La poesia trobadoresca

1. La poesiatrobadoresca

2. Lírica popular i lírica culta • La primera manifestacióliterària en llengua catalana va ser la poesia lírica popular,en llengua catalana. • Pel que fa a la lírica culta, fins al segleXII, en llatí, de temàtica religiosa.

3. En el segle XII neix la primera poesia lírica culta escrita en una llenguaromànica: la poesiatrobadoresca,en occità. • Aquestapoesia, apareguda al sud del territori de l’antigaGàl·lia. Al segle XIII arribaràa la Corona d’Aragó i el nordd’Itàlia. • Elstrobadorscatalanscopiaran la forma, la temàticaitambé la llengua.

4. La poesia lírica culta a Catalunya des del XIII al XV seràen llengua occitana. • AusiàsMarch,el primer que farà lírica culta en català, jaal XV. • Pel que fa a la prosa, serà escrita en llatí o en català. • Elsautors de lírica culta en llatírebran el nom de POETES. Aquellsquiescrivien lírica culta en occitàs’anomenavenTROBADORS.

5. Per tant, la poesia trobadoresca: • És la primera poesia lírica culta escrita en llengua romànica (l’occità) • És, en la majoria dels casos, d’autor conegut.

6. Contextgeogràfic • La poesia trobadoresca va néixer a la primera meitat del segle XII al sud de la Gàl·lia (a la zona coneguda com a "Provença", "Occitània" o "Llenguadoc"), és a dir, al sud de l'actual Estat francès. La llengua pròpia d’aquest territori és l’occità, també conegut com provençal o llengua d’oc.

8. Contextpolític • En el segle XII, Occitàniaestavadividida en territorisindependentsgovernats per senyorsfeudals (Aquitània, Gascunya, Montpeller, Provença, etc). • Al sud d’aquestterritorihi haviael regne de Catalunya i Aragó i al nord, el regne de França. • Algunsdels nobles feudalsoccitans eren més poderosos que el mateixrei de França.

10. Poesia en occità en territoriscatalans • Les raons per les quals les primeres manifestacions de lírica culta als territoris de la Corona Catalanoaragonesa foren en llengua occitana i no en català són diverses: • La poesia trobadoresca va assolir un gran èxit arreu d'Europa occidental i els poetes d'altres terres (sobretot del nord d'Itàlia i de Catalunya) van copiar no només el model poètic, sinó també la llengua.

11. La proximitatgeogràfica va afavorir les relacionspolítiques, comercials, culturals i econòmiques entre Occitània i elscomtatscatalans. • Les relacionspolítiques entre Catalunya i Occitàniahavienestatsempremolt estretes i es van consolidar amb el casament del comteRamon Berenguer III ambDolça de Provençal'any 1112. • La similitud entre les llengües catalana i occitana va afavorir que aquesta última pogués ser usada pelstrobadorscatalans i entesa a la Corona d'Aragó.

12. Les aspiracionspolítiquesdelsregnes de França i d’AragóenversOccitània • Els senyors feudals occitans eren, en la seva majoria, vassalls del rei de Catalunya i Aragó. • Tant França com la Corona d’Aragó aspiraven a expansionar-se i a annexionar-se els territoris occitans. • Catalunya, durant dos segles, va mantenir estretes relacions amb Occitània.

13. A principis del segle XIII, el rei de França, FelipAugust, decideix una expansiócap al sud delsseusterritoris, per afegirOccitània a les sevespossessions i acabar amb la independènciadels poderosos nobles feudalsoccitans. • El rei de Françabuscarà una excusa de caràcterreligiós per dur a terme la sevaexpansió. Aprofitant que la majoria de la població occitana, inclososmoltsdelssenyors, professava el catarisme, considrada una heretgia per l’Església, convocà una croada ambl’ajudadelsexèrcits del Papa.

14. Els nobles occitans demanaran l’ajuda del seu senyor, el rei de Catalunya i Aragó Pere el Catòlic (pare de Jaume I el Conqueridor) per combatre els exèrcits croats. • Pere el Catòlic mor l’any 1213 a la batalla de Muret defensant els seus vassalls occitans. • S’acaben aquí les aspiracions de la Corona d’Aragó d’expansionar-se cap al nord. El fill de Pere el Catòlic, Jaume I, augmentarà els seus territoris cap al sud, conquerint terres musulmanes.

15. Molts occitans acusats de càtars, entre ells trobadors, buscaran refugi en terres catalanes, en les corts dels nobles catalans, on portaran el model de la poesia trobadoresca que començarà a ser conreada a la Corona d’Aragó per trobadors catalans.

16. El trobador

17. Anomenem "trobadors" als autors de la poesia lírica provençal entre els segles XII i XIII, primer a Occitània, i després a Catalunya i al nord d'Itàlia. • El seu nom deriva del verb "trobar", en el sentit de "crear literàriament". “Poeta" estava reservada per als autors de poesia culta en llatí.

