3.- LA PAU DELS VENCEDORS.

1. 3.- LA PAU DELS VENCEDORS. • En 1919 es reuneixen a París els presidents dels països vencedors per a imposar les condicions de pau a Alemanya. • Els vencedors tenen interessos molt diferents: França que Alemanya li pague el cost de la guerra, EUA un nou ordre mundial estable, Itàlia que li donen els territoris promesos i G.B. una posició intermèdia. • 3.1.- Els tractats de pau. • 3.2.- La Societat de Nacions (SDN). • 3.3.- Una pau inestable. “Prenc nota de les paraules i de les excel·lents intencions del president Wilson. Ell elimi- na el sentiment i el record: és ací on tinc una observació que fer respecte al que acaba de dir. El president dels EUA desconeix el fons de la naturalesa humana. El fet de la guerra no pot ser oblidat. Amèrica no ha vist aquesta guerra de prop durant els tres primers anys; nosaltres durant aquest temps vam perdre un milió i mig d’homes. No ens queda mà d’obra. Els nostres amics anglesos, que han perdut menys que nosaltres, però també han patit molt, em comprendran. Les proves que hem hagut de passar han creat un sentiment profund sobre les reparacions que ens són degudes; i no es tracta sols de reparacions materials: la necessitat de repara- cions morals no és menys forta (...). Busqueu fer justícia als alemanys. No es penseu que ells ens van a perdonar, buscaran l’ocasió de la revenja, res acabarà amb la ràbia d’aquells que han volgut establir la seua dominació en el món i que s’han cregut tan prop d’aconseguir-ho.” El cap del govern francès, Georges Clemenceau, dirigint-se al Consell dels Quatre. “Des de tots els punts de vista, em sembla que ens hem d’esforçar per establir un acord de pau com si fórem àrbitres imparcials, oblidant les passions de la guerra. Aquest acord haurà de tindre tres objectius: davant tot, fer justícia als aliats, tenint en compte la respon- sabilitat d’Alemanya en els orígens i els mètodes de la guerra; seguidament, l’acord s’ha de fer de tal forma que un govern alemany conscient de les seues responsabilitats puga signar-lo estimant que pot complir les seues obligacions; per últim, aquest acord no haurà de tindre cap clàusula que puga provocar noves guerres, i haurà d’oferir una alternativa al bolxevisme, perquè serà per a la gent raonable una solució igualitària del problema europeu”. Memorandum de Lloyd George (president britànic), 25 de març del 1919. “Espere que Vosté estiga d’acord, en principi, com el senyor Lloyd George, en la modera- ció que és necessari mostrar amb Alemanya. No volem ni podem destruir-la: la nostra major errada seria donar-li raons poderosos per a una revenja. Clàusules excessives sembrarien la llavor segura de la guerra (...). És necessari que evitem donar als nostres enemics la impressió d’injustícia. No tem per al futur les guerres preparades per complots secrets dels governs, sinó més bé els conflictes creats pel descontent de les poblacions. Si nosaltres mateix som culpables de cometre una injustícia, aquest descontent és inevi- table.” El president Wilson (EUA) dirigint-se a Clemenceau en el Consell dels Quatre.

2. 3.1.- Els tractats de pau (I). El precedent dels 14 punts de Wilson (intent de pau, 1918): llibertat de navegació, liberalisme econòmic, creació de la SDN, autodeterminació de les nacions, renúncies territorials alemanyes TRACTAT DE VERSALLES És una imposició dels vencedors a Alemanya, considerada responsable de tot → resentiment Pèrdues territorials alemanyes: Alsàcia i Lorena (França), Eupen i Malmedy (Bèlgica), Schleswig (Dinamarca), Posnània (Polònia) i Danzig Condicions polítiques Es prohibeix la unió d’Alemanya i la nova república d’Àustria Pèrdua i renúncia a totes les colònies: passen a ser mandats dels aliats Art. 80.- Alemanya reconeix, i respectarà estrictament, la independència d’Àustria dins de les fronteres que es fixen en un tractat celebrat entre les potències aliades i associades, i reconeix que aquesta independència serà inalienable, a no ser amb el consentiment del Consell de la Societat de Nacions. Art. 119.- Alemanya renuncia a tots els seus drets i títols sobre les seues possessions d’Ultramar en favor de les potències aliades i associades... Art. 231.- Els governs aliats i associats declaren i Alemanya reconeix, que Alemanya i els seus aliats són responsables, per haver-los causat, de tots els danys soferts pels governs aliats i els seus associats i els seus habitants com a conseqüència de la guerra, a la qual els ha conduït l’agressió d’Alemanya i dels seus aliats. Tractat de Versalles. Part VIII. Reparacions.

