1. AMB ISRAEL

3. +En aquest salm, el rei expressa el seu reconeixement al Senyor per la victòria obtinguda. L’estil és altament poètic i les idees es van expressant amb un ampli ventall d’imatges. + Al començament, s’acumulen epítets que presenten el Senyor com un refugi inexpugnable per als seus fidels (vv. 2-3). + L’amenaça de l’enemic es descriu com una irrupció de les forces del caos i de la mort (vv. 5-6). + La intervenció del Senyor està descrita com una teofania, en la qual participen i se sotraguegen totes les forces de la naturalesa (vv. 8-16).

4. 1. AMB ISRAEL L’acció de gràcies d’un rei d’Israel. El país estava en greu perill: els enemics amenaçaven... Apareixia la mort... “m’estrenyia amb el seu llaç el Regne dels morts”... El poble d’Israel potser, estava a punt de desaparèixer. El rei (es parla aquí de David) es va posar al davant dels seus exèrcits i obtingué la victòria. Ara, celebrant aquesta recent victòria, puja al Temple per oferir un “sacrifici d’acció de gràcies” i complir un vot que havia fet en el moment del perill. 2. AMB JESÚS “Us estimo, Senyor, la meva força... el meu penyal... la meva fortalesa... el meu alliberador... el meu Déu... la meva roca... el meu escut... La meva armadura de salvació... La meva ciutadella...” Paraules ardents d’amor! Lletania amorosa de noms que hom dona quan estima. No suavitzem la força d’aquests “possessius” admirables: “la meva roca, el meu escut..”. 3. AMB EL NOSTRE TEMPS ¿Qui entre nosaltres no està oprimit per la malaltia, el pecat, la mort, la malícia i l’egoisme, dures limitacions, injustícies personals i col·lectives? No dubtem ni un moment, recitem aquest salm: “persegueixo els enemics fins que els tinc a les mans, i no torno sense haver-los abatut; els venço i no poden refer-se, cauen sota els meus peus”. No ens acontentem d’exclamar aquesta oració en el fons de cor: combatem amb Jesús, fins al dia en què “no hi haurà més llàgrimes, ni dol, ni sofriment, ni pecat...”.

5. Us estimo, Senyor. Vós m’enfortiu, roca i muralla que em deslliura, Déu meu, penyal on m’emparo, escut i força que em salva. Rodejat d’adversaris delirants, clamo al Senyor, crido auxili d’entre els enemics.

6. Les onades de la mort m’envoltaven, sentia l’esglai dels torrents de Belial; m’estrenyia amb el seu llaç el Regne dels morts, davant mateix tenia els seus paranys.

7. En veure’m en perill, clamo al Senyor, crido socors al meu Déu, i des del seu palau escolta el meu clam, el meu crit li arriba al cor.

8. Llavors la terra se somogué i tremolà, cruixiren els fonaments de les muntanyes, els sacsejà la seva indignació. Del seu respir s’alçaven glops de fum, li sortia de la boca un foc devorador, tot ell llançava brases.

9. Esberlà la volta del cel i baixà, tenia sota els peus una negra nuvolada i, endut sobre les ales de l’huracà, volava, prenent per carrossa un querubí. Es cobrí de foscor tot al voltant, el seu pavelló era l’aigua tenebrosa, els núvols, davant del seu esclat, es tornaven calamarsa, brases i foc. El Senyor des del cel féu esclatar la tronada, L’Altíssim féu retrunyir la seva veu, i els dispersava tirant les seves fletxes, els desconcertava fulminantels seusllamps.

10. llavors aparegué el fons de la mar, els fonaments de la terra quedaren descoberts, en sentir el crit del vostre reny i el bufec terrible del vostre respir. Des de dalt allargà la mà i m’agafà i em tragué fora de l’aiguat, m’alliberà d’enemics poderosos, d’adversaris, més forts que no pas jo. Un mal dia es precipitaren contra mi, però el Senyor va venir a sostenir-me, em va fer sortir a camp obert, m’alliberà, perquè m’estimava.

11. El Senyor em premia la innocència, • i haver guardat pures les mans • seguint els camins del Senyor; • no sóc culpable d’allunyar-me del meu Déu, • sempre tinc present els seus preceptes, • mai no em desvio dels seus decrets. • Em porto amb ell honradament • i em guardo de tota culpa. • Així el Senyor em premia la innocència • i haver guardat les mans pures als seus ulls.

12. Amb el fidel vós sou fidel; sou honrat amb l’home honrat i sou sincer amb el sincer, però amb l’astut, sou sagaç. Vós defenseu el poble humiliat i feu baixar els ulls dels superbs. Vós, Senyor, em manteniu la llàntia encesa, Déu meu, claror en les meves nits. Fiant-me de vós escometo els enemics, fiant-me del meu Déu, assalto la muralla . L’ajut de Déu no falla mai, les promeses del Senyor són de bona llei; és escut de tothom qui s’hi empara.

13. ¿Qui és Déu, fora del Senyor? ¿Quina roca hi ha fora del nostre Déu? És ell qui m’ha armat de valentia; em fa recórrer un camí sense destorbs, amb peus lleugers com els dels cérvols, i em manté invencible dalt dels cims. M’ensinistra les mans a combatre, i els braços a tensar la ballesta.

14. Em doneu el vostre escut, defensa segura, em sosté la vostra mà, no escatimeu els vostres favors. Conduïu per camins amples els meus passos, i no flaquegen els meus peus, persegueixo els enemics fins que els tinc a les mans, i no torno sense haver-los abatut; els venço i no poden refer-se, cauen sota els meus peus.

15. M’armeu de valentia per al combat, doblegueu sota meu els qui resistien, feu que fugin davant meu els enemics, rebutgeu els meus adversaris. Criden auxili, i no hi acut ningú, clamen al Senyor, i no els respon; els desfaig com la pols al bat del vent, els trepitjo com el fang dels carrers.

16. M’allibereu dels avalots del poble, i em feu sobirà d’altres nacions. És vassall meu un poble que no coneixia, busquen el meu favor els estrangers, els mano, i em creuen a l’instant; surten tremolant dels seus reductes.

17. Beneït sigui el Déu vivent, el meu penyal. Beneeixo el Senyor que em salva! Déu que m’ensenya de fer justícia i sotmet els pobles al meu govern. Vós m’allibereu dels enemics, de l’abast dels qui s’alcen contra mi; vós m’allibereu dels homes violents.

18. Per això us lloaré entre les nacions, cantaré el vostre nom, Senyor: «Ha donat grans victòries al seu rei, ha mostrat l’amor que té al seu Ungit, a David i al seu llinatge per sempre.»

19. “El Senyor des del cel féu esclatar la tronada, l’Altíssim féu retrunyir la seva veu” M’inclino davant de vostre, Senyor, en acceptar com a vostre l’estranya imatge del llamp i el foc. Us asseieu al meu costat, i cavalqueu sobre els núvols; xiuxiuegeu i troneu, sou alegre company i Rei de reis. Vull aprendre la reverència i la distància per a merèixer i salvaguardar la proximitat i la intimitat. Nohe d’aprofitar-me del privilegi que em brinda la vostra amistat, no he d’oblidar el respecte i el decòrum, no he de faltar a les bones maneres de la cort del cel. He d’estimar-vos i adorar-vos, Senyor, amb un mateix gest d’apropament i humilitat. Elque desitjo és unir aquestes dues actituds en una de sola dins la meva ànima, i apropar-me a Vós amb intimitat i reverència, amb tendresa i admiració alhora. No oblidar-me, ni en els moments més íntims, que sou el meu Déu; ni en els trobaments oficials, que sou el meu amic.

20. Senyor, fortalesa nostra, escolteu la nostra veu des del vostre sant temple i cenyiu-nos de valor per tal que anem pel camí perfecte. Per Jesucrist, Senyor nostre.