III Congrés d’Enginyeria i Cultura Catalana - Tecnologia, Territori i Societat

1. III Congrés d’Enginyeria i Cultura Catalana - Tecnologia, Territori i Societat ENGINYERIA, SOCIETAT I LLENGUA JOAQUIM TORRENS-IBERN (1909 – 1975) 100 aniversari FUNDACIÓ TORRENS-IBERN (des de 1977) 30 aniversari Jaume Bassa, Eng. Ind. – President FT-I

2. ENGINYERIA, SOCIETAT I LLENGUA1. INTRODUCCIÓ L’enginyeria participa, com a causa i efecte, en la transformació social, global i local. L’enginyeria catalana, però, és implicada alhora: - en el procés tècnic d’abast global (mundial) - en els assumptes locals (societat catalana) - la relació amb l’exterior no és especialment complexa, ja que les bases de l’enginyeria són globals: física, química, mecànica,... - la relació amb la societat local, per causes històriques, és més complicada

3. ENGINYERIA, SOCIETAT I LLENGUA2.1. ENGINYERIA EN UN PAÍS ANÒMAL La societat catalana - és obertaal món (però sense estat propi) - i amb trets culturalsparticulars(llengua,...) L’enginyeria catalana - en el context tècnic i científicd’abast mundial, cada cop més uniforme, actua amb normalitat - però, si és sensible als afers del país, se sent compromesa amb lacultura catalana, que es troba en situació anòmala, perquè ha estat històricament silenciada o amagada

4. ENGINYERIA, SOCIETAT I LLENGUA2.2. ENGINYERIA EN UN PAÍS ANÒMAL Anomalies històriques, incomprensió de l’Estat, i precaucions explicables, han ocasionat: - la indústria, el comerç, les empreses, s’han expressat normalment en català - però el reflex escrit d’aquestes relacions s’ha fet secularment en castellà Per això, l’enginyeria catalana, anys i anys: • no ha escriten català, • no hadisposat d’un català terminològicament precís

5. ENGINYERIA, SOCIETAT I LLENGUA2.3. ENGINYERIA EN UN PAÍS ANÒMAL Durant molts anys l’enginyeria catalana – ha aplicat latècnica amb normalitat, però – ha hagut de realitzar accions per superar les anomalies culturals: - que els nostres tècnics puguin escriure en la seva llengua documentació de qualitat per a una societat desenvolupada i exigent - que es disposi de terminologia tècnica precisa per a les empreses, l’ensenyament, els llibres, els documents, els debats,...

6. ENGINYERIA, SOCIETAT I LLENGUA3.1. ACTUACIONS INDIVIDUALS Un cas exemplar: Joaquim Torrens-Ibern - Enginyer industrial, de la Junta de l’AEIC - Director de l’Escola de Canet - Exiliat (1939) - “Statisticien diplomé” (Esc. Politèc. de París) - Professor Esc. d’Eng. Ind. Barcelona (1953) - Catedràtic (1960) - Impulsor de l’Estadística, sobretot aplicada - Autor de llibres, articles,... - Organitzador de cursos, seminaris,... ...però, a més:

7. ENGINYERIA, SOCIETAT I LLENGUA3.1. ACTUACIONS INDIVIDUALS ...però a més: Joaquim Torrens-Ibern va ser “activista cultural” - Col·laborà amb l’Institut d’Estudis Catalans en la definició de terminologiatècnica i científica - Impulsà l’adhesió de l’Escola d’Enginyers Industrials al Congrés de Cultura Catalana (1975)

8. ENGINYERIA, SOCIETAT I LLENGUA4.1. FUNDACIÓ TORRENS-IBERN En morir Torrens-Ibern (1975), catedràtics i professors de l’ETSEI i UPC varen crear la Fundació Torrens-Ibern per donar continuïtat al seu ideal de promoure la llengua i la cultura catalana en els camps tècnic i científic

9. ENGINYERIA, SOCIETAT I LLENGUA4.2. FUNDACIÓ TORRENS-IBERN -El mateix any de la defunció de Torrens-Ibernes promou el Congrés de Cultura Catalana -L’any 1976el president del govern espanyol declara a una revista francesa: “Química nuclear en català?, siguem seriosos...” que demostra fins a quin punt calien accions cíviques com la Fundació Torrens-Ibern

10. ENGINYERIA, SOCIETAT I LLENGUA5.1. F.T-I - PRIMERS ANYS Data de constitució 1977 Rep aportacions econòmiques generoses de - particulars: professors, enginyers,... - entitats: associacions, col·legis,... Des del primer moment Intenta pal·liar la inexistència d’una acció de govern català: edita Diccionaris, tradueix Normes, convoca Sessions de Diàleg, atorga Premis, realitza Estudis...

11. ENGINYERIA, SOCIETAT I LLENGUA6.1. LA FUNDACIÓ AVUI No som al 1977 (...sobreviure, resistir) Al 1977 calia lluitar, evitar la desfeta cultural Avui estem en una situaciónova: ara tenencompetències i actuen sobre llengua, ensenyament, cultura, etc - les institucions d’autogovern, - les Universitats, - nous organismes (Termcat, etc), però hi ha mancances que cal cobrir...

12. ENGINYERIA, SOCIETAT I LLENGUA6.2. LA FT-I AVUI Ara, al 2008... (cal construir, ajudar, fer futur,...) - Llibres universitaris: (Scriptorium, PDF) - Normes tècniques (suport Termcat - AENOR) - Diccionaris i vocab. (suport Termcat – SLT) - Sessions de Diàleg (terminologia tècnica) - Premi Joaquim Torrens-Ibern (amb l’IEC) - Estudis (estudiants tècnics immigrants) - Web (sensibilització i informació) - Convenis (Col·legis, Associacions, Entitats)

13. ENGINYERIA, SOCIETAT I LLENGUA7. DE CARA AL FUTUR La Fundació Torrens-Ibern ha de - sensibilitzar els tècnics i col·lectius tècnics - establir acords amb els col·lectius socials per detectar necessitats i proposar solucions - establir acords amb l’Administraciópública: necessitats, possibles solucions, mitjans, programes, pressupostos - realitzar treballs, que es vegin necessaris d’acord amb els programes i pressupostos acordats

14. ENGINYERIA, SOCIETAT I LLENGUA8. ENGINYERIA I XARXA D’ENTITATS L’Enginyeria només és una part del cos social No podem anar sols, cal - conjuntar esforços amb entitats d’objectius complementaris: EICC, UPC, IEC,Omnium,Plataforma per la llengua,etc - establirConvenis de col·laboració - ajudar a enfortir i travar la nostra societat