3. 3.1- Els tractats de pau (II). Pagament de fortes compensacions econòmiques, sobretot a França Cessió d’Alsàcia i Lorena i les mines de carbó de Sarre i Silèsia a França Reparacions de guerra Confiscació dels béns alemanys a l’exterior i de la flota mercant Cessió de totes les colònies Abolició del servei militar Condicions militars Desarmament i reducció de l’exèrcit a 100.000 homes Ribera del Rhin: ocupació de la ribera esquerra durant quinze anys i desmilitarització de la ribera dreta fins 50 quilòmetres Valoració: la imposició del tractat a Alemanya impedirà que es recupere econòmicament dels efectes de la guerra i generarà un fort ressentiment en el poble alemany El Tractat de Versalles és una de les causes de l’ascens del nazisme i la IIª Guerra Mundial Art. 160.- Des d’aquest moment, la totalitat dels efectius de l’exèrcit alemany no deurà excedir de 100.000 homes, inclosos els oficials i dipòsits, i serà destinat exclusivament al manteniment de l’ordre i en el territori i a la policia de les fronteres (...). Art. 169.- Dins del termini de dos mesos, (...) les armes, les municions i el material de guerra alemany, fins i tot el destinat a la defensa contra aeronaus, existents a Alemanya i que superen les quantitats autoritzades, hauran de ser lliurats als governs de les principals potències aliades i associades per a que siguen destruïts o inutilitzats (...). Art. 190.- Queda prohibit a Alemanya construir o adquirir altres vaixells de guerra que els destinats a substituir a les unitats armades previstes en aquest tractat (...). Art. 198.- Les forces armades d’Alemanya no poden tindre aviació militar ni naval (...). Art. 180.- Totes les fortaleses i fortificacions de campanya situades en territori alemany a occident de la línia traçada a 50 quilòmetres a l’est del Rhin seran desarmades i desmantellades. Art. 428.- A títol de garantia d’execució, per part d’Alemanya, del present Tractat, els territoris alemanys situats a l’oest del Rhin, juntament amb els caps de pont, seran ocupats per les tropes de les potències aliades i associades durant un període de quinze anys des de que entre en vigor el Tractat (...). “El Tractat de Versalles, en particular, va ser un dels acords més controvertits que mai s’han signat, i fins i tot va ser criticat en els països aliats per la seua extremada duresa amb els alemanys, els quals, sense dubte, protestarien tan violentament que seria impossible evitar, més tard o més prompte, una altra guerra. No es necessari realitzar la crònica detallada de la història del període d’entreguerres per a comprendre que el Tractat de Ver- salles no podia ser la base d’una pau estable. Estava condemnat al fracàs des del principi i, per tant, l’esclat d’una nova guerra era pràcticament segur.” N. LOWE: Guia Ilustrada de la Historia Moderna, Londres, 1997. Art. 232.- Els governs aliats i associats exigeixen, i Alemanya s’hi compromet, que siguen reparats tots els danys causats a la població civil de les potències aliades i associades i als seus béns. Art. 233.- La quantia d’aquests danys, per la reparació dels quals Alemanya ha de pagar, serà fixada per una comissió inter- aliada, que prendrà el títol de Comissió de Reparacions. Tractat de Versalles, Part VIII, Reparacions. Art. 173.- Quedarà suprimit a Alemanya tot servei militar obligatori. L’exèrcit alemany sols podrà constituir-se i reclutar-se mitjançant voluntaris (...) Art. 45.- En compensació per la destrucció de les mines de carbó del nord de França, i amb càrrec a l’import de la reparació de danys de guerra deguda per Alemanya, aquests cedeix a França la propietat sencera i absoluta, franca i lliure de deutes i càrregues, amb dret exclusiu d’explotació, de les mines de carbó situades a la conca del Sarre (...) Art. 51.- Els territoris cedits a Alemanya en virtut dels preliminars de pau signats a Versalles el 26 de febrer del 1871 (Alsàcia i Lorena), (...) queden reintegrats a la sobirania francesa a partir de l’armistici de l’11 de novembre del 1918.

