Roma

1. Roma Senat Afany expansió Pax Romana Dret + Ciutadania Germànics ++ Cristianisme

2. Llegat romà? ? • Aporta trets del llegat romà • en els diferents àmbits? • Infraestructures • Lingüístic • Jurídic • Ètnic • Un altre

3. Llegat romà ? • Aporta trets del llegat romà en els diferents àmbits? • Infraestructures • Lingüístic • Jurídic • Ètnic • Un altre  Comunicacions, Via Àpia, Via Augusta, …  Currículum, Provincia, Plebiscit, …  “In dubio pro reo”, “Res iudicada pro veritate habetur” “Ad augusta per angosta”, “Ubi bene, ibi patria”, …  Germànics-Llatins, Flamencs-Valons, …  Mesura temps: calendari

4. «Graecia capta ferum victorem cepit»HORACI Hel·lenització cultural b? • Un grec a Roma • Un grec que a l’inici de l’Imperi es traslladés a Roma, quins aspectes de la vida romana li semblarien familiars i quins altres estranys? • Respon atenent als següents aspectes de la vida: • - Organització sociopolítica? (Li semblaria diferent del seu món hel·lenístic?) • Pensament filosòfic? (Reconeixeria moviments i escoles filosòfiques?) • Obres artístiques? (Restaria sorprès davant les formes artístiques?) • Creences religioses? (Arribaria a la conclusió que cada poble té els seus déus?)

5. «Graecia capta ferum victorem cepit»HORACI Hel·lenització cultural b • Un grec a Roma • Un grec que a l’inici de l’Imperi es traslladés a Roma, quins aspectes de la vida romana li semblarien familiars i quins altres estranys? • Respon atenent als següents aspectes de la vida: • - Organització sociopolítica? • Pensament filosòfic? • Obres artístiques? • Creences religioses? Poder absolut; Pater familias;… Epicureisme: Lucreci; Escepticisme: Ciceró; Estoïcisme: Sèneca, Epicte, Marc Aureli,… Imatges, escultures personalitzades,… Déus grecs: Júpiter (Zeus pater), Minerva, Venus,.. Fragmentació infinita del diví: númens Legions romanes: religions orientals Judaisme: Religió monoteista. Traducció Antic Testament = hel·lenització Veure Cronos--

6. Bíblia

7. Dues civilitzacions - 1 ? Persones de cultures (civilitzacions) diferents En un món com el nostre, en què les comunicacions són més freqüents que mai, sovint persones de mons culturals diferents es troben i s’estableix una amistat. Suposem que dues persones així decideixen compartir llurs vides. Quin et sembla que serà el resultat futur d’aquest compartir vides? Defensa una de les següents possibilitats i justifica la teva elecció. Compartiran les idees i creences d’ambdues civilitzacions. La persona pertanyent a una de les cultures absorbirà a l’altra. Es crearà un conflicte que farà impossible la convivència. Sorgirà entre elles una nova visió mixta amb elements d’una i elements d’altra.

8. Dues civilitzacions - 2

9. Dues civilitzacions - 3 Què concilia Filó d’Alexandria? Què concilia Plotí? Què concilia Agustí d’Hipona? ?

10. El pensament cristià Quines idees dels cristians inquietaven els emperadors romans, provocant l’inici de les més importants persecucions? (Edebé’09, 5.2.1; Edebé’03 5.3.1) ? ? Plató: quatre àmbits temàtics o quatre preguntes. I el cristianisme, també quatre àmbits temàtics? (Edebé’09, 5.2.2; Edebé’03 5.3.2) Relaciona cristianisme amb Plató

11. Credo i Grècia La filosofia dominant en el moment de gestació i expansió del cristianisme era la neoplatònica. Així, els primers pensadors cristians, a l’hora d’estructurar el missatge cristià, adoptaren terminologia i conceptes provinents del platonisme; adopció que conduí a una determinada interpretació del missatge evangèlic. El Crec en un Déu exposa les tesis fonamentals del cristianisme. Relaciona (contraposa, compara, connecta, ...) expressions del Credo amb idees o coneixements propis del món grec. ?

12. Credo i Grècia El Crec en un Déu exposa les tesis fonamentals del cristianisme. Relaciona les expressions marcades amb idees o coneixements propis del món grec. ? «Crec en un Déu, Pare totpoderós, Creador del cel i de la terra. I en Jesucrist, únic Fill seu, Senyor nostre; el qual fou concebut per obra de l’Esperit Sant; nasqué de Maria Verge; patí sota el poder de Ponç Pilat, fou crucificat, mort i sepultat: davallà als inferns; ressuscità el tercer dia d’entre els morts; se’n pujà al cel; seu a la dreta de Déu Pare totpoderós; des d’allí ha de venir a judicar els vius i els morts. Crec en l’Esperit Sant; la santa mare Església, catòlica, apostòlica i romana; la comunió dels sants, la remissió dels pecats, la resurrecció de la carn, la vida perdurable. Amén.» “Crec” Una creença, no un saber; les creences es basen en una fe o en una revelació, no en una racionalitat o lògica com sí la filosofia. Creure no és saber. Si el contingut d’una creença passa a ser un saber segur, aleshores no té sentit dir “crec”. Filòpolis > Temple > Creure i saber

