300 likes | 527 Views
Viatge per. L’UNIVERS. objectius. 1.- Diferenciar univers, Via Làctia i Sistema Solar 2.- Reconèixer alguns objectes celestes: galàxies, estrelles, planetes, planetes nans, satèl·lits i cometes.
E N D
Viatge per L’UNIVERS
objectius 1.- Diferenciar univers, Via Làctia i Sistema Solar 2.- Reconèixer alguns objectes celestes: galàxies, estrelles, planetes, planetes nans, satèl·lits i cometes. 3.- Conèixer les característiques físiques del planeta Terra i dels altres planetes del Sistema Solar 4.- Associar les estacions a l’efecte combinat de la translació de la terra al voltant del Sol i la inclinació de l’eix de rotació i no com a resultat de la proximitat o llunyania del Sol 5.- Comprendre la seqüència dia-nit com a efecte de la rotació de la Terra i no com a resultat del moviment del Sol 6.- Comprendre les fases lunars com a conseqüència de la posició relativa de la Terra, la Lluna i el Sol 7.- Comprendre com i perquè es produeixen els eclipsis i les marees 8.- Reconèixer l’existència històrica de diferents concepcions sobre la posició de la Terra a l’univers. 9.- Utilitzar tècniques d’orientació i observació del cel nocturn i diürn
L’univers és el conjunt de tot el que existeix. Als cossos que existeixen a l’univers s’anomenen astres. Els astres més importants són: • Estrelles: són astres lluminosos. Estan formades per hidrogen i heli. Les reaccions de fusió (al convertir-se l’hidrogen en heli) és l’origen de la seua energia lluminosa i calorífica • Planetes: són astres no lluminosos, que brillen al reflexar la llum que reben de les estrelles. Se desplacen al voltant de les estrelles (moviment de translació). També giren al voltant del seu eix (moviment de rotació)
Satèl·lits: són astres no lluminosos que giren sobre el seu eix i al voltant d’un planeta. També reflexen la llum d’una estrella • Cometes: són astres constituïts per un nucli (sòlid) rodejat d’una cua brillant anomenada cabellera.
Tots estos astres no apareixen de forma aïllada sinó agrupats en formacions anomenades galàxies Una galàxia és un conjunt d’estrelles, planetes, satèl·lits, pols còsmic i gasos que se troben lliurement a l’espai. A l’univers existeixen centenars de milers de milions de galàxies. Una d’elles és la Via Làctia, a la que pertanyem.
La unitat de mesura de distàncies a l’univers és l’any llum que correspon a la distància que recorre la llum en un any També s’utilitza com a unitat de mesura la Unitat Astronòmica (U.A.) que equival a la distància mitjana entre la Terra i el Sol, que equival a 149.597.870 km
ViaLàctia La Via Làctia és la nostra galàxia, és una galàxia en forma d’espiral i està constituïda per 400000 milions d’estrelles.
Sistema Solar Sistema Solar: conjunt de planetes, planetes nans, satèl·lits, asteroides i cometes que orbiten de forma regular al voltant del SOL Components: una estrella (SOL), huit planetes (Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú), planetes nans (Plutó, Ceres, Eris i altres més llunyans), satèl·lits, un cinturó d’asteroides (entre Mart i Júpiter) i cometes
El Sol Com totes les estrelles el Sol és una esfera gran d’hidrogen i heli que allibera energia, en una reacció coneguda com fusió nuclear, en què les partícules d’hidrogen s’uneixen i formen partícules d’heli
Elsplanetes Giren al voltant del Sol en òrbites el·líptiques
Mercuri Més pròxim al Sol. La seua superfície està plena de craters. Període de rotació de 59 dies terrestres (molt lent), període de translació de 88 dies terrestres (d.t.). Diàmetre 4880 km, la seua massa és de 0.055 vegades la de la Terra i la seua densitat de 5’4 kg/dm3. No té atmosfera i la temperatura superficial mitjana és de 350 ºC de dia i de -170º C de nit. No té satèl·lits
Venus • Venus: té una atmosfera molt densa, composta per diòxid de carboni i núvols espessos de fins 15 km de gruix formats per gotetes d’àcid sulfúric (temperatura superficial 480ºC). No té satèl·lits. Roda en sentit contrari a la resta dels planetes. Període de rotació 243 d.t. i de translació 224’7 d.t. Diàmetre 12104 km, la seua massa és 0.815 vegades la de la Terra i la seua densitat 5.2 kg/dm3
