5.1 La terminologia i la planificació lingüística

1. 5.1 La terminologia i la planificació lingüística • 4a etapa en el procés de creació de l’estàndard: «el procés d’elaboració funcional» • Viure la contemporaneïtat en el propi codi. • Fixació d’elements estructurals no bàsics: eixamplament de formes i d’estils especialitzats (diversitat d’activitats comunicatives) • Creació de diccionaris terminològics, lèxics específics… • Importància de l’usuari

2. 5.2 Què és la terminologia? • Definició: situació de la Terminologia en la Lingüística. • Entre la lingüística teòrica i l’aplicada. • Entre la lexicologia i la lexicografia • La terminologia i la cognició: el procés onomasiològic. • La terminologia i la informàtica

3. Lca Teòrica, Lca Aplicada • Diferència Filòsofs de llenguatge/ Filòlegs/ Lingüistes. • Lingüística Teòrica: la llengua com a sistema amb subsistemes. so fonema morfema TERMINOLOGIA Estudia el subcomponent lèxic mot • OBJECTIU: estudiar les paraules especialitzades de les llengües naturals independentment de la combinatòria.

4. Lca Teòrica, Lca Aplicada • Juntament amb la lexicografia, ensenyament de llengües, la lingüística computacional, formen la LCA APLICADA. • TERMINOLOGIA: • Elabora diccionaris • Normalització de les denominacions

5. Definició • TERMINOLOGIA: disciplina lingüística que s’encarrega de l’estudi, producció i fixació normativa de termes dels llenguatge d’especialitat.

6. Onomasiologia-semasiologia • Lexicografia: direcció semasiològica Mot Concepte • Terminologia: direcció onomasiològica • Concepte Mot

7. Cognició i Terminologia • Cognició • Del concepte al nom • Conceptes no discrets • Polisèmia • Terminologia • Del concepte al nom • Conceptes discrets • Homonímia

8. La unitat terminològica • El terme és un tipus de mot, però no tots els mots són termes. • Termes: unitats de base de la terminologia que designen els conceptes propis de cada disciplina especialitzada. • Formalment i semànticament són semblants als mots • Pragmàticament i comunicativament són diferents als mots. • Formen part dels llenguatges d’especialitat.

9. Fitxa terminològica disc compactem sin. compl. compacte m sigla CD m es disco compacto en CD en compact disc en compact disk <Comunicació. Informació><Música> Disc òptic de 12 cm de diàmetre que conté informació visual o acústica enregistrada i que es reprodueix mitjançant raigs làser.

10. La unitat terminològica • La terminologia té 2 vessants • TEÒRICA = TERMINOLOGIA • PRÀCTICA = TERMINOGRAFIA • Terminologia: és l’estudi teòric dels termes. Vol donar criteris per a la creació de nous termes i la seva normalització. • Terminografia: és l’estudi aplicat dels termes. És la metodologia per a elaborar diccionaris terminològics. També s’ocupa de la metodologia de la recerca terminològica.

11. COM ES CREEN? (neologia) • Es poden crear mitjançant: • ex _nihilo: Exxon • Derivació: • sufixació: servidor • biestable: derivació • Composició: • aglutinant: videoconferència • sintagmàtica: llapis òptic • Formació culta: criptografia • Formació pseudoculta: metaxarxa

12. COM ES CREEN? • Es poden crear mitjançant: • Abreviació: • abreviatures: correu-e • Reduccions: trònic • Siglació: PC, DVD • Acrònims: informàtica= informació+automàtica • Conversió sintàctica (significat nou amb canvi de categoria gramatical): portàtil, terminal

13. COM ES CREEN? • Es poden crear mitjançant: • Neologia semàntica: • De la llengua general: sessió,signatura • D’una altra llengua d’especialitat: virus • Manlleus: • sense adaptar: byte, browser • Adaptats: xip, xat • Híbrids (escànner) • Calcs: hacker= pirata

14. Tots els manlleus s’accepten? • Si no hi ha manera de trobar equivalent que reflectisca bé el concepte. • Si l’equivalent se sap que no tindria èxit (web=teranyina mundial) • Si l’equivalent no ha tingut èxit (hardware= maquinari)

