REVOLUCIÓ FRANCESA

1. REVOLUCIÓ FRANCESA OFERTA ELS PRINCIPIS LEGALS- JURÍDICS DE LA SOCIETAT BURGESA, tot i ser posterior a la rev. Anglesa i a la independència USA 1789? El procés de recuperació del s.XVIII es col·lapsa a finals de segle:o s’entra en un segle de crisi o es destrueix el feudalisme per instaurar la nova Societat capitalista, que interessa a una Burgesia que vol realitzar una R.I.:::: “canvi en el sistema de producció que permet Augmetar la producció al ritme que la població, i que té en la Màquina, el seu principal protagonista.” PRESA DEL PODER POLÍTIC PER LA BURGESIA ( SIST. PARLAMENTARI) PER TAL D’IMPOSAR : IGUALDAD FISCAL I JURÍDICA LLIBERTAT INDIVIDUAL, DE MOVIMENT ,DE PRODUCCIÓ, RESPECTE PER LA PROPIETAT PERFECTA: BURGESA O ABURGESADA. LA NEGATIVA PRIVILEGIADA EMPENY LA BURGESIA CAP A UN POBLE PREDISPOSAT QUE FA QUE LA REVOLUCIÓ ES RADICALITZI: La burgesia endegaria la RI, però el poble aconse- guiria una Reforma agrària distributiva!!!! L’EXEMPLE FRANCÉS MARCARÀ LES FUTURES REVOLUCIONS LIBERALS/BURGESES A L’EUROPA DEL S. XIX, de la mà del coneixement dels esdeveniments francesos i de la dominació napoleònica ELS PAÏSOS AMB UNA FORTA PRESÈNCIA BURGESA ACONSEGUIRAN UN CANVI POC TRAUMÀTIC ELS PAÏSOS AMB POCA BURGESIA FARAN UNA TRANSICIÓ PACTADA ELS PAÏSOS SENSE BURGESIA NO FARAN CAP CANVI ESPANYA, ITÀLIA PPBB RÚSSIA

2. INFLUÈNCIA DE LA R.F. A ESPANYA 1788 mort de Carles III i pujada de Carles IV (inepte) gran preocupació pel possible contagi rev. el 1º mte, Floridablanca, decreta aïllament i `’Atur de les “reformes” il·lustrades, però No és hostil a França, per pròpia debilitat econòmica i política Godoy, 1º mte des de 1792, Signa la pau amb França “T. De San Inldefons”:1796 1793 Lluís XIV és guillotinat:PERILL!!!! 1793-1796 paral·lelament, G.B. reforça la pressió sobre les colònies espanyoles a Amèrica 1796-1808 Espanya entra en Guerra contra G.B, on patirà fortes derrotes com la de TRAFALGAR( 1805) on serà enfonsada la Armada Il·lustrada i el comerç amb Americà serà ferit de mort. ESPANYA entra en una aliança antifrancesa Liderada per GB(nova potència) i Alemanya (vella potència) i però 1804. Napoleó és coronat Emperador i França és ja, des de 1793, una potència en expansió a l’Europa continental; pretén convertir Europa en la seva colònia d’explotació per endegar la seva R.I.; GB no està d’acord i és l’únic país que li fa front amb solvència, ajudat al sud per Portugal. Paral.lelament reforça la guerra contra la “pobra Espanya” 1807: Napoleó es proposa envair Portugal :Signa el Tractat de Fontenebleau amb Godoy per tal de fer-ho “conjuntament”. (Godoy aconseguiria una part de Portugal i es frenaria la presió Britànica!!! Les ambicions deGodoy són molt criticades per la “Cort” més reaccionària, molt crítica amb l’obsessió de Godoy de sanejar Hisenda creant impostos pels “privilegiats” !!!!(sobre el “servei”) gener 1808: les tropes franceses; comencen a creuar la frontera davant l’hostilitat popular i el vist i plau del rei i Godoy març de 1808: MOTIN D’ARANJUEZ és un cop de mà dels reaccionaris. Godoy és destituit i Carles IV obligat a abdicar en el seu fill Ferran VII, més covard i inepte que el seu pare i favorit de la noblesa més intrigant . no compta amb un aixecament Més o menys popular: 2.05-08 Napoleó, aprofitant les desavinences familiars, aconsegueix, de forma gratuïta, el que pensava seria més difícil:.Carles i Ferran abdiquen en Napoleó a canvi d’un daurat exili a Baiona COMENÇA LA GUERRA DEL FRANCÉS