4. 3.1.- Els tractats de pau (III). ALTRES TRACTATS Saint-Germain: Àustria perd tots els territoris eslaus, es separa d’Hongria, queda reduïda a una xicoteta república alpina, se li imposen reparacions i se li prohibeix unir-se a Alemanya Trianon: Hongria perd l’eixida a la mar i territoris en favor de la nova Txecoslovàquia, Iugoslàvia i Romania Sévres: Turquia deixa de ser un imperi i cedeix territoris a àrabs, grecs i armenis i els territoris d’Orient Pròxim com a mandats a França i Gran Bretanya (futura Israel) Neuilly: Bulgària cedeix territoris a Grècia

5. 3.2.- La Societat de Nacions. Es crea per fomentar la col·laboració entre països i evitar els conflictes, per a vigilar el compliment dels tractats de pau i fomentar el desarmament general Va ser impulsada pel president Wilson, però el Parlament dels EUA es va negar a entrar i als països vençuts i la URSS se’ls va prohibir l’entrada en principi → acabarà fracassant PREÀMBUL: Les altes parts contractants, considerant que per a fomentar la cooperació entre les nacions i per a garantir la pau i la seguretat importa: acceptar els compromisos de no recórrer a la guerra i mantindre a la llum del dia les relacions internacionals, fundades sobre la justícia i l’honor; observar rigorosament les prescripcions del Dret Internacional reconegudes d’ara endavant com a norma de conducta dels Governs; fer que regne la justícia i respectar escrupolosament totes les obliga- cions dels tractats en les relacions mútues dels pobles organitzats, adoptant el present pacte, que institueix la Societat de Nacions: (...) Art. 5.1.- Tret d’haver una disposició expressa en contrari del present Pacte, les decisions de l’Assemblea o del Consell es prendran per unanimitat dels membres representats en la reunió (...). Art. 7.1.- Els membres de la Societat reconeixen que el manteniment de la pau exigeix la reducció dels armaments nacionals al mínim compatible amb la seguretat nacional (...) Art. 10.- Els membres de la Societat es comprometen a respectar i a mantindre contra tota agressió exterior la integritat territorial i la independència política present de tots els membres de la Societat (...). Art. 161.- Si un membre de la Societat recorrira a la guerra (...) se’l considerarà ipso facto com si haguera comés un acte de guerra contra la resta de membres de la Societat. Aquests es comprometen a trencar immediatament tota relació comercial o financera amb ell (...). LA SOCIETAT DE NACIONS: Preàmbul i articulat (1919).

6. 3.3.- Una pau inestable. Quasi tots acaben descontents amb les paus de París: EUA s’aïlla i no entra a la SDN, els vençuts es queixen per ser humiliats i no tindre’ls en compte (ascens del nazisme), Itàlia no rep els territoris que li havien promès, la URSS és aïllada, les noves fronteres són criticades,... Els obrers són els que més han patit la guerra i, en tornar a la normalitat, continuen explotats, però amb un nou referent: la nova URSS, on ha triomfat una revolució obrera Intents revolucionaris i vagues obreres importants a tota Europa: els espartaquistes alemanys, Baviera, Hongria, França, Itàlia, Gran Bretanya i Espanya La revolució espartaquista a Alemanya: el KPD (Liebcknecht, Luxemburg) intenten una revolució només acabar la guerra → forta repressió per part del govern socialdemòcrata Pèrdues territorials + mala situació econòmica + por de la burgesia a una revolució obrera = ascens del feixisme (Itàlia, Alemanya i Espanya)