110 likes | 230 Views
ECONOMIA ESPANYOLA 1808-1931. PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL(finals s. XVIII- 1860) ) * 1ª FASE : tèxtil /cotó/màquina de vapor/carbó1760-1830= *2ªFASE : siderúrgia/ferrocarril/ carbó(1830-60) *EMPRESES : S. Familiars, i S.A,Borsa *LÍDER MUNDIAL:Gran Bretanya
E N D
ECONOMIA ESPANYOLA 1808-1931 PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL(finalss. XVIII- 1860)) *1ª FASE: tèxtil /cotó/màquina de vapor/carbó1760-1830= *2ªFASE: siderúrgia/ferrocarril/ carbó(1830-60) *EMPRESES: S. Familiars, i S.A,Borsa *LÍDER MUNDIAL:Gran Bretanya SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1860-entreguerres) *Siderúrgia -metal·lúrgia / industria Naval, Ind. Bèlica, *Ind. Construcció, Transport urbà (tramnvies, metro...) Química/ agricultura, tèxtil, guerra Nova energia : elèctrica (hidràulic, o tèrmic): llum, moviment Noves indústries :telecomunicacions:, telégraf, telèfon, radio... Nova fonts d’energia : petroli,(que també és mat. Primera) EMPRESES: Truts, Cartels, multinacionals S’accentua la Globalització a través de Imperialisme que deixarà al marge a alguns països: problemes al futur. La Rev. Industrial, és el fenomen que permet passar del Feudalisme al Capitalisme; a Espanya aquesta transició es farà de forma incomplerta SITUACIÓ PRÈVIA FINALS S. XVIII • *COMPTA AMB UN REDUIT MERCAT • INTERN PERÒ AMB UN GRAN MERCAT • COLONIAL ( des de 1788, govern il·lustrat • De Carles III). • *DISPOSA D’UN DISCRET CAPITAL D’ORIGEN • AGRARI I COMERCIAL, • *LI MANCA LIDERATGE TECNOLÒGIC, PERÒ LA • JUNTA COMERCIAL DE BCN ESTÀ AL TANT DE LES • NOVETATS TÈCNIQUES I ENDEGA BEQUES D’ESTUDI • A L'ESTRANGER • L’ESTAT EL PROTEGEIXAMB UN CERT • PROTECCIONISME. SECTOR PRIMARI ENDARRERIT PERÒ AMB PRODUCTES D’ALT VALOR I ALT CONSUM DESTINAT A L’EXPORTACIÓ: VI, OLI, LLANA SECTOR INDUSTRIAL: HA INICIAT LA PRIMERA FASE DE LA 1ª R. I. : TÈXTIL DE COTÓ però la SEGONA FASE de la 1ª R.I. Ho farà de forma deficient i en condicions D’absoluta manca de competitivitat HISENDA: DÈFICIT CRÒNIC, LES DESPESES DEL NOU MODEL CENTRALISTA IL·LUSTRAT BORBÒNIC AUGMENTA LES DESPESES ESTATALS (tot i tenir un cabal d'Índies progressivament menor). EL SISTEMA CONTRIBUTIU DE CARÀCTER FEUDAL GRAVA BASICAMENT ELS INTERCANVIS (alcabales, portazgos...), TOT I QUE S’IMPOSA UN IMPOST SOBRE LA PROPIETAT (CONTRIBUCIÓ) QUE NOMÉS PAGARÀ LA C. D’ARAGÓ. EL DÈFICIT PRESSUPUESTARI SE SOLUCIONA AMB UNA CREIXENT EMISSIÓ DE DEUTE INTERN (JUROS) I UNA PROGRESSIVA CÀRREGA SOBRE LES POSSESSIONS ECLESIÀSTIQUES. ( augmentaran molt durant el regnat de Carles IV per les múltiples guerres).
