels deures de la feina. N. de la T. * El títol fa un joc de paraules amb el contingut de la poesia que en català no es pot recollir: let me go pot voler dir deixa’m anar-hi o bé deixa’m anar. * ** Halting site és una àrea de repòs on s’estableixen comunitats gitanes. Així i tot, al taxi, seies al meu darrere, un pes ingràvid, després de sis mesos, mentre a la ràdio ressonava de nou la veu de ta mare i la meva pròpia veu plena de juny, però era Nadal. Ets un gran lluitadora, petita. Digué el taxista. L’afició a la pesca em porta més enllà d’Inishmurray, on dancen els peixos i juguen els catxalots, i a la primavera vaig a Tierra del Fuego. Martin, deixa’m anar a Tierra del Fuego, a pescar en aigües noves, lluny del clot fangós on et vas ofegar.

CHICAGO IN THE SPRING For Uncle Michael Somewhere there’s a pair of boots tongues gaping loose with burnt laces stubbed from being dangled in the embers. Ha’penny woodbines kindled and smoked behind the shed as the lace wick dwindled inch by inch. Somewhere in Chicago there’s a pile of letters hidden unopened in a drawer Somewhere in Chicago there’s a grave that bears my mothers date of birth. Somewhere in a drawer there’s an oak leaf and an acorn.

CHICAGO A LA PRIMAVERA Per a l’oncle Michael En alguna banda hi ha unes botes amb les llengüetes mortes i els cordons cremats, extingits de penjar damunt les brases. Quatre rals de mareselva encesa i fum rere la cabana mentre els cordons, la metxa, s’escurcen poc a poc. En un lloc o altre, a Chicago hi ha un munt de cartes per obrir al fons d’un calaix. En un lloc o altre, a Chicago hi ha una tomba que hi diu el dia que va néixer la mare. En un lloc o altre, en un calaix hi ha una fulla de roure i una gla.

CHICAGO EN PRIMAVERA Para tío Michael En algún lugar hay un par de botas con las lengüetas sueltas con la puntas de los cordones quemados por haber estado colgando sobre las brasas. Un puñado de madreselvas encendidas y humeantes tras el cobertizo mientras la mecha del cordón disminuía centímetro a centímetro. En algún lugar de Chicago hay una pila de cartas escondidas sin abrir en un cajón. En algún lugar de Chicago hay una tumba que lleva la fecha de nacimiento de mi madre. En algún lugar en un cajón hay una hoja de roble y una bellota. .

UNKNOWN RELATIVES, BEUT MONTANA a matchbox; the suggestion of unlit fires and fires put out by unknown hands, in the 1890s, dynamite white explosions in the west as tracks were laid and land was crossed in straight lines by broad backs and narrow minds. The bison slaughtered; Granduncle John marooned in freezing Beut Montana by the Wells Fargo rail. He was rescued by the natives I don’t know which tribe, but hope it was the lot that done for red haired Custer. Or was that horn to come? By spring, John Branley married a Pawnee or Apache girl, fathered children and stayed on in Beut Montana. I must seek out these copper cousins, search out the family flaws, stubborn, flashing tempers and hard sometimes as steel. Perhaps they have forgotten, the mythic island home the mother’s tipi past on the blue green sea of prairie. Just an infusion of native genes steeped in family madness and new fires lit in the mind.

FAMILIARS DESCONEGUTS, BEUT MONTANA una capsa de mistos; suggestió de focs no encesos i focs apagats per mans desconegudes, cap allà al 1890, blanques explosions de dinamita a l’oest mentre posaven les vies i en línia recta travessaven la terra espatlles amples i cervells estrets. El bisó sacrificat; l’oncle avi John abandonat a la gelada Beut Monatana per la Wells Fargo. El van salvar els natius No sé quina tribu: tant de bo fossin els que van pelar Custer, el pèl-roig. O va ser abans de Little Big Horn? A la primavera, John Branley es casà amb una pawnee o apatxe que el va fer pare, i es van quedar a Beut Montana. He de buscar aquests cosins de coure, trobar els mals de la família, tossuts, temperamentals i forts a vegades com l’acer. Potser han oblidat la llar de l’illa mítica el passat tipi de la mare al mar blau verd de la planura. Només una infusió de gens natius impregnats de bogeria familiar i nous focs encesos al pensament.

