175 raons per l Estat propi

1. 175 raons per l�Estat propi 175 raons... per comen�ar

2. Fonaments de dret i de fet

3. 1.1. El fet nacional 

4. 1. Catalunya (nord i sud i la Franja de Ponent), el Pa�s Valenci�, les Illes Balears i Andorra comparteixen llengua, hist�ria i cultura i constitueixen �en peu d�igualtat� una realitat nacional, internament diversa per� en conjunt ben distinta de qualsevol altra.

5. 2. La naci� catalana �s una de les realitats nacionals de formaci� m�s antiga d�Europa i una de les que m�s s�ha caracteritzat per construir-se �dins els l�mits socioecon�mics de cada �poca� sobre el principi de la llibertat. L�evoluci� del seu dret civil i del seu dret pol�tic respon a aquesta constant.

6. 3. La naci� catalana es va anar estenent, a partir del nucli comtal originari, formant un conjunt d�unitats pol�tiques diferents que s�autogovernaven unides, juntament amb l�Arag�, per un mateix sobir�. Aix� va fer que la cultura material i la intel�lectual de la naci� no depengu�s d�un sol centre d�irradiaci�, sin� que fos constitutivament multipolar i que, aix� no obstant, fos una mateixa cultura unida per una mateixa llengua.

7. 4. L�evoluci� del dret pol�tic catal� arrenca, devers l�any 1000, de la Cort comtal de Barcelona i de les assemblees de Pau i Treva, institucions que van configurar, amb el temps, les Corts catalanes i despr�s, sota el mateix model, les Corts valencianes, com a lloc de trobada entre el sobir� (el rei) i els representants dels estaments del pa�s per pactar entre tots el regiment de la cosa p�blica. Aix�, juntament amb els diferents sistemes de govern de cada una de les Illes Balears i amb uns governs municipals de gran autonomia, va articular un sistema pol�tic complex, amb un contrabalanceig de poders molt original i efectiu.

8. 5. Tot aquest sistema pol�tic i constitucional va restar interferit progressivament pel Regne de Castella a partir del moment que Felip I (II de Castella) i els seus successors van regnar des de Castella seguint els interessos nacionals castellans i en contra dels interessos de tots els pa�sos de naci� catalana. I no solament contra els interessos, sin� contra el sistema constitucional mateix d�aquests pa�sos, que en garantia les llibertats individuals i col�lectives

9. 6. La revolta contra aquesta situaci� d�interfer�ncia castellana, l�encap�al� Catalunya des de mitjan segle xvii fins al comen�ament del xviii i don� lloc a la Guerra dels Segadors i a la Guerra de Successi�, en qu� es va forjar el sentiment nacional catal� modern. Ni una guerra ni l�altra no van servir per posar fi als actes anticonstitucionals dels monarques procastellans, el m�s transcendent dels quals va ser la cessi� al Regne de Fran�a, l�any 1659, dels comtats m�s septentrionals (el Rossell�, la Cerdanya, etc., l�actual Catalunya Nord) sense el consentiment de les Corts de Catalunya, com exigia la llei.

10. 7. Finalment, el Govern castell� va veure l�ocasi� d�anul�lar la independ�ncia pol�tica de la naci� catalana amb la Guerra de Successi�. Ara ja no es tractava d�actes inconstitucionals, sin� de l�acte inconstitucional suprem: la derogaci� de tot el sistema constitucional i de les institucions pol�tiques que en derivaven, i l�annexi� pura i simple al Regne de Castella dels pa�sos de naci� catalana, naturalment sense el consentiment d�aquests pa�sos. Pels decrets d�annexi�, dits de �Nueva Planta� �de 1707 per al Pa�s Valenci�, 1716 per a Catalunya i 1718 per a Mallorca-, que invoquen el �justo derecho de conquista� com a fonament de dret, els pa�sos de naci� catalana, fins aleshores absolutament independents del Regne de Castella, van esdevenir simples prov�ncies d�aquest regne.

11. 8. D�aleshores en�� l�obsessi� nacional de l�Estat castell� (sota la denominaci� de Regne de Castella o la m�s recent de Regne d�Espanya) ha estat, sense soluci� de continu�tat, la d�esborrar tota la realitat nacional catalana (cultura, llengua, dret, estructura econ�mica, etc.) i substituir-la per la de Castella. No es tracta sols de dominar pol�ticament els pa�sos de naci� catalana, sin� de fer-los desapar�ixer com a tals, de fer desapar�ixer la naci� catalana.

12. 1.2. La voluntatpol�tica nacional

13. 9. Per� la naci� catalana no s�ha deixat esborrar, sin� que ha resistit, i resisteix, a tots els pa�sos que la conformen. L�Estat castell�, i el franc�s, a la Catalunya Nord, no solament no han pogut fer desapar�ixer la naci� catalana, sin� que, a desgrat de la forta acci� d�asf�xia i desestructuraci� econ�miques, de drenatge financer, d�opressi� i desballestament socials, d�esquarterament com a conjunt nacional, de repressi� de tot intent de reconstrucci� pol�tica i de repressi� i colonitzaci� ling��stica i cultural en qu� s�han hagut de desenvolupar del segle xviii en��, els pa�sos de naci� catalana constitueixen avui, en conjunt, una entitat demogr�fica, econ�mica, ling��stica i cultural prou considerable dins Europa, per davant de moltes nacions europees �normals�, �s a dir, que tenen un estat per estructurar-les i mantenir-les i no en tenen cap en contra per desfer-les.

14. 10. La voluntat nacional de catalans, valencians i balears no s�ha manifestat solament en la reconstrucci� ling��stica i cultural, iniciada al segle xix amb el moviment conegut com a Renaixen�a. La Renaixen�a tamb� fou pol�tica, en forma de revoluci� democr�tica, amb un projecte pol�tic de reivindicaci� de la sobirania interior perduda al segle xviii i federalitzador de l�espai peninsular (�Espanya�, incloent-hi Portugal, abans que aquest nom fos apropiat i monopolitzat oficialment per l�Estat castell�).

15. 11. Aquesta voluntat pol�tica, encap�alada tamb� per Catalunya, per� secundada pel Pa�s Valenci� i les Illes, es va manifestar a les barricades liberals democr�tiques del segle xix amb els crits d��independ�ncia� i en els diversos intents de proclamaci�, a Catalunya, des de l�esquerra nacional, d�un Estat propi (des del 1835, per� especialment el 1873 amb Baldomer Lostau i el 1932 amb Francesc Maci�, mig reeixida en forma de Generalitat de Catalunya), i amb el moviment autonomista, m�s moderat, engegat a la fi del segle xix per la dreta nacional de Prat de la Riba, amb la Mancomunitat com a primer assoliment de reinstitucionalitzaci� pol�tica.

16. 12. Despr�s del segon gran daltabaix nacional que fou, el 1939, l�ocupaci� militar i la nova destrucci� pol�tica, ling��stica i cultural provocades per la versi� feixista de l�Estat castell�, la voluntat de reconstrucci� nacional i de reivindicaci� d�un estat propi es va manifestar igualment a tots els territoris de naci� catalana i va reeixir especialment al Principat amb l�Assemblea de Catalunya, ara ja invocant el dret d�autodeterminaci� nacional, que havia anat fent cam� per tot el m�n. D�aquest moviment unitari fou hereva la recuperaci� de la Generalitat de Catalunya, i, seguint-ne el model, de la Generalitat Valenciana i del sistema d�autogovern balear, aprofitant la situaci� de relativa feblesa pol�tica i institucional de l�Estat espanyol (�s a dir, castell�) despr�s de la mort del seu dictador feixista.

17. 13. Els pa�sos de naci� catalana han manifestat, doncs, ininterrompudament fins al moment present, que no acceptaven l�annexi� a l�Estat castell� i que volien recuperar el seu estatus pol�tic de pa�sos lliures.

18. 14. La tradici� hist�rica confederal catalana (des de la sobirania popular) no ha trobat camins per manifestar-se en els darrers temps: el projecte federalitzador catal� dins l�espai peninsular (incloent-hi Portugal) ha fracassat reiteradament perqu� el projecte pol�tic de l�Estat castell� ha estat i �s exactament i parox�sticament l�antag�nic del catal� i s�ha basat precisament en la destrucci� de la naci� catalana. El darrer episodi d�aquest torcebra�, l�hem viscut tots nosaltres: �s el r�gim sorgit de la Constituci� espanyola de 1978, que ha acabat, com sempre, amb la negativa castellana a recon�ixer la naci� catalana i, per tant, els drets nacionals �pol�tics, ling��stics, culturals� dels pa�sos d�aquesta naci�, i a renunciar de deb� a l�annexi� pol�tica i a la colonitzaci� ling��stica i cultural. En la relaci� amb els altres pa�sos de l�espai europeu, la naci� catalana aspira a un estatus lliure al costat de les altres nacions sobiranes d�Europa.

19. 1.3. Els dretsnacionals

20. 15. El dret internacional, malgrat la seva inherent precarietat d�aplicaci� en un ordre internacional basat de sempre en la llei de la selva, ha anat positivant, per mitj� de les Nacions Unides, el Consell d�Europa i la Uni� Europea mateixa, el principi de l�autodeterminaci� dels pobles concebut dins el segle xix per propiciar una manera democr�tica i no violenta de resoldre els conflictes de car�cter nacional. Un principi de dret que van defensar formalment tant els partits socialistes i comunistes i el leninisme triomfant, com els Estats Units d�Am�rica amb la doctrina del president Wilson. El primer pas en aquesta direcci� es concret� en la Carta de les Nacions Unides, com a simple enunciat que calia desenvolupar. 