A principis del s. XIX és l’activitat econòmica més important del país, dóna treball al 70% de la població activa També existeix una agricultura de mercat i d’exportació A la major part del país és de SUBSITÈNCIA Realitzada per una massa pagesa en règim de jornalerisme, petit arrendatari o petit propietari que viuen tocant la indigència, sense capacitat d’estalvi o inversió, sotmesos a les inclemències del temps i patint periòdiques crisis de subsistència Es clàssicament LLIURECANVISTA segons els interessos de les oligarquies exportadores Catalunya: desenvolupada per petits o mitjans pagesos enfitèutics des del s. XVII, especialitzats en aiguardent. Formen un MERCAT INTERN Andalusia: desenvolupada per rics aristòcrates latifundifistes amb una mà d’obra molt expoltada: Jornalers, no són mercat intern AGRICULTURA Població amb una capacitat adquisitiva molt baixa Incapaç d’articular un MERCAT INTERN Els canvis en l’activitat agrària vindrà no per una modernització de les estructures productives, sinó pel procésDESAMORTITZADOR I l’eliminació dels privilegis de la Mesta ( la llana entra en declivi). Es posaran moltes terres en conreu. excepció Va augmentar la producció del país, gràcies a l’augment en l’extensió de les terres en conreu. La rendibilitat seguirà sen baixa, especialment a la zona cerealística i també la productivitat, ja que l‘abundància DE MA D’OBRA BARATA impedirà la mecanització per substitució, com a la resta d’ Europa ( els pagesos no marxen a les indústries perquè no n’hi ha.!!!, en tot cas EMIGRARAN A AMÈRICA, (amb menys intensitat que segles passats) Desamortització realitzada per necessitats D’Hisenda i sense cap objectiu “social”. (Gran oportunitat perduda per generar mercat intern) Només a Catalunya els pagesos emfitèutics tindran alguna possibilitat de compra, de forma que la producció de ví augmentarà molt més a finals del s. XIX, quan la FILOXERA destrossi els CEPS FRANCESOS, el problema serà quan la fil·loxera passi el PIRINEUS!!! a partir de 1890. Començarà el CONFLICTE REBASSA, “Rebassa morta”: arrendament “fix”establert a finals del s .XVIII que dura mentre és viu el cep. La fil·loxera, pràcticament, mataria els ceps, cosa que seria aprofitat pels amos per intentar signar nous contractes, que serien contestat pels rabassaires, que defensaven que els ceps eren vius però amb empeltaments. Llevant: es desenvolupa el REGADIU per a l’exportació.( amb aigua de riu, pou o pantà). A finals del s. XIX l’agricultura cerealística entra en crisi a tota Europa davant l’arribada de cereal barat d’Amèrica. La solució que Imposarà l’OLIGARQUIA serà El PROTECCIONISME tot i que els pagesos de les zones cerealístiques havien iniciat la recerca d’un article comercialitzable I competitiu: DE NOU EL VI... (llàstima,!!! les oligarquies tornen a imposar el seu ordre arcaic i rendista
HISTORIOGAFIA CLÀSSICA: R.I .fracassada HISTORIOGRAFIA ACTUAL: industrialització Específica INDUSTRIALITZACIÓ La realitat és que la capacitat industrial espanyola és molt deficient en comparació a l’Europa del nord, La distància màxima s’assolia des de finals del s. XIX fins al 1960, tot i que els inicis, a finals del s. XVIII, van ser brillants i paral·lels a la G.B. INEXITÈNCIA D’UN MERCAT INTERN ARTICULAT SOCIALMENT I AMB INFRAESTRUCTURES(deficients camins, Inexistència de canals, barreres naturals....) MANCA DE $ INVERSOR (poca burgesia comercial i el $ nobiliari és “rendista” i clàssic: compra terra) DEUTE INTERN CONSTANT Que desvia $ de la inversió AGRICULTURA ENDARRERIDA La majoria( pagesa) no té capacitat adquisitiva MANCA DE FONTS D’ENERGIA BARATES I AIGUA ESCASSA FACTORS DETERMINANTS DE LES DEFICICIÈNCIES EN EL PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ LEGISLACIÓ econòmica LIBERAL, que se centrarà en salvar el DEUTE INTERN i servir els interessos EXPORTADORS DE LES OLIGARQUIES LLIGADES AL SECTOR PRIMARI POCA QUALIFICACIÓ OBRERA Deficient sistema educatiu i Dependència tecnològica MODEL POLÍTIC CENTRALISTA on el centre polític és la zona més deprimida o endarrerida en contrast amb una perifèria dinàmica industriosa i ben comunicada. Els Interessos econòmics de la perifèria no serien respectats..... Espanya quedarà al marge de la CARRERA COLONIAL de finals del s. XIX, és més, la seva economia serà ocupada com si fos una colònia, especialment a la MINERIA. Francesos i anglesos explotaran les riqueses del país igual que ho feien a les seves colònies les mines de coure de Rio Tinto, en mans dels anglesos, aportaran el 70% del coure Mundial. Construiran al costat de la mina un barri d’estil anglès pels obrers anglesos, on es practicaran hobby anglesos com el futbol(Recr. De Huelva...) i disposaran d’una via fèrrea inaugurada al 1875 que unirà la bocamina amb el port d’embarcament(disseny d’Eiffiel )!!!! la construcció del ferrocarril no serà un negoci espanyol, ni endegarà la siderúrgia ( com a Europa)