15. Els llenguatges d’especialitat • Les unitats de la llengua comuna: situacions no marcades • Els llenguatges d’especialitat: situacions marcades.Tracten temàtiques especialitzades: • Matèries científiques (biologia, física, economia…) • Matèries tècniques (enginyeries, construcció, arquitectura) • Àmbits d’activitats especialitzades (esport, comerç, finances)

16. Els llenguatges d’especialitat • LA FRONTERA ENTRE LLENGUATGE GENERAL I D’ESPECIALITAT ÉS DIFUSA • Normalment canal escrit • Normalment temàtica especialitzada • Normalment interlocutors experts • Normalment estructura fixada • Normalment no dialectalització

17. La terminologia i la informàtica • La terminologia s’aprofita de la informàtica per dur a terme els seus treballs. • La terminologia proporciona a la informàtica elements que li permeten progressar en intel·ligència artificial i en la construcció de sistemes experts. (organització conceptual)

18. EL TERMCAT • és l'organisme encarregat de la coordinació general de les activitats terminològiques relatives a la llengua catalana, de la promoció, l'elaboració i la difusió de recursos terminològics, i impulsa el desenvolupament de productes d'enginyeria lingüística en què la terminologia té una especial incidència. • creat l'any 1985, és des de 1994 un consorci que integra la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística

19. Biblioteca terminològica • Biblioteca terminològica: podeu consultar els diccionaris, vocabularis, tesaurus, cartells, tríptics i altres materials de divulgació que contenen terminologia tècnica i científica en català, publicats des de l’any 1932.

20. La Neoloteca • A la Neoloteca es poden consultar tots els termes normalitzats en català pel Consell Supervisor des de 1986 fins avui. Les més de 4.000 denominacions catalanes de la noloteca són accessibles des dels índexs alfabètics en català, castellà, anglès, francès, italià i alemanys. A més, la NEOLOTECA es pot consultar a partir de les gairebé 200 àrees temàtiques en què s’organitza la informació que conté.

21. El Cercaterm • El cercaterm, el servei automatitzat de consultes del TERMCAT, permet fer consultes terminològiques en diverses llengües (català, castellà, francès, anglès, etc) per mitjà del mòdul de resposta automàtica. Per exemple, com es diu en català airbag, què és una acta de apeo o quin és l’equivalent de deixalleria en castellà.

22. Metodologia terminològica • Elaborem un diccionari o vocabulari terminològic. • Fase 1: definició del treball • Fase 2: Preparació • Fase 3: Buidatge • Fase 4: Compleció • Fase 5: Revisió i normalització • Fase 6: Edició

23. Fase 1: definició del treball • Tema • Destinataris • Funcions • Informacions • Dimensions • Equip de treball • Calendari • Webs de referència

24. Fase 2: preparació • Recerca documental (textos especialitzats, precedents) • Arbre de camp (estructuració de l’àrea) • directoris especialitzats/ motors de recerca/ multicercadors/ bases de dades documentals.

25. EINES PER A LA DEFINICIÓ I PREPARACIÓ • INVENTAIRE DES TERMINOLOGIES DANS INTERNET • ON-LINE DICTIONARIES • TERMINOLOGY COLLECTION

26. Fase 3: Buidatge • Extracció, selecció, segmentació dels termes • Classificació temàtica • ús de textos especialitzats i dels reculls terminològics recopilats.

27. Fase 4: Compleció • Redacció de definicions • Compleció d’equivalències • Assignació de categories gramaticals • Ús dels diccionaris en línia, de les bases de dades terminològiques, de textos especialitzats.

28. EINES PER A CONTRASTAR, REDACTAR I COMPLETAR • EURODICAUTOM: banc de dades terminològiques d’accés gratuït • FAST: Cercador + ràpid.

29. Fase 5: Revisió i normalització • Homogeneïtzació de les informacions • Estudi i normalització dels neologismes • Ús dels diccionaris especialitzats, grups de discussió, correu electrònic.

30. Fase 6: Edició • Redacció de la introducció • Versió final de la bibliografia i de l’arbre.