21. 16. Aquest desenvolupament va trobar totes les resist�ncies possibles de les pot�ncies jacobines i colonials, fins que l�accessi� a l�ONU de m�s i m�s nous estats anticolonials va fer decantar la balan�a a favor d�integrar el dret d�autodeterminaci� en el marc internacional dels drets humans, cosa que es f�u efectiva mitjan�ant la Resoluci� 2.200 (XXI) de l�Assemblea General del 19 de desembre de 1966, que inclo�a tres instruments coneguts gen�ricament com a Pactes Internacionals dels Drets Humans, en els quals s�estableix, com a article primer: �Tots els pobles tenen el dret d�autodeterminaci�. En virtut d�aquest dret determinen lliurement el propi estatus pol�tic i persegueixen lliurement el propi desenvolupament econ�mic, social i cultural.�

22. 17. Amb el temps, la majoria d�estats, entre els quals el Regne d�Espanya, han subscrit tots tres protocols, de manera que aquests formen actualment part de l�ordenament jur�dic constitucional de la majoria dels estats i tamb� del Regne d�Espanya. Aix� no obstant, el procediment molt dificult�s que els mateixos Pactes estableixen per a fer-ne efectiva l�aplicaci� en un territori determinat dins la jurisdicci� de les Nacions Unides, i sobretot les interpretacions fal�lacioses propiciades pels estats jacobins sobre la base de la multivocitat del terme poble, han fet for�a inoperant les Nacions Unides per aplicar el seu propi ordenament.

23. 18. Per� el dret d�autodeterminaci� dels pobles ha estat com m�s va m�s invocat per a la constituci� de nous estats, especialment a partir de l�esfondrada del sistema sovi�tic, fet que ha generat una important jurisprud�ncia internacional, la darrera pe�a de la qual �s la sent�ncia del Tribunal de l�Haia sobre Kosova).

24. 19. Catalunya va comen�ar a invocar el dret d�autodeterminaci� amb l�Assemblea de Catalunya (1971) i despr�s l�ha continuat invocant, amb tota la legitimitat democr�tica del seu Parlament, que ha afirmat reiteradament que no hi renunciava. Invocar aquest dret significa, en el cas de Catalunya i dels altres pa�sos de naci� catalana, negar-se a acceptar la p�rdua del propi sistema constitucional, la p�rdua de l�estatus de pa�s lliure i l�annexi� a l�Estat castell� (i al franc�s pel que fa a la Catalunya Nord); annexi� sobre la qual, altrament, aquests estats annexadors mai no han estat consultats d�una manera expressa.

25. 20. Un dret es mant� sempre actual mentre qui n��s titular el reivindica i no hi renuncia. Els pa�sos de naci� catalana han reivindicat permanentment el dret de recuperar la llibertat pol�tica que tenien i que els fou violentament arrabassada per l�annexi� als Estats castell� i franc�s i han fet tots els intents possibles per fer efectiu aquest dret. Ara la comunitat internacional i el moviment de construcci� federal d�Europa els ofereixen l�empara jur�dica per fer-ho d�una manera pac�fica i democr�tica. �s arribat el moment, doncs, de fer efectiu aquest dret, desfent l�annexi� mai no volguda als Estats espanyol (castell�) i franc�s, i d�establir-nos, en peu d�igualtat amb aquests Estats, dins d�Europa.

26. 21. En conseq��ncia, els pa�sos de naci� catalana, cadascun per ell mateix i tots com a conjunt, tenen el dret de recuperar la plena llibertat nacional i d�obtenir el ple reconeixement internacional, del qual actualment no disposen, excepte d�Andorra. L�autonomia que l�Estat espanyol reconeix actualment als pa�sos catalans que s�annex� per la via militar no �s pas, com el seu mateix Tribunal constitucional afirma, cap forma de reconeixement nacional ni cap forma de devoluci� de sobirania, ni serveix tan sols per frenar l�acci� desnacionalitzadora i el drenatge de recursos econ�mics que aquell estat hi practica d�en�� de l�annexi�. La part de Catalunya annexada per l�Estat franc�s encara est� en una situaci� pitjor. �nicament Andorra t� estatus d�estat sobir� reconegut, molt condicionat, per�, per la seva redu�da dimensi�.

27. 22. Per a l�assoliment de la llibertat nacional, els diferents pa�sos catalans tenen, cadascun per ell mateix i tots com a conjunt, el dret d�exercir l�autodeterminaci� nacional, mitjan�ant la convocat�ria dels plebiscits corresponents, l��nica via que permet superar la dominaci� i la for�a pel dret i la democr�cia en les relacions entre pobles diferents.

28. 23. Els pa�sos de naci� catalana han d�exercir el dret d�autodeterminaci� en la doble direcci� externa i interna. Externament, han de poder decidir lliurement llur estatus pol�tic en relaci� amb els Estats franc�s i espanyol i en relaci� amb la Uni� Europea. Internament, tenen el dret de decidir lliurement quin lligam volen establir entre si, a fi de preservar i promoure la nacionalitat comuna.

29. 24. L�assoliment de la llibertat nacional i del reconeixement internacional mitjan�ant l�exercici del dret d�autodeterminaci� ha d��sser des d�ara l�objectiu principal i prioritari de l�acci� pol�tica en cadascun dels pa�sos de naci� catalana i en tots conjuntament, la qual s�ha de basar en la conscienciaci� i la mobilitzaci� nacionals permanents de la majoria dels ciutadans.

30. 2. Llengua i cultura

31. 2.1. Perjudicis que genera la depend�ncia pol�tica respecte d�Espanya 

32. 25. La depend�ncia pol�tica �s la causa principal de la situaci� social de la llengua catalana, que per aquesta ra� ocupa funcions subordinades a la llengua de l�Estat en la majoria dels �mbits d��s, de manera especialment remarcable en �mbits d��s lligats a la ind�stria i el comer� de masses, i a l�estructura de l�Estat, com el m�n de l�empresa i de l�economia en general, el cinema i els productes audiovisuals, el m�n jur�dic, etc.

33. 26. La depend�ncia pol�tica ha generat i imposat la ideologia del �biling�isme�. �s una ideologia que brolla de la imposici� juridicopol�tica del castell� i del manteniment a ultran�a del monoling�isme funcional de la poblaci� d�origen immigratori espanyol (preservada per aquesta ideologia de qualsevol mena de catalanitzaci�, tot practicant el que s�ha anomenat biling�isme unilateral). El discurs del biling�isme �s la ideologia pr�pia de l�etapa dita �constitucional�, una etapa que ha mantingut una forta jerarquitzaci� centr�peta en les estructures de poder de l�Estat. Aquesta ideologia pret�n emmascarar el car�cter impositiu del castell� als Pa�sos Catalans. I en part ho aconsegueix, en la mesura que ha penetrat no solament en la poblaci� d�origen immigratori, sin� encara en el discurs de la majoria de les institucions p�bliques del pa�s i en una part considerable de la poblaci� catalanoparlant.

34. 27. La subordinaci� ling��stica com a conseq��ncia de la depend�ncia pol�tica �s tamb� la causa de les dificultats en la consolidaci� del catal� est�ndard modern, en els diferents registres d��s, cosa que produeix la inseguretat permanent en els parlants (inseguretat especialment greu en els agents ling��stics i en els �mbits acad�mics) i afebleix el prestigi de la llengua, la qual apareix als ulls dels parlants (actuals o possibles) com un instrument menys �til i vers�til que la llengua imposada.

35. 28. La depend�ncia pol�tica tamb� fa que el sistema conceptual no sigui d��mbit catal� sin� el de l�Estat. El fet de cenyir-se a un univers conceptual que no s�adiu amb el que �s propi de la llengua influeix en la reducci� de les capacitats expressives, pel fet que la llengua catalana aleshores tendeix a esdevenir una mena de complement de la llengua dominant, �s a dir, que tendeix a operar, i a conformar-se, com una mena de variant dialectal.

36. 29. La depend�ncia pol�tica fa que els continguts educatius (geografia, hist�ria, literatura, etc.) siguin imposats per l'Estat, fet que� impedeix l'adequada transmissi� a les noves generacions d'una percepci� clara de la realitat nacional catalana, tant en l'aspecte espacial (�mbit nacional complet) com en el temporal (evoluci� hist�rica dins aquest �mbit). D'aquesta manera la consci�ncia nacional tendeix a afeblir-se i diluir-se. Aix� com passa en pol�tica, en economia, en infraestructures, en sistema comunicacional, etc., tamb� en l'educaci� la cultura nacional es transmet trossejada en territoris a�llats i convertida en un subsistema de la cultura estatal castellana..

37. 30. La depend�ncia pol�tica no permet que existeixi un esport nacional, amb la p�rdua de valor simb�lic que aix� representa.

38. 31. Tot el conjunt de limitacions imposades per la depend�ncia pol�tica dificulta que la immigraci� percebi la comunitat nacional catalana i s�hi pugui identificar.

39. 2.2. Avantatges que representaria disposar d�un Estat propi.

40. 32. Un Estat propi tindr� els mecanismes establerts en les lleng�es de les nacions independents per normalitzar autom�ticament els usos ling��stics del pa�s, sobretot en els principals �mbits d�influ�ncia (universitats, comunicaci�, m�n empresarial...).

41. 33. Un Estat propi permetr� de portar a terme pol�tiques culturals i ling��stiques m�s intenses i coherents que poden fer que el catal� esdevingui la llengua general de relaci� social i, per tant, de manera natural tamb� llengua de la immigraci�.

42. 34. Un Estat propi permetr�, concretament, una pol�tica ling��stica sistem�tica amb objectius fixats segons criteris clars i amb una observaci� rigorosa de com evoluciona.

43. 35. Un Estat propi far� possible el desenvolupament de la llengua catalana com a llengua d��s en tots els �mbits, com a llengua alhora �til i desenvolupada d�acord amb les exig�ncies dels diferents �mbits, com ho s�n les altres lleng�es normalitzades socialment

44. 36. Un Estat propi far� possible l�exist�ncia d�un esport nacional amb tot el valor simb�lic que t� com a element d�identificaci� col�lectiva.

45. 37. Un Estat propi far� possible l�exist�ncia� d�un ensenyament que fomenti el coneixement� de la nostra geografia i hist�ria nacionals.

46. 2.3. Grans l�nies d�actuaci� o estructurals a establir pel nou Estat

47. 38. Restablir del catal� en totes les seves funcions seculars de llengua nacional, �s a dir, per a la comunicaci� general en tots els ordres i �mbits de la vida social. Es far� igualment per a l�occit� a la Vall d�Aran.

48. 39. Abolir de les funcions atribu�des al castell� o espanyol com a llengua de dominaci� o de colonitzaci�. Es potenciar� el castell� i tota altra llengua d�origen immigratori com a forma de respecte als drets personals de la immigraci� i d�aprofitament de la riquesa que significa que una part de la poblaci� domini aquestes lleng�es.

49. 40. Endegar estructures de foment de la pr�pia llengua i cultura, alhora que de coneixement i aprofitament de les diferents lleng�es presents al pa�s. L�Estat haur� d�infondre l�autoestima dels seus ciutadans per a l��s del catal� i fer-los entendre la necessitat del coneixement d�altres lleng�es per atendre els reptes que presenta la globalitzaci�.

50. 41. Endegar un sistema educatiu autocentrat, �s a dir, que fomentar� el coneixement i la valoraci� de la hist�ria i del present de la societat i la naci� catalanes.

51. 42. Endegar un sistema d�estudi i de recerca en funci� de les necessitats t�cniques, culturals, socials i econ�miques de la societat i la naci� catalanes.

52. 43. Endegar un sistema adequat d�acolliment de la immigraci�, tot aportant els mitjans econ�mics, socials i educatius necessaris a aquest objectiu. Aquest sistema tamb� s�enfocar� a la recuperaci� de determinats sectors de la poblaci� procedent de les primeres onades immigrat�ries i als seus fills, amb la finalitat que completin el seu proc�s de ciutadania catalana.

53. 44. Endegar la construcci� d�una vida associativa renovada en els diferents �mbits (cultural, social, esportiu etc.) basada en la dinamitzaci� de la vida social, sense la intromissi� for�ada d�estructures imposades.

54. 2.4. Elements que poden configurar el nostre relat com a pa�s

55. 45. Els catalans som una naci� europea amb m�s de mil anys d�antiguitat que ha produ�t, per tant, una cultura material i intel�lectual vehiculada amb una llengua pr�pia i manifestada a trav�s d�institucions econ�miques, jur�diques i pol�tiques pr�pies.

56. 46. La naci� catalana va ser capa� de dotar-se tamb� d�un sistema constitucional propi, dels m�s avan�ats d�Europa, que al segle xviii va ser anul�lat per l�annexi� anticonstitucional a l�Estat castell�. Perdudes les institucions de govern, ha resistit a la dominaci� pol�tica dels darrers tres segles tot desplegant un ampli moviment de renaixen�a cultural i pol�tica. 

57. 47. Som un pa�s format a trav�s d�importants aportacions de diferents onades d�immigraci� al llarg dels darrers segles, i amb una consci�ncia s�lida del valor de la pr�pia llengua, com a instrument general de relaci� social. La societat catalana �s un exemple d�integraci� social i nacional que s�ha gestat en condicions molt dif�cils i que per aquest fet pot aportar arreu del m�n coneixements importants en la defensa de la pr�pia identitat, i en la gesti� de la diversitat.

58. 48. La nostra hist�ria recent de renaixen�a cultural i pol�tica �s un exemple de la import�ncia del coneixement, la valoraci� i el reconeixement del propi patrimoni cultural nacional (ling��stic, hist�ric, simb�lic, consuetudinari, etc.). Aquest fet ens ha perm�s d�establir la naci� cultural que som avui, i fa possible abordar ara amb plenitud, a trav�s de la defensa ferma de la nostra exist�ncia al llarg dels anys, la consecuci� de les nostres aspiracions pol�tiques col�lectives.

59. 49. Com a conseq��ncia d�aquest esfor� per abordar de manera adequada la defensa de la nostra identitat i la gesti� de la complexitat i la diversitat ling��stiques i culturals, la naci� catalana pot ser considerada tamb� com un exemple de pa�s d�acolliment, ja que la incorporaci� a la comunitat nacional ve fixada per unes normes fonamentades molt fortament en la llengua i en la igualtat de drets i deures. �s a dir, en unes normes que no es fonamenten tan fortament en q�estions de tipus cultural i que permeten de passar per damunt de les difer�ncies m�s formals o aparents. El model catal� est� ben situat, doncs, per a poder combatre el racisme, si aquesta predisposici� va acompanyada de pol�tiques socials adequades que un Estat propi pot desenvolupar.

60. 3. Economia i benestar

61. 3.1. Perjudicis que genera la depend�ncia pol�tica respecte d�Espanya

62. 50. La depend�ncia pol�tica crea asf�xies de tot tipus que han malm�s i han desincentivat el car�cter emprenedor que sempre ha caracteritzat la poblaci� catalana, cosa que ha afectat a la creaci� de la riquesa necess�ria per a mantenir l�estat del benestar catal�.

63. 51. La depend�ncia pol�tica crea una situaci� en qu� Catalunya aporta a l�Estat el 18% del PIB espanyol, per� l�Estat nom�s inverteix a Catalunya una mitjana del 8-10% d�aquest PIB.

64. 52. La depend�ncia pol�tica ha imposat durant tres d�cades un d�ficit fiscal que ha generat la p�rdua, cada any, d�entre el 8% i el 10% del PIB (en percentatge, �s el m�xim de qualsevol autonomia o federaci� mundial; la mitjana a tot el m�n �s d'un 2-3% del PIB), una situaci� d�espoliaci� fiscal ins�lita al m�n, que malmet el nostre teixit productiu i ens arrossega a una profunda crisi econ�mica i nacional.

65. 53. La depend�ncia pol�tica fa que es paguin impostos a l�Estat espanyol com un pa�s socialdem�crata i que se�n rebi una despesa p�blica pr�pia d�un pa�s liberal; aix� implica que el nivell de renda familiar disponible per c�pita de les fam�lies catalanes acabi essent m�s baix que en altres territoris que han rebut la �solidaritat catalana�.

66. 54. La depend�ncia pol�tica, amb el d�ficit de la balan�a fiscal que imposa, fa que una fam�lia catalana de quatre membres (pare, mare i dos fills) pagui cada any entre 8.000 i 10.000 euros que mai no tornen. Amb aquesta quantitat es poden fer moltes coses cada any. I l�Estat ho justifica basant-se en una pretesa "solidaritat interregional", que serveix sovint per a engreixar plantilles de funcionaris o malbaratar els diners en altres parts del territori estatal.

67. 55. La depend�ncia pol�tica, amb els 20.000 milions d'euros anuals de d�ficit fiscal que genera (que es tradueixen en seixanta milions d'euros al dia), impedeix que Catalunya tiri endavant totes les infraestructures que ara t� encallades.

68. 56. La depend�ncia pol�tica imposa les decisions del govern espanyol, caracteritzades per la visi� centralista i el retard i la improvisaci�, en el disseny i la construcci� de les principals infraestructures de transport, cosa que constitueix un llast creixent per a la competitivitat de l�empresa catalana.

69. 57. La depend�ncia pol�tica determina un insuficient suport legislatiu i fiscal a l�economia productiva catalana i la insufici�ncia dels nivells de l�estoc de capital (f�sic, tecnol�gic i hum�), que s�n alguns dels factors que evidencien els inconvenients de no disposar d�un Estat propi.

70. 58. La depend�ncia pol�tica, pel fet que la pol�tica fiscal �s encara una compet�ncia quasi exclusiva dels estats europeus, situa Catalunya com a regi� rica o productiva dins d�un estat europeu pobre: regions semblants a Fran�a s�n receptores netes de fons tant europeus com de l�Estat franc�s, mentre que Catalunya �s contribuent neta per partida doble, a l�Estat espanyol i a la UE. I s�n les pol�tiques de redistribuci� territorial que es realitzen a Espanya les que afecten especialment l�economia catalana, pel fet de ser-ne Catalunya una de les principals contribuents netes.

71. 59. La depend�ncia pol�tica produeix fets com aquest: els estudiants catalans reben el 5% de totes les beques de l�Estat, mentre que els de Madrid en reben el 58%; el Ministeri de Cultura fa una despesa per cada espanyol de 47 euros l�any, mentre que, per cada catal�, nom�s gasta 5 euros; el 40% dels trens constru�ts per l�Estat espanyol durant la d�cada dels 70 �els quals ja s�n considerats obsolets� circulen per Catalunya, mentre que per Madrid nom�s ho fan el 4%;

72. 60. La depend�ncia pol�tica produeix fets com aquest altre: Cada tres anys hi ha un any en qu� el Ministeri de Foment no inverteix gens a Catalunya; per cada 300 milions d�euros que s�inverteixen en medi ambient a l�aeroport de Barajas, a l�aeroport del Prat nom�s se n�hi inverteixen 12,7 milions.

73. 61. La depend�ncia pol�tica ha determinat que els darrers cinquanta anys la inversi� p�blica de l�Estat espanyol a Catalunya hagi estat sistem�ticament inferior a la mitjana espanyola i sovint no en disposem de la gesti�, com en l�aeroport del Prat.

74. 62. La depend�ncia pol�tica ha fet que en 25 anys (del 1985 al 2010) l�Estat hagi constru�t a Catalunya 100 quil�metres d�autovies, mentre que a Madrid n�ha constru�ts 1.000.

75. 63. La depend�ncia pol�tica determina que moltes empreses que estudien Catalunya com a opci� per a la localitzaci� acaben decidint-se per Madrid per l�efecte capitalitat i per l�efecte Barajas, conseq��ncia de la pol�tica econ�mica centralitzadora que hem descrit.

76. 3.2. Avantatges que representaria disposar d�un Estat propi.

77. 64. Podr�em potenciar molt millor la internacionalitzaci� de la nostra PIME i potenciar millor el comer� internacional, un bon substitut de la uni� pol�tica com a eina d'engrandiment dels mercats. Disposar de diplom�cia comercial pr�pia que vetlles pels interessos de les nostres empreses.

78. 65. Pel que fa a la globalitzaci� i al projecte europeu, amb un Estat propi millorar� la relaci� econ�mica de Catalunya amb tots els altres pa�sos, que es podr� fer atenent les singularitats pr�pies i amb veu pr�pia.

79. 66. Amb un Estat propi gaudirem de la flexibilitat pr�pia dels pa�sos petits, que incentiva el govern i els agents econ�mics a competir i millorar, ja que l'alternativa proteccionista no �s factible.

80. 67. Amb un Estat propi ens sentirem identificats amb l�estat, ens el farem nostre i lluitarem pel progr�s econ�mic d�aquest estat; amb aix� aconseguirem l�autoestima, que �s la base per a tenir una poblaci� creativa i amb ganes de treballar, sense perdre el temps en esfor�os i discussions est�rils. Per contra, formar part d�un estat gran com l�espanyol porta a patir, a m�s de diseconomies d�escala, grans inefici�ncies en la mesura que hi pot haver casos d�ab�s de l�estat del benestar. Ser petit significa un control social m�s elevat dels malbarataments i els abusos, com ho demostren pa�sos com Su�cia, Dinamarca, B�lgica, Holanda i Su�ssa.

81. 68. Amb un Estat propi podrem potenciar la marca Barcelona ja consolidada a l��mbit mundial, amb imatge de disseny i modernitat. Aix� far� millorar la nostra competitivitat.

82. 69. Amb un Estat propi els mercats espanyols, europeus o mundials no es perdran, sempre que la independ�ncia no faci variar ni el preu ni la qualitat, perqu� Catalunya gaudeix d�una quantitat important de terra f�rtil, una riquesa natural excel�lent, i disposa d�un bon nivell de capital hum�, clau en el m�n global per a competir, segons que ho mostren casos semblants com Su�ssa.

83. 70. Un Estat propi permetr� millorar el benestar de la gent, sobretot de les classes m�s desafavorides; hi haur� menys desocupats i ser� m�s viable el sistema de pensions. Amb una seguretat social catalana, la renda per habitant anual dels catalans es veur� augmentada en vora 2.000/2.500 euros l�any. Amb un sistema de seguretat social propi, la pensi� mitjana a jubilats i v�dues s'incrementar� al voltant del 20/25% per persona (uns 200�/mes). Tanmateix tamb� podr�em abaixar les cotitzacions d'empreses i treballadors i mantenir les pensions actuals.

84. 71. Amb un Estat propi podrem desenvolupar una pol�tica industrial pr�pia i dotar les empreses dels beneficis que tenen les empreses en altres territoris, com al Pa�s Basc, on, comptat i debatut, la fiscalitat neta que acaben pagant, tenint present el que paguen i el que reben del seu govern, �s molt m�s baixa que a Catalunya.

85. 72. Amb un Estat propi moltes empreses vindran a Catalunya per l�efecte capitalitat i l�aeroport del Prat millorar� en vols intercontinentals.

86. 73. Amb un Estat propi Catalunya es podr� situar una altra vegada a favor dels grans corrents de la civilitzaci�. La hist�ria recent ens mostra que la independ�ncia de Catalunya �s cada cop m�s viable. Els estudis recents mostren que l'augment del comer� internacional va lligat amb la viabilitat econ�mica de nous pa�sos. L'argument �s que el comer� internacional �s un bon substitut de la uni� pol�tica com a eina d'engrandiment dels mercats i, a mesura que els mercats internacionals es fan grans, �s menys necessari tenir un pa�s gran per a poder vendre els productes, de manera que quan el comer� internacional augmenta, les tend�ncies independentistes tamb� ho fan. L'any 1946 hi havia 74 pa�sos al m�n, mentre que al 2010 n'hi havia 195. �s a dir, si hi ha alguna tend�ncia al m�n global no �s la de la reducci� en el nombre de pa�sos, sin� exactament a l'inrev�s. Avui la llibertat i la democr�cia civilitzada permeten a pa�sos com Tx�quia, Eslov�quia, Est�nia, Let�nia, Litu�nia i moltes altres antigues rep�bliques sovi�tiques que van assolir la independ�ncia de manera pac�fica, tenir un grau de flexibilitat que els atorga competitivitat en un m�n global. Si Su�ssa �s viable (i no nom�s ho �s, sin� que �s el segon pa�s m�s ric del m�n), per qu� no ho ha de ser Catalunya si, a m�s a m�s, el nostre pa�s t� sortida al mar (fet clau en un m�n global) i est� molt m�s ben comunicat i capacitat per al comer� internacional? En aquest sentit, amb la independ�ncia es guanyarien potencialitats log�stiques dels ports i aeroports catalans, com a lloc d�entrada de productes asi�tics, cosa que acreixeria la capacitat de crear milers de llocs de treball tot aprofitant les possibilitats que ofereix el comer� internacional.

87. 74. Amb un Estat propi l'empresa catalana podr� fer i, per tant, far� el salt a una ind�stria de qualitat i podr� deixar de cercar la competitivitat per costos; per a aix� necessita m�s grand�ria empresarial que millori el nivell d'efici�ncia, aprofiti economies d'escala i innovi. No perdre el tren de les tecnologies no significa inventar-les, sin� assegurar-se que es t� la capacitat d'usar-les i beneficiar-se�n. Per aconseguir-ho es necessiten 4 elements: infraestructures modernes, un entorn empresarial i fiscal que incentivi les empreses a invertir, treballadors formats �factor molt important perqu� la tecnologia i el capital hum� tendeixen a ser complementaris� i, la cosa m�s important, l�empresarialitat com a element aglutinador, �s a dir, la capacitat emprenedora o, curt i ras, l�empresari.

88. 75. Des d�aquesta perspectiva, la conclusi� �s �bvia: un Estat propi permetr� tenir la clau, tant en l��mbit de l�empresa com en el de l�economia, �s a dir, disposar de capital hum�, d�individus i empresaris creatius, i la generaci� d�empresarialitat. En bona part, l'impacte de la globalitzaci� en la nostra economia dependr�, doncs, de la predisposici� de la nostra societat a optar per l�Estat catal�.

89. 3.3. Grans l�nies d�actuaci� o estructurals a establir pel nou Estat

90. 76. Establir un marc legal adequat per a garantir els drets de propietat dels inversors i per a incentivar les empreses catalanes a innovar i adoptar noves tecnologies.

91. 77. Establir un pla d�infraestructures d�acord amb les necessitats reals de l'economia productiva de Catalunya.

92. 78. Racionalitzar el sistema fiscal i l�Administraci� p�blica, a fi d�eliminar els impostos excessius i la burocr�cia arbitr�ria.

93. 79. Racionalitzar i reestructurar tot el sistema educatiu, a fi de fomentar el capital hum� com a factor clau per a competir en el m�n. A aquest fi, cal, com un element b�sic, establir un sistema educatiu triling�e o quadriling�e �catal�, angl�s i, com a m�nim, una llengua �til m�s� que ajudi la poblaci� a ser cada cop m�s productiva i aix� s�incentivi el comer� exterior.

94. 80. Establir un pla general de reestrucutaci� industrial i comercial que potenci� la Catalunya log�stica i el comer� internacional per a aprofitar el mercat mundial. Els canvis r�pids i profunds en la divisi� internacional del treball s�han d�entendre com a �tal proc�s productiu es produeix en tal territori� �segmentaci� dels processos de producci�; una q�esti� essencial en tot el m�n �s saber quin lloc ocupa la meva ciutat, regi�, pa�s... Hem de saber aprofitar l'efecte expansiu de la independ�ncia per a exportar, afavorir la creaci� de noves empreses, augmentar la dimensi� de les existents i refor�ar al mateix temps els factors d'atracci� d'inversions de m�s valor afegit. Gaudim d'avantatges de localitzaci� importants com la proximitat geogr�fica als grans mercats europeus i aix� ens obre perspectives econ�miques importants. El nostre teixit productiu �s diversificat i la qualificaci� del capital hum� �s elevada. Posse�m capacitat organitzativa i experi�ncia acumulada, per� ens falta oferir productes que marquin la difer�ncia en tecnologia i qualitat. Aquesta riquesa afavoreix la reacci� per� no n�exclou la necessitat. Pa�sos petits com Finl�ndia disposen de grans empreses a escala mundial com Nokia, que generen m�s beneficis que el de les empreses catalanes sumades. �s per aix� que la dimensi� de l�Estat espanyol, davant de l�obertura comercial i econ�mica, ja no representa un problema per al creixement de la dimensi� empresarial d�un pa�s petit com podria ser Catalunya. La resposta passa necess�riament per millorar els nivells de productivitat i el contingut tecnol�gic del que oferim als mercats internacionals. S�n necessaris sistemes de producci� i tecnologies flexibles, millores organitzatives, flexibilitat d'horaris i cultures favorables a la cooperaci� i a les aliances estrat�giques.

95. 81. Establir un pla especial d�incentivaci� i suport a la conversi� de les PIME en empreses multinacionals. Com a prove�dores de les grans multinacionals estrangeres, han nascut a Catalunya milers de petites i mitjanes empreses industrials algunes de les quals, havent guanyat dimensi� en els darrers anys, ara s�estan convertint en empreses industrials multinacionals de capital catal� que inverteixen a l�estranger; aquest fenomen ha de ser potenciat com cal. Catalunya �s una pot�ncia productiva a nivell europeu per� no t� cap empresa multinacional entre les 500 primeres empreses del m�n. L�obertura econ�mica i comercial permet redimensionar l�empresa tot reduint la depend�ncia del mercat estatal. Les empreses de pa�sos petits europeus han aconseguit aix� les economies d�escala necess�ries per cr�ixer m�s enll� de les seves fronteres.

96. 82. Establir un pla especial de reestructuraci� tur�stica que aposti per ser pot�ncia tur�stica de qualitat aprofitant Gaud� i el Modernisme en general. Aix�, Catalunya podria ocupar el lloc n�mero 8 per nombre de turistes i un lloc semblant per entrada de divises, at�s que la capacitat d�allotjament i de diversificaci� �s gran, tant en turisme cultural, que genera un elevat valor afegit i que �s el que m�s caldria potenciar, com en turisme rural, d�aventura o de sol i platja. El sector tur�stic catal� � encara amb m�s intensitat que el sector industrial � �s representatiu d�aquesta paradoxa singular de la nostra realitat empresarial, que caldr� superar: tot i que l�economia catalana �s una pot�ncia a escala internacional, es palesa especialment en el sector tur�stic una incapacitat secular de crear i articular grans empreses que situ�n Catalunya en el mapa empresarial mundial. Si b� a Catalunya no hi ha grans empreses tur�stiques, cal tenir en compte que les principals cadenes d�hostaleria �al nivell estatal� s�n mallorquines.

97. 83. Establir un pla especial per al foment de l�agroind�stria, at�s que som l�horta d�Europa, i modernitzar-ne la competitivitat �via qualitat� i l�orientaci� cap a l�exportaci� de diferents subsectors, especialment la fruita dol�a i el sector del vi i el cava.

98. 4. Just�cia i Dret

99. 4.1. Perjudicis que genera la depend�ncia pol�tica respecte d�Espanya

100. 84. La depend�ncia pol�tica, d�acord amb la Constituci� espanyola que la legalitza, l�administraci� de just�cia �s compet�ncia exclusiva de l�Estat i aix� determina que la Generalitat actual, a difer�ncia de la Generalitat republicana, no tingui cap compet�ncia en aquesta mat�ria, �s a dir que no pot exercir cap funci� substantiva sobre un dels tres bra�os que conformen el poder p�blic (legislatiu, executiu i judicial).

101. 85. La depend�ncia pol�tica determina que, la just�cia tingui una estructura centralitzada a Espanya i que el Consejo General del Poder Judicial, dependent de l�Estat, sigui l�organisme �nic de govern i decisi� en el m�n judicial.

102. 86. La depend�ncia pol�tica fa que Catalunya no tingui cap poder de designaci� dels membres de l��rgan de govern de la judicatura, que �s una q�esti� pol�tica d�import�ncia cabdal, at�s que poder judicial exerceix un important control sobre els poders legislatiu i executiu.

103. 87. La depend�ncia pol�tica deixa Catalunya inerme davant el fet que la pol�tica intervingui cada cop m�s en l�elecci� dels membres de l��rgan de govern de la judicatura i que hagi esdevingut una q�esti� d�estat que han acabat acordant els dos principals partits espanyols.

104. 88. La depend�ncia pol�tica determina que l�Administraci� de just�cia s�organitzi territorialment en partits judicials que responen a una divisi� administrativa que, amb lleugers canvis, prov� del segle XIX, i que no respon a l�estructura territorial pr�pia de Catalunya ni a les necessitats dels ciutadans.

105. 89. La depend�ncia pol�tica fa que l�Administraci� de just�cia, a mans totalment espanyoles, sembli pensada m�s com una instituci� al servei de l�Estat que no pas com un servei p�blic que ha de respondre a l�inter�s dels ciutadans; sovint actua amb un car�cter m�s de control que de servei.

106. 90. La depend�ncia pol�tica fa que els ciutadans percebin l�Administraci� de just�cia com un poder d�estat, normalment hostil, i renunci�n a exercir qualsevol forma de pressi� ciutadana per a exigir un millor funcionament d�aquest servei p�blic.

107. 91. La depend�ncia pol�tica determina que els jutges els nomeni el Consejo General del Poder Judicial, organisme estatal molt centralitzat que actua amb mentalitat �radial�. L�acc�s a la judicatura es fa mitjan�ant oposicions estatals amb temari �nic (un sistema d�acc�s semblant al militar).

108. 92. La depend�ncia pol�tica imposa que en el proc�s de provisi� de les places de jutge destinades a Catalunya es doni molt poca import�ncia al coneixement del catal�. Es pot dir que, en la pr�ctica, no hi ha exig�ncia real del coneixement del catal� per part dels jutges que actuen a Catalunya. Com a conseq��ncia d�aix�, tot i que la llei declara formalment que qualsevol procediment judicial es pot fer en catal�, nom�s el 3% de les demandes i el 14% de les sent�ncies es fan en catal�.

109. 93. La depend�ncia pol�tica imposa que, tot i que els ciutadans tenen dret a declarar en catal� davant del jutge, no hi hagi garantit que el jutge els hagi d�entendre si s�expressen en aquesta llengua.

110. 94. La depend�ncia pol�tica ocasiona que el Registre Civil continu� fent els assentaments en castell�, malgrat que la llei permet de fer-ho en catal�.

111. 95. La depend�ncia pol�tica imposa que sls sistemes de provisi� de les places de jutge destinades a Catalunya pr�cticament tampoc no valorin el coneixement del dret catal�. El dret civil catal�, per exemple, t� problemes per a aplicar-se pel desconeixement dels jutges.

112. 96. La depend�ncia pol�tica determina que la proporci� jutges/habitant sigui, en general, molt inferior a les necessitats de Catalunya.

113. 97. La depend�ncia pol�tica, a causa de la burocratitzaci� del sistema espanyol, ocasiona que, de les aproximadament 700 places de jutge que hi ha a Catalunya -insuficients per a cobrir les necessitats-, unes 180 siguin vacants i es cobreixin molt lentament.

114. 98. La depend�ncia pol�tica, amb el sistema espanyol, burocratitzat i jacob�, de selecci� dels jutges, fa que als pocs jutges catalans que surten de les oposicions sovint se�ls envi� a destinacios de fora de Catalunya, cosa que contribueix a mantenir una just�cia allunyada del ciutad�.

115. 99. La depend�ncia pol�tica imposa una carrera judicial pensada per a facilitar l�acc�s als m�s joves, que obtenen les places per oposici� nom�s pels seus coneixements te�rics, sense valorar adequadament l�experi�ncia i buscant la m�xima docilitat cap als estaments superiors.

116. 100. La depend�ncia pol�tica imposa un funcionament de la just�cia lent i feixuc. En alguns aspectes, els procediments han variat poc respecte als de segles anteriors. No s�han introdu�t, o s�ha fet de forma molt redu�da, f�rmules de mediaci� o altres tipus d�actuacions pr�vies a la via judicial, que contribuirien a reduir els afers que arriben a judici i, per tant, a agilitar la just�cia.

117. 4.2. Avantatges que representaria disposar d�un Estat propi.

118. 101. Un Estat propi tindr� la seva constituci� i s�hauran acabat els constants conflictes competencials que avui entrebanquen l�Administraci� catalana. Catalunya podr� establir la seva pr�pia legislaci� civil, penal, administrativa, laboral, etc.

119. 102. Un Estat propi permetr� que el control de constitucionalitat de les lleis i de l�actuaci� dels poders p�blics sigui exercit per un tribunal catal�, i que l��ltima inst�ncia judicial sigui el tribunal superior de Catalunya.