PRIMERA FASE 1ª R.I.INDÚSTRIA TÈXTIL La tradicional inds. De la SEDA valenciana Es va mantenir amb força fins al 1860. Un Paràsit atacà el cuc reduint l’oferta i perdent Mercat, la manca d’ajut estatal va fer que L’empresariat valencià optessin per desviar $ cap a la pujant HORTA. 1ª FASE: FINALS DE S. XVIII COTÒ:INDIANES Va tenir lloc a Catalunya, afavorida Les mesures il·lustrades: Obrir el mercat colonial i el proteccionisme 1805-1827 CRISI: guerres, Trafalgar, invasió Napoleònica, independència colonial i dificultats per instaurar un règim liberal 1827-18862 :S’inicia la recuperació (Vapor/ “Bopnaplata”, “La España Industrial”) però limitada per la manca de mercat, la necessitat de protecció i l’aplicació de poques innovacions tecnològiques: filatura. Ee generalitzen els vapors _) 1862-19... La fam de cotó dispara el consum de llana i _apareixen les COLÒNIES FABRILS AL Llobregat i al Ter, per tal d’estalviar en la compra de font d’energia, primer anglès, i sobre tot quan sigui obligatori comprar el car carbó Asturià ( a partir de 1885). Al 1910 les màquines de vapor serien acompanyades per dinamos que donarien,, llum per les nits, Al partir del 1919 donarien llum i moviment fabril. Durant la postguerra les restriccions elèctriques Provocarien el funcionament dels vells vapors El model empresarial seria en general, fins avui, de petita i mitjana empresa. La manca d’enriquiment I incentius els impedirà passar a la gran empresa.
2.FASE 1ª R.I.: SIDERÚRGIA No neix lligat a la construcció del ferrocarril com a la resta d’Europa. El ferrocarril seria endegat des de l’Estat a traves de 2 lleis, donat el poc interès privat en construir-lo - Inicis pre-industrials lligada a la ind. Armamentista de l’Estat. Consum no gaire elevat i servit a través de Forges clàssiques a la zona de Màlaga i a Vizcaia El ferrocarril seria un negoci estranger, no existia a les hores una siderúrgia –metal·lúrgia prou desenvolupada al país. (era molt arcaica). Cal destacar: -la S.A “Societé general de crèdit nobiliari espagnol” de $ francès que va preferir invertir al Nord per facilitar l’explotació i aprofitament dels minerals del N. -Les camarilles que intrigaven per tal que el tren passés per les seves finques, per així cobrar una bona expropiació. (traçat surrealista!!!) s. XIX 1826:Primer alt forn a Ogén (Màlaga) molt ric amb ferro però amb carbó vegetal.!!! 1840-1876: la siderúrgia es desplaça cap a Astúries per ser al costat del jaciments d’hulla (abundant però Car). La producció però és escassa: Armes, poques eines agrícoles i poca activitat ferroviària) 1869-76:$anglès inverteix en l’extracció del ferro Basc. És d’altíssima qualitat (per acer) però necessitat de fortes inversions de $,( els $ bascos (Ybarra) no són suficients per modernitzar l’extracció, sorgiran empreses mixtes) . El carbó que s’utilitza per les màquines de vapor de la mina serà ANGLÈS (els vaixells anglesos portaven carbó i se'n enduien ferro : 90%. 1876-1881.- El $ anglès amb $ basc, inicia la Siderúrgia moderna directament a la zona de Bilbao: G.B. preferirà ara endur-se el ferro laminat en lloc del mineral de ferro, tot i que una bona part d’aquest ferro laminat es quedarà ja a Espanya, lligat a una nova metal·lúrgia armamentista, obres públiques, de consum (màquines de cosir, bicis...Fins 1885/90 : la SIDERÚRGIA BASCA serà molt COMPETITIVA a nivell europeu i enfonsarà l’asturiana . 1890.....La llei PROTECCIONISTA obliga a tot el país a utilitzar carbó Asturià....; la siderúrgia basca deixa de ser competitiva i entrarà en la La dinàmica ja típica del tèxtil, cereal.....:PROTECCIONISME I NO EXPORTACIÓ Un cop construït, el seu baix ús el va fer deficitari, el $ estranger aniria fugint, deixant una xarxa progressivament més obsoleta, cara i Inútil fins avui (el transport per carretera acabaria prenent-li el seu paper). Tot i això, la seva construcció va abaratir una mica els costos i va alliberar molts animals per a l’agricultura...
