Tema 14. La Guerra Civil (1936-1939)

1. Tema 14. La Guerra Civil(1936-1939) 14.1. Del cop d’Estat a la Guerra Civil 14.2. El desenvolupament de la guerra 14.3. La creació d’un poder dictatorial a la zona insurrecta 14.4. La dinàmica revolucionària 14.5. Viure en guerra IES del Centre d'Alt Rendiment

2. 14.1. Del cop d’Estat a la Guerra Civil • L’esclat de la guerra Insurrecció  comença el 17 de juliol quan Franco s’aixeca contra la República al nord d’Àfrica 18 de juliol de 1936 la revolta s’estén a tota la Península inici de la Guerra Civil El cop d’Estat es transforma en guerra perquè tots dos bàndols subestimen la força de l’altre • Mola, director del cop no va tenir en compte la resistència popular contra el cop una part de l’exèrcit i de la policia donarien suport a la República • El govern va menysprear el possible abast del cop El cop va dividir Espanya en dos el cop triomfa a Galícia, Castella-Lleó, Canàries, part d’Aragó, de Balears i d’Extremadura i algunes ciutats importants (Sevilla) la República es manté a Catalunya, País Valencià, Madrid, Castella la Manxa, Andalusia, Extremadura i en la majoria de ciutats IES del Centre d'Alt Rendiment

3. 14.1. Del cop d’Estat a la Guerra Civil • La internacionalització del conflicte Guerra Civil  gran repercussió mundial suport a la República progressistes Brigades Internacionals opinió pública suport a Franco conservadors por al comunisme en teoria  neutralitat Comitè de No-intervenció governs Itàlia, Alemanya  Franco en la pràctica URSS  República IES del Centre d'Alt Rendiment

4. 14.2. El desenvolupament de la guerra • L’organització militar en la zona republicana La guerra no s’inicia com un enfrontament entre dos exèrcits Allà on havia fracassat la insurrecció l’organització militar s’havia desfet es creen les milícies populars voluntaris que s’allisten a columnes [promogudes per partits i sindicats] 1937  es dissolen les milícies i es crea l’Exèrcit Popular dirigit per militars professionals [general Vicente Rojo] controlat per comissaris polítics crea tensions entre govern i sectors anarquistes i el POUM creuen que s’ha de fer la revolució i que aquesta l’han de fer voluntaris IES del Centre d'Alt Rendiment

5. 14.2. El desenvolupament de la guerra • Principals batalles a) La batalla de Madrid • les tropes nacionals comencen a conquerir la Península pel sud-oest • octubre 1936 arriben a Madrid, però la resistència fou tan gran que no van poder conquerir-la • volen aïllar Madrid de la resta del país, però són derrotats (Jarama i Guadalajara) b) La batalla del Nord • estava aïllat de la resta del país • Mola ja havia conquerit Sant Sebastià i inicia l’atac contra Bilbao • 26 abril 37 Gernika és arrasada per l’aviació nazi • Octubre 1937 tot el nord està en poder dels nacionals • significa controlar una zona industrial i minera molt important • comencen a arribar refugiats a Catalunya IES del Centre d'Alt Rendiment

6. 14.2. El desenvolupament de la guerra • Principals batalles c) La batalla de Catalunya Març 1938  les tropes de Franco inicien la campanya d’Aragó Ocupen Aragó, Lleida, el sud de Tarragona i arriben a Vinaròs República  dividida en dues zones Juliol 1938  s’inicia la batalla de l’Ebre última ofensiva protagonitzada per l’exèrcit republicà pretenia frenar l’exèrcit franquista i guanyar temps, esperant l’inici de la II Guerra Mundial Novembre 1938  l’exèrcit republicà és derrotat a partir d’aquí, la República ja no pot oferir resistència • febrer 1939  Franco ocupa Catalunya • març 1939  l’exèrcit nacional entra en Madrid • març 1939  ocupa Alacant i Cartagena 1 d‘abril de 1939 acaba la Guerra Civil IES del Centre d'Alt Rendiment

