190 likes | 337 Views
Benvinguts : jo vull ser carles francino. PERÒ. Algunes consideracions sobre la. C onjugació verbal. Els verbs amb radicals velars
E N D
PERÒ... Algunes consideracions sobre la Conjugació verbal
Els verbs amb radicals velars S'anomenen verbs de radical velaritzat aquells que presenten un so velar: c [k] o g [g] en el radical d’alguns temps i persones i que no apareix a l’arrel del verb. Aquests verbs són fàcils de reconèixerper l’acabament –c de la primera persona del present d’indicatiu. Es tracta d’un acabament (irregular) del radical, no d’una desinència. Els verbs que tenen formes velaritzades són: • Els que acaben en –ndre: vendre, dependre, respondre, estendre... • Els que acaben en –ldre: moldre, resoldre, absoldre... • Els que acaben en –ure: moure, beure, riure, treure... (excepte veure) • Conèixer, aparèixer i els serus derivats • Dur, venir, dir, poder, tenir, voler...
La gran majoria dels verbs de radical velaritzat posseeixen un comportament homogeni i, per tant, predictible en els seus temps i persones, excepte en el participi que sol ser d'irregularitat especial: La primera persona del present d’indicatiu d’aquests verbs acaba en –c. Escriuen amb gu les formes del present de subjuntiu, el passat simple d’indicatiu i l’imperfet de subjuntiu.
Exemples:moure i dirPresent subjuntiumoguimoguismoguimoguemmogueumoguin • Imperfet subj. moguésmoguessismoguésmoguéssimmoguéssiumoguessin • Passat simplemoguímogueresmoguémoguéremmoguéreumogueren • Present subjuntiu diguidiguisdiguidiguemdigueudiguin • Imperfet subj.diguésdiguessisdiguésdiguéssimdiguéssiudiguessin • Passat simplediguidigueresdiguédiguéremdiguéreudigueren
De vegades, el participi pot ser una forma amb un so velar: mogut, caigut... • El gerundino té en cap cas formes velars: movent, dient, venent, apareixent... Per tant, no són correctes formes com: venguent, coneguent; diguent... • La segona persona (singular i plural) de l’imperatiu es forma sobre l’arrel no velar (pren, preneu). La resta de persones de l’imperatiu es constitueixen sobre la forma velar: prengui, prenguem, prenguin. Hi ha alguns verbs amb formes velaritzades que no segueixen aquest model: els verbs dir, estar, poder, voler i tenir formen totes les persones de l’imperatiu amb el so velar.
Exemples: Segueixen la norma beubeguibeguembeveubeguin Segueixen la norma venvenguivenguemveneuvenguin Excepció a la norma diguesdiguidiguemdigueudiguin
Verbs 3a Conjugació Els verbs de la tercera conjugació poden ser purs (com dormir) o incoatius (com servir). El verbs incoatius afegeixen en algunes persones i temps, l’increment -eix- entre l’arrel i la desinència.Els temps en què hi ha l’increment són els següents: La majoria de verbs de la tercera conjugació són incoatius, però no tots. Alguns exemples de verbs purs són: ajupir-se, bullir, cosir, consentir, cruixir, escollir, escopir,grunyir… Poden conjugar-se en la forma pura i en la incoativa els verbs: mentir - ment / menteix presumir - presum / presumeix assumir - assum / assumeix
CASOS ESPECIALS La O I LA U
Per norma general, si volem saber si una paraula s’escriu amb o o amb u, només hem de buscar l’arrel d’aquesta paraula o una paraula de la mateixa família que tingui aquesta vocal en posició tònica. • Ex: ull ullera ell porta nosaltres portem Tot i així... • Els verbs COLLIR, COSIR, ESCOPIR, SORTIR, TOSSIR i DERIVATS (acollir, escollir, recollir, descosir...) s’escriuen: • Amb O en les formes àtones • Amb U en les tòniques
b) Els verbs poder i voler s’escriuen amb O en totes les formes excepte: • Primera persona del singular del present d’indicatiu: jo puc, jo vull • El present de subjuntiu: pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguem vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin c) Cal recordar que hi ha alguns mots de la mateixa família però que tenen arrel diferent.
També anomenats falsos derivats o cultismes. Són paraules que provenen directament del llatí i no s’escriuen de manera diferent als derivats dels mots catalans: conserven la vocal de la paraula llatina original. ELS PSEUDODERIVATS
Els casos que no estan inclosos en els grups anteriors, es poden comparar amb mots d’altres llengües derivades del llatí (castellà, francès...). Però hi ha casos en què l’ortografia no coincideix i cal anar en compte. Altres mots que poden presentar dubtes ortogràfics
S’escriuen amb o: Aixovar Complir Gola Robí Assortiment Croada Hongarès Roí Atordir Descobrir Joglar Romanès Avorrir-se Embotit Joventut Rossinyol Bordell Escapolir-se Llúpol Sofrir Botifarra Engolir Monyó Sospir Brúixola Escopir Mostela Sostreure Calorós Escrúpol Nodrir Tamboret Capítol Estoig Rètol Tomba Cobrir Fonament Retolar Tonyina (...)
S’escriuen amb u Ateneu Estèrnum Ritu Bufetada Estiu Riu Butlletí Europeu Saurí Butxaca Fòrum Subornar Cacau Harmònium Sufocar Correu Liceu Supèrbia Cuirassa Muntanya Tramuntana Desmuntar Muntar Trofeu Escullera Museu Turmentar (...)