1. El procés de sardització estructural de l’alguerès

1. 1. El procés de sardització estructural de l’alguerès (L1: català; L2: parlars sards (i sasserès); L1’: català sarditzat; L3: castellà; L4: italià: L1’’: català sarditzat i italianitzat.)

2. Apèndix: Mostra d’idiolectes algueresos TEXT 1. Maria Spirito (l’Alguer, 16/2/1925), mestressa de casa Quan jo era minyona l’Alguer... hi havia una vida pobra, diem així. Hi eren calqui famílianoble, i aquellos viviven bé. Lego hi havia famílies que no eren nobles, no eren manco riques, ma viviven bé. En aquella casa no mancava arrés del necessari, del necessitós, com era la casa nostra, ad esempio. Tenívem la campanya, de conseguenza hi eren les gallines, hi eren los conills, hi eren los porquedos... I lego lo babo era un caçador. Ma, diem així, alhora caçava lo babo, no per la passió de matar los animals, caçava per portar a la família calqui cosa endemés del que hi era. Los animals se trobaven! Lo babo eixiva a cavall... Tanta voltes portava també a mosaltros, tots los fills... Dieva: «Anem a caça!». Mosaltros, jo i ma germana anàvem a cavall. Tenívem també un germà, tenívem de los bellos cutxos... I anàvem a una tanca que ara és tot pastura, hèctaros i hèctaros de terrer. Era tot bosc i mata de murta, de modeiu, de quessa... I en allí hi eren les perdius, les llebres, los columbatxos... Insomma, hi havia de tot. I era fàcil: era com anar a els prendre del galliner, diem així. Una volta que s’era a mig d’aqueix bosc, eixiven aqueixos animals meravillosos, aqueixes perdius belles... Quan se posaven en terra caminaven ninant-se, pareixeven belles minyones, amb belles plomes totes colorades... (Bosch/Sanna, 1996; Bosch, 2002). 2

3. Apèndix: Mostra d’idiolectes algueresos TEXT 2 Giuseppe Sanna, xu Pino Xato (l’Alguer, 2/2/1926 – 21/2/1996), pagès i vinyater. Si calqui u te demana de donar-li estícols per ensirir, dóna totes les altres qualitats que hi són, mano donguis aqueixa —m’ha dit—, no donguis, per cosa a l’Alguer no n’hi ha altra. (I teniva raó.) Jo, porcinfame!, com teniva de fer? Alhorahi havia un cunyat meu treballant en aquí, hi havia, casat amb la germana, mi!, casat amb la germana, que era la bonànima de Josep Saïu... No sep si l’havagis coneixut... Va bé, que el fossis coneixut... I li he dit: —Juse, tu me tens de fer un plaier —li he dit. —Si és cosa de te fer... 3

4. Apèndix: Mostra d’idiolectes algueresos Li he dit: —Aqueix home vol a hi posar-li aqueixos plantons de pera diumenge. Aquell m’ha mirat, m’ha: —Eh!, ma, o Pi!, si vol a els hi posar-lis-hi, lis hi posem... No ha fet ninguna comsediu, l’obscuredu, no ha fet... Lo diumenge al maití és vengut. Havem fet lo bocí de la cora, havem fet, n’hi havem fet el bocí de la cora. Sem muntats en aquí... I en dos viatges ne’ls havem davallats a davant, ne’ls havem davallats, que eren amb el pa de la terra, eren, no... I posat havem aqueixos deu plantons. D’aqueixos deu plantons, dos han portat dues peres: una u i una l’altro, per cosa eren plantons ensirits ja. Eren... Difatti... Mosaltros aqueixa qualitat no la coneixévem, com a pera algueresa, diem així, no la coneixévem... Era una pera nova per mosaltros. I portat han aqueixes dues peres. Jo, ja que he vist que han florit i havien ja triat, havien, un dia li he dit a ell, li he dit: —Senyor France’, no sap una cosa? (Bosch/Sanna; Bosch, 2002). 4