90 likes | 191 Views
Tema 4.3: Altres funcions del Govern: Redistribució (igualtat d’oportunitats) . Redistribució .
E N D
Tema 4.3: Altres funcions del Govern: Redistribució (igualtat d’oportunitats)
Redistribució Com hem vist abans els béns normals es caracteritzen per ser excloents: per tant qui no paga no consumeix.... Per tant pot ser que hi hagi gent que no pugui comprar cap bé: els que no tenen diners....... Per què se li diu redistribució: en el mercat es decideix quina part del preu que cobren les empreses es dedicarà als treballadors i quina als empresaris. Els treballadors acostumen a cobrar per la seva capacitat de feina i talent: qui és mal treballador o fa una feina que pot fer tothom cobrarà molt poc, o senzillament no trobarà feina. Sense feina o amb baixos ingressos a lo millor serà exclós del consum de molts béns. A la intervenció que fa l’administració per a corregir aquesta distribució inicial se l’anomena redistribució. La qüestió és què fem amb aquesta gent: -És problema seu, ja s’ho faran (són uns perdedors...) -Els hem d’ajudar, el problema és com?
L’equitat Equitat es refereix a un concepte lligat a l’àmbit de la justicia social: considera la societat adequat que hi hagi persones que gaudeixin de molt menys benestar que altres: sigui perquè han nascut amb discapacitats, perquè han patit accidents que els impedeixen treballar, perquè han crescut a un entorn molt desfavorable???? Per tant, l’equitat va lligada al concepte d’igualtat. Si a una societat hi ha molta desigualtat i volem corregirla, podem fer-ho de molte formes? El problema és escollir quina i fins quin punt volem que la gent sigui “igual”, fins quin punt hem de garantir que tothom gaudeixi de nivells de benestar “semblants”.
Problemes desigualtat A les societats on hi ha moltes desigualtats econòmiques i socials (mireu-vos la peli Los Santos Inocentes) es poden generar problemes: -Conflictes socials -Inestabilitats política -Inestabilitat econòmica Tornem però al tema de sempre, com ho fem: els donem peix a tots o els donem una canya de pescar i fins quin punt tots hem de ser iguals?
Com corregir desigualtats Ho ha de fer l’Estat o la societat? (dif. EE.UU. Europa) • Si ho fa l’Estat, -ha d’oferir ella mateixa l’accés de la gent a determinats serveis privats (com l’ensenyament, el que es persegueix és que tothom tengui igualtat d’oportunitats ) -els ha de donar diners i que ells facin el que vulguin -ha de regular (establint salaris mínims, obligant a que el sector privat garantitzi el servei al més desfavorits, ex. Sanitat EE.UU..) • Com decidir els nivells que són essencials per la gent, quins serveis garantitzen la igualtat d’oportunitats? Han de ser gratuïts del tot? • Si els donem diners, quina quantitat els hem de donar?
Com corregir desigualtats • També cal tenir en compte que per pagar tot això calen diners, així que el govern recapta impostos: amb això es fa que tots els ciutadans amb recursos contribueixin a finançar les necessitats de la resta que no tenen recursos. • Generalment, acostumen a pagar més impostos qui tenen més recursos (penseu en IRPF, Riquesa, Consum....), però no sempre és així. • Problema: quin tipus d’impost hem de posar, sobre què i quan elevats??? • La decisió no és fàcil perquè no agraden a la gent (a qui els paga) i perquè generen desincentius (un qui treballa molt pot deixar de treballar si part de la seva renda se la queda l’estat). És a dir, els impostos introdueixen ineficiència: poden fer que el pástís a repartir sigui més petit del que es pensava.
Equitat i descincentius • El problema és que hi ha instruments que garantitzen igualtat però que generen alguns problemes -Si un perd la feina i li garantitzes un ingrés durant un temps: no tindrà desincentius a trobar feina més ràpid? -Si a un que mai ha treballat i li garantizes una quantitat per sobreviure... Tindrà incentius a viure del seu esforç?........etc. -Si un que no té feina, li garantitzes accés a sanitat i educació gratuïta... s’esforçarà més? -Si subvenciones un empresari ineficient (perquè pertany a un sector considerat d’interès general, tindrà incentius a millorar? -I si fixem un salari mínim, qué feran els empresaris: contractar menys? -Com hem dit els impostos afecten els incentius de la gent: a treballar, a estalviar, a consumir...etc. i això afecta el tamany del pastís a repartir.
Equitat i descincentius • Imagineu que voltros treballeu 8 hores la setmana (160 al mes) i guanyeu 1600 euros al mes (10 euros/hora), sense impostos • Ara us ofereixen fer feina 10 hores més, però a 15 euros hores. • Imagineu que el govern fixa un impost del 50% sobre les hores extres? Algú treballarà les 10 hores de més, per què haurieu de fer-ho, cada hora addicional us sortiria a 7.5 euros. I si l’impost fos del 25? Algú les treballaria (representaria guanyar 11.25 E/h)? • En definitiva aquest dilema al que s’enfronta el govern es conegut com el dilema eficiència-equitat, instruments redistributius que permeten aconseguir un major nivell d’equitat es troben amb el problema que generen ineficiència a l’economia.
Problemes intervenció del Govern El conegut dilema eficiència-equitat. El govern actúa en un entorn d’informació imperfecta: les reaccions dels individus i les empreses són imprevisibles i tampoc coneix exactament què pot fer per evitar la ineficiència. El funcionament del govern tampoc està lliure d’ineficiències: -Hi ha manca d’incentius perquè polítics i funcionaris siguin eficients (els diners no són seus…). -Hi ha una manca de possibilitats d’atribuir responsabilitats (a part és difícil que algú dimiteixi o vagi fora). -Hi ha una manca evident d’objectius concrets, els dels polítics canvien en el temps i no tenen per què coincidir amb els dels funcionaris.