MINERIA MOLT DESENVOLUPADA DES DEL SEXENNI. L’Estat expropia el RIC SUBSOL mineral espanyol i Cedeix en còmodes concessions importants jaciments miners a capital nacional i sobre tot estranger, l’entrada de $ estranger s’explica per ser Espanya a prop dels centres productius europeus, pel seus baixos costos salarial, pels seu baix cost impositiu i pels baixos arrendaments. PLOM a Jaen i Córdova: Munició i canonades COURE Rio Tinto : 70% de la Producció mundial al 1914. Imprescindible per a la corrent Elèctrica (excel·lent conductor),o Per la Ind, química per produir H2SO4: fertilitzants, pesticides, sosa Càustica.... FERRO basc MERCURI Almaden .Arrendat als Rotschild a CANVI d’un préstec al nou govern revolucionari del 1868 (Prim.). La concessió- arrendament va ser de 90 anys prorrogables. WOLLFRAMI o tungsté Punt de fusió més alt (acers especials, filaments de les bombetes, armes... NOVES INDÚSTRIES1890/ 1930 QUÍMICA lligada a Adobs, medicaments. Tèxtil amb $ mixt a BCN: “CROSS” SURO I PAPER a Girona DERIVATS LACTICS A Cantàbria CONSERVERA A Galícia ELÈCTRICA lligada a les necessitats energètiques de la indústria i de la societat en general tramvies hispano-suiza (1922) Motor ibèrica 1920, filial de Ford Elizalde (motors d’avions) 1914 ascensors telèfon 1920 lligada A la ITT,(després de la guerra:Telefònica.) A Bcn la BCN Traction “La Canadenca administra El pantà de Tremp i Camarasa i la central tèrmica De S, Adrià i subministra electricitat a BCN telègraf(1910) il·luminació radio.R. BCN 1924 Metro( Madrid 1921, BCN 1921/24)
BANCA CAPITAL NACIONAL LLIGADA A $ MIXT, AMB INTERVENCIÓ EUROPEA i molt relacionada amb la construcció del ferrocarril, aquí neixen grans fortunes del país (corrupci política): Alba, Salamanca... “ MONTES DE PIEDAD” a les Ciutats i pels pobres “Banco hispano americano” >Accionista :Antonio López, Marqués de Comilles, amo també de “tabacos de Filipinas” Lligat a la explotació colonial de Cuba i Filipines, Petits Bancs pel crèdit industrial a Catalunya i València: “banc de BCN” “ Banco de Bilbao “ amb $ colonial i Siderúrgic: Ibarra fins al 1904 no apareixeria un banc dirigit al petit i aïllat pagès : “Banco de crédito agrario” COMERÇ HISENDA Marcat per la reforma de Mon Santillan al 1845. -Imposts indirectes (consums) -Impostos directes sobre la propietat. Contribució rústica i urbana. deficitari, exporta bàsicament matèries primers i importa manufactures, especialment tecnologia. 1885: 52% de les exportacions: VI, 20% minerals, 3% oli, Ramaderia i derivats 4.7%, manufactures 5% La balança de pagaments seria però, anivellada per Les exportacions de minerals(aporta molts $ pels Impostos duaners i arrendaments miners) La ineficàcia de la Administració per inventariar les propietats, la corrupció i la resistència de les oligarquies provocaria un fort dèficit fiscal, que generaria una sobrecàrrega impositiva indirecta (perjudicats els obrers I un DEUTE INTERN crònic
POLÍTICA ECONÒMICA Serà, doncs, teòricament LLIURECANVISTA excepte les mesures proteccionistes cap al tèxtil català i ROTECCIONISTA a partir de 1880, per les pressions polítiques de les oligarquies carboneres i agràries afectades per la manca de competitivitat S’inscriu teòricament en la teoria Econòmica d’Adam Smith: liberalisme econòmic: “la riquesa de les nacions” La riquesa la genera la llibertat econòmica -lliure competència -una llei natural única: oferta/demanda -l’Estat no intervé en l’economia (només en la repressió de la classe obrera i en la conquesta de mercats... En la pràctica però, a Espanya l’Estat Intervindrà en l’activitat econòmica, legislant, Induint