Terra • Dividida en capes (geosfera, atmosfera, hidrosfera i biosfera). Període de rotació 23 hr i 56 min i de translació 365.26 d.t.. El seu diàmetre és de 12756 km i la seua densitat de 5.5 kg/dm3. La seua massa és d’ aproximadament 6.1024 kg. La seua temperatura superficial mitjana és de 15ºC. Els components majoritaris de la seua atmosfera són el nitrogen i l’oxigen. Té un satèl·lit. La Lluna. La seua forma és esfèrica i està eixatada als pols (els pols estan 21.5 km més a prop del centre de la terra que l’equador)
Mart • Mart: l’aspecte de la seua superfície recorda el dels deserts pedregosos de la Terra (planeta roig). Té dos satèl·lits menuts (Fobos i Deimos). Període de rotació 24 h 37 min i de translació 687 d.t. Diàmetre 6787 km, la seua massa és 0.108 vegades la de la Terra, la seua densitat 3.9 kg/dm3. La seua atmosfera és majoritàriament de diòxid de carboni i la seua temperatura mitjana de -23º C
Júpiter • Gegant gasós constituït principalment per 90 % d’hidrogen i 10% d’heli. La seua estructura més evident són els cinturons de núvols de diversos colors que envolten el planeta disposats en bandes paral·leles a l’equador. Es pensa que el seu nucli és rocós. Té 4 satèl·lits grans (com la Lluna) i 12 menuts. Període de rotació de 9 h i 50 min i de translació de 11’86 anys terrestres (a.t.). El seu diàmetre és 142800 km i la seua massa és 317.9 vegades la de la Terra i la seua densitat és 1’3 kg/dm3. La temperatura superficial mitjana és de -150º C
Saturn • És l’altre gegant gasós, format per 97% d’hidrogen i 3% d’heli. El tret més característic és el sistema d’anells, constituït per gel, roques menudes i pols. Té 19 satèl·lits coneguts. Període de rotació 10 h i 14 min i de translació 29.46 a.t. El seua diàmetre 120000 km. La seua massa és 95.2 vegades la de la Terra i la seua densitat 0.7 kg/dm3. La temperatura superficial és de -180º C
Urà • És un planeta gasós format per hidrogen, heli i metà. Gira, com venus, en sentit contrari a la resta de planetes. L’eix de rotació està inclinat 98 º respecte de la perpendicular al pla de l’òrbita. Té 5 satèl·lits. Període de rotació 11 h i el de translació 84.01 a.t. Diàmetre 51800 km. La seua massa és 14.6 vegades la de la Terra i la seua densitat 1’2 kg/dm3. La temperatura mitjana és -210 ºC Neptú • És un planeta gasós format per hidrogen, heli i metà. Té dos satèl·lits coneguts. Període de rotació 16 h i de translació 164.8 a.t. Diàmetre 49500 km. La seua massa és 17.2 vegades la de la Terra i la seua densitat 1.7 kg/dm3. La temperatura superficial -220 ºC
El cinturód’asteroides Regió de l’espai compresa entre Mart i Júpiter.
Planetesnans • Característiques: • Està en òrbita al voltant del Sol. • Tenen suficient massa para que la seua gravetat haja superat la força de cos rígid i adquireix forma quasi esfèrica. • No es un satèl·lit de un planeta altre cos estel·lar. • No ha netejat la proximitat de la seua òrbita.
Plutó: és més menut que la Lluna. Té un satèl·lit gran anomenat Caront i dos menuts Hidra i Nix. Es troba al Cinturó de Kuiper • Ceres: és el planeta nan més menut dels coneguts. Es troba al Cinturó d’asteroides. • Eris: es pensa que és més gran que Plutó i el més allunyat de tots. Té un satèl·lit, Disnomia. • Makemake: és un dels astres més grans del Cinturó de Kuiper • Haumea: es troba al Cinturó de Kuiper. Té dos satèl·lit, Hiiaka i Namaka
Els cometes Els cometes són cosos celestes constituïts per gel i roques que orbiten al voltant del Sol seguint trajectòries el·líptiques, parabòliques o hiperbòliques de gran excentricitat, per la qual cosa s’aproximen al Sol en un període considerable A diferencia dels asteroides, els cometes son sòlids que se sublimen en les proximitats del Sol. A gran distància desenrotllen una atmosfera que envolta el nucli, anomenada coma o cabellera, formada per gas i pols. Conforme el planeta s’apropa al Sol, el vent solar fa que se genere la cola característica formada pel pols i el gas ionitzat
Cinturó de Kuiper El Cinturó de Kuiper és una regió de l’espai en forma de disc, que se troba més enllà de l'òrbita de Neptú, aproximadament entre 30 y 100 UA del Sol, que conté molts cossos menuts gelats. Actualment se la considera la font dels cometes de període curt
Núvold’Oort El núvold’Oortés una esfera de cometes i asteroides hipotètica (es a dir, no observada directament) que se troba en elsllímits del Sistema Solar, casi a un anyllum del Sol