18. Es recitavaacompanyada de música. El trobador era l’autortant de la lletracom de l’acompanyament musical. Per tant, havia de ser un home culte, ja que sabia llegir i escriure i, a més, música. • Moltstrobadors eren nobles o, fins i tot, reis. També hi haviatrobadors de condició social mésbaixa. • La poesiadelstrobadorsens ha arribatrecollida en “cançoners”.

19. En els cançoners trobem la lletra i la notació musical d’aquestes poesies.

20. En elscançoners també s’hiincloïen les “Vidas” i les “Razós” • El trobador, doncs, escrivia la lletra de la poesia i en composava la música per tal que la recitacióanésacompanyadapel so d’uninstrument.

21. El joglar

22. Existeix una diferència clara entre “trobador” i “joglar”: • TROBADOR: Autor de poemesmusicals en llengua occitana. Podia ser de classe alta (reis, senyorsfeudals...) o baixa. En el segon cas, es convertien en professionals i viviend'aquest art (per exemple, Bernat de Ventadorn). Per alstrobadors nobles, en canvi, trobar era una distracció, un complement per a la sevapersonalitat (és el cas de Guillem IX d'Aquitània).

23. JOGLAR: Recitava en públic els poemes compostos pels trobadors. Era d'estament social baix i es dedicava professionalment a aquesta activitat. • Els joglars especialitzats en la recitació de la poesia trobadoresca s'anomenaven joglars lírics, mentre que els que es dedicaven a la recitació dels cantars de gesta rebien el nom de joglars èpics.

24. La poesiatrobadoresca, poesia cortesana

25. Diem que la poesiatrobadorescaés una “poesia cortesana” perquè es desenvolupa a les cortsdels nobles i dels reis, primer a Occitània i després, a Catalunya i al nordd’Itàlia. • Per tant, era una poesia feta per a la noblesa i tractavadels temes que podieninteressar a aquestgrup social: l’amor, la guerra, l’honor… • Elstrobadorsd’extracció social humil vivien a les cortsdelsnobles delsqualsrebien una remuneracióeconòmicapelsseusserveis.

26. La poesiatrobadoresca, poesia feudal • Durantelssegles de la poesiatrobadoresca, l’occidenteuropeuviu sota el sistema social anomenatFEUDALISME. • La societat feudal estava estructurada d'una manera jeràrquica i ordenada en el sentitd'unapiràmide, l'esquemabàsic de la qual era la relaciósenyor-vassall. El vèrtexd'aquestapiràmide era el monarca (el poder del qual era més nominal que efectiu).

28. Elsestamentssocials que tenien un graód’aquestapiràmide social per sobre, eren vassallsd’aquells que ocupavenl’estament superior. Però, a la vegada, podien ser senyorsdels que estaven en un graó inferior de la piràmide. • En el feudalismes’establia una relació o pacte de vassallatge: entre el senyor i el vassalls’establien un seguitd’obligacions.

30. Bàsicament, el senyoroferiaPROTECCIÓ al vassall i aquestestavaobligat a donar-li un SERVEI, jafos militar o econòmic.

31. Per què diem que la poesiatrobadorescaés una “poesia feudal”? Perquètraslladarà les relacionsfeudals entre un senyor i un vassall a la temàtica amorosa. • DAMA: anomenada en la poesiatrobadoresca “midons”, que voldir “el meusenyor”. Seràcom el senyor feudal en un pacte de vassallatge. • TROBADOR: anomenat “om”, que voldir “vassall”. Haurà de servir la dama, estaràobligat a ser-li fidel i lleial i a lloar-la en les sevespoesies.

33. VASSALLATGE FEUDAL • El senyor feudal té una situació social clarament superior a la del vassall, a quideuprotecció. • El vassall jura fidelitat i lleialtat al seusenyor, a quidefensaràamb les armes, si ésnecessari. Depèntotalmentdelsfavors del senyor feudal. • POESIA TROBADORESCA • La dama, la midons, ésequivalent al senyor, és un ésserexcel·lent: noble i poderosa, rica, bonica i bona. Socialmentestava per sobre del seuestimat. Havia de ser casada (podia ser l'esposad'unrei o senyor feudal) i, per tant, ambdretsjurídics propis.

34. El trobador adopta una actitud suplicantenvers la dama: ésl’om, el vassall, mentre que la dama és el senyor. Li jura serveiamorós, fidelitat i l'honoraambelsseuspoemes. Demanaelsfavors de la dama. • El trobadorobeirà la dama, perquè ella és la sevasenyora i ellés el seuservent en l’amor. • La dama exigiràfidelitat al trobador, com si fos un senyor feudal. • El trobador li jurarà servir-la, lloar-la i honorar-la, comfeienelsvassalls en el pacte de vassallatge.

35. L’amorcortès o fin’amors • El tema central de la poesiadelstrobadorsésl'amorcortès. Es considera que el concepted'amor actual a Occidentprové de la idea d'amordesenvolupada en les poesiesdelstrobadors. • En aquesttipusd’amor, la dama serà superior al seuenamorat, sigui quina sigui la posició social d’aquest. • La dama es pot mostrar distant, mentre que el trobador, el seuenamorat, li suplica elsseusfavors.

