La mare que em va parir

1. La mare que em va parir 8 de març de 2009 Dia de les dones IES Antoni Cumella. Granollers

2. 8 de març:dia de les dones, dia de les mares Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les dones treballadores, a l’IES Antoni Cumella vam organitzar un seguit d’activitats per fer un homenatge a la dona que ha fet el treball més gran: portar criatures al món i tenir-ne cura, sent també mestra de civilització i d’amor. Com a títol general de la celebració vam triar la coneguda exclamació popular convertida en una frase afirmativa: La mare que em va parir El lila va ser la tonalitat de la diada i a l’hora del pati es van repartir llacets d’aquest color fets per alumnes de batxillerat.

3. Les dones de la família A primer cicle, vam fer un recull de fotografies on sortien els nois i les noies amb les seves mares i, a vegades, amb altres dones de la família, com àvies, tietes, cosines. En alguns casos hi havia tota una genealogia de dones de la mateixa família. Com que va ser un treball de classe, vam poder parlar sobre aquestes relacions i, en molts casos, vam posar textos de reconeixement, agraïment i amor.

4. Mares i àvies

5. Tota una genealogia femenina!

6. També al nocturn s’hi van sumar a la celebració, amb fotografies i textos sobre les relacions amb les mares i les àvies. A vegades aquestes relacions passen per moments de dificultats i distanciament, sobretot, quan les filles necessiten alçar el vol i ser elles mateixes. Però gairebé sempre acaben recuperant la proximitat, la confiança i l’amor.

7. A segon cicle, a Ciències Naturals, l’alumnat va treballar els sabers científics de moltes dones anònimes. Tant les que anaven pels camins amb els productes elaborats amb la trementina, que eren conegudes amb el nom de trementinaires, com les mares i àvies que coneixen un nombre molt gran de receptes per cuinar, per guarir tota mena de mals i per llevar les taques més difícils, tot abans que sorgís la indústria farmacèutica o la dels productes de neteja. Receptes útils que encara es continuen emprant.

8. Els remeis de mares i àvies

9. Mestres i curadores Per baixar la febre, per llevar taques, perquè la maionesa no es talli... Les dones compten amb un saber que prové de l’experiència i que es transmet de generació en generació. I amb aquest coneixement i amb amor han fet de llevadores, infermeres, metgesses, mestres... En definitiva , de curadores de la vida i transmissores de civilització.

10. La maternitat en la literatura i l’artLes noies i els nois de primer de batxillerat han treballat textos literaris que fan referència a la maternitat i a les relacions entre mares i filles o entre mares i fills.

11. Manual per a l’educació del meu fillAl segle IX, la comtessa Duoda, separada contra la seva voluntat dels seus fills Guillem i Bernat, escriu un llibre per educar-los en la distància, convençuda que només els seus consells i el seu amor poden ajudar-los en la seva formació com a persones.

12. La carta, un gènere femení? Al llarg de la història de la literatura trobem nombroses escriptores que han emprat el gènere epistolar com a forma d’expressió personal i directa. Un exemple d’aquesta escriptura el trobem en Sílvia Plath, de la qual conservem el recull Cartes a la meva mare. Aquí en tenim una mostra. Però em vam llegir moltes més, com la correspondència entre Madame de Sévigné i la seva filla i, fins i tot, vam llegir alguna carta de Sor Maria Celeste adreçada al seu pare, Galileu Galilei.

13. Carta a la meva mareAquesta va ser una activitat de classe: escriure una carta a cada mare, on poder-li dir alguna cosa que desitgem i que, potser, no hem gosat fins ara.

14. Algunes de les cartes corresponien a noies i nois d’altres cultures que volien també retre un homenatge a les seves mares.

15. La maternitat en l’artSón nombroses les mostres que la pintura i l’escultura han deixat sobre la maternitat. Al costat de les prou conegudes de temàtica religiosa, en trobem moltes més. Cal destacar que també es conserven mostres de la Santa Genealogia formada per Santa Anna, Maria i Jesús, és a dir, la mare, l’àvia materna i el fill.

16. On són les mares dels contes? Aquesta activitat la vam realitzar en l’optativa de segon de batxillerat, anomenada Germanes de Shakespeare. A partir de la iniciativa de les pròpies alumnes, vam treballar els contes tradicionals, intentant de veure més enllà del que sempre ens han explicat: estereotips, discriminacions, valors transmesos... I ens va cridar l’atenció de comprovar que molts contes han esborrat la mare, substituïda en alguns casos per una madrastra que no dóna amor i protecció, sinó que esdevé la malvada de la història. Vam elaborar un mural que dibuixa aquesta pregunta.

17. La caputxeta vermellaNo sabem res del seu pare i ben poc de la mare. Possiblement ocupada en excés portant la casa i treballant al camp per mantenir la família. Preocupada per l’àvia, però amb dificultats per anar a visitar-la, envia la seva filla tot i els perills que sap que pot córrer. Potser també és conscient que la filla ha de fer el seu camí i es mou en la contradicció que angoixa totes les mares.

18. BlancaneuPotser l’absència de la pròpia mare la porta a assumir ella el rol de curadora dels nans. Desvalguda, sense la protecció materna, és víctima de l’enveja de la madrastra. El seu salvador serà un príncep: amor redemptor a primera vista i el destí del matrimoni. Final feliç?

19. La Bella dorment

20. La Ventafocs

21. PinotxoAquesta història arriba a l’extrem màxim d’absència materna, perquè Pinotxo no té mare ni n’ha tingut mai. Ha estat creat per un home, moldejat amb fusta com Adam va estar fet del fang i Atena va sortir del cap de Zeus. És l’abolició de la maternitat, el poder del pare creador.

22. Algunes respostesAquest tema ha servit per plantejar moltes preguntes que encara volem continuar treballant a les classes. De moment, tenim pensat un article que serà publicat a la revista del centre.

23. Concurs de fotografiaCom a cloenda de la diada, el jurat del concurs fotogràfic Dones d’arreu del món va atorgar el premi a la millor fotografia feta per alumnes del centre. Es va lliurar a l’hora de l’esbarjo, moment en el qual es van repartir els llacets liles elaborats per un grup d’alumnes de primer de batxillerat.