7. 14.3. La creació d’un poder dictatorial a la zona insurrecta • Franco, de Generalísimo a Caudillo Al principi  problemes de lideratge, direcció militar i governació al territori nacional mort de Sanjurjo insurrecció no triomfa a tot arreu inici Guerra Civil 24 juliol 1936  Junta de Defensa Nacional (Burgos) composta per militars (Cabanellas, Mola, Franco, Queipo de Llano) governava la zona ocupada no dirigia la guerra Franco aprofita això últim per fer-se amb el poder polític dirigia les tropes més preparades va crear-se una aurèola d’heroïcitat aconseguí el suport de Hitler i Mussolini i va ser l’únic interlocutor vàlid amb ells 1 octubre 1936 Franco és nomenat Cap de l’Estat Generalísimo de los Ejércitos Españoles Es dissol la Junta de Defensa Nacional i es crea la Junta Tècnica de l’Estat (Valladolid, Burgos) IES del Centre d'Alt Rendiment

8. 14.3. La creació d’un poder dictatorial a la zona insurrecta • Franco, de Generalísimo a Caudillo Franco aprofita l’allargament de la guerra per controlar les forces polítiques que li donaven suport Abril 1937  Decret d’Unificació (unió de falangistes i carlins) significa la creació d’un partit únic Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) [conegut com el Movimiento Nacional] A aquest partit s’havien d’incorporar totes les altres forces polítiques Els dirigents falangistes i carlins que es van oposar al decret van haver d’exiliar-se Franco es va convertir en el cap d’aquest partit 1 octubre 1938  primer govern, del que Franco en serà el cap a partir d’aquí, Franco es converteix en Caudillo d’Espanya Cap de l’Estat, del govern, del partit i de l’exèrcit A més, té el suport de l’Església catòlica (nacionalcatolicisme) IES del Centre d'Alt Rendiment

9. 14.3. La creació d’un poder dictatorial a la zona insurrecta • La repressió de guerra Creació Estat franquista violència extrema  no deixar enemics darrere La repressió va prendre un caràcter sistemàtic, planificat i global castigar els republicans 2 objectius “purificar” la societat La repressió acció violenta de tropes i grups de falangistes Auditoria de Guerra  consells de guerra Aquesta repressió va comportar l’exili de milers de persones [molts van tornar en començar la II GM] IES del Centre d'Alt Rendiment

10. 14.4. La dinàmica revolucionària • El context revolucionari Conseqüències immediates del fracàs del cop d’Estat Catalunya persecució incontrolada de tots aquells que poguessin tenir alguna relació amb els colpistes Església, burgesia, propietaris, catòlics, etc. [juliol-octubre 36  4000 assassinats] aparició d’una xarxa de poder popular substitueix el poder legalment establert es crea el Comitè de Milícies Antifeixistes format per partits i sindicats s’estructura en seccions columnes, ordre públic, indústria, etc. Espanya enfonsament del poder de l’Estat apareixen una gran quantitat d’organismes revolucionaris [són incapaços de frenar a Franco, de frenar la violència social i d’organitzar la producció] IES del Centre d'Alt Rendiment

11. 14.4. La dinàmica revolucionària • La recomposició del poder institucional Setembre de 1936  pacte de govern [unitat forces republicanes] Espanya Largo Caballero presideix un govern format per socialistes (PSOE) republicans (IR) comunistes (PCE) anarquistes (CNT) crear una aliança entre les forces republicanes per guanyar la guerra el govern es trasllada a València per l’atac de l’exèrcit franquista a Madrid Catalunya Josep Tarradellas presideix un govern format per nacionalistes (ERC) comunistes (PSUC) revolucionaris (POUM) sindicats (UGT, CNT) es dissol el Comitè de Milícies Antifeixistes es crea la Junta de Seguridad Interior (policia) s’intenta posar fi a la violència (reconstrucció de l’aparell judicial) IES del Centre d'Alt Rendiment

12. 14.4. La dinàmica revolucionària • La “nova economia”, entre la guerra i la revolució Guerra  fugida de molts empresaris s’inicien les col·lectivitzacions els obrers assumeixen les tasques de gestió i direcció afecten a empreses de tot tipus, serveis públics i transport al camp, poc importants en la resta d’empreses comitès obrers de control de fàbriques i tallers La guerra significa una alteració en l’organització del treball - canvis en l’activitat productiva - dificultats econòmiques [financeres, proveïment primeres matèries, etc.] - dificultats socials [mobilització mà d’obra, refugiats, bombardejos, etc.] IES del Centre d'Alt Rendiment