36. DAMA I TROBADOR

37. Segons el concepte d’amor cortès, l’amor no és possible dins del matrimoni, que entre els nobles acostumava a ser concertat per les famílies. El veritable amor només podien viure’l els amants.

39. Elspersonatges de la poesiatrobadoresca amorosa • El trobador (om): És el vassall de la dama, el seuservidor. Li deviafidelitat, serveiamorós, lleialtat.

40. El trobador, que ofereix el seuserveiamorós a la dama (sempre casada), ha de passar per quatre fases abansd’aconseguir que ella lilliuri el seu amor: • fenhedor (tímid): el trobador-enamorat no s'atreveix a dirigir-se a la dama que estima. • pregador (suplicant): el trobador-enamoratpassa a aquestasegona etapa si la dama ha mostratinterès per ell i li ha permès que liexpressi el seu amor a través de la poesia. • entendedor: entre la dama i el trobador- enamorats'estableix una relació de "complicitat". Ella acceptaelsseuspoemes de serveiamorós i elsseusjuraments de fidelitat. A canvi, lidónapenyores del seu amor (una cinta, un mocador, un cinturó, un floc de cabells...) o diners ("aver").

41. drutz (amant): el trobador-enamorat es converteix en "drutz" si arriba a l'amorfísic i total amb la dama. • Alguns estudiosos de la poesiatrobadoresca consideren que, malgrataquestaclassificació, l'amor entre la dama i el trobador, la fin'amors, era bàsicamentplatònica. Aquestaafirmacióésvàlida per a algunstrobadors, però no es potacceptar de manera general, ja que altrestrobadorspretenien o van arribar a l'amorfísicamb les dames a quiadreçaven les sevespoesies.

42. La dama o midons: era la senyora feudal, la "domina". Ambfreqüència, rep el nom de midons, "senyormeu", en masculí, que mostra que el trobador-enamorat ha de ser submís a la dama com si es tractésd'unsenyor feudal. La dama de la poesiatrobadoresca ha de ser casada. • Per tant, la relació amorosa entre la dama i el trobador era adúltera. Com que la dama era casada, el trobadorhavia de referir-se a ella amb un pseudònim, anomenatsenyal.

43. El marit o gilós: si la dama està casada, el marit es converteix en el "gilós". Per això apareix sempre en aquestes poesies com un ésser roí, malvat, del qual s'han d'amagar. Existeix la idea en aquesta poesia que la dama no pot ser feliç amb el marit, ja que no l'ha triat lliurement, el seu amor és fruit de l'interès i de la imposició.

44. Elsenvejososmaldients o lauzangiers: com que el marit de la dama és un gran senyor feudal, viu envoltat d'un seguit de cortesans, aduladors que per aconseguir el favor del senyor, espien la relació entre el trobador i la dama, sempre atents a qualsevol infidelitat que pugui cometre la dama per anar-la a explicar al senyor. Per tant, juntament amb el senyor, els lauzangiers es converteixen en enemics del trobador.

45. Gèneres de la poesiatrobadoresca • De temàtica amorosa: • La cançó: serveix per expressar les lloances a la dama segons les pautes de l'amor cortès, és a dir, representa la trasposicióde les relacions de vassallatge del feudalisme a la poesia amorosa. • Pastorel·la: és el diàleg amorós entre un cavaller i una pastora (que té totes les característiques i les qualitats d'una dama noble), a la qual pretén enamorar.

46. Alba: poesia que canta el trobador queixant-se de l'arribada del dia després d'haver passat la nit amb la seva dama, perquè l'alba representa la separació, ja que poden descobrir-los junts. En aquestes composicions apareix un nou personatge, el gaita (el vigilant, el guaita), amic del trobador que vigila que no arribi el senyor o els lauzangiers mentre els amants estan junts.

47. Poesiad’atac personal • Sirventès: és una poesia d'atac, de crítica a un personatge, a la vegada que serveixen per fer propaganda de les idees del trobador sobre aquest personatge. • Altres temes • El plany: composició en què el poeta lamenta la mort d'algun personatge important o d'un amic. • La cançó de croada: composició que el trobador fa per donar ànims als soldats que anaven a lluitar a les croades. • La tensó: debat o discussió entre dos trobadors sobre temes diversos (qüestions amoroses, literàties o polítiques).

48. Principalstrobadors • OCCITANS • Guillem IX d’Aquitània • Jaufré Raudel • Arnaut Daniel • Marcabrú • Cercamón • Bernat de Ventadorn • Giraut de Bornelh • Raimbaut d’Aurenga

49. CATALANS • Alfons el Cast • Pere el Catòlic • Guillem de Berguedà • Guillem de Cabestany • Guillem de Cervera (Cerverí de Girona) • Berenguer de Palol