1 / 28

Debat sobre l’hospitalització psiquiàtrica en l’entorn de l’àmbit metropolità de Barcelona

Debat sobre l’hospitalització psiquiàtrica en l’entorn de l’àmbit metropolità de Barcelona. Hospitalització d’aguts Anàlisi estructural: problemes detectats i propostes de millora. G.Garcia-Parés, J.M. Illa, E. Jordà, E. Jové, J.M. Menchon, N. Ramírez i L. Tiffon.

linh
Download Presentation

Debat sobre l’hospitalització psiquiàtrica en l’entorn de l’àmbit metropolità de Barcelona

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Debat sobre l’hospitalització psiquiàtrica en l’entorn de l’àmbit metropolità de Barcelona Hospitalització d’aguts Anàlisi estructural: problemes detectats i propostes de millora G.Garcia-Parés, J.M. Illa, E. Jordà, E. Jové, J.M. Menchon, N. Ramírez i L. Tiffon

  2. S’analitzen les dades aportades per 20 unitats d’aguts de l’àmbit metropolità de Barcelona, en relació a la ratio de professionals assistencials. A partir d’aquestes dades, s’ha fet un resum dels resultats. Manquen les dades referents a les Unitats d’urgències. Això és degut a la disparitat d’organització de cada centre. Anàlisi estructural

  3. Existeixen diferències en la organització de l’activitat assistencial de cada centre que dificulten la estandardització de mesures de personal, principalment la relació de llits/psiquiatre (adjunt) que cada centre té destinat. Les xifres no són estrictament comparables. Personal de les unitats d’hospitalització

  4. Destaca la dispersió en les ratios aportades pels diferents centres. Veiem que el centre amb menor dedicació és de 0.07 psiquiatres per llit i el de major dedicació de 0.20 psiquiatres per llit. En quant al personal assitencial directe per llit, el rang va des de 0.27 a 1.01. Personal de les unitats d’hospitalització

  5. Nombre de llits per facultatiu • En els hospitals generals, hi ha un promig de 3 psiquiatres per 20 llits, mentre que en els monogràfics en són 2 per 20

  6. Anàlisi estructuralResultats de la nostra mostra • En el grup de monogràfics hi ha més homogeneïtat excepte per un cas. La mitjana és de 11,2 llits/psiquiatre i la DE de 4,6 • S’observa una discreta major dispersió en el grup d’hospitals generals, amb una mitjana de 7,3 llits/psiquiatre i una DE de 2,7

  7. El nombre de psicòlegs també és variable. El rang va des de 0 (5 centres) a 3,8 (un cas). Però en la major part de centres, no arriva a un psicòleg en dedicació complerta a la Unitat d’aguts. Anàlisi estructuralRàtio de professionals

  8. La informació recollida, no permet fer una explotació fiable en relació al nombre de professionals no facultatius. La dispersió dels nºs en aquest tema és encara més gran i fa pensar que en alguns casos, només s’ha comptat un dels torns. Anàlisi estructuralProfessional assistencial

  9. No hem trobat estudis o dades que proporcionin estàndards de ratios recomanables de llits que pot portar un psiquiatre. Personal de les unitats d’hospitalització

  10. Propostes de millora Professionals

  11. Calcul temps assistencial per 5 llits

  12. Altres tasques: comunicació amb jutjats, coordinació amb altres serveis mèdics, recabar informació d’altres fonts, com ingressos previs en altres hospitals, trucades... Problemes derivats de major complexitat social (immigrants, indigents, persones sense recolçament social...) Assumir pacients d’altres companys durant les vacances, congressos... Dedicació a la Interconsulta des de la Unitat d’hospitalització d’aguts. Participació en les guàrdies de 24 hores, amb lliurança l’endemà. Activitat assistencial del psiquiatre

  13. Sessions clíniques i científiques del centre Temps dedicat a la docència dels MEF Temps de formació personal Temps de recerca Participació en activitats institucionals (comités, plans de qualitat, gestió activitat...) Formació, docència, recerca

  14. Nombre de professionals amb assistència a activitats formatives ≥ 20 hores. D’aquestes 20 hores, el personal facultatiu, com a mínim, ha de tenir l’acreditació docent en 1 crèdit (equivalent a 10 hores). Formació continuadaIndicador nº 31