NESTING We bought the painting on the never never, trusting we would get the house of solid blue limestone, walls a foot thick, impossible to drill. The red deal floor was laid the year that I was born by a man who fought with Con in Stephen’sGreen. Savouring the fire we sit on the leaking chairs my father stole for us. Our lease from the Gore-Booths for nine hundred years is the perfect answer for the children of Lir. We have been in exile. Now we’re home.

FER EL NIU Vam comprar el quadro a terminis, i confiàvem en tenir la casa de sòlida pedra calcària blava, parets de dos pams, que no pots perforar. El terra de pi roig el col·locà, l’any que vaig néixer, un home que havia lluitat amb Con a Stephen’s Green*. Assaborim el foc asseguts en cadires foradades que el pare va robar per a nosaltres. El lloguer a Gore-Booth** per nou-cents anys és la millor resposta als fills de Lir***. Hem estat a l’exili. I ara som a casa. N. de la T. * Constance Gore-Booth va ser una revolucionària irlandesa, a pesar de pertànyer a la classe aristòcrata. Stephen’s Green és el lloc de Dublín on es dugué a terme una de les batalles durant la revolució de 1916, en la qual ella va participar. ** Gore-Booth és un estat també. *** Els fills de Lirés una llegenda popular irlandesa. Els quatre fills de Lir van ser convertits en cignes per la seva madrastra durant 900 anys, que repartits en tres etapes de 300, van passar fora de casa seva.

Firing Squad Feverish you were and yearning, filled with desire and a restless heart -like mine, like mine- that drove you from Glencar into the struggle, from farming to internment in a British camp, prisoner of war, and in between you murdered one or two or even ten soldiers of the Crown before they broke your back and let you go. The ambulance stopped at Lugnagall in nineteen thirty-five. My father in his second week of school was summoned to the gate where you stood propped on sticks and leaning. You had already said goodbye to wife and new born child, the toddler in the puddle outside the house. Now the other five stood facing you, worse than any firing squad, those trembling tears. Your final words are framed between the pillars of the gate: Listen to your teachers. Do what your mother

PELOTÓN DE FUSILAMIENTO Febril estabas y anhelante, lleno de deseo, con el corazón inquieto, ‑como el mío, como el mío‑ que te llevó de Glencar a la batalla, de granjero a recluso en un campo británico, prisionero de guerra, y en ese lapso, asesinaste a uno o dos o puede que a diez soldados de la Corona, antes de que te partieran el espinazo y te soltaran. La ambulancia se detuvo en Lugnagall en mil novecientos treinta y cinco. Mi padre, en su segunda semana de colegio, fue llamado a la verja donde, apoyado en bastones y encorvado, esperabas. Ya te habías despedido de tu mujer y del recién nacido, del crío en el charco delante de la casa. Ante ti los otros cinco, peor que un pelotón de fusilamiento, sus lágrimas temblorosas. Tus últimas palabras están enmarcadas entre las columnas de la verja: Escuchad a vuestros maestros. Obedeced a vuestra madre.

FATHER TURNING THE TABLES He taught me how to learn My Irish spellings Rapping out a rhythm On the kitchen table No-fada-im-e-fada-ad He asked me to teach him Long division and I did, Explaining about tables turning And how sometimes, Things don’t work out evenly He knew about that

EL PARE MUDA ELS DAUS M’ensenyà a aprendre L’ortografia irlandesa Marcant un ritme A la taula de la cuina No-fada-im-e-fada-ad. Em demanà que li ensenyés A dividir amb tres xifres i ho vaig fer, Explicant-li que, a vegades, Es muden els daus i Les coses no surten com cal Ell ja ho sabia.

LAS TABLAS DE PADRE Me enseñó cómo aprenderme la ortografía del irlandés marcando un ritmo súbito en la tabla de la cocina no-fada-im-e-fada-ad* Me pidió que le enseñase la división y le expliqué, hablándole de la vuelta de las tablas y de que a veces, las cosas no salen parejas. Él sabía de eso. *Noimead: minuto, en irlandés. Fada: acento, en irlandés.

POEMES DE MARY BRANLEY Traducció catalana: Nausica Solà Traducció castellana: