190 likes | 323 Views
Immanuel KANT. 1724-1804. HI HA CONEIXEMENT!!. Hi ha tesis vàlides i tesis no vàlides
E N D
Immanuel KANT 1724-1804
HI HA CONEIXEMENT!! • Hi ha tesis vàlides i tesis no vàlides • Totes les tesis vàlides són compatibles entre elles; és a dir, hi ha una sola descripció vàlida del real = l’objecte és únic.... I el subjecte del discurs vàlid és únic perquè només hi haurà un discorrent del discurs vàlid. El principi d’unitat del subjecte és el mateix que el principi d’unitat de l’objecte
El coneixement té dues cares, i només s’hi pot accedir des de la sencació o des del concepte
Com a filòsof que és, Kant, vol saber què és la sensació per ser sensació, es a dir la sensació pura.
Com a filòsof que és, Kant, vol saber què és el concepte com a concepte, el concepte pur
La sensació com a sensació és només una i altra i altra ... Sense possibilitat de salts, seguint un ordre. I això és el temps
El concepte només és predicat de judicis possibles. Ser predicat és el propi del concepte. Per tant, si per ser predicat calen determinats conceptes, aquests conceptes seran inherents al fet de donar conceptes, seran els conceptes purs, i Kant els anomena ‘categories’
Kant demostra que el temps expressat en conceptes és les categories i que el contingut de les categories és el temps. Amb això es mostra la unitat del coneixement. Però...
La síntesi és atorgar la regla de construcció per un material sensorial donat. Però no podem arribar a la síntesi perquè aquesta és anterior al concepte i nosaltres només podem conèixer amb conceptes. La síntesi pura seria la necessitat de donar conceptes, la permanent necessitat.
La figura que ens mostri aquesta necessitat permanent de donar concepte l’anomena Kant ‘figura bella’
Distingim dues menes de judicis: els judicis sintètics i els judicis analítics
I també podem distingir entre judicis analítics i judicis sintètics
La pregunta principal és:Com són possibles els judicis sintètics a priori?
Els judicis sintètics a priori són aquells, el contingut dels quals és la mera forma del coneixement o de l’experiència. Per tant...
El s judicis sintètics a priori obliguen el coneixement o l’experiència a complir el que diuen; conformen el coneixement o experiència
Els judicis sintètics a priori són el vàlid per antonomàsia, són allò absolutament indubtable, el vàlid, vàlid. Però un judici sintètic a priori no ens diu res de l’experiència, sinó de la seva forma!! i...
Els judicis a posteriori són per principi dubtables atès que sempre es pot millorar la precisió!!
El contingut, el donat, que hauria de ser el vàlid no és absolutament el vàlid; i el vàlid és allò que res no és, la pura forma.
En l’àmbit del coneixement arribem a la conclusió sorprenent que, a partir d’afirmar la validesa, EL VÀLID NO ÉS EL VÀLID