15. Geopolítica del món actual

1. L’actual situació internacional 15. Geopolítica del món actual • EUA com a gendarme mundial: intervencions a Panamà (1989), Kuwait (1991) i Somàlia (1992) • cerca aprovació ONU i suport aliats nou tipus de violència internacional travessa impulsa incorpora exemple fonamentalisme islàmic atac contra el World Trade Center (NY) (2986 morts) per part d’Al-Qaida liderada per Ossama Bin Laden moviments de resistència a la uniformització i l’aculturització de les societats de tradició islàmica definit contestada provoca reislamitzar la societat i instaurar un estat islàmic basat en la xara (llei musulmana) i destruir els enemics 15.1. El nou ordre internacional cerca • atac militar a l’Afganistan: • cooperació internacional (ONU, suport UE, ...) • enderrocament règim taliban • procés de democratització • nova etapa de lideratge dels EUA, amb dos principis: • intervenció per defensar valors determinats • guerra preventiva progrés: Iran, Afganistan i moviments al Líban, Palestina i regions del Magrib (Algèria, Egipte, Líbia, ...) mostra permet • intervenció a l’Iraq (20-III-2003): • caiguda règim (1-V) (posterior captura Saddam Husayn, condemna i execució) • III-2004: constitució • I-2005: eleccions a l’Assamblea • efectes nocius: onada d’atemptats terroristes interiors i exteriors (Madrid, Londres)

2. Els conflictes actuals neixen de 15. Geopolítica del món actual • rivalitats ètniques o religioses • pugna pel poder • règims dictatorials tal com passa a sis repúbliques (Sèrbia, Croàcia, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia i Montenegro) amb poblacions de diferents ètnies, religions i llengües l’ex Iugoslàvia reunia el poble kurd Turquia, Iran i Irak enfrontat a destaca • desenvolupament nacionalista durant els 80 • desintegració de l’Estat i substitució per la Federació iugoslava (1991) • moviments secessionistes a Eslovènia i Croàcia • guerra Sèrbia-Croàcia • proclamació ind. i reconeixement per part UE (1992) • formació de Rep. de Iugoslàvia (Sèrbia i Montenegro) • naixement de nous estats a partir de l’URSS: Armènia, Azerbaidjan, Geòrgia • enfrontaments civils, moviments secessionistes i conflictes entre els nous estats • conflicte de Txetxènia, quan Rússia no va acceptar la indep. (1991) la zona del Caucas ha viscut 15.2. Conflictes i guerres en el canvi de mil·lenni Macedònia: indep. (1991) i reconeix. internac. (1993) Àfrica • misèria extrema • dictadures militars • riqueses minerals d’algunes zones • interessos de les grans potències • independència de Bòsnia (1992) i guerra civil: • serbis, croates / catòlics, ortodoxes i musulmans • neteja tècnica i massacres • intervenció de l’ONU i inici converses de pau a Dayton (EUA) (1995) • resultat: dues entitats autònomes: federació croato-musulmana i república sèrbia de Bòsnia basada en a llocs com • Libèria, Sierra Leone, Camerun, Nigèria, Congo (Zaire), etc.: • dictadors / fronts revolucionaris • violència constant i matances de civils • Kosovo (1998): • - interv. sèrbia: nou intent d’homogenització • intervenció de l’OTAN i administració ONU • 2008: proclamació unilateral independència • Rwanda i Burundi (1994): • els hutus van intentar eliminar els tutsis • fugida i camps de refugiats 2000: derrota electoral de Milosevic Lliurament al Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia 2006: plebiscit (55,5%) i indep. a Montenegro Costa d’Ivori: guerra civil (2002-7), Darfur (des del 2003) i guerra Sudan-Txad, Etiòpia (2006)

3. Els sistemes polítics democràtics 15. Geopolítica del món actual respecte als drets humans (Decl. ONU, 1948), individuals, polítics i socials (salut, educació...) descansen cap d’estat: monarquia (herència), república (elecció) sobirania popular com a font poder polític: elecció representants per sufragi universal i constitució (límits poder, divisió poders, mecanismes control, drets i deures ciutadans) tres pilars • poders del cap d’estat: • mon. const. i rep. parlamentària: representació • rep. presidencialista: poder executiu (França, EUA) segons són parlamentarisme: garanteix pluralisme polític, importància dels partits tipus d’estat difereixen nombre i funcionament dels partits unitari: es prenen les decisions des d’un centre polític (centralistes o descentralitzats) tenen 15.3. Els sistemes polítics democràtics (1) • paper fonamental: • portaveus opinió pública • encarregats de convertir les aspiracions populars en decisions polítiques organització de l’estat pot ser segons la federal: les diverses unitats tenen institucions polítiques pròpies i dret a legislar (EUA, Alemanya, Suïssa) multipartidisme: conservadors, democratacristians, socialistes i minories tradició francesa i de l’Europa continental ha donat sistema electoral majoritari per districte unipersonal representants • bipartidisme: • conservador / laborista • republicà / demòcrata (EUA: no disciplina de vot, lobbies) proporcional, en general amb modificacions pot ser tradició britànica aplicat a • directe • indirecte • elecció parlamentària president

4. Els sistemes polítics democràtics 15. Geopolítica del món actual presenten alguns problemes en relació a • paper dels ciutadans: • participació: limitada al vot, abstencionisme • partits: desprestigi (control d’una minoria, poc debat intern, corrupció), rígida disciplina parlamentària • economia electoral: cost elevat de les campanyes, finançament irregular • protagonisme dels mitjans comunicació • temes econòmics i socials: • oposició entre lògica capitalista i principis igualitaris de la democràcia (Estat del Benestar, progressivitat fiscal) • poders fàctics (companyies transnacionals, especulació financera) que mediatitzen les polítiques econòmiques 15.3. Els sistemes polítics democràtics (2) • drets de minories: • grups culturals dins dels estats • immigrants del Tercer Món • poblacions indígenes

5. no existeixen institucions repres. ni const. que garanteixi drets dels ciutadans • aparells de l’Estat en mans d’oligarquies que mantenen la població sense llibertats • no existeix separació de poders ni independència del sistema judicial • una persona controla tota la vida política • l’exèrcit té un gran protagonisme La violació dels drets humans 15. Geopolítica del món actual es produeix caracteritzats per de manera normal als règims autoritaris a la majoria de països del Tercer Món es pot distingir també als països avançats i democràtics • règims amb un executiu fort i un parlament limitat • règims que falsegen eleccions, no garanteixen els drets i persegueixen l’oposició • sistemes basats en un partit únic, que generen moviments armats 15.4. Dictadures i drets humans com són • empresonament sense judici, acompanyat sovint de maltractaments i de tortures • en casos de guerra es pot arribar a les execucions sumàries • - drets econòmics i socials mínims (malaltia i atur) • treball clandestí i en precàries condicions • treball infantil • pena de mort • desaparició violenta de persones • maltractaments domèstics