13. Credo i Grècia El Crec en un Déu exposa les tesis fonamentals del cristianisme. Relaciona les expressions marcades amb idees o coneixements propis del món grec. ? «Crec en un Déu, Pare totpoderós, Creador del cel i de la terra. I en Jesucrist, únic Fill seu, Senyor nostre; el qual fou concebut per obra de l’Esperit Sant; nasqué de Maria Verge; patí sota el poder de Ponç Pilat, fou crucificat, mort i sepultat: davallà als inferns; ressuscità el tercer dia d’entre els morts; se’n pujà al cel; seu a la dreta de Déu Pare totpoderós; des d’allí ha de venir a judicar els vius i els morts. Crec en l’Esperit Sant; la santa mare Església, catòlica, apostòlica i romana; la comunió dels sants, la remissió dels pecats, la resurrecció de la carn, la vida perdurable. Amén.» “un Déu” Filòpolis > Temple > Creure i saber

14. Credo i Grècia El Crec en un Déu exposa les tesis fonamentals del cristianisme. Relaciona les expressions marcades amb idees o coneixements propis del món grec. ? «Crec en un Déu, Pare totpoderós, Creador del cel i de la terra. I en Jesucrist, únic Fill seu, Senyor nostre; el qual fou concebut per obra de l’Esperit Sant; nasqué de Maria Verge; patí sota el poder de Ponç Pilat, fou crucificat, mort i sepultat: davallà als inferns; ressuscità el tercer dia d’entre els morts; se’n pujà al cel; seu a la dreta de Déu Pare totpoderós; des d’allí ha de venir a judicar els vius i els morts. Crec en l’Esperit Sant; la santa mare Església, catòlica, apostòlica i romana; la comunió dels sants, la remissió dels pecats, la resurrecció de la carn, la vida perdurable. Amén.» “Creador” Filòpolis > Temple > Creure i saber

15. Credo i Grècia El Crec en un Déu exposa les tesis fonamentals del cristianisme. Relaciona les expressions marcades amb idees o coneixements propis del món grec. ? «Crec en un Déu, Pare totpoderós, Creador del cel i de la terra. I en Jesucrist, únic Fill seu, Senyor nostre; el qual fou concebut per obra de l’Esperit Sant; nasqué de Maria Verge; patí sota el poder de Ponç Pilat, fou crucificat, mort i sepultat: davallà als inferns; ressuscità el tercer dia d’entre els morts; se’n pujà al cel; seu a la dreta de Déu Pare totpoderós; des d’allí ha de venir a judicar els vius i els morts. Crec en l’Esperit Sant; la santa mare Església, catòlica, apostòlica i romana; la comunió dels sants, la remissió dels pecats, la resurrecció de la carn, la vida perdurable. Amén.» “cel i terra” Filòpolis > Temple > Creure i saber

16. Credo i Grècia El Crec en un Déu exposa les tesis fonamentals del cristianisme. Relaciona les expressions marcades amb idees o coneixements propis del món grec. ? «Crec en un Déu, Pare totpoderós, Creador del cel i de la terra. I en Jesucrist, únic Fill seu, Senyor nostre; el qual fou concebut per obra de l’Esperit Sant; nasqué de Maria Verge; patí sota el poder de Ponç Pilat, fou crucificat, mort i sepultat: davallà als inferns; ressuscità el tercer dia d’entre els morts; se’n pujà al cel; seu a la dreta de Déu Pare totpoderós; des d’allí ha de venir a judicar els vius i els morts. Crec en l’Esperit Sant; la santa mare Església, catòlica, apostòlica i romana; la comunió dels sants, la remissió dels pecats, la resurrecció de la carn, la vida perdurable. Amén.» “Pare” Filòpolis > Temple > Creure i saber

17. Credo i Grècia El Crec en un Déu exposa les tesis fonamentals del cristianisme. Relaciona les expressions marcades amb idees o coneixements propis del món grec. ? «Crec en un Déu, Pare totpoderós, Creador del cel i de la terra. I en Jesucrist, únic Fill seu, Senyor nostre; el qual fou concebut per obra de l’Esperit Sant; nasqué de Maria Verge; patí sota el poder de Ponç Pilat, fou crucificat, mort i sepultat: davallà als inferns; ressuscità el tercer dia d’entre els morts; se’n pujà al cel; seu a la dreta de Déu Pare totpoderós; des d’allí ha de venir a judicar els vius i els morts. Crec en l’Esperit Sant; la santa mare Església, catòlica, apostòlica i romana; la comunió dels sants, la remissió dels pecats, la resurrecció de la carn, la vida perdurable. Amén.» “ha de venir” Filòpolis > Temple > Creure i saber

18. Credo i Grècia El Crec en un Déu exposa les tesis fonamentals del cristianisme. Relaciona les expressions marcades amb idees o coneixements propis del món grec. ? «Crec en un Déu, Pare totpoderós, Creador del cel i de la terra. I en Jesucrist, únic Fill seu, Senyor nostre; el qual fou concebut per obra de l’Esperit Sant; nasqué de Maria Verge; patí sota el poder de Ponç Pilat, fou crucificat, mort i sepultat: davallà als inferns; ressuscità el tercer dia d’entre els morts; se’n pujà al cel; seu a la dreta de Déu Pare totpoderós; des d’allí ha de venir a judicar els vius i els morts. Crec en l’Esperit Sant; la santa mare Església, catòlica, apostòlica i romana; la comunió dels sants, la remissió dels pecats, la resurrecció de la carn, la vida perdurable. Amén.» “resurrecció de la carn” Filòpolis > Temple > Creure i saber