120 likes | 330 Views
LA LÍRICA TROBADORESCA. M. José Aparici. DEFINICIÓ I CRONOLOGIA.
E N D
LA LÍRICA TROBADORESCA M. José Aparici
DEFINICIÓ I CRONOLOGIA • La lírica provençalés la poesia escrita pelstrobadors en llengua vulgar occitana durantelssegles XII i XIII. Es tracta de la primera manifestació culta en una llenguaromànicai una de les bases mésimportants de la lírica europea. El seu centre de produccióidesenvolupamentésOccitània, on va aparèixer a final del segle XI id'ons'estengué, a causa del seuimmensprestigi, a totl'Europa occidental.
OCCITÀNIA • No és en absolut una entitat política unitària: està dividida en una sèrie de petitesentitatspolítiques (comtats, vescomtats,...). És un país amb una llenguaiamb una cultura comunes , però no sota el mateix poder. Elscomtats de Tolosai de Provençasónelsmésimportants. Hi havia, peraquestmotiu, algunesrivalitats entre ells. Altrescomtats eren Foix, Gascunya, Bas, Castellvell,...
LA LÍRICA PROVENÇAL A CATALUNYA • La penetraciód'aquesta literatura a • Catalunya va ser tan decisiva que elspoetes • catalans no únicamentn'adoptarenels • temes il'estructura, sinó que, finsitot, se • serviren de la llengua. De manera que als • PaïsosCatalansel provençal o occitàserà • des del segle XII la llengua de la poesia • culta. Hauremd'esperarAusiàsMarch, al segle XV, pertrobar un poeta pur, que escriguinomés en català. • Per quines raonsaquestapoesia va ser tan reeixida a Catalunya?
AFINITATS ENTRE CATALUNYA I OCCITÀNIA RAONS HISTÒRIQUES El comte de Barcelona i rei d'Aragó, Ramon Berenguer III es casà amb Dolça de Provença, comtat occità de gran volada. I el seu net Alfons I, en heretar Provença i esdevenir, així, vassalls seus un bon nombre de trobadors, va adonar-se del gran valor de difusió d'idees polítiques que aquesta pràctica implicava. RAONS POLÍTIQUES • És una raó òbvia i de pes, sobretot si tenim en compte quins eren els països que vorejaven les fronteres d'aquestes dues nacions: els musulmans de la Península al sud, Castella a l'oest i França al nord.
RAONS SOCIALS I ECONÒMIQUES • Era bo que hi hagués unes bonesrelacionsdiplomàtiquesentre les dueszones a fi de facilitar el trànsit de productes a través delsPirineus. Es tractavad'unaruta comercial moltimportant. • El segle XII es consolida a Catalunya una classe mercantil que es dedica al comerç. Aquestsmercadersanaven a terres musulmanes iexportaven una partdelsproductes a Occitània. En canvi, Occitània es caracteritzàper la producció de teixitsi de draps. Bona part de la producció s’exportava a la corona Catalano-aragonesa.
. RAONS CULTURALS I LINGÜÍSTIQUES Es tracta d’una poesia escrita en llengua vulgar,per sobre de diferènciesdialectals, iproducted'unavoluntat comuna d'expressar-se poèticament en una forma que s’acosta a la llengua parlada. Això la distingeix de la producciódelsanteriorspoetescultes en llenguallatina , de l’èpicai de la guerra. La temàtica de la lírica provençal, perexcel.lènciaseràl’amor cortès. • La llengua catalana i l'occitana són les dues llengües romàniques més semblants. Les afinitats acabades d'esmentar, i d'altres aspectes com els costums quotidians i la pràctica religiosa, facilitaren l'expansió dels trobadors arreu de l'Europa occidental de l'època i la impregnaren del seu modus vivendi i del seu refinament cortesà.
