Objectiu del procés participatiu

1. Procés participatiu per al desenvolupament reglamentari de la Llei de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives Barcelona, 16 de juliol de 2009

2. Objectiu del procés participatiu Descripció del procés participatiu • Establir canals perquè la ciutadania, l’empresariat, i les persones representants de les institucions i entitats implicades en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives puguin debatre i fer aportacions per al desplegament reglamentari de la llei d’espectacles públics i activitats recreatives

3. Descripció del procés participatiu Persones destinatàries • representants del sector empresarial i de les organitzacions de persones treballadores : associacions i federacions empresarials, sindicats, associacions professionals, cambres de comerç, etc. • representants polítics i personal tècnic de les administracions locals catalanes. • representants de la societat civil: entitats veïnals, AMPAS, organitzacions de defensa dels consumidors, entitats juvenils i la ciutadania en general.

4. Metodologia Formes per participar-hi Tortosa: 12 febrer 2008 Tarragona: 19 febrer 2008 Lleida: 26 febrer 2008 Barcelona: 28 febrer 2008 Girona: 13 març 2008 1- Tallers participatius 253 participants Aquestes persones van participar en representació de 63 organitzacions: 29 administracions públiques i 34 entitats Tortosa: 34 Tarragona: 63 Lleida: 39 Barcelona: 74 Girona: 43

5. Metodologia 2- Tramesa d’aportacions escrites: 3 canals: A través de correu electrònic, fax i una adreça postal Es van rebre 14 documents També es van passar uns qüestionaris d’avaluació del procés participatiu a les persones que hi van participar A partir de les aportacions dels participants s’ha elaborat un informe de síntesi: www.gencat.cat/interior/espectacles/informe_sintesi.pdf

6. Línies de debat Les aportacions rebudes s’analitzen a partir dels 4 eixos de debat del procés participatiu: 1- Catàleg d’espectacles, activitats recreatives i establiments públics 2- Drets i obligacions 3- Organització administrativa 4- Intervenció administrativa

7. 1 Catàleg d’espectacles, activitats recreatives i establiments públics - Es posa de manifest un ampli consens en la necessitat d’actualitzar i flexibilitzar el catàleg per tal d’adaptar-lo a la realitat social actual i, per tant, incorporar nous tipus d’activitats recreatives i establiments d’oci. - Entre les novetats que es proposen s’esmenten els establiments de règim especial (after hours), les discoteques de joventut, els bars musicals amb actuacions en directe i els salons de casament i convencions. - Un altre de les aportacions més recurrents és la regulació de les actuacions musicals en directe. En opinió de la gran majoria de persones participants, el nou reglament hauria de facilitar i promoure la realització d’aquest tipus d’activitats en diferents establiments d’oci.

8. 2 Drets i obligacions - Una part de les persones participants demana que el nou Reglament limiti la responsabilitat dels titulars dels establiments als fets que es produeixin a l’interior del mateix, així com respecte de les actuacions del seu personal. - Es considera que el Reglament hauria d’establir instruments de col·laboració entre les associacions sense ànim de lucre i els establiments privats. - Una part de les persones participants afirma que la nova llei no afegeix novetats rellevants respecte dels drets dels titulars dels establiments.

9. Drets i obligacions Aforaments • Es forma un ampli consens en la necessitat de revisar i unificar per a tota Catalunya els criteris d’aforament i disposar d’aparells homologats per fer el control. • A més, s’apunta que la regulació dels aforaments s’hauria d'estendre a d’altres activitats i sectors i no només als establiments d’oci nocturn. • Es demana que les modificacions en l’aforament dels establiments no requereixin la renovació de la llicència administrativa. • S’afegeix que les assegurances obligatòries s’haurien d’establir tenint en compte l’aforament, risc i temps previst pel tancament i desallotjament del local. Accés i prohibició d’accés a les persones menors d’edat • S’aposta per la inclusió en el catàleg de la discoteca de joventut (persones menors de 18 anys). Alhora, es demana que les de 16 i 17 anys, puguin accedir als locals d’oci nocturn amb la prohibició de consumir alcohol. Per diferenciar-los dels majors de 18 anys es proposa, per ex., l’ús de polseres identificatives.

10. Drets i obligacions Control d’accés • No existeix consens sobre la tipologia d’establiments que haurien de disposar de sistemes tècnics de control d’accés. En qualsevol cas, si que existeix acord sobre la conveniència que aquests aparells estiguin degudament homologats. • Respecte del personal de control d’accés, els participants insisteixen en què el Reglament ha d’establir les seves funcions i protocols d’actuació de forma clara i inequívoca. • Per aquest motiu, doncs, es demana, entre altres aspectes, un augment de les hores lectives del curs formatiu per a l’habilitació i l’establiment de programes de formació continuada. • Finalment, es demana substituir el tercer vigilant de seguretat per un controlador d’accés

11. Drets i obligacions Contaminació Acústica • Alguns dels participants afirmen que el control del soroll s’hauria de realitzar només a l’exterior del local i no a l’interior del mateix. • Així mateix, s’afirma que el límit de decibels s’hauria d’establir en funció de les condicions tècniques del local i que els limitadors de soroll s’haurien d’imposar només en locals que hagin tingut problemes o denúncies per soroll Assistència sanitària • Les persones participants coincideixen en què els establiments d’oci nocturn haurien de disposar de serveis d’assistència sanitària, els quals –afegeixen–, haurien de ser prestats pels serveis d’emergències públics. • A més, també hi ha un ampli consens en la possibilitat que el personal dels establiments de l’oci nocturn rebi formació en primers auxilis i que els establiments disposin de protocols d’actuació en cas d’emergències.

