240 likes | 371 Views
Problemes prova individual. 2n ESO. V Festa de les matemàtiques. Felanitx, 13 i 14 de maig de 2011. Activitat 1. Distància (Km) Consum (l) 100 --------------------- 5 13 --------------------- x. On. Litres. NOMÉS L’ANADA!!.
E N D
Problemes prova individual 2n ESO V Festa de les matemàtiques Felanitx, 13 i 14 de maig de 2011
Activitat 1 Distància (Km) Consum (l) 100 --------------------- 5 13 --------------------- x On Litres NOMÉS L’ANADA!! Per anar a pescar, ha d’anar a Porto Colom amb el seu pare. El seu pare té un cotxe que consumeix 5 litres de benzina cada 100 km. Sabent que de Felanitx a Porto Colom hi ha 13 km i que la benzina val 1,089 €/l, quants doblers costa anar i tornar a Porto Colom amb el cotxe?
Activitat 1 ANADA I TORNADA: Es consumiran 0,65 · 2 = 1,3 litres COST: 1,3 · 1,089 = 1,4157 € ARRODONIM: 1,4157 ≈ 1,42 € Per anar a pescar, ha d’anar a Porto Colom amb el seu pare. El seu pare té un cotxe que consumeix 5 litres de benzina cada 100 km. Sabent que de Felanitx a Porto Colom hi ha 13 km i que la benzina val 1,089 €/l, quants doblers costa anar i tornar a Porto Colom amb el cotxe?
Activitat 2 Els números de la matrícula del cotxe del pare de na Maria són 2011. Si poséssim dins una bossa 10 bolles enumerades de 0 a 9 i traguéssim una bolla, quin seria el percentatge de treure una bolla amb un número de la matrícula del pare? 3 = 0,3 10 a) 20% b) 30 % c) 40% d) 100% e) 300% b) 30 %
Activitat 3 Li diu que col·loqui les xifres 1, 2, 3, 4 i 5 dins les caselles, de manera que quan es llegeixin les xifres, de dalt a baix i d’esquerra a dreta, siguin dos nombres múltiples de 3 i a més amb la condició que un d’ells sigui múltiple de 2 i l’altre múltiple de 5. Quantes parelles de números hi ha? El pare ha de posar benzina al cotxe i perquè la seva filla no s’avorreixi li dóna un paper on hi ha cinc caselles en forma de creu.
Activitat 3 • de dalt a baix i d’esquerra a dreta • dos nombres múltiples de 3 • un múltiple de 2 i l’altre múltiple de 5. 1 2 3 4 5 135 i 432
Activitat 3 • de dalt a baix i d’esquerra a dreta • dos nombres múltiples de 3 • un múltiple de 2 i l’altre múltiple de 5. 1 2 3 4 5 132 i 435
Activitat 3 • de dalt a baix i d’esquerra a dreta • dos nombres múltiples de 3 • un múltiple de 2 i l’altre múltiple de 5. 1 2 3 4 5 135 i 234
Activitat 3 Quantes parelles de números hi ha? • 1 b) 2 • d) 4 e) No té solució c) 3 El pare ha de posar benzina al cotxe i perquè la seva filla no s’avorreixi li dóna un paper on hi ha cinc caselles en forma de creu.
Activitat 4 El pare mira el rellotge i aquest marca les 9:48 i li diu a na Maria que hi ha un número que sumat tant a 9 com a 48 els converteix en números de dues xifres que són quadrats perfectes, i un altre que si el restam tant a 9 com a 48 els converteix en números primers. Què val la suma d’aquests números? a) 14 b) 20 c) 21 d) 23 e) 34
9 8 7 6 0 1 2 3 4 5 0 1 3 9 8 7 4 2 6 5 43 39 40 47 45 44 48 46 42 41 Els quadrats perfectes de dues xifres més grans que 48 són: 49, 64 i 81. 49 – 48 = 1 64 – 48 = 16 81 – 48 = 33 1 16 33 10 25 42 49 64 81 + = 23 a) 14 b) 20 c) 21 d) 23 e) 34 d) 23
Activitat 5 Col·locar els signes + - x : en els cercles següents de manera que el resultat de l’operació sigui: • el número entermés gran possible. 51 x - : : + + - x 12 5 4 2 8 6 = • el número enterméspetitpossible. -41 + : - x 5 4 2 8 6 = Altrescombinacions: 5 – 4 x 2 : 8 + 6 = 10 5 + 4 x 2 : 8 – 6 = 0 5 + 4 : 2 x 8 – 6 = 15 5 – 4 : 2 x 8 + 6 = -5 5 x 4 : 2 – 8 + 6 = 8
Activitat 6 Dins el conjunt de síl·labes següent s’amaga el nom d’un matemàtic. Per ajudar a desxifrar el nom d’aquest personatge us donam una sèrie de definicions de conceptes matemàtics, les síl·labes dels quals es troben dins aquest conjunt. Una vegada llevades aquestes paraules, podreu llegir, d’esquerra a dreta, el nom d’un matemàtic amagat. Quin és?
