Cartera de serveis per a les persones amb discapacitat derivada de malaltia mental. Característiques i finalitats

1. Cartera de serveis per a les persones amb discapacitat derivada de malaltia mental. Característiques i finalitats Esther Rovira Campos Barcelona, 22 de juny 2005

2. Objectius bàsics dels nostres serveis • Promoure el benestar de la persona. • Atendre les necessitats socials i evitar les situacions de marginació i exclusió. • Oferir a la persona, i a la seva família, els recursos necessaris per promoure l’autonomia, millorar les relacions interpersonals i facilitar la integració a la societat i a la comunitat. • Garantir el reconeixement dels drets i promoure la igualtat d’oportunitats.

3. Àmbits d’actuació • Habitatge • Oci i Lleure • Tutelar • Prelaboral • Altres actuacions

4. Servei de Llar residència Perfil d’usuaris: persones amb trastorn mental crònic, però estabilitzats clínicament. Objectiu del servei: aconseguir una major integració a la societat, la normalització de la persona en l’entorn comunitari i prevenir / tractar el deteriorament produït per la cronicitat, mitjançant el suport d’un equip multidisciplinar. Altres suports: Xarxa sanitària comunitària corresponent, pel control adequat i suficient del trastorn mental i altres problemes de salut. Nombre de recursos existents: Actualment a Catalunya hi ha 21 llars residències, distribuïdes en 12 comarques, amb 586 places, de les quals 215 hi són al Barcelonès. La previsió de creixement per a l’any 2007 és de 17 noves llars que aportarien al sistema entre 510 i 520 noves places. Àmbit d’habitatge

5. Servei de Llar amb suport Característiques del servei:Pisos, integrats en l’entorn comunitari ( màxim 6p). Perfil d’usuaris: Persones amb trastorn mental crònic, amb un bon grau d’autonomia personal, però que necessiten un cert suport i que els manca el familiar, bé sigui per absència, per incapacitat o per claudicació familiar. Objectiu del servei: donar el suport i la supervisió, segons les necessitats de cada persona, per afavorir la seva integració a l’entorn comunitari normalitzat, mitjançant els professionals de l’entitat acreditada per aquest servei. És un recurs intermedientre les llars residències i la vida autònoma. Nombre de recursos existents: Actualment hi ha 54 llars amb suport, distribuïdes en 10 comarques, amb 216 places. La previsió per a l’any 2007 és créixer en 112-138 places noves. Per ambdós tipus de serveis, el manteniment de les places es finança mitjançant el Programa d’ajuts per a l’accés als habitatges amb serveis comuns per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental. Àmbit d’habitatge

6. Suport a l’Autonomia a la pròpia llar Objectiu:Servei adreçat a la persona amb disminució derivada de trastorn mental crònic, que ha optat per viure de forma autònoma, ja sigui sola o amb parella, amb capacitat per desenvolupar autònomament les activitats habituals de la vida diària, però que requereix un suport determinat per a la seva autogestió. Màxim 4 usuaris per habitatge. La persona rep un ajut econòmic del DBF, i l’entitat acreditada dóna el servei de suport. Actualment hi ha 10 entitats acreditades per prestar aquest servei i s’ha atès un total de 183 persones. Àmbit d’habitatge

7. Club social Espai d’activitats estructurades i programades d’oci i de lleure, que també ofereix suport personal i informació, que facilita la creació de vincles relacionals, de participació i d’inclusió en l’entorn social i comunitari. Objectiu: rehabilitació social i comunitària. Actualment, hi ha 21 clubs socials distribuïts en 11 comarques. Finançament : Subvenció. Àmbit del lleure

8. Serveis de Tutela Curatela Administrador/a de patrimoni Defensor/a judicial El DBF subvenciona les fundacions tutelars, que tenen la missió d’assegurar la protecció de la persona tutelada. L’entitat administra i guarda els seus béns, així com vetlla per l’exercici dels seus drets, d’acord amb allò previst a la sentència d’incapacitació. Àmbit tutelar

9. Serveis Pre-laborals És un servei social complementari. Objectiu: que la persona amb trastorn mental crònic, adquireixi les capacitats i habilitats necessàries per a la integració al món laboral ordinari o protegit. Ha de proporcionar un seguiment i suport en el període posterior a la inserció . Actualment hi ha 15 serveis amb 415 places distribuïdes a tot Catalunya. La previsió per a l’any 2007 és créixer en 184 - 204 noves places. Àmbit pre - laboral