120. 103. Un Estat propi far� que Catalunya tingui per fi el seu poder judicial i pugui establir el seu propi model de just�cia: m�s proper al ciutad�, m�s �gil, i amb sistemes de mediaci�, conciliaci� pr�via i arbitratge que redueixin el nombre d�assumptes que arribarien als tribunals.

121. 4.3. Grans l�nies d�actuaci� o estructurals a establir pel nou Estat

122. 104. Organitzar l�administraci� de just�cia sobre la base d�una m�s gran independ�ncia dels jutges respecte dels altres poders de l�estat i d�un m�s gran control intern, que han d�exercir els �rgans de govern del poder judicial catal�.

123. 105. Establir un sistema d�acc�s a la judicatura que garanteixi m�s qualitat del servei, el prestigi social de la carrera judicial i la proximitat als ciutadans. Els catalans, hist�ricament, s�han allunyat de les carreres d�estat, com la judicial i la militar. En el nou estat catal�, el possible nombre suficient de jutges es podr� afrontar facilitant l�acc�s a la judicatura de professionals del dret amb experi�ncia, cosa que permetr� configurar un col�lectiu judicial menys endog�mic i m�s proper als ciutadans.

124. 5. Comunicaci�

125. 5.1. Perjudicis que genera la depend�ncia pol�tica respecte d�Espanya

126. 106. La depend�ncia pol�tica, malgrat l�autonomia, invisibilitza els mitjans de comunicaci� catalans, tant a la resta de l�Estat com en l��mbit internacional. Aquest fet tamb� condiciona la pol�tica comunicativa de la Generalitat i de les nostres principals institucions, ja que tenim dificultats de comunicar-nos com a pa�s.

127. 107. La depend�ncia pol�tica, amb el centralisme pol�tic de l�Estat espanyol, condiciona els mitjans de comunicaci� catalans i la mirada que tenim els catalans sobre els nostres afers propis, la resta de l�Estat i el m�n. Comunicativament coneixem el m�n passant per l�Estat, no pas comunicant directament al m�n. Aix� fa que Catalunya sigui un pa�s poc dif�s en tots els contextos i, per tant, no percebut a escala global.

128. 108. La depend�ncia pol�tica determina que La l�gica d�una ciutat-marca (Barcelona) no reverteixi prou en el pa�s Catalunya. Nom�s Barcelona �s recognoscible, i comunicada, internacionalment. Aix� tamb� fa que Catalunya sigui un pa�s que no �s ben comunicat internament: hi ha dificultats de comunicaci� entre tot el territori (saber qu� fan entitats, institucions, persones...). �s un fet que tamb� anul�la la capacitat de fer-lo visible en la seva totalitat i diversitat. Tot aix� �s encara pitjor pel que fa a la comunicaci� amb els altres pa�sos de naci� catalana.

129. 109. La depend�ncia pol�tica, amb la manca de recursos econ�mics que imposa, no fa possible que en l�aspecte comunicatiu comptem amb estructures cent per cent homologables a les de nacions amb Estat. Manca un entramat comunicatiu fort, que pugui desenvolupar la innovaci� i la recerca amb les garanties de tenir un Estat al darrere. Aquest fet, per exemple, tamb� condiciona el desenvolupament econ�mic i simb�lic de les empreses de comunicaci� i la gesti� del nostre patrimoni cultural i comunicatiu (arxius, museus, etc.).

130. 110. La depend�ncia pol�tica determina que els continguts medi�tics catalans siguin percebuts per una part de la poblaci� com a excessivament locals, cosa que no passa tant amb productes fets a escala espanyola. Els productes en espanyol s�n m�s lligats a l�entreteniment i tenen m�s prestigi social i m�s acceptaci� per unes noves generacions molt atretes per un sistema comunicacional espanyol molt m�s potent. Hi ha un estereotip sobre part dels continguts medi�tics catalans, que els arracona socialment i medi�ticament.

131. 111. La depend�ncia pol�tica determina que l�ecosistema comunicatiu catal� encara visqui sota un predomini ling��stic majorit�riament espanyol. No s�aprofundeix ni es defensa el pluriling�isme.

132. 5.2. Avantatges que representaria disposar d�un Estat propi.

133. 112. Un Estat propi permetr� fer pol�tiques culturals, ling��stiques i de comunicaci� amb un marge d�actuaci� m�s gran i lliure, pr�pies de qualsevol estat del m�n.

134. 113. Un Estat propi far� possible presentar-nos al m�n com una cultura forta i innovadora, viva i creativa. Aix� afectar� els referents culturals, la creaci� art�stica, cultural i comunicativa. Implicar� poder establir relacions culturals m�s igualit�ries. Interpretarem el m�n informativament a una escala m�s propera. Podrem treballar l�eix mediterrani amb m�s possibilitats d��xit, tamb� pel que fa a les pol�tiques de comunicaci�. En aquest sentit, hi haur� interlocuci� directa i intercanvi de propostes i professionals al m�s alt nivell. Aix� en l��mbit privat ja es pot fer, per� ser� un impuls gran poder-s�hi posar en el marc d�un Estat independent reconegut per la Uni� Europea, l�ONU, per construir-ne el futur.

135. 114. Un Estat propi permetr� m�s autosufici�ncia en el finan�ament p�blic, la gesti� dels recursos, del patrimoni; tamb� implicar� m�s recursos al servei d�uns mitjans de comunicaci� m�s potents, amb un escosistema propi fort i amb m�s relacions �de negocis, cooperaci�, col�laboracions medi�tiques� internacionals.

136. 115. El desenvolupament de la innovaci� i la recerca gestionades per un Estat propi tamb� es far� notar en els mitjans de comunicaci�, fet que fomentar� la ind�stria, els formats, les tem�tiques... La comunicaci� podria ser un sector econ�mic competitiu.

137. 116. Un Estat propi permetr� m�s pres�ncia de la diversitat i la realitat del pa�s. Aix� far� que el pa�s pogui comunicar-se millor i aix�, a m�s, que pogui recon�ixer talent en tots els camps. Tamb� s�eixamplar� un star system propi, m�s nodrit en referents medi�tics, m�s catalanoc�ntric en les maneres de fer, sense que aix� impedeixi una mirada global del m�n. Hi haur� m�s pres�ncia, i m�s homog�nia, de la cultura catalana als mitjans.

138. 117. Un Estat propi faria que els catalans guany�ssim en autoestima col�lectiva pel sol fet de �comptar� en el m�n i poder comunicar-nos-hi directament i amb llibertat.

139. 5.3. Grans l�nies d�actuaci� o estructurals a establir pel nou Estat

140. 118. Fomentar i tenir cura de les relacions amb les empreses de comunicaci� radicades a Catalunya perqu� tinguin facilitats per a produir aqu�, igualment com fomentar que altres empreses s�hi intal�lin.

141. 119. Invertir en el sector estrat�gic de la comunicaci� en un sentit ampli (m�s enll� de TV, r�dio, premsa..., tamb� xarxes socials, videojocs, m�sica, etc.) com a elements b�sics al servei d�un motor industrial i de relat col�lectiu en clau de pa�s.

142. 120. Establir un marc de relaci� i canals de cooperaci� cultural amb els pa�sos d�Europa (Espanya inclosa, naturalment) en el camp dels mitjans de comunicaci� i establir acords d�intercanvi de recepci� amb els mitjans que no combatessin la independ�ncia de Catalunya i en reconeguessin la identitat nacional (la xarxa permet accedir a continguts de tot el m�n).

143. 121. Impulsar pol�tiques que apostin clarament i decidida per un model propi de mitjans de comunicaci� p�blics i privats, en qu� el CAC sigui un �rgan regulador realment potent, independent, reconegut i adm�s com a refer�ncia pel m�n de la comunicaci�, al servei d�una producci� de m�s qualitat; en qu� es vetlli especialment pel pluralisme en l�equilibri entre mitjans i en cada mitj�, i que potenci� les plataformes de qu� ja disposem (institucions culturals, gesti� de l�audiovisual i de les ind�stries culturals, etc.).

144. 122. Potenciar les pol�tiques de promoci� de la llengua i la comunicaci�, que tamb� fan estats grans com Fran�a o Espanya per a les seves cultures, aparentment m�s fortes.

145. 5.4. Elements que poden configurar el nostre relat com a pa�s

146. 123. El pluriling�isme: la defensa de la llengua i la cultura pr�pies no tanquen els ulls a les cultures ve�nes i del m�n. El nostre pa�s ha de ser obert a canals tem�tics en lleng�es estrangeres que interactu�n amb la nostra, cosa que ens preparar� i ens projectar� en millors condicions per a moure�s en l�era de la globalitat.

147. 124. La pluralitat democr�tica: hem estat terra de fugida i d�acollida, de pas de diverses cultures. Som una cultura cooperant i participativa. No hi pot haver una aut�ntica cultura europea si hi ha tancaments i desigualtats culturals a l�interior d�Europa.

148. 125. La normalitat hist�rica: Catalunya vol recuperar un estat propi a qu� no ha renunciat en 300 anys. Per raons hist�riques, pol�tiques, culturals i econ�miques, la independ�ncia �s m�s justa, igualit�ria i raonable en un context de globalitatzaci�. Les facilitats de comunicaci� han de possibilitar m�s la multiplicitat de relats al m�n. Pres�ncia amena, imaginativa, moderna i atractiva als m�dia de les expressions de cultura m�s reconegudes de Catalunya per� tamb� de tota la seva societat civil (entitats, esports, etc.).