12. Drets i obligacions Ubicació dels establiments d’oci • Les persones participants afirmen que el Reglament hauria de potenciar l’anomenat oci de proximitat, és a dir, que els establiments no es concentrin exclusivament en l’extraradi dels nuclis de població, els quals constitueixen espais aïllats i mal comunicats. • Una part de les persones participants, a més, afirma que l’empresariat del sector hauria de participar en els procediments que s’estableixin per decidir les localitzacions dels establiments. • Finalment, es reclama la promoció pública, amb campanyes de comunicació, del sector de l’oci nocturn, com un sector generador de riquesa, integrat en els nostres pobles i ciutats i compromès en la promoció de la qualitat i seguretat de l’oci.

13. 3 Organització administrativa • Una part de les persones participants qüestiona el traspàs de les competències que la Llei i el Reglament efectua envers l’administració local. En la seva opinió, la nova situació pot crear situacions arbitràries i tractaments desiguals a situacions similars. En qualsevol cas, però, es reclama que el Reglament estableixi criteris i disposicions que garanteixin una aplicació normativa igualitària arreu de Catalunya. • Per aquest raó, doncs, és important, en opinió de les persones participants, establir instruments de col·laboració entre les administracions, les entitats socials i l’empresariat del sector. • Finalment, pel que fa als aspectes més estrictament organitzatius, es reclama la creació d’un registre únic d’establiments i activitats

14. 4 Intervenció administrativa Concessió i tipus de llicència • Una part dels participants afirmen que, sempre que es compleixin determinats requisits tècnics i de seguretat, els establiments haurien de poder desenvolupar diverses activitats amb una única llicència. Aquesta proposta, però és qüestionada per un altre grup de participants que consideren adequat el sistema actual. • Així mateix, també es reclama que els criteris per a la concessió de llicències siguin uniformes per a tot Catalunya i que es limiti la capacitat dels ajuntaments per incorporar criteris addicionals. • S’apunta, així mateix, la possibilitat de poder disposar de llicències específiques per activitats puntuals. • Finalment, es reclama que la necessitat de disposar d’un Pla d’emergències de l’establiment sigui un requisit per a la concessió de la llicència.

15. Intervenció administrativa Inspeccions • Es reclama que s’estableixin protocols d’inspecció consensuats amb l’empresariat i que s’estableixin dos tipus d’inspeccions: un tipus, que es realitzaria fora de l’horari d’activitat de l’establiment i que hauria de tractar els aspectes administratius i de seguretat estructural i, l’altre tipus, que hauria de realitzar-se en l’horari de l’activitat de l’establiment. • Es proposa que els locals tinguin l’obligació de tenir tota la documentació dins el local i una placa a l’exterior on s’exposi el tipus de llicència i l’aforament. • També es reclama que el personal d’inspecció sigui personal tècnic especialitzat i no els cossos de seguretat. • Finalment, es demana que es racionalitzin els permisos necessaris sobre les estructures mòbils dels espectacles, ateses les despeses que impliquen pels organitzadors de l’esdeveniment.

16. Intervenció administrativa Sancions • En opinió de les persones participants, el Reglament hauria de definir amb criteris objectius la gravetat de les sancions, per evitar que aquesta qüestió no depengui de l’apreciació discrecional del personal inspector. • Una part dels participants reclamen, així mateix, que no es revoquin llicències quan la normativa es modifica i els titulars dels establiments no poden adaptar l’establiment als canvis introduïts. En qualsevol cas, si això succeeix, es considera que el titular de l’establiment hauria de rebre una indemnització per part de l’Administració. • Finalment, aquests també demanen una moratòria administrativa del Reglament mentre duri el procés de regularització d’algunes activitats i que, a més, no se sancioni als establiments durant aquest període.

17. Intervenció administrativa Horaris • Existeixen dues postures. Per una banda, un grup de participants consideren que caldria unificar els horaris dels establiments per a tot Catalunya, mentre que, per altra banda, altres participants consideren que caldria donar un marge de decisió als ajuntaments en aquesta qüestió. • Alguns participants, a més, apunten que els ajuntaments haurien de tenir la possibilitat d’augmentar en una hora més l’horari general per a tot Catalunya, però en canvi no haurien de poder reduir-lo. • En qualsevol cas, hi ha consens sobre l’establiment d’un interval en l’horari de tancament, per evitar aglomeracions i sortides massives a la via pública, les quals causen molèsties als veïns i veïnes. • Finalment, alguns dels participants demanen ampliar els horaris de les diverses activitats per a poder competir amb els establiments d’altres comunitats autònomes i ciutats europees i per evitar la proliferació de locals il·legals.