LA INTEL·LIGÈNCIA HUMANA.

1. LA INTEL·LIGÈNCIA HUMANA.

2. Què és la intel·ligència humana (I) • De la intel·ligència animal a la intel·ligència humana • Principal objectiu de la intel·ligència no es conèixer, sinó dirigir l’acció, aprofitant el coneixement. • Dirigir el comportament resoldre els problemes que les situacions plantegen. • Capacitats dels animals (veure, relacionar, respondre..) són voluntàries. • Els humans podem dirigir les accions no només • pels estímuls sinó pel que pensem, inventem • i projectem.

3. Sensació i percepció. • Sensació  acció d’un estímul- llum, so, olor, etc.- sobre els nostres òrgans sensorials. • Percebre  donar significat a un conjunt de sensacions. L’experiència sensible te dues funcions: Ens proporciona informació i dades del món real Ens posa en contacte amb les coses que realment existeixen.

4. La consciència. • Consciencia  depèn del funcionament del cervell. Es considera un fenomen emergent, és a dir, un fenomen que es produeix per la conjunció de molts elements diferents. • Percebre i pensar amb conceptes • Concepte perceptiu  selecció de trets que permeten reconèixer totes les percepcions d’un objecte, com percepcions de la mateixa cosa. • Concepte  és un conjunt de trets, notes o aspectes, que permeten identificar o classificar individus i objectes.

5. Què és la intel·ligència humana?(2) • Propietats dels conceptes. • Comprensió: conjunt de trets que defineixen un concepte. Quan en fem la definició el que fem és exposar aquest conjunt de trets. • Extensió: conjunt d’individus que podem identificar per mitjà d’un concepte. Com més gran sigui la comprensió, menor serà el nombre d’individus als quals es podrà aplicar. • El més extraordinari de la intel·ligència humana és pot fer anar, combinar , inventar, relacionar aquests esquemes, aquests conceptes. És el que fem quan imaginem, inventem, recordem, pensem.

6. L’ús de la intel·ligència. • L’actitud enfront de l’ús de la intel·ligència permet diferenciar les persones segons si són més o menys proclius a la reflexió i l’anàlisi. • La capacitat de dirigir les nostres operacions mentals, és pròpia de la nostra intel·ligència, transforma completament el coneixement perceptiu, i el fa intel·ligent. • Aquesta és la gran novetat que introdueix la intel·ligència humana: permet dirigir les nostres operacions mentals per mitjà de projectes inventats per nosaltres. • Ja no ens deixem endur només pels mecanismes instints, com els animals, sinó que escollim la interpretació que donarem als estímuls. A més rebem informació, aprenem i formem conceptes per mitjà de llenguatge, que esdevé part essencial de la nostra intel·ligència.

7. L’atenció intel·ligent. • L’atenció és la capacitat de seleccionar una informació que considerem rellevant per centrar-hi la percepció, deixant estímuls rebuts en la penombra. • Atenció involuntària la compartim amb els animals. Posem atenció automàticament a un estímul cridaner. Un sorolls ens espanta. • Atenció voluntària aquesta manera de parar atenció de exclusivament humana, i ens permet posar atenció en el que volem. Ja no som dependents de l’estímul més fort, sinó que podem seleccionar l’estímul que volem. Aquesta és l’atenció intel·ligent.

8. La memòria intel·ligent. • Memòria és la capacitat d’adquirir una informació on una habilitat, conservar-la, recuperar-la o utilitzar-la. • Es poden distingir diversos tipus de memòria. • Memòria icònica els òrgans dels sentits mantenen l’estímul rebut, quan ja ha desaparegut, durant un espai de temps breu, perquè el cervell en pugui extreure la informació. • Memòria a curt termini per mitjà d’aquesta memòria, es manté una petita quantitat d’informació durant un període de temps curt, moltes vegades per la repetició d’aquesta informació.