149. 126. La capital cosmopolita: Barcelona lidera un pa�s cosmopolita que no renuncia a comunicar la cultura pr�pia. Barcelona com a capital real de la Mediterr�nia, i per tant cru�lla (com a concepte comunicatiu) de cultures, intercanvis, esdeveniments, etc. I tamb�, en aquest sentit, Barcelona capital forta i rampa de llan�ament comunicatiu de la diversitat de la resta de Catalunya.

150. 127. El dret natural d�una comunitat nacional: Catalunya t� dret a existir i a poder comunicar la seva exist�ncia, i m�s en un moment on el m�n viu enterenyinat per les microcomunitats (culturals, �tniques, socials, etc.). S�n temps �en una societat de xarxa i velo� de pa�sos, de comunitats petites i que, hist�ricament, viuen adaptant-se als canvis (pa�sos lleugers versus pa�sos pesants). Per tant, Catalunya pot contribuir molt a construir el nou m�n i aquesta �s una manera de poder existir al planeta.

151. 6. Relacions internacionals

152. 6.1. Perjudicis que genera la depend�ncia pol�tica respecte d�Espanya

153. 128. La depend�ncia pol�tica determina la falta de reconeixement i l�abs�ncia de personalitat jur�dica internacionals. Tampoc a la UE, m�s enll� de pert�nyer a un organisme no vinculant (Comit� de les Regions) al costat de Devon, la Rioja o Sic�lia. Els eurodiputats catalans no representen una circumscripci� catalana (que no existeix).

154. 129. La depend�ncia pol�tica determina la incapacitat d�expressi�, defensa i decisi� en l�escena internacional. Per exemple, els ajuts europeus per a una infraestructura de tanta import�ncia geoestrat�gica per a l�economia de la regi� com seria l�eix/corredor mediterrani, estan entrebancats per un intermediari, l�Estat espanyol, que sembla donar mostres �a contracor- de preparar-se per a la independ�ncia de Catalunya (com ara, somiar en un t�nel per sota del Pirineu, per Jaca). Un altre exemple: per a fer activitats culturals a l�ONU, a Nova York, ha calgut dependre de la benvolen�a d�Andorra (o, a la Unesco, d�Isl�ndia).

155. 130. La depend�ncia pol�tica determina la impossibilitat de defensar internament i externa la naci� i el territori amb instruments d�estat. Per exemple, el control de residents; la signatura d�acords d�extradici�, per a moviments il�legals de poblaci�; la gesti� de depend�ncia i les cooperacions (com la depend�ncia energ�tica, les comunicacions, la pol�tica de cooperaci�, etc.).

156. 131. La depend�ncia pol�tica determina la incapacitat d�escollir el nostre model de relaci� exterior. Actualment Catalunya no pot decidir si vol continuar a l�OTAN, per exemple. El seu vot contrari no va ser tingut en compte.

157. 132. La depend�ncia pol�tica determina que Catalunya s�associ� amb la marca Espanya, que �s en total decad�ncia. Catalunya no t� la projecci� exterior adequada ni elements per a fer-la. A m�s a m�s, l�Estat fomenta una projecci� negativa de nosaltres (en lloc de vetllar pels interessos catalans), i pret�n exportar l�anticatalanisme al qual ha donat consist�ncia la premsa espanyola al llarg de d�cades de campanya obsessiva i persistent (amb el suport de mitjans com Financial Times, The Economist, etc.). L��nic pari� d�aquesta campanya �s la que va escampar l�antisemitisme a l�Europa central de finals dels segle xix fins als anys 30 del segle XX.

158. 133. La depend�ncia pol�tica determina que estiguem perjudicats, per� vinculats, per acords de l�Estat espanyol, entre els quals els que fan que Madrid sigui el punt d�entrada i sortida de molts vols internacionals. Aquests acords, de caire pol�tic, tenen una gran transcend�ncia econ�mica.

159. 134. La depend�ncia pol�tica determina que estiguem sotmesos constantment a cal�mnies, prejudicis i estereotips que no semblen tenir aturador, dins del mateix Estat. Aix� continuar� mentre els catalans siguem peons dintre del marc de les lluites intestines i electorals dels principals partits pol�tics espanyols.

160. 6.2. Avantatges que representaria disposar d�un Estat propi.

161. 135. Un Estat propi permetr� recuperar l�autoestima derivada del reconeixement propi en el context internacional. El fet mateix de ser reconeguts com a catalans tindria un efecte generador de creativitat. No haver de fer campanya per la independ�ncia tamb� alliberaria moltes energies.

162. 136. Un Estat propi possibilitar� de tractar en pla d�igualtat amb qualsevol entitat jur�dica internacional. Aix� ens permetr� bastir aliances, amb veu pr�pia a Europa i al m�n i tenir veu a Europa i al m�n per a defensar els nostres interessos pol�tics, econ�mics, socials i culturals.

163. 137. Un Estat propi, amb els seus instruments de diplom�cia i amb pres�ncia a les societats internacionals, guanyar� l�admissi� a llocs on a Catalunya ara li �s vetada. D�un dia a l�altre, per exemple, podr�em accedir a totes les federacions esportives internacionals on, fins ara, l�Estat espanyol ha posat totes les traves que ha pogut.

164. 138. Un Estat propi possibilitar� de bastir i desenvolupar el nostre propi model d�exist�ncia i de relaci� exterior. Podr� decidir, per exemple, en quines parts del m�n, desenvolupat o subdesenvolupat, destinar els esfor�os, les aliances i les inversions, tant pel que fa al creixement propi com pel que fa a la solidaritat.

165. 139. Un Estat propi, com que ser� un estat relativament petit, es podr� construir com un estat eficient. A m�s, els sistemes pol�tics allunyats dels ciutadans, per culpa de la dimensi�, deshumanitzen i desresponsabilitzen els ciutadans.

166. 140. Un Estat propi permetr� proposar Catalunya, sense intermediaci�, com a seu o organitzador d�organismes o esdeveniments internacionals. La superaci� de la interfer�ncia directa de l�Estat espanyol ens permetr� concursar-hi amb m�s possibilitats d��xit, i m�s tenint present l�excel�lent imatge i popularitat internacionals de la ciutat de Barcelona.

167. 141. Un Estat propi far� que la llengua catalana esdevingui llengua oficial i de treball de les institucions de la Uni� Europea. Es far� una versi� oficial del textos dels Tractats i de la resta de l�acquis communautaire. S�obrir� la possibilitat de legislar l�obligatorietat de l�etiquetatge almenys en catal�.

168. 6.3. Grans l�nies d�actuaci� o estructurals a establir pel nou Estat

169. 142. Obrir un ampli debat sobre la nostra pol�tica d�aliances en el marc internacional, per decidir, en funci� de les condicions de l�acord de repartiment de drets i deures entre Catalunya i Espanya, si ens conv� continuar pertanyent als principals organismes internacionals: Nacions Unides (i per tant, FAO, OIT, UIT, etc.), Uni� Europea, Consell d�Europa, etc.

170. 143. Obrir un ampli debat sobre la nostra pol�tica de solidaritat amb els pa�sos subdesenvolupats.

171. 144. Establir l�nies especifiques per garantir l�establiment de les millors relacions possibles amb els nostres (nous) ve�ns estatals.

172. 145. Ratificar els compromisos internacionals subscrits per l�Estat espanyol, referents als drets humans (ONU, Consell d�Europa, etc.) o a altres q�estions (Uni� Europea, etc.) o renegociar-los en funci� de la nova realitat (com el Conveni Marc per a les Minories Nacionals, la Carta Europea per a les Lleng�es Regionals o Minorit�ries, etc.).

173. 146. Decidir quin model de defensa volem, a partir dels actius transferits d�Espanya en l�acord de repartiment.

174. 6.4. Elements que poden configurar el nostre relat com a pa�s

175. 147. Som un pa�s que coneix prou b� com s�n de nefastos els enfrontaments b�l�lics (Guerra dels Segadors, Guerra de Successi�, Guerra del Franc�s, Guerra d�Espanya...) i podem abanderar el moviment d�evitaci� i resoluci� pac�fica de conflictes nacionals i geoestrat�gics

176. 148. Com a pa�s de pas, acollidor, sabem que hem d�acompanyar dr�stiques pol�tiques proactives en defensa de la fam�lia i en pro de la natalitat amb una pol�tica d�acollida i integraci� de refugiats pol�tics i econ�mics, en el marc de la pol�tica de la UE.

177. 149. Com a pa�s amb pocs recursos naturals, volem liderar pol�tiques mundials d�estalvi energ�tic i de recursos renovables, i d�est�mul de models econ�mics sostenibles.

178. 150. Com a pa�s amb elements valorats i coneguts internacionalment (com ara el Bar�a, Gaud� i l�atractiu tur�stic en el seu conjunt), podem treballar una imatge de conreu de valors d�excel�l�ncia i d�obertura al m�n.