3. INVASIÓ “CONSENTIDA” FRANCESA: determinada per -poble humil tradicionalment antifrancés, especialment al nord peninsular -patriotes il.lustrades que volen imitar el model francés però de forma indepen- dent: Jovellanos -reaccionaris, molts d’origen privilegiat, que consideren l’entrada de Napoleón com un ultratge La conversió d’Espanya en un Estat satèlit de França comandada pel germà de Napoleó: Josep I: El primer que fa es convocar unes Corts tradicionals I otorgar una Carta Magna, que legisla per instaurar un règim liberal (desamor- titzacions, ref. Fiscal....). L’acompanyen els afrancesats, com Cabarrús o el pare de Larra. inaplicable per què de forma immediata s’inicia una que aplega INSURRECCIÓ CONTRA EL FRANCÉS i que genera un doble poder LEGAL IL·LEGAL/PATRIOTA 3 Etapes: Juny.nov 1808: Triomf espanyol: Bailen Nov 1808,juny 1812:triomf francesa, amb ofensives guerrilleres, recolzades per G.B Al 1812, Catalunya és annexionada a França, ja no calia destruir la seva indústria, només traspassar-la Juny 12-des 13: retirada francesa CARÀCTER REVOLUCIONARI _Es la primera manifestació de Sobirania Nacional. -s’organitza un exèrcit popular i Eficient!!! -Endega una tasca legislativa al convocar unes Corts tradicionals que per avatars de la Hª tindran una composició molt novetosa. JUNTES DE DEFENSA PROVINCIAL APLEGADES A LA JUNTA CENTRAL SUPREMA,(30 homes que es considera hereva de Ferran ,és presidida per Jovellanos . Situada primer a Aranjuez i després a Sevilla 1809 convoca Corts tradicionals i traspassa el poder a un Consell de Regència, situat ja a Cadis Reunides 3 anys, de composició Extraordinària on dominen els principis liberals i reformadors doble tasca CONSTITUCIÓ. -monarquia ptaria. Sobirania Nacional -declaració de Drets (llibertat civil, propietat igualtat Jurídica i fiscal -Separació de poders tot i que el Legislatiu correspon al rei i a les Corts unicamerals(reunió de 3 mesos seguits a l’any) i elegides per Sufragi Univ indirecte) -Creació d’una Milícia Nacional -Admó. Local democràtica -Dret a l’escolarització “primària” DECRETS LIBERALS: Llibertat d’expressió i impremta (control bisbes) Abolició de la Inquisició ( però els bisbes controlen jutjats!!!) Abolició de Senyorios Jurisdiccionals Conversió de Senyorios feudals en propietats privades Llibertat de moviment, de producció i contractació un cop fet tot, les Corts es dissolen al març del 1812, deixant el poder en un Consell de Regència i esperen l’arribada del “desitjat”.....

5. MARÇ 1814: Entra un rei poruc i espantat per l’obra constitucional de Cadis i nov de 1813: TRACTAT DE VALANÇAI Napoleó/ Ferran VII França abandona Espanya per tal que torni el Desitjat”, si aquest trenca amb G.B. (ho fa a la força) Entrada triomfal (és el desitjat”), per un poble que ha lluitat contra un invasor en nom del rei i del fanatisme religiós, i que ha viscut d’esquenes a l’obra constitucional de Càdis. A València el general Elio li entrega el MANIFEST DEL PERSES on el grup privilegiat li demana La tornada a l’absolutisme, retractant-se de tot allò succeït A Cadis. LA RESTAURACIÓ EUROPEA. ACORDADA AL CONGRÉS DE VIENA 1814-1815 ratifica el MANIFEST DEL PERSES 1814-1820: RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA, amb tots els seus trets. Persecució dels diputats liberals, molt s’exilien. Torna la Inquisició que prohibeix el llibres de Montesquieu... I fins i tot “El Quijote”, IMPOSIBLE A ESPANYA BANCARROTA ESTATAL Sistema impositiu feudal, deute I pèrdua colonial EXISTÈNCIA DE MILITARS “populars disposats a utilitzar la força per evitar la destrucció de l’obra constitucional PÈRDUA COLONIAL ciutats i infraestructures destrossades Cavalleries desaparegudes, males collites, continus PRONUNCIAMENTS Espoz i Mina, Diaz Portier, Milan del Bosch, Lacy, I Riego 1820 Martin de Garay, un vell il·lustrat, aconsella al rei aplicar la fiscalitat als privilegiats: Es neguen!!!! No hi ha solució “viva la Constitució abajo el absolutismo”