LA CULTURA cortesana En aquest context neix la poesia trobadoresca, una poesia de caràcter aristocràtic que reflecteix fidelment la vida, l’ambient social i els valors de la noblesa i de la societat feudal. Tot i que als palaus i castells hi havia molt poques dones, la dama en constituïa el centre. És la font d’inspiració, l’argument del poema i la destinatària • A partir del S. XI, les corts feudals de la zona occidental d’Europa configuren una cultura pròpia, caracteritzada per l’exhaltació d’un seguit de virtuds heròiques o cavalleresques. El cavaller cortesà havia de ser valent, generós, gentil, lleial i elegant. A més a més havia d’estar enamorat d’una dama.
La cançó d’amor cortès El cavaller, és tímid i haurà de passar un seguit de proves per demostrar la seva vàlua. La lírica trobadoresca l’anomena “hom”. La dona és jove, desdenyosa i casada. És anomenada “midonns” El seu nom veritable s’amaga sota un pseudònim o “senyal”. El marit acostuma a ser un “vell” gelós, que impedirà aquesta relació L’amor que sorgeix entre tots dos és amor veritable i es juren fidelitat eterna. • Totes les cançons d’amor cortès presenten característiques semblants: 1. El trobador canta la cortesia i bellesa de la dama i li manifesta el seu amor. 2. Li prega que l’accepti com a vassall. 3. Li dema pietat i es digni a correspondre-li amb un simple gest complaent: una paraula, una mirada, un somriure... 4. El cavaller, és tímid i haurà de passar un seguit de proves per demostrar la seva vàlua. La lírica trobadoresca l’anomena “hom”.
ELS TROBADORS CATALANS • La poesiatrobadorescaéshistòricamentla primera mostrade literatura d'altaexigència artística en llengua vulgar que sorgí a Europai la sevainfluènciasobre la cultura occidental ha estatmoltimportant. • S'hapogut identificar una vintenallarga de trobadorsnascuts en terres catalanes al llargdelsss XII i XIII, és a dir, mentretinguévigència la literatura occitana clàssica. Algunsd'ells—comGuillem de Berguedà, Guillem de CabestanyiCerverí de Girona—s'hisituenambcategoria de figures culminants; d'altres—Ramon Vidal de Besalú, Jofre de Foixà—sónautorsd'importantstractats de gramàticai de retòrica en occità; ifinsitot diversos reisde la dinastia catalana —Alfons I, Pere el Gran, Jaume II, Frederic de Sicília—ens han deixatsenyals, més o menysvaluosos, de l'arttrobadoresc.
Vocabulari lírica trobadoresca Jurament de fidelitat: Celebració d’un ritual d’homenatge entre senyor i vassall que els obligava a mantenir la seva lleialtat. Cortesia:Conjunt de qualitats que havia de tenir una persona educada a la cort feudal: noblesa, gentilesa, generositat, lleialtat, lleialtat. Gradusamoris:Procés pel qual el cavaller ha de passar per tal d’esdevenir amants (amics) i demostrar la seva lleialtat a la dama. Lausengier Devinador Gardadors Gradusamoris • Trobador: Poeta dels S. XII i XIII que componia els seus poemes en llengua provençal seguint unes normes mètriques establertes. • Joglar:Cortesia: • Gradusamoris: • d’estracció humil, nòmada, d’escassa respectabilitat social. El seu ofici és l’animació indiscriminada. Difonen les cançons d’amor. La gran majoria són analfabets. • Amor cortès: Concepte de l’amor característic de la lírica trobadoresca. Trasposició de l’estructura feudal a l’amor.
Elsgènerestrobadorescos cançó:el vehiclemésimportant de la poesiatrobadoresca sirventès:gènere que servia per a expressar la ira, l'atacvirulent, la polèmicaliterària o el discursmoralitzador del poeta planh:lament fúnebre per una persona estimada alba:gènere que descriul'enuigdelsenamorats que, haventpassat la nitjunts, s'han de separar en despuntar el dia pastorel·la:diàlegamorós entre un cavalleri una pastora en ple camp baladai la dansa:cançonsper a cor i solista, aptesper a ésserballades.