13. 14.4. La dinàmica revolucionària • La “nova economia”, entre la guerra i la revolució Per dirigir l’economia Comissió d’Indústries de Guerra (agost 1936) formada per representants dels obrers, tècnics militars, govern dirigia i coordinava les empreses metal·lúrgiques, químiques i mecàniques producció dirigida a les necessitats bèl·liques Consell d’Economia de Catalunya (agost 1936) planificava l’activitat econòmica per mantenir la producció control de la banca control dels salaris municipalització del sòl urbà legalitza el procés col·lectivista [Decret de col·lectivitzacions de la Generalitat, octubre 1936] Resultats de la planificació econòmica es van assolir nivells de producció acceptables [sempre inferiors als de preguerra] les condicions de vida van empitjorar cada cop més [no es va garantir ni el proveïment a la població ni el control de preus] IES del Centre d'Alt Rendiment

14. 14.4. La dinàmica revolucionària • El tombant dels fets de maig del 1937 Maig 1937  esclaten les tensions entre els grups republicans espurna  a Barcelona, les forces del govern desallotgen l’edifici de Telefònica ocupat pels anarquistes s’enfronten CNT i POUM contra PSUC, ERC i UGT el conflicte dura una setmana i provoca 200 morts El conflicte amaga dos problemes existència de dues estratègies per fer front a la guerra PSUC, ERC, UGT  primer la guerra, després la revolució CNT, POUM  revolució i guerra al mateix temps diferències entre els governs republicà i autonòmic el govern republicà dubte de la capacitat de la Generalitat per dirigir la guerra creu que Catalunya no col·labora prou en l’esforç bèl·lic IES del Centre d'Alt Rendiment

15. 14.4. La dinàmica revolucionària • El tombant dels fets de maig del 1937 Conseqüències • el govern republicà suspèn les competències d’ordre públic de la Generalitat • s’inicia la decadència de la CNT • repressió del POUM i assassinat del seu líder (Andreu Nin) • augmenta el protagonisme del PSUC IES del Centre d'Alt Rendiment

16. 14.4. La dinàmica revolucionària • L’etapa final de la guerra Largo Caballero dimiteix com a president del govern és substituït per Juan Negrín (PSOE) forma un govern amb molta influència comunista vol centralització política i militar per guanyar la guerra trasllada el govern de València a Barcelona (novembre, 1937) vol presentar-se davant els altres països com l’únic poder del país IES del Centre d'Alt Rendiment

17. 14.4. La dinàmica revolucionària • L’etapa final de la guerra Després de la ruptura del front català defensa la resistència a ultrança Negrín busca una sortida negociada (Programa dels Tretze Punts) cessament de la guerra i continuïtat de la República però Franco rebutja la negociació Negrín confia en l’esclat de la II GM però pel Pacte de Munic (setembre 38)  França i Regne Unit accepten no intervenir a Espanya Negrín segueix defensant la resistència i la negociació (programa 3 punts) evacuació de totes les tropes estrangeres absència de represàlies sobre els vençuts establiment d’un règim democràtic Febrer 1939  França i el Regne Unit reconeixen el govern de Franco Març 1939  coronel Casado fa un cop d’Estat contra el govern republicà vol pactar una “pau honrosa” amb Franco Però Franco no ho accepta  vol la rendició incondicional IES del Centre d'Alt Rendiment

18. 14.5. Viure la guerra • Les dificultats materials L’escassetat d’aliments afecta a tot el territori republicà perquè les regions agràries estaven en poder dels sublevats L’escassetat provoca acaparament de productes [mercat negre] desgavell dels intercanvis episodis de fam L’avanç franquista va provocar el desplaçament de refugiats cap a la zona republicana això va agreujar la situació de la població IES del Centre d'Alt Rendiment

19. 14.5. Viure la guerra • Els bombardeigs Guerra Civil  bombardejar la població civil - aterrir i desmoralitzar la població minvar la resistència afeblir la seva fidelitat a la República - obliga a construir refugis Barcelona, Madrid, Guernica IES del Centre d'Alt Rendiment

20. 14.5. Viure la guerra • L’impacte de la militarització Problemes en la reraguarda quintacolumnistes persones que fan activitats contràries a la República (espionatge, sabotatge, etc.) Servicio de Inteligencia Militar (SIM) terrorisme d’Estat Tribunal de Alta Traición y Espionaje emboscats persones que eludeixen la crida a files augmenten quan es fan les grans lleves IES del Centre d'Alt Rendiment