NUCLEÒSIDS I NUCLEÒTIDS

1. NUCLEÒSIDS I NUCLEÒTIDS Els components del ADN

2. GLÚCIDS ( o SUCRES). Recorda de l’any passat que els glúcids (molècules de C, H i O) es ciclaven formant una molècula tancada ( Exemple la glucosa) N’hi ha altres com la fructosa o com … La DESOXIRRIBOSA La RIBOSA

3. 5’ Nosaltres ho representarem així 3’ Però cal que no pergues de vista la posició d’estos dos àtoms de carboni. El 5’ i el 3’

4. Hi ha un altre grup de molècules químiques que s’anomenen BASES NITROGENADES • BASES NITROGENADES • PURINES PIRIMIDINES • - Adenina - Citosina • Guanina - Timina (ADN) • - Uracil (ARN) • Nosaltres ho representarem amb les • figures que tenen al costat

5. NUCLEÒSID: Es tracta d’una molècula formada per la unió d’una RIBOSA o DESOXIRIBOSA i una BASE NITROGENADA NUCLEÒSID = SUCRE + BASE NITROGENADA RIBOSA ADENINA o GUANINA DESOXIRIBOSA o CITOSINA o GUANINA o URACIL

6. NUCLEÒTID: Es tracta d’una molècula formada per la unió d’una RIBOSA o DESOXIRIBOSA i una BASE NITROGENADA i un ÀCID FOSFÒRIC NUCLEÒSID = SUCRE + BASE NITROGENADA + ÀCID FOSFÒRIC RIBOSA ADENINA o GUANINA DESOXIRIBOSA o CITOSINA o GUANINA o URACIL Nosaltres ho representarem així

7. Aleshores, podem tindre : • Nucleòtids de ADENINA • Nucleòtids de TIMINA, - Nucleòtids de URACIL • Nucleòtids de GUANINA • Nucleòtids de CITOSINA Cal tindre en compte que les bases nitrogenades tenen complementarietat unes per altres. La Purina ADENINA s’uneix a la Pirimidina TIMINA (o URACIL) La Pirimidina CITOSINA s’uneix a la Purina GUANINA.

8. 5’ Per a formar una cadena de nucleòtids, cada nucleòtid s’uneix a traves de su Carbono 5’ al carbono 3’ del siguiente. Així quedarà lliure el Carboni 3’ del primer i el carboni 5’ del que s’ha unit. Per això diem que les cadenes de nucleòtids son 5’ --- 3’ (o 3’ ----5’) 3’

9. Però el ADN està format per una doble cadena de nucleòtids L’altra cadena es complementària de la primera seguint la complementarietat de les bases Així que… un Nucleòtid de ADENINA sempre s’unirà a un nucleòtid de TIMINA (o URACIL), i un nucleòtid de GUANINA sempre s’unirà a un nucleòtid de CITOSINA ( I viceversa) A ------T (U) C ------- G

10. Observa que les dos cadenes son ANTIPARALELAS, es a dir, que si una va en sentit 3’ ------ 5’, l’altra va en sentit contrari 5’ -----3’ I com hem vist abans, son COMPLEMENTÀRIES 5’ 3’ 3’ 5’

11. REPLICACIÓ DEL ADN (DUPLICACIÓ) ADN ADN

12. Abans de dividir-se, la cèl·lula a de copiar el seu ADN (REPLICACIÓ) per a donar una còpia a cada una de les cèl·lules filles Este proces es realitza durant la fasse S del cicle de la vida cel·lular

13. La REPLICACIÓ es realitza seguit els passos de la teoria SEMICONSERVATIVA de la replicació del ADN Cada una de les dos cadenes antigues serveix de motlle per a sintetitzar una cadena nova. El resultat es dos dobles cadenes idèntiques a la que hi havia

14. FASSES DE LA REPLICACIÓ          S’estableixen 3 fasses:          - Fasse d’iniciació.            - Fasse d’elongació. - Fasse de terminació.

15.          ► Fasse d’iniciació. Consisteix en la separació en diferents punts de les dos cadenes (o hebras) que constitueixen l’ADN i que es denominen cadenes patró, de manera que éstes queden al descubert i puguen actuar de motlle per a la formació de les cadenes complementaries. S’inicia en una zona de l’ADN anomenada punt d’iniciació.          La regió on les cadenes estan separades recibeix el nom de “horquilla de replicació” degut a la seua estructura en forma de Y (Fig.). Com la mol·lècula d’ADN, sobre tot en les cèl·lules eucariotes, es molt llarga, existeixen molts punts o “horquillas de replicació”. ■ El punt d’iniciació es reconegut per unes proteïnas específiques que s’uneixen a élles.

16. ■ Els enzims helicases trenquen els enllaços i la doble hélix es separa. ■ Actúen les girasses y las topoissomerases que eliminen la tensió generada por la torsió en el desentrollament . ■ Actuen les proteïnes SSBP que s’uneixen a les cadenes motlle per a que no tornen a enrotllarse

17. ► Fasse d’elongació. Simultáneament a la separació de les dos cadenes es van formant les noves cadenes per l’adició de nucleòtids complementaris (enfront de A-T y de C-G). Esta reacció està catalitzada per l’enzim ADN polimerassa. Este enzim es la “proteïna reina” de la duplicació del ADN, perquè es el responsable de l’adició en el seu lloc correcte dels nucleòtids complementaris. De la seua rigurositat i ben fer depen la fidelitat i exactitut de la còpia de les noves molècules de ADN.

18. Les unitats que interveneixen no son directament els monòmers del ADN, es a dir, els nucleòtids. Les molècules que s’apropen al ADN i que després deixaràn els nucleòtids son desoxirribonucleòtids trífosfat, formats per una de las basses unides a la desoxirribosa y tres àcids fosfòrics. La hidròlisi o separació de estos dos àcids fosfòrics genera l’energía suficient per a que el nucleòtid en qüestió s’uneixca a la cadena de ADN en creixement.

19. Per a que es forme el ADN, primer s’ha de formar un fragment que incite als enzims a afegir nucleòtids. Este fragment s’anomena CEBADOR o PRIMER Curiosament, consistix en un fragment de ARN, que a l’acabar la replicació es retirat Observa com una de les cadenes es forma de forma continua, la que creix en direcció 5’ ----- 3’. Es continua per que en esta direcció es la forma en que s’uneixen els nucleòtids per a formar el ADN

20. Esta cadena creix mes rápida que l’altra i s’anomena “CADENA CONTINUA”. Però si la forma natural de formació del ADN es 5’ ----- 3’, Com creix l’altra cadena? (no pot creixer en direcció 3’ ----- 5’) Ho fa utilitzant varis CEBADORS o PRIMERS, Cada cert número de nucleòtids, es crea un CEBADOR, delimitant varios fragments. Estos fragments, denominats FRAGMENTS D’OKAZAKI, creixeran en direcció 5’ ------ 3’ formant trossos d’ADN Finalment, els cebadors seran eliminats i els fragments units

21. Este proces fa que esta cadena creixca de forma més lenta, per això s’anomena CADENA RETARDADA ► Fasse de TERMINACIÓ. El final de la replicació es produeix quan el ADN polimerasa III es troba amb una sequència de terminació. Es produeix aleshores el desacoblament de tot el complex enzimàtic que ha participat en la replicació, i aquesta finalitza.

22. Com hem dit abans, el resultat es dos dobles cadenes en helix idèntiques a la que hi havia