Ciutat Vella: central, universal i veïnal

1. Ciutat Vella: central, universal i veïnal • Ciutat Vella busca fer compatible una centralitat de la que se sent còmplice, una universalitat de la que se sent orgullosa i un teixit veïnal que defineix la seva singularitat • Ciutat Vella és un dels pocs nuclis històrics europeus que tot i la seva atracció turística manté una important quantitat de veïns i això és el que la fa tenir un major potencial. • El Districte concentra els principals eixos d’atracció turística com són l’arquitectura, l’oci i el lleure, l’oferta cultural, comercial i la de restauració • L’atractiu turístic de Ciutat Vella és un efecte directe de les polítiques de reforma del districte i del seu èxit. “ Tothom hi vol ser”. • Els hotels són el resultat d’aquest atractiu. • El repte és dimensionar la capacitat de càrrega del Districte davant d’aquesta situació.

2. Eines per la gestió de l’equilibri entre les activitats econòmiques lligades al turisme i a la vida veïnal Amb l’objectiu de trobar l’equilibri entre els diferents usos i la vida veïnal, s’han dut a terme diverses mesures: • Mesura de govern sobre la regulació de l’ús turístic dels habitatges (18-04-08) • Conveni de col·laboració amb la Fiscalia Superior de Catalunya amb matèria d’assetjament immobiliari (4-06-08) • Pla Especial d’ordenació dels establiments comercials destinats a la venda de souvenirs (14-07-08) • Actuacions d’urbanisme preventiu a favor de l’ús veïnal de l’espai públic • Intensificació d’actuació sobre el soroll • Actuació i campanya a favor del civisme • Actuacions de col·laboració amb entitats i associacions • Pla Estratègic de Turisme: creació de la comissió específica de Ciutat Vella

3. Pla especial d’establiments de concurrència pública, hoteleria i altres serveis de Ciutat Vella • El Pla Especial és l’eina urbanística que ordena les diferents activitats de concurrència pública i hoteleria.

4. Pla especial d’establiments de concurrència pública, hoteleria i altres serveis de Ciutat Vella 2005 • En l’actual Pla especial sols estan autoritzats els hotels de categories superiors a la tercera i ubicats en edificis exclusius que no tinguessin ús d'habitatge des de l'1 de gener de 2005. • El Pla d'usos vigent, regula les diverses classes d'activitats en funció de les condicions del seu emplaçament, establint uns criteris de tolerància referits bàsicament a l'amplada dels vials i definint unes zones de tractament específic (voltants de St. Pere i Sta. Caterina, i Raval sud-oest). • Establiments destinats a activitats musicals (bars musicals, discoteca, sala de ball, sala de festes amb espectacle, cafè teatres, sales d'exhibició sexual, locals on s'exerceix la prostitució amb servei de bar i ambientació musical), no estan permesos en cap cas.

5. Establiments destinats a activitats de restauració ( bars amb o sense restauració menor, restaurants amb o sense elaboració pròpia, restaurant - bar), sols es permeten dins les dues zones de tractament específic i amb condicions. • Establiments destinats a activitats de joc i atraccions (jocs d'atzar, recreatius, atraccions recreatives), els de jocs d'atzar no s‘admeten en cap cas, la resta s'admeten amb condicions excepte en els carrers amb amplària inferior als set metres. • Establiments o per activitats culturals i socials (exposicions, museus, congressos i similars), son admesos en general.

6. Establiments per activitats audiovisuals (per mitjà d'aparells electrònics amb o sense públic, d'exhibició de material audiovisual pornogràfic i de telecomunicacions -locutoris-), no estan permesos en cap cas. • Establiments especialistes de comerç alimentari amb degustació, admesos sols en les zones específiques i amb condicions. • Botigues de conveniència (amb superfície de venda inferior a 500m2 i obertes al públic un mínim de 18h diàries), sols admeses en les zones de tractament específic i en els vials d'amplada superior a 20 m. • Pel que fa a les activitats complementàries que son les de restauració i/o ambientació musical que es desenvolupen dins de locals destinats a equipament -tot i no estar qualificats com a tal urbanísticament- i en els recintes hotelers; i també pel que fa a les múltiples, s'admeten amb condicions.

7. Estudi previ per a l’elaboració del Pla especial d’establiments de concurrència pública, hoteleria i als serveis Ciutat Vella 2009 El Districte de Ciutat Vella, en l’actual context econòmic i social té la voluntat política d’utilitzar una de les eines més eficaces per incidir en la re-ordenació equilibrada del territori. En aquests moments s’està treballant en la fase prèvia de l’elaboració del Pla especial consistent en l’estudi de la situació actual del Districte respecte els locals de pública concurrència i inicialment en l’oferta hotelera

8. Els establiments hotelers a Ciutat Vella (Situació actual)

9. Llicènciesd’hoteleriaconcedidesa Barcelona

10. Paràmetres analitzats ZRP Les persones i el seu espai de residència (permanent o temporal): La relació entre la població flotant i la resident. Població Resident: padró continu de la ciutat de Barcelona per zones de recerca petita (ZRP) Població flotant: nombre de places hoteleres pel % d’ocupació de la ciutat l’any 2007

11. Densitat poblacional per ZRP

12. La taula i gràfics adjunts mostren la relació (en pes percentual) entre la població flotant i la població resident per zones de recerca petita.

13. Suspensió de les llicències d’hoteleria • El passat dia 28 de març , el BOP va publicar la suspensió de tramitació de noves llicències i d’instruments de planejament que tinguin per objecte o permetin la implantació i/o ampliació d’establiments d’hoteleria (hotels, apart-hotels, pensions, meublés, apartaments turístics i habitatges d’ús turístic).

14. Suspensió de les llicències d’hoteleria • La suspensió és per un període màxim d’un any a partir de la publicació al BOP (28 de març 2009) • Resten exclosos els hotels en tràmit de llicència i els plans de millora urbana • 20 hotels de nova planta • 16 ampliacions d’hotel • 5 ampliacions de pensió