6. La passivitat militar, l’oposició liberal i el recolzament urbà a la Constitució empeny a Ferran VII a acceptar!!! la Monarquia Constitucional Ferran VII anomena a Argüelles 1º mte, que Convoca eleccions legislatives segons la Constitució de Cadis, sortirà, doncs, de caràcter liberal, Ferran VII els anomenava Govern de presidiaris TRIENNI LIBERAL O CONSITUTUCIONAL 1820-1823 Resistència de la Església (abolició de La Inquisició, desamortiz. de terres de Ordres Militars, jesuïtes) de la Noblesa i del mateix (dret al vet) Recel d’una Europa absolutista Dominat per liberals moderats, allunyats de Riego, interessats en aplicar el nou model social però “pactant” amb el privilegiats: S’introduiran 2 cambres( Congrés i Senat o cambra alta), restringint encara més el vot Incomprensió de la pagesia (on és el benefici????) abolició de l'emfiteusi catalana, males collites, Nous arrendaments generats per la llibertat de contractació i pels nous Amos... Restauració de les reformes de Càdis: propietat feudal: propietat perfecta supressió de duanes interiors, gremis, senyorius jurisdiccionals, mayorazgos, ... I elaborennoves normes com la reducció d’un ½ del delme, la recaptació tributària, que es faràen metàl·lic,, codi penal, ordenances més liberals per l’exèrci,. Reforma Educativa (primària, batxillerat , universitat), creació de la Milícia Nacional (voluntaris urbans defensors del liberalisme, fundacions de clubs i societats patriòtiques on es discuteix de política i s’apren.... Crisi del Trienni: fortes contradiccions :burgesia covarda i manca de recolzament pagès que fins i tot participarà en “Partides absolutistes” en el NE peninsular . Demanda d’auxili del Rei a la Santa Aliança “Els cent mil fills de S. Lluís”, dirigits pel Duc d’Angulema, recolzats pels realistes espanyols imposen de nou l’absolutisme davant la passivitat o l’assentiment pagès : Riego executat, l’Empecinado s’exilia a Portugal, d’on tornarà per lluitar contra l’absolutisme al 1824, és apressat i durant 1 any serà exhibit en una gavià a Burgos, després serà afusellat Depuració militar, supressió de diaris, Purga de llibreries, universitats i biblioteques Tancades.No torna la Inquisició però les seves funcions les assumeix la policia. Forta repressió, criticada fins i tot pel D. D’Angulema

7. DÈCADA OMNOSA 1823-1833 Greus problemes financers, per les despeses de l’expedició francesa, pel pagament dels préstecs contrets durant el Trienni..i el finançament duna certa millora de camins. Pobresa: 3 milions d’espanyols no tenen camisa Restabliment de les condicions jurídica- polítiques Anteriors (devolucions, restitucions de Gremis, Senyorius... Excepte la Inquisició. Aparició d’una Nova Oposició a l'interior: Reaccionària, exigeix la reinstal·lació de la Inquisició, i que els seus Voluntaris Realistes coordinin l'exèrcit Compten amb el recolzament d’una part de la pagesia temorosa del liberalisme, d’una part de l’Església i la Noblesa. Al 1827, el Bisbe de Vic anima a l’aixecament: Revolta del malcontents, aixafada pel Rei Ferran VII amb l’ajut $ de la burgesia catalana, que aconseguirà així el permís per Construir la Primera fàbrica moderna d’Espanya: Bonaplata i Mesures proteccionistes pel tèxtil català la oposició liberal és a l’exili a Londres, s’acostaran a França i a Espanya al 1830 (revolució liberal a França) . Confien en el mètode del Pronunciament Tarifa,1824, Alicante,1826, Gibraltar, 1830, Pirineus 1830, Torrijos a Gibraltar 1831, Mariana Pineda... Consideren a Ferran massa tou, prefereixen al seu germà: Carles, al que veuen com a futur rei, donat la manca de fills del monarca. crisi final de l’absolutisme 1832-1833 : Es planteja un problema dinàstic:el rei només té 2 filles, i, malalt, restaura, per pressió realista, la Llei Sàlica al 1832. Una maniobra contraria fa que el Rei anomeni Regent a Mª Cristina mentre duri la seva malaltia . Comença la Primera Guerra Carlina, Conflicte aparenment dinàstic però realment Social: immobilisme contra transformació Mº Cristina, necessitada de Recolzaments “liberals” per lluitar contra els realistes, anomena nou govern dirigit pel Reformista Cea Bermúdez, que: autoritza la tornada de 10.000 exiliats, substituint als generals més integristes La reina, dèbil, haurà de recolzar-se en els Liberals per defensar la corona de la seva filla. octubre 1833 mort Ferran VII i esclata el conflicte dinàstic. Els reialistes no reconeixen el testament de Ferran que confirma la seva filla de 3 anys, Isabel, com hereva del tro i Mª Cristina com a Regent. Cea Bermúdez confirma el seu esperit clarament pactista i moderat, però el mateix dia Carles es proclama Rei a Tafalla anunciant la insurrecció a Bilbao i Vitòria. El discurs reaccionari s’havia ampliat amb la introducció de la defensa de l’estructura política dels Austries (Foralisme), així s’ampliarà el recolzament a Navarra i a una Catalunya agrària, ja de per sí contrària al liberalisme. Cea es substituit per un liberal moderat del trienni: Martínez de la Rosa que redacta Un nou text constitucional: ESTATUT REAL DE 1834