Download
1 / 13
E N D
Aquesta història que volem explicar va passar ja fa molt de temps, en una bonica i plàcida vil·la, on tots els seus habitants vivien de forma tranquil·la; els nens jugaven al carrer, els ancians els observaven asseguts en cadires de fusta, fent de tant en tant algun comentari recordant temps passats i els grans treballaven humilment la terra, recollint els fruïts que aquesta proporcionava gràcies a l’esforç i la dedicació constant.
En aquesta petita vil·la es respirava un ambient amable i de germanor, on pels carrers del poble, sempre es podia escoltar música clàssica com a fil musical gràcies als diferents altaveus que els vilatans havien col·locat estratègicament . Eren temps de pau, i els valents cavallers de la cort del rei no sabien com matar el temps degut a la manca de feina.
Uns jeien avorrits a les diferents sales del palau reial, uns altres miraven la televisió i feien zàping de forma desmesurada , d’altres jugaven a cartes o al dominó i de tant en tant feien alguna travessa per provar de fer-se milionaris. Els més romàntics, escrivien poemes d’amor i la resta intentaven fer receptes de cuina d’un tal Arguiñano. Però aquesta tranquil·litat i harmonia va trobar la seva fi.
Un matí assoleiat d’un dimecres de primavera, on els ocells cantaven i les flors escoltaven atentament, va arribar a la vil·la un drac de grans dimensions, ferotge i molt violent, muntat en una Harley Davidson i traient foc, tant per la boca com pel tub d’escapament de la seva moto. Després d’aparcar la moto en zona blava, sense posar el tiquet corresponent, va començar a destrossar i fer malbé cases, cotxes, esglésies, semàfors, centres comercials, algun estadi de futbol i tot el que va trobar pel seu davant.
Tots els habitants de la vil·la van quedar terroritzats i morts de por i van córrer el més ràpid que van poder fins arribar al castell del rei, on no van tenir gaires problemes per a poder entrar, ja que els guardes que vigilaven l’entrada estaven despistats mirant a la televisió l’emissió del capítol nº 2.643 d’una telenovel·la veneçolana. Un cop arribats van explicar al rei el que havia passat, el qual, ràpidament va convocar als seus cavallers. Aquests van haver d’anar a lluitar sense les armadures, ja que degut al pas del temps, s’havien engreixat una mica i ja no se les podien posar. No van tardar gaire a ser derrotats pel drac i rostits i menjats amb patates fregides, en qüestió de minuts.
El rei, desde les muralles de la seva fortificació i sense creure el que estava veient, va agafar un micròfon que feien servir pel karaoke i va demanar al drac quines eren les seves intencions. En aquells moments el drac va dir: - Primer de tot vull una cadira, ja que estic força cansat de tot l’exercici que he hagut de realitzar!En segon lloc vull que em doneu més menjar! Estic famèlic i si no em proporcioneu aliments entraré al castell i em menjaré a tota persona que trobi!
De seguida, el rei va ordenar que portessin a tot el bestiar que existia en el seu zterritori. Al moment, els vilatans havien aconseguit agrupar a gallines, bens, vaques, cavalls i porcs que, col·locats en filera de forma ordenada i un darrera l’altre, anaven sortint per la porta d’entrada a les muralles, on el drac se’ls menjava de forma instantània. Al cap d’un quart d’hora tots els pobres animals ja eren a la panxa del monstre, el qual va dir que desitjava fer la migdia per poder pair correctament tot el menjar que havia ingerit. Va pregar que no el molestessin ni fessin soroll i que quan es despertés, continuaria amb la matança i començaria a menjar-se cadascun dels habitants de la vil·la. Els pobres vilatans, van respectar el son del drac i van tancar les portes de la fortificació, intentant això sí, de no fer soroll i despertar la bèstia.
Va ser llavors quan, mentre esperaven a que el drac es despertés i se’ls mengés un per un, el rei va recordar que corrien els rumors sobre un jove anomenat Jordi, un famós cavaller reconegut per les seves valuoses victòries en lluites aferrissades contra animals tant terribles com ànecs, ratolins, llangardaixos, tortugues, cargols, hàmsters, mosques i algun conillet d’Índies. Va pensar que aquesta era la seva única esperança que els quedava i va buscar el seu número de telèfon a les pàgines blanques de Telefònica.
Quan el va trobar, ràpidament el va trucar amb el seu mòbil d'última generació i, després d’explicar el que havia passat, el jove Jordi va dir que no tardaria en arribar a la vil·la. Tots contents, i mentre els vilatans esperaven amb neguit l’arribada del jove, el rei va aprofitar i va demanar unes pizzes per fer passar de forma més ràpida l’espera. Tot just es van acabar les pizzes, es va escoltar un so molt fort i estrident, era el bram d’un ase, el qual portava al seu llom al jove Jordi, el salvador. El bram de l’ase va despertar el drac, que enfadat va començar a lluitar violentament contra el personatge acabat d’arribar. Tots els vilatans es van col·locar a la part superior de les muralles del castell per veure en primera fila el gran espectacle. La lluita semblava no tenir fi, els dos lluitaven amb totes les seves forces i no es podia veure qui seria el clar vencedor. Fins que va arribar el moment.
En un moment de la lluita, el monstre ferotge va alçar la vista en direcció als espectadors col·locats a les muralles. Va ser un instant, però va ser suficient per veure que, entre la multitud hi havia una jove princesa, amb uns ulls verds com l'herba del prat i una cabellera molt llarga i rossa com un camp de blat. El drac va quedar completament enamorat. En aquell precís moment va demanar temps mort i la lluita es va aturar. El violent personatge es va dirigir cap a unes jardineres on hi havia uns magnífics rosers de roses vermelles i en va tallar una. Va anar cap on es trobava la princesa i, agenollat li va oferir. La princesa, va quedar impressionada de la tendresa d'aquell animal.
Va ser un amor a primera vista. Ràpidament, el drac, tot volant, va anar a buscar la moto que havia deixat aparcada a la zona blava i va tornar cap al castell. La princesa no s'ho va pensar dos cops i va pujar a la moto, on tots dos van marxar sota la imatge d'una posta de sol i amb els aplaudiments de tots els vilatans emocionats com a música de fons. L'àrbitre del combat, va penalitzar el drac amb targeta lila amb "topos" grocs per abandonar la llluita.
El jove Jordi, en veure el que havia passat, va muntar de nou sobre el seu ase i tots dos van marxar camí avall, fent primer una parada a un Mc Donalds per celebrar la victòria. Durant el sopar, i tot xerrant amb l'ase, va decidir canviar d'ofici i fer-se venedor d'enciclopèdies, ja que guanyaria més diners. Aquella vil·la va tornar a ser el que era, una població tranquil·la i feliç per sempre més.