Activitat 6 DE PI RÀ MI IN NI CÒG TA RES A TA TA LES TRIU RA NE GE TE NES E RA TÒS Desconeguda??? INCÒGNITA
Activitat 6 DE PI RÀ MI TA RES A TA LES TRIU RA NE GE TE NES E RA TÒS El nom del costat en tres dimensions??? ARESTA
Activitat 6 DE PI RÀ MI TA LES TRIU RA NE GE TE NES E RA TÒS Per Egipte n’hi ha moltes (en singular) PIRÀMIDE
Activitat 6 TA LES TRIU RA NE GE TE NES E RA TÒS Genera el con GENERATRIU
Activitat 6 TA LES TE NES E RA TÒS El rei de la semblança TALES
Activitat 6 TE NES E RA TÒS LLEGIM EL MATEMÀTIC D’ESQUERRA A DRETA!!! E – RA – TÒS – TE - NES ERATÒSTENES
Activitat 7 A na Maria un dels peixos que li agrada més pescar és el raor. Observa el quadre següent. Si sabem que ha pescat tants de raors com vegades es pot llegir la paraula RAORS seguint els possibles camins marcats pels guions, quants de raors ha pescat? R A O R R O R S A O R S S
Activitat 8 Quadrat i un triangle equilàter • Na Maria, per anar a pescar, utilitza una canya i un fil de pescar de 100 metres de longitud. El pare de na Maria li demana quines longituds tindrien un quadrat i un triangle equilàterconstruïts amb el fil de pescar, amb la condició que el costat del quadrat havia de ser més gran que el perímetre del triangle i que utilitzi un número enter de metresper a cada longitud. Quina seria l’àrea del quadrat? I l’àrea del triangle equilàter? 100 m de fil Costat del quadrat > Perímetre del triangle Longitud ha de ser número enter 97 1 3 94 2 6 91 3 9 22 88 4 12 85 5 15 82 6 18 7 21 79 8 24 19 76
484 m2 Àrea del quadrat = 22 · 22 = 4 m Teorema de Pitàgores 4 m 4 m 42 = x2 + 22 x 16 = x2 + 4 x2 = 12 2m 4 m x = =3,46 m Àrea del triangle = 6,8 m2
Activitat 9 21 19 1 22 15 1 14 15 21 N A R M U A T A N T 19 - El primer primerdesprés de desset (-5)2 - √16 = 25 4 = 21 15 √100 + √81 - √16 = 10 + 9 - 4 = 110 = 1 Múltiple de 3 i 5 Màximcomú divisor de dos números primers + 22 XXI 42 + 22 + 20 · 2 = 16 + 4 1 · 2 = 100 - 99 = 102 - 32 · 11 = 1
Activitat 10 En Joan, na Carme, en Biel i en Pep són amics de na Maria i també van a pescar raors. Sabent que en Joan ha agafat més peixos que na Maria i ha pescat durant menys temps que en Biel, que na Carme ha pescat durant menys temps que na Maria, que en Biel ha agafat més peixos que en Pep i que en Pep ha pescat el mateix temps que na Maria, identifica raonadament cada punt de la gràfica amb el nom de cada un d’ells. Joan Joan ha agafatméspeixos que naMaria i ha pescatmenystemps que en Biel Carme ha pescatdurantmenystemps que naMaria Carme Biel ha agafatméspeixos que en Pep Biel Pep ha pescat el mateixtemps que naMaria Maria Pep