1 / 9

L’ARTICLE D’OPINIÓ

L’ARTICLE D’OPINIÓ. L’article d’opinió.

iniko
Download Presentation

L’ARTICLE D’OPINIÓ

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. L’ARTICLE D’OPINIÓ

  2. L’article d’opinió L’argumentació és una pràctica discursiva que té com a finalitat expressar la pròpia opinió amb arguments i raons sobre qualsevol situació, fet esdeveniment o circumstància, a fi de convéncer l’interlocutor (lector, oient, contrincant) perquè canvie d’opinió i s’avinga a la nostra. Els textos argumentatius escrits més corrents són la carta al director, l’editorial d’un periòdic o l’article d’opinió.

  3. CARACTERÍSTIQUES DEL TEXT ARGUMENTATIU ● En el text argumentatiu l’emissor s’implica manifestant les seues opinions, per la qual cosa recorre a expressar-se en primera persona. ● Per a introduir els diferents arguments s’usen marcadorsd’orde, ordinals o altres marques dejerarquització, com ara en primer lloc, d’una banda, d’altra banda, per acabar, en conclusió, etc. ● Per a expressar l’oposició s’empren nexes oracionalsadversatius, com ara no obstant això, però, sinó, tanmateix, encara que, etc; o bé noms introduïts per locucions, per exemple malgrat, a pesar de, tot i, etc; així com verbs que indiquen oposició: oposar-se, dissentir, i perífrasis com ara estar en contra, no estar d’acord, no veure-ho clar, etc.

  4. ● Per a expressar la causa s’usen nexesoracionals causals, com ara perquè, ja que, etc.; o bé noms introduïts per locucions, per exemple amb motiu de, a causa de, gràcies a, etc; així com verbs que indiquen causa: produir, provocar, fer, suscitar, originar, ocasionar, motivar, determinar, etc. ● Per a expressar la conseqüència s’utilitzen nexes oracionals consecutius: per tant, així, doncs, etc.; o bé noms introduïts per locucions adverbials com ara en conclusió, així és que, per això, cosa que, atés que, etc.

  5. La Modalització. • Mostra la subjectivitat de l’autor mitjançant: • Lèxic valoratiu: • La pel·lícula va ser molt llarga / La pel·lícula va ser inacabable • Té l’hàbit de fumar / té el vici de fumar • Recursos gràfics: subratllats, cometes, cursives, etc. • El president de l’empresa va mostrar la seua “bona gestió” acomiadant 200 empleats. • Ús de verbs d’opinió: crec, pense, em sembla, m’opose, etc. L’ESTIL DELS TEXTOS ARGUMENTATIUS

  6. CLASSES D’ARGUMENTS • Apel·lació a l’argumet d’autoritat: l’emissor cita una autoritat en la matèria en què basa els seus coneixements, que el destinatari accepta perquè no la pot qüestionar. • Apel·lació a l’argument de quantitat: l’emissor fa referència a la gran quantitat de persones que pensen igual o el gran nombre de vegades que ocorre el mateix fet. • Apel·lació a l’argument del model: l’emissor invoca un model inqüestionable, la conducta del qual cal imitar. • Apel·lació a l’argument del benefici: l’emissor justifica la seua posició adduint els inqüestionables beneficis que comporta mantindre-la. • En alguns casos,l’interlocutor prepara el camí de l’argumentació principal incloent un relat al·legòric en la seua exposició per tal de predisposar l’altre favorablement a la seua tesi. • L’interlocutor també pot recórrer a usar la ironia, jocs de paraulesi la interrogació retòrica, que consisteix a formular una pregunta de la qual no s’espera resposta; servix només per a centrar l’atenció i fixar l’interés del receptor.

  7. ESTRUCTURAL’estructura del text argumentatiu consta generalment de tres parts:

  8. Títol Sequera? De vegades utilitzem sense adonar-nos-en paraules i expressions de forma incorrecta. No sol ser greu, en tota comunicació humana apareixen errors i interferències que no acostumen a ser percebuts o, en el millor dels casos, són obviats. El problema sorgeix quan emprem els termes equivocats sense adonar-nos-en i perpetuem així una visió falsa i distorsionada de la realitat. Una d’aquestes paraules és la “sequera pertinaç”. Tots els estius en parlem, però si ens atenim a la definició del diccionari trobarem que la sequera és “temps sec de llarga durada”. És a dir, el més normal del món a la península ibèrica, on el clima mediterrani és predominant i es caracteritza pels estius llargs, secs i calorosos. Així és que ara la paraula l’apliquem quan hi ha restriccions d’aigua, tant si és al camp com a les ciutats. Així, doncs, no fem sinó pervertir la realitat. Si hi ha manca d’aigua i les reserves dels pantans són baixes, potser s’haurà de pensar al revés: no és que hi haja poca aigua, és que hi ha massa gent i se sobreexploten uns recursos que són més que limitats en un clima com el mediterrani. Hi ha sequera on hi ha un increment de població més que considerable durant l’estiu a les zones de costa? Hi ha sequera o massa camps de golf? Hi ha sequera o s’intenta sobreexplotar el camp a còpia de regar la màxima extensió possible? Potser, si ho preguntem als beduïns, ells no consideren que n’hi haja, de sequera, al desert del Sàhara. Ara bé, posem-hi uns quants camps de golf, unes quantes urbanitzacions amb piscines individuals i uns quants camps de regadiu i probablement es començarà aleshores a dir que la “sequera” ha aparegut al desert FERNANDO CARRASCO NIGRA-MACCONO www.elpais.es 25/08/2006 (adaptació) Introducció del fet Cos Argumentatiu Conclusió

  9. ARGUMENTACIÓ SOBRE LA PROHIBICIÓ DEL TABAC ENTREGA PROPER ... FAENA PER A CASA Heu d’argumentar sobre la prohibició de fumar a tots els espais públics i privats (bars, restaurants, parcs, portes escoles i hospitals....) Heu de tenir en compte els connectors

More Related