  15. Es consideren activitats formatives les jornades, tallers, seminaris, congressos i cursos, interns i externs a la institució. Cas de ser cursos interns, aquests han d’estar estructurats i s’ha d’adjuntar els programes formatius. Es comprovarà l’assistència a les activitats formatives mitjançant la revisió de la fotocòpia dels certificats acreditatius d’assistència i/o participació. L’assistència a congressos es considera activitat científica i no formativa. Formació continuadaIndicador nº 31

  16. Treball social: Encara que sempre es realitza una valoració sociofamiliar, caldrà una valoració específica de treball social en alguns casos, especialment els pacients del Programa TMS. (Indicador nº 1: Valoració inicial). El o la treballador/a social ha de realitzar visites de seguiment. Tècnics mitjos

  17. Estructura

  18. No es van recollir dades en relació a la estructura de les unitats d’aguts. En aquest cas, les nostres propostes són coincidents amb les dels RTM II i els indicadors de qualitat treballats amb la FAD: Estructura

  19. Unitats d’uns 25 llits màxim Dos espais comuns, si és possible un d’ells obert. Habitacions de 2 llits màxim 2 habitacions individuals com a mínim per cada 25 llits. Cada habitació amb un WC, pica i dutxa. Possibilitat de monitorització a totes les habitacions (sobretot hospitals generals per comorbilitat amb patologia mèdica) EstructuraRecomanacions RTM II i Indicadors de qualitat- FAD

  20. Es consideren espais confortables i segurs aquells que: 1.Es troben nets i no s’observen olors provinents de detritus fisiològics 2.L’estat de les instal·lacions i mobiliari dels pacients no es troba amb restes d’òxid o que puguin fer mal als pacients pel seu mal estat 3.Existència d'un sistema de ventilació i il·luminació adequat. 4.Existència d'espais suficients i confortables per a realitzar activitats d'oci i lleure, rebre visites, activitats grupals o terapèutiques. 5.Els espais estaran adequadament identificats 6.Els espais seran accessibles per a persones amb mobilitat reduïda. Indicadors de qualitat 2004Estructura (nº 28)

  21. A més de la senyalització que contempla la normativa de seguretat es tindrà en compte que la senyalització faciliti l’orientació dels usuaris en els diferents àmbits i espais: Senyalització i identificació de les habitacions, dels despatxos, sales i diferents espais funcionals de la unitat. Indicadors de qualitat 2004Estructura (nº 28) Estandard 90%

  22. No cantons vius i absència d’objectes contundents a l’abast dels pacients, canonades cobertes, vidres, miralls i dutxes de seguretat, materials que no es puguin trencar amb facilitat, bosses de plàstic en papereres, portes d'obertura inversa, material ignífug, extintors, mànegues, senyalització clara de les entrades i sortides d’emergència, plànol de situació de la unitat. Ha d’existir la possibilitat de monitoritzar als pacients de la unitat si es precís Indicadors de qualitat 2004Estructura (nº 29) Estandard 90%

  23. Materials que no es puguin trencar amb facilitat Vidres de seguretat Absència d’objectes contundents a l’abast dels pacients Mobiliari collat al terra i sense arestes Sistema d’alarma o avís acústic i/o lluminós a tots els despatxos Espais confortables i segurs(nº29) Estandard 90%

  24. Despatxos amb doble porta per facilitar la sortida, i en el seu defecte una adequació de la distribució del mobiliari per permetre la sortida del professional en cas necessari. Entorn diferenciat que faciliti la observació i impedeixi o dificulti la fugida Existència d’un box (com a mínim), preparat per a afrontar situacions de agitació i/o violència i amb una correcta monitorització que faciliti la observació constant, preparat amb: Llit immobilitzat Subjeccions preparades Espais confortables i segurs(nº29)Urgències Estandard 90%

  25. Malgrat els problemes en la recollida d’informació, és obvi que la ratio de llits que són responsabilitat d’un facultatiu, està per sobre de la considerada adequada per consens. Conclusions (I)

  26. Existeixen diferències en la organització de l’activitat assistencial, però això no ha de ser problema en quant al tracte que reb el malalt, sempre i quant, cada facultatiu pugui dedicar el temps necessari al malalt ingressat. Conclusions (II)

  27. En relació a les estructures, els indicadors de qualitat i els criteris dels RTM del nostre àmbit, marquen les pautes perquè els pacients psiquiàtrics gaudeixin del comfort i la seguretat necessaris. Conclusions (III)

  28. Conclusions (IV) • Finalment, la Salut Mental dels pacients estarà molt millor cuidada si tenim en compte la Salut Mental dels professionals que en tenen cura.

More Related