a la producció, mentre realitzava les Tasques repressives de forma molt més dura que a la resta d’Europa on el creixement econòmic permetria una millora progressiva de la situació obrera CONCLUSIONS No més durant la conjuntura bèl·lica de la 1ªG.M. L’economia serà favorable per a Espanya,. Al 1919, tot tornarà a la “Normalitat” modernització deficitària, a finals del s. XIX Espanya es comporta econòmicament com una colònia d’explotació, i iniciativa i el $ dominant és estranger. La introducció de formes capitalistes Sobre una economia retardada i una Incipient indústria propiciaran una molt Injusta distribució de la riquesa i una tendència extraordinàriament egoista del grup propietari Empreses amb organització poc avançades: petites o mitjanes amb Una forta intromissió de $ financer i estatal (en forma de MONOPOLIS) Protegits per aranzels en augment: 1927 >proteccionista mundial El centralisme polític inaugurat pels borbons i mantingut pel règim liberal generarà fortes tensions amb la perifèria dinàmica i moltes vegades incompresa,. Entre d’altres raons generarà : MENTALITAT LA EMPRESARIAL S’ORIENTA CAP A TENSIONS SOCIALS MOLT FORTES I VIOLENTES, mentre l’Europa del nord, anava millorant la situació obrera, a costa del trasllat de l’explotació cap a les colònies TUTELA ESTATAL : L’Estat reprimeix, inverteix, Intervé, crea Monopolis: Farmàcies, estancs, Telefònica.1924, Campsa 1927, l’Estat és accionista majoritari (10-20%) l’empresa no fiscalitza, la resta d’accionistes s’enriqueix a costa de la manca de competència. naixement de moviments NACIONALISTES PERiFÈRICS PARASITISME ESTATAL 1920: 48% DEL $ el mou L’Estat : ECONOMIA DE MERCAT NO ESTAT COM A MERCAT SÍ REPARTIMENT DEL MERCAT NACIONAL amb Acords “cartels” (elèctriques Siderúrgia ,cervesa..), o aconseguir concessions En règim de “monopoli” No existeix la lliure competència Els preus són forçadament alts i l’empresari renuncia a la inversió i a la eficiència
2.-1ª REV IND 1730-1860 2.1TÈXTIL? 2ª NECESSITAT DE L’HOME COTÓ?MÉS ABUNDANT I BARAT QUE ……. TISSATGE LLANÇADORA VOLANT CARBÓ: INICIS MOLT DURS MÀQUINA VAPOR WATT 1782 FILATURA FILADORA AUTOMÀTICA 2.2TRANSPORTS TERRESTRES PER TAL DE REDUIR ELS COSTOS DE TRANSPORT… FERROCARRIL Stephenson 1824: locomotora LA MINERIA DEL FERRO EVOLUCIONA: DE LA FARGA CLÀSSICA A L’ALT FORN Anglaterra té hulla, però li manca ferro que haurà d’importar de Suecia o Espanya. D’Espanya també extreurà a molt bon preu d’altres minerals que caldran a finals del s. XIX com el coure. El mètode més barat en muntanya és amb gal.leries i en terra pla l’explotació a cel obert, com el que tenia la mina de coure de Rio Tinto a Huelva
CANVIS EN L’ORGANITZACIÓ EMPRESARIAL 2.- S.ANÒNIMA: FORMADA PER SOCIS ACCIONISTES QUE REBEN A CANVI DE LA SEVA APORTACIÓ DE CAPITAL UN NOMBRE D’ACCIONS SEGONS ELS QUE CADA ANY REBEN UNA PART DELS BENEFICIS EMPRESARIALS SI ELS VOLEN VENDRE HO HAN DE FER A LA BORSA,. ON EL VALOR DE CADA ACCIÓ DEPEN DE LA LLEI DE LA OFERTA I LA DEMANDA. 1.- EMPRESES FAMILIARS REPRODUINT UN TALLER MEDIEVAL, PERÒ MOLT MÉS GRAN, AMB MÉS MÀQUINES I OBRERS, CONCENTRATS EN LES NOVES FÀBRIQUES TÍPIC DE LA 1ªFASE DE LA R.I.: TÈXTIL NOVA POLÍTICA ECONÒMICA: LIBERALISME ECONÒMIC: LAISSEZ FAIRE, LAISSEZ PASSER NOVA SOCIETAT URBANA, BRUTAINHUMANA NOVA DIVISIÓ SOCIAL l’aristocràcia perd força RELACIÓ D’EXPLOTACIÓ PROVODADA PEL LIBERALISME ECONÒMIC: L’ESTAT NO INTERVÉ LLEI DE OFERTA/DEMANDA PROLETARIAT, propietaris de la força de treball; són emigrants del camp que busquen feina a les fàbriques i mines de la burgesia PROPIETARIS dels Mitjans de producció BURGESIA