9. Memòria a llarg termini és la que manté durant molt de temps les informacions o les habilitats apreses es solen dividir en 3 apartats. • - memòria semàntica: és la que conserva la informació referent a • conceptes. • - memòria anecdòtica: és la que guarda els records dels fets • concrets de la nostra vida. • - memòria procedimental: és el que manté els hàbits adquirits, les • formes d’actuar. • Memòria de treball en els éssers humans aquesta memòria té una funció similar: és una memòria temporal que es fa servir mentre es treballa en una tasca o problema.

10. Comaprenem? • Els animals aprenem per mitjà de tres mecanismes principals: • Els estímuls condicionats: Pavlov va ser el científic rus que ho va descobrir. Va fer experiments amb gossos i va comprovar que quan veien menjar produïen saliva (reflex de salivació). Un moviment reflex és aquell que es produeix de manera automàtica i involuntària. Aquest moviment es produeix quan es presenta un estímul, així doncs, el menjar és un estímul incondicionat que és el que produeix el reflex de salivació del gos. Pavlov va fer un altre experiment que era que cada vegada que fos la hora de menjar del gos, sonés un timbre. I després de vàries repeticions, el gos quan sentia el timbre, sense veure el menjar, produïa aquest reflex de salivació. És a dir, el gos va associar el timbre amb el menjar, i el so s’havia convertit en l’estímul, que rep el nom d’estímul condicionat.

11. - El condicionament operant:Skinner va estudiar que els animals tendeixen a repetir els actes pels quals els han premiat, i en canvi, tendeixen a evitar les coses per les quals han estat castigats. Els humans també es comporten d’aquesta manera. - La impressió:El premi Nobel Konrad Lorenz va descobrir que els animals acabats de néixer conservaven a la memòria la primera imatge que havien rebut. Era un aprenentatge instantani, que quedava gravat (s’imprimia) en la memòria. L’ APRENENTATGE HUMÀ Els humans també tenim aquests mecanismes d’aprenentatge, però l'hem desenvolupat un de nou: l’aprenentatge per imitació. Els nens petits són grans imitadors, aprenen el llenguatge per imitació.

12. La gran diferència entre l’aprenentatge d’un animal i d’un ésser humà és que en el cas de l’animal es tracta de processos automàtics que no pot controlar. En canvi, l’ésser humà pot aprendre de manera intel·ligent, és a dir, pot decidir que és el que vol aprendre. CARACTERÍSTIQUES DE L’APRENENTATGE HUMÀ • Aprenem millor quan podem donar un significat a la informació. La memòria conserva amb molta dificultat allò que no comprèn. • Aprenem assimilant la informació nova a la informació ja coneguda. Percebem les coses, comprenem la informació, a partir del que ja coneixem. • Aprendre és una operació activa. L’aprenentatge voluntari és actiu. És cert que a vegades recordem coses sense pretendre-ho, fins i tot algunes que ens agradaria oblidar i no podem. Per aprendre activament, em d’organitzar la informació.

13. - La memòria sempre resumeix la informació. La memòria no pot retenir tota la informació que li arriba, de manera que només guarda un resum o esquema. - Les activitats apreses es poden tornar “automàtiques”. És un procés molt eficaç. Adquirir hàbits és una de les maneres més intel·ligents de construir la pròpia memòria i la pròpia intel·ligència. - Podem saber una cosa encara que no podem recordar-la. De vegades ens cal fer un esforç per poder recuperar la informació que tenim a la nostra memòria.

14. Intel·ligència , llenguatge i lògica • Una intel·ligència lingüística • La intel·ligència humana és lingüística: Pensem amb paraules i aprenem amb paraules. • No se sap com va aparèixer el llenguatge, és possible que al principi el llenguatge tingués una funció comunicativa relacionada amb l’acció. • L’esser humà amplia aquesta capacitat d’utilitzar sons per comunicar-se : • -Pot utilitzar-los desconnectats de l’acció. • -Pot també inventar paraules noves. • L’esser humà usa el llenguatge per comunicar-se amb els altres i per comunicar-se amb ell mateix. • L’acció voluntària es contribueix també gràcies al llenguatge.

15. Podem distingir entre els llenguatges naturals i artificials. -Llenguatges naturals: són els llenguatges que van sorgir per col·laborar en la vida psíquica i social. Són llenguatges imperfectes. -llenguatges artificials:Estan dirigits per un projecte sistemàtic i organitzats de manera que cada paraula o signe correspon allò que designa. Són llenguatges perfectes. El llenguatge és una creació compartida,comunitària. El llenguatge és l’essència de la cultura, i per això la intel·ligència humana és una creació social.

16. La intel·ligència que jutja i infereix: Hi ha dues activitats importants de la intel·ligència: -Quan afirmem o neguem, és a dir formem un judici. Exemple: ‘’taula’’ i ‘’fusta’’ són conceptes. Quan afirmem ‘’la taula és de fusta’’estem atribuint el predicat ‘’de fusta’’ al subjecte ‘’taula’’. Hem format un judici , els judicis són veritables o falsos. -Inferir:Significa passar d’una informació a una altre. Exemple: (Passem de l’efecte) a la causa) ‘’El carrer esta mullat’’,inferim que ha plogut o bé l’han regat. (Passem de la causa a l’efecte) ‘’Quan plou es mullen els carrers. Ha plogut per tant els carrers s’han mullat’’.

17. Experiències efectives Anomenem experiències afectives el conjunt d’experiències per mitja de les quals percebem els valors positius o negatius de la realitat. Hi ha tres classes d’afectes: -Desig. Consciència d’una necessitat o l’anticipació d’un premi. -Sentiment. Els sentiments tenen dues funcions: ·Ens informes sobre l’estat del nostre organisme. ·Ens informen sobre si els nostres desitjos o expectatives s’acompleixen o no. -Aferrament. També sentim aferraments, que poden provocar sentiments de moltes classes.

18. Valors: Un valor és la qualitat positiva i negativa,agradable o desagradable,atractiva o repulsica,bona o dolenta,que tenen les persones les coses o les accions,en relació al subjecte que les percep. Les experiències efectives ens permeten captar els valors.Hi tenim una doble relació: -En primer lloc, els percebem per mitjà del desig o els sentiments. Són anomenats valors viscuts , que ens motiven a actuar. -Però la intel·ligència humana també pot dirigir i controlar els desitjos, fins a un cert punt. Són els valors pensats.

19. LA VOLUNTAT I LA DIRECCIÓ DEL COMPORTAMENT. La voluntat o la intel·ligència executiva és la capacitat que té la intel·ligència de dirigir el propi comportament. La voluntat és un conjunt de quatre habilitats: - capacitat d’aturar els impulsos - Deliberar - Projectar i decidir - Suportar l’esforç para realitzar l’acció: abandonar els nostre proposit sense haver-lo complit.

20. Capacitat de projectar La intel·ligència pot dirigir i controlar les activitats mentals per mitjà d’un projecte un projecte és una anticipació del futur, per mitjà de la qual planegem i dirigim la nostra acció. - moviments automatics - moviment reflex - comportaments instintius - moviments intel·ligents: dirigit per projecte mental

22. PROJECTES DE VIDA. • Quan escollim un projecte, estem contraient la nostra pròpia personalitat, el nostre mon…

23. LA INTEL·LIGÈNCIA SOCIAL • La intel·ligència és desenvolupa en un entorn social, no es pot desenvolupar aïllada, som essers socials i la nostra intel·ligència és social. d’aquesta interacció social sorgeixen fenòmens emergents, fenòmens imprevisibles. A més primer que la intel·ligència humana assoleixi la llibertat, l’autonomia. I es que, una de les grans tasques de la filosofia és construir una humanitat intel·ligent