10. Promoció del voluntariat amb l’ajuda de l’Institut Català del Voluntariat Suport a l’associacionisme Publicacions i edició de material per a la gestió i avaluació dels serveis “Els Serveis d’acolliment residencial per a les persones amb malaltia mental: Llars residències i llars amb suport”. “Indicadors d’avaluació de qualitat de les llars residències de salut mental”. “Manual de recomanacions de bones praxis: llars residències per a persones amb discapacitat derivada de malaltia mental”. Altres actuacions

11. Mostra de 219 persones usuàries de les llars residències. Dades obtingudes del CMBD de les entitats proveïdores. Perfil sociodemogràfic, clínic i funcional dels usuaris de les llars residències

12. Sexe: 66,7% homes 33,3% dones Mitjana d’edat: 46,4 anys Sexe i edat dels usuaris

13. El 66.5% dels usuaris procedeix de l’entorn social comunitari (vivia en família, sol, amb altres persones o amb el cònjuge). El 33,5% procedeix d’institucions psiquiàtriques o socials (unitat psiquiàtrica, llar residència, pis tutelat, altres...). Entorn previ a l’ingrés. Procedència social

14. Un 25% no ha treballat mai Un 22% està a l’atur Un 35% ha realitzat treballs esporàdics Un 18% es troba en altres situacions Antecedents laborals

15. El 66% d’usuaris no pot treballar en la majoria de feines de l’àmbit laboral ordinari. Un 12% té motivació però no troba feina, i un 3,3% està en un centre de treball protegit. Actitud envers el treball

16. Font d’ingressos econòmics • Un 90% dels usuaris està cobrant una pensió assistencial o contributiva

17. Un 50% dels usuaris és autosuficient en situacions habituals de la vida diària, però aquest percentatge disminueix quan es tracta de la cura de la seva persona, o en l’ús dels diners, o per desenvolupar-se en situacions no habituals. Autonomia personal

18. 87% Esquizofrènies 7% Trastorn bipolar 3% Altres diagnòstics 2% Trastorn límit de personalitat 1% Trastorn depressiu major Diagnòstics clínics

19. En el 62% dels casos, el diagnòstic de la malaltia mental es va fer entre els 14 i els 27 anys. Antecedents de la malaltia psiquiàtrica

20. Els usuaris que estaven a la llar des de feia un temps igual o superior a 20-24 mesos, van presentar una millora en els símptomes i en la puntuació de l’escala d’avaluació de l’activitat global (EEAG). Escala d’Avaluació de l’Activitat Global (EEAG o GAF)

21. El 80% realitza activitats diverses, organitzades per la llar o ubicades a l’entorn comunitari. La resta va al Centre de Dia o està inserit laboralment, sigui en un centre especial de treball o altres. Activitats dels usuaris

22. Menors de 18 anys i majors de 65 anys. No voler ingressar voluntàriament. No voler reconèixer la malaltia i per tant la necessitat derivada de medicació i atenció psiquiàtrica. No acceptació de les normes de règim intern de la llar. Necessitat d’una atenció sanitària continuada. Persones amb demència orgànica o deficiència psíquica important, amb necessitat d’ajuda física per realitzar les activitats de la vida diària, i que no poden viure en règim obert. Persones consumidores de drogues que no accepten deixar de consumir-les (s’exclou el tabac). Persones amb malalties infeccioses fàcilment contagioses. No tenir el reconeixement legal de la disminució per raó de malaltia mental. Criteris de no ingrés i baixa

23. Actualment hi ha 262 sol·licituds pendents de ser ateses, de les quals, al voltant d’unes 50 no es podran atendre per tenir un perfil molt sanitari, a més de presentar problemes importants/greus físics o de salut. Les persones més afectades, amb alta dependència psiquiàtrica, no poden ser, ni han de ser, ateses a les llars residències actuals. Llista d’espera

24. L’entorn comunitari, en règim obert, no és el més adient per a algunes d’aquestes persones. L’entorn veïnal és reticent i manifesta rebuig. El personal i les funcions pròpies de les llars residències estan pensats per a persones estabilitzades clínicament, sense la necessitat d’estar sota un rigorós i continu control psiquiàtric/sanitari. Consideracions

25. Les llars residències són un recurs per a la reinserció social i comunitària per a persones amb trastorn mental, amb suficient estabilitat clínica, que no tenen un suport social o familiar. És la seva llar. Les persones amb una necessitat elevada de suport sanitari o psiquiàtric, han de ser ateses en un entorn més assistit, amb una plantilla de personal més especialitzada, i amb unes característiques assistencials més proteccionistes. Conclusions