179. 7. Estructures d�Estat

180. 7.1. Perjudicis que genera la depend�ncia pol�tica respecte d�Espanya

181. 151. La depend�ncia pol�tica determina que la m�xima representaci� de la voluntat pol�tica del poble catal�, sorgida mitjan�ant eleccions lliures i democr�tiques, �s a dir, el Parlament de Catalunya, no pugui disposar tanmateix enterament de res del que afecta aquest poble ni reflectir-ne la veritable voluntat pol�tica, no solament en l�ordre extern i de relacions internacionals, ans encara en l�ordre estrictament intern, en els afers que afecten directament la vida dels catalans i l�organitzaci� de la societat catalana. Fins i tot en les compet�ncies que l�Estatut li reconeix com a �exclusives�, L�Estat espanyol mai no li ha respectat, a la pr�ctica, aquesta exclusivitat, i el Tribunal Constitucional espanyol finalment ha ratificat aquest menysteniment establint taxativament que qualsevol decisi� del Parlament catal� �s subordinada sempre a les decisions estatals. Aix� fa que moltes lleis del Parlament catal� referides a organitzaci� d�estructures d�estat, com, per exemple, la llei municipal o la llei d�Administraci� p�blica, siguin calcades de les lleis espanyoles corresponents, per tal d�assegurar-se que no seran impugnades.

182. 152. La depend�ncia pol�tica determina que el poder executiu catal�, el Govern de la Generalitat, no pugui aplicar pol�tiques pr�pies en els camps m�s rellevants i decisius d�una veritable acci� de govern, com serien l�ordenaci� tribut�ria, l�ordenaci� econ�mica, l�organitzaci� banc�ria, les grans infraestructures, etc. Nom�s pot actuar en aspectes secundaris o marginals i, encara, ho ha de fer sempre afrontant la compet�ncia deslleial de l�acci� del Govern espanyol i les seves intromissions i incompliments continus de lleis i pactes, i, sobretot, patint una asf�xia financera cr�nica, no pas perqu� el pa�s no generi els recursos necessaris, sin� perqu� l�Estat espanyol, com sabem, se n�apropia una part decisiva.

183. 153. La depend�ncia pol�tica imposa un model de seguretat interior complicat, ineficient i contradictori, a causa de la superposici� del sistema policial espanyol al sistema policial catal�, la racionalitzaci� del qual tampoc no acaba de permetre. Tamb� en aquest aspecte essencial d�una estructura d�Estat, la compet�ncia deslleial i la intromissi� de l�Estat espanyol s�n cont�nues, aix� com els entrebancs perqu� la policia catalana es pugui coordinar internacionalment.

184. 154. La depend�ncia pol�tica determina una divisi� territorial de Catalunya per prov�ncies, imposada des d�Espanya amb finalitats d�homogene�tzaci� amb el territori espanyol i de referenciaci� a un centre ali�: Madrid.

185. 155. La depend�ncia pol�tica determina que totes les infraestructures i els aparells de l�Estat se cenyeixin a aquesta organitzaci� provincial i reforcin el paper d�un Estat amb un centre potent i �nic element cohesionador extern a Catalunya.

186. 156. La depend�ncia pol�tica determina que l�organitzaci� territorial catalana, d�en�� que s�ha pogut crear, se subordini a l�organitzaci� provincial espanyola o, com a m�nim, hi hagi de coexistir, amb la corresponent generaci� de duplicitats d�estructures administratives cares de mantenir i d�escassa efic�cia.

187. 157. La depend�ncia pol�tica, per mitj� del model d�un Estat radial amb un centre fora de Catalunya, imposa din�miques econ�miques, culturals, pol�tiques, administratives, etc. que nom�s responen a la l�gica de l�enfortiment de les estructures d�un Estat ali� a Catalunya i contrari als interessos i a les necessitats de Catalunya.

188. 158. La depend�ncia pol�tica determina que les circumpscripcions electorals, de base provincial espanyola, generin grans desequilibris en la representaci� pol�tica, de manera que t� m�s pes relatiu la representaci� de les prov�ncies menys poblades, fet que encara dilueix m�s la representaci� catalana a les Corts espanyoles.

189. 159. La depend�ncia pol�tica que actualment �s legalitzada per la Constituci� espanyola de 1978 fa l�ex�rcit espanyol garant de la �unidad nacional�, per la qual cosa alg� podria entendre que, arribat el cas d�un proc�s d�independ�ncia, el dit ex�rcit �s legitimat per a actuar en contra dels ciutadans catalans.

190. 7.2. Avantatges que representaria disposar d�un Estat propi.

191. 160. Un Estat propi assegurar�, mitjan�ant una Constituci� democr�ticament establerta i assumida pel poble catal�, unes estructures d�Estat adequades a la realitat i a les necessitats de Catalunya, comen�ant per l�exist�ncia d�un Parlament amb plens poders que podr� legislar lliurement i podr� pactar lliurement, amb el referendament popular, les cessions de sobirania mitjan�ant els pactes internacionals que consideri convenients.

192. 161. Un Estat propi permetr� un Govern catal� que podr� aplicar lliurement i sense intromissions, dins el marc de la pr�pia Constituci� i de les lleis i les directrius del propi Parlament, les pol�tiques que consideri adequades en tots els ordres de la vida social, econ�mica i cultural de Catalunya i sota l��nic control del Parlament.

193. 162. Un Estat propi permetr� una ordenaci� del regiment municipal que respongui a la gran tradici� de llibertat i autogovern municipals que van caracteritzar el sistema constitucional catal� abans de ser abolit per l�annexi� a l�Estat castell�.

194. 163. Un Estat propi permetr� una organitzaci� territorial pr�pia, creada en funci� de models organitzatius propis i pensada exclusivament per a facilitar el funcionament i desenvolupament de la societat catalana. Als anys 30 aquesta organitzaci� territorial es va fonamentar en les comarques i les vegueries (que no arribaren a complir cap paper efectiu), que responien a les necessitats del nostre pa�s en aquells moments.

195. 164. Un Estat propi permetr� combinar proporcionalitat i territorialitat com a criteris per a ajustar els desequilibris derivats de la irregular distribuci� territorial de la poblaci� a Catalunya.

196. 165. Un Estat propi permetr� definir una administraci� p�blica catalana integral, distribu�da territorialment en funci� de criteris d�efici�ncia, simplicitat i escalabilitat, propera al ciutad� i �aprimada� en relaci� a la suma de les diferents administracions p�bliques actuants avui a Catalunya.

197. 166. Un Estat propi permetr� disposar d�un sistema de seguretat i defensa que tingui com a objectiu la defensa del pa�s i la integraci� d�aquest al sistema de defensa europeu.

198. 7.3. Grans l�nies d�actuaci� o estructurals a establir pel nou Estat

199. 167. Establir una Constituci� com m�s consensuada millor per tots els sectors i les classes socials de Catalunya, que asseguri la m�s n�tida divisi� entre els poders legislatiu, executiu i judicial i la m�s racional institucionalitzaci� d�aquests poders, que garanteixi la lliure expressi� de les voluntats minorit�ries, i que garanteixi el m�xim autogovern per als poders i els governs p�blics subordinats i per a les entitats privades, tot sota el principi de la subsidiaritat.

200. 168. Establir i desplegar les lleis b�siques derivades de la Constituci� que assegurin des del primer moment de la Catalunya independent unes administracions p�bliques no burocr�tiques, al servei i no per al control dels ciutadans, i un sistema tributari socialment just, adequat a les necesitats financeres del pa�s i administrativament racional i sensible en el tracte amb els ciutadans

201. 169. Establir la nova organitzaci� territorial segons els criteris b�sics de proximitat i efici�ncia. Una organitzaci� territorial que eviti duplicitats, que serveixi de base per a una administraci� p�blica �gil i transparent i que respongui a les necessitats actuals del pa�s.

202. 170. Assegurar des del primer moment de la Catalunya independent la comunicabilitat i la transpar�ncia totals de les Administracions p�bliques implantant-hi intensivament les tecnologies de la informaci� i la comunicaci� (TIC).

203. 171. Establir un model de defensa orientat a assegurar la seguretat exterior de Catalunya amb els efectius i l�aparell m�nims, en coordinaci� amb Europa, i amb un servei d�intel�lig�ncia i avaluaci� de riscos per a una eficient protecci� de l�Estat

204. 172. Establir un model de seguretat ciutadana que integri totes les unitats policials operatives al pa�s en el cos de Policia de Catalunya, coordinat amb la policia europea, amb la protecci� dels ciutadans com a missi� principal.

205. 7.4. Elements que poden configurar el nostre relat com a pa�s

206. 173. La construcci� de l�Estat catal� com un nou Estat europeu pot permetre adaptar amb major facilitat l�organitzaci� territorial a la nova realitat competencial i a la facilitat de comunicacions del m�n actual. Podem ser un model per a la racionalitzaci� de l�organitzaci� territorial i administrativa dels estats europeus

207. 174. Construir un nou Estat europeu amb voluntat d�innovaci� i suficient capacitat econ�mica permet posar en pr�ctica nous models de representaci� pol�tica, de participaci� ciutadana, de funcionament administratiu, de seguretat i defensa, que puguin ser adoptats posteriorment per la resta d�Estats.

208. 175. Construir un nou Estat caracteritzat per l�especial sensibilitat i reconeixement que Catalunya t� envers els problemes nacionals significar� sens dubte una aportaci� en l�ordre internacional a la resoluci� d�aquesta mena de conflictes tan decisius encara en l�estadi actual de la civilitzaci� humana.

209. 8. I ... la torna!

210. 176. Des de l�endem� mateix de la proclamaci� de la independ�ncia podrem emprar totes les energies que haurem gastat per aconseguir democr�ticament un Estat propi, a construir el nostre pa�s amb tota l�empenta i la il�lusi� que nom�s pot derivar-se d�un proc�s